 |
|
|
|
 |
AGOST |
2008
16 d'agost del 2008: eclipsi parcial de Lluna. El seu màxim serà a les 23:13h.
Planetes visibles (constel·lació i magnitud):
| Mercuri | Venus | Mart | Júpiter | Saturn | Urà | Neptú |
| ocult | ocult | ocult | Sgr -2,64 | ocult | Aqr 5,74 | Cap 7,83 |
Per saber les hores en que resultarà visible la constel·lació, podeu consultar un planisferi.
La Lluna (fases):
| Nova | Creixent | Plena | Minvant |
| 1/08/08 30/08/08 |
8/08/08 | 16/08/08 | 23/08/08 |
2009
6 d'agost del 2009, a les 2:41h de la matinada: eclipsi penumbral de Lluna. Els eclipsis penumbrals són poc espectaculars, perquè l'únic que s'aprecia és una disminució en la lluentor de la Lluna.
14 d'agost del 2009: aquesta serà una de les dates en què Júpiter passarà més a prop de la Terra. Cal aprofitar els dies anteriors i posteriors per dedicar-se a l'observació del planeta.
2010
Les nits anteriors i posteriors al 7 d'agost de 2010 poden ser un bon moment per fer una Marató Planetària: intentar de veure els 7 planetes al llarg de tota la nit. Començarieu en posar-se el Sol amb Mercuri (si teniu la vista cap a l'oest lliure d'obstacles), a continuació i molt a prop l'un de l'altre Venus, Saturn i Mart, i després successivament anirieu veient Neptú, Urà i Júpiter.
10 d'agost de 2010: cap a l'oest, prop de l'horitzó, just després de posar-se el Sol, interessant conjunció entre Venus, Saturn i Mart, que es trobaran a pocs graus de distància l'un de l'altre. A través de prismàtics serà possible veure tots tres planetes dins del mateix camp. Venus serà el més brillant de tots. Llàstima que Saturn i Mart es troben en aquesta època molt lluny de la Terra, i per tant no estan en el seu millor moment (fins i tot al telescopi, Mart es veurà com un cercle minúscul ataronjat).
11 o 12 d'agost del 2010: la pluja de meteors de les Perseides coincidirà amb Lluna nova, per la qual cosa serà molt més fàcil observar estels fugaços.
20 d'agost del 2010: Venus es trobarà en màxima elongació, i les setmanes posteriors seran un moment excel·lent per observar-lo. Busqueu-lo cap a l'oest al vespre, després de posar-se el Sol.
METEORS I PLUGES D'ESTELS
Les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç és potser la pluja de meteors més abundant de quantes es poden observar. Té lloc cada any entre el 25 de juliol i el 18 d'agost, amb un màxim el dia 11 o 12 en què s'arriben a veure fins a 50 estels fugaços cada hora, que semblen sortir de la constel·lació de Perseu. La pluja es veurà millor a partir de les 2h de la nit.
LLEGENDES PER EXPLICAR AQUEST MES
OBJECTES MÉS DESTACABLES AL TELESCOPI
M6 i M7 són dos impresionants cúmuls estel·lars a la constel·lació de Escorpí. Amb els prismàtics es poden veure clarament sobre el rerefons de la Vía Làctia.
La Nebulosa de la Llacuna (M8), a la constel·lació de Sagitari, es pot localitzar a simple vista en una nit fosca. El nom de la nebulosa prové del camí de pols fosca que té al centre. Amb prismàtics o telescopi s'observa també un eixam d'estrelles dèbils.
El Mur (M13), a la constel·lació de Hèrcules, és un gran cúmul globular, el més espectacular del firmament boreal. Es pot veure a simple vista en una nit fosca (tot i que el veureu millor amb els prismàtics o el telescopi).
La Nebulosa Trífida (M20) ha estat anomenada per alguns com "la nebulosa més bella". S'anomena així per la presència de franjes fosques que semblen dividir-la en tres zones diferents. Es troba a la constel·lació de Sagitari, molt a prop de M8. Es pot arribar a veure amb prismàtics, però cal un cel fosc i un telescopi de 150mm per apreciar-la en tot el seu esplendor.
M22 a Sagitari és també un dels millors cúmuls globulars que es poden veure al firmament. A simple vista sembla un estel borrós, però la perspectiva millora molt amb els prismàtics o el telescopi.
La Nebulosa Dumbbell (M27) és una nebulosa planetària (la segona més gran en extensió). S'anomena "les Peses" per la seva forma, que és clarament visible amb el telescopi.
La Esquerda del Cigne és un pedaç negre enmig de la Via Làctia. En realitat es tracta d'una nebulosa fosca que no deixa passar la llum de les estrelles que hi ha al darrera, enfosquint la Via Làctia en aquell tros de cel. La trobareu a la constel·lació del Cigne, situada entre les estrelles Deneb, Sadr i Gienah (quadrant superior esquerre de la "Creu del Nord"). La podeu intentar veure a simple vista des d'un lloc molt fosc.
| NOM | TIPUS | CONSTEL·LACIÓ | COORDENADES | FOTO |
| M6 - La Papallona *² | Cúmul obert | Escorpí | 17h41m -32º13' |  |
| M7 *² | Cúmul obert | Escorpí | 17h54m -34º49' |  |
| M8 - La Llacuna *² | Cúmul amb nebulosa | Sagitari | 18h04m -24º23' |  |
| M11 - Els Ànecs Salvatges * | Cúmul obert | Escut | 18h51m -6º16' |  |
| M13 - El Mur *¹ | Cúmul globular | Hèrcules | 16h42m +36°27’ |  |
| M15 * | Cúmul globular | Pegàs | 21h30m +12º12' |  |
| M16 - L'Àliga * | Cúmul amb nebulosa | Serp | 18h19m -13º47' |  |
| M17 - Omega * | Cúmul amb nebulosa | Sagitari | 18h21m -16º11' |  |
| M20 - Trífida ² | Cúmul amb nebulosa | Sagitari | 18h03m -23º02' |  |
| M22 * | Cúmul globular | Sagitari | 18h37m -23º54' |  |
| M23 *² | Cúmul obert | Sagitari | 17h57m -19º01' |  |
| M27 - Dumbbell * | Nebulosa planetària | Guilla (Vulpecula) | 20h00m +22º44' |  |
| M28 | Cúmul globular | Sagitari | 18h25m -24º52' |  |
| M51 - "The Whirlpool" o El Jacuzzi | Galàxia espiral | Llebrers | 13h30m +47º12' |  |
| M57 - Anell de Lyra ¹ | Nebulosa planetària | Lira | 18h54m +33º03' |  |
| M92 ¹ | Cúmul globular | Hèrcules | 17h17m +43º08' |  |
| M101 - "The Pinwheel" o El Molinet de Vent | Galàxia espiral | Óssa Major | 14h03m +54º21' |  |
| M106 | Galàxia espiral | Llebrers | 12h19m +47º18' |  |
| NGC 457 - Cúmul E.T. o El Mussol * | Cúmul obert | Cassiopea | 1h20m +58º22' |  |
| NGC 6543 - Ull de Gat | Nebulosa planetària | Drac | 17h59m +66º38' | |
| NGC 6946 | Galàxia espiral | Cefeu | 20h35m +60º09' |  |
| NGC 6992 - El Vel | Restes de supernova | Cigne | 20h57m +31º44' |  |
| NGC 7000 - Nord Amèrica *¹ | Nebulosa | Cigne | 20h59m +44º21' |  |
| NGC 7662 - Bola de neu blava | Nebulosa planetària | Andròmeda | 23h26m +42º35' | |
| NGC 7789 * | Cúmul obert | Cassiopea | 23h57m +56º46' |  |
| B348 i B349 - Esquerda del Cigne * | Nebulosa Fosca | Cigne | 20h37m +42º10' |
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10x50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d'enfocar amb el telescopi.
² M6, M7, M8, M20 i M23 es veuen millor a principis d'Agost.
ESTRELLES MÉS BRILLANTS
El Triangle Estival és un triangle format per tres estrelles brillants situades en diferents constel·lacions: Vega (a la Lira), Deneb (al Cigne) i Altair (al Àliga).
| NOM | CONSTEL·LACIÓ | MAGNITUD | COORDENADES EQUATORIALS | COLOR |
| Arcturus | Bouer | -0,05 |
14h16m +19º09' | groc-i-ataronjada |
| Vega | Lira | 0,03 |
18h37m +38º47' | blanca |
| Altair | Àliga | 0,76 |
19h51m +8º53' | blanca |
| Antares | Escorpí | 1,06 |
16h30m -26º27' | vermella |
| Deneb | Cigne | 1,25 |
20h42m +45º18' | blanca |
ESTRELLES DOBLES
Albireo, a la constel·lació del Cigne, és una estrella doble que es resol fàcilment amb un telescopi petit. Us agradarà veure la diferència de color tan evident entre les dues estrelles.
Una altra doble a destacar, aquest cop una mica més difícil de resoldre, és Rasalgethi, que és l'estel principal de la constel·lació de Hèrcules.
| ESTEL | CONSTEL·LACIÓ | MAGNITUDS |
COORDENADES | SEPARACIÓ |
DIFERÈNCIA COLOR |
AUGMENTS ÒPTIMS |
|
| 16-17 Dra | Drac | 5 |
5,5 |
16h36m +52º55' | 89" |
0 |
8x |
| nu (ν) Dra | Drac | 4,9 |
4,9 |
17h32m +55º11' | 62" |
0 |
12x |
| psi (ψ) 1 Dra | Drac | 4,6 |
5,8 |
17h42m +72º09' | 30,1" |
0 |
25x |
| 40-41 Dra | Drac | 5,7 |
6 |
18h00m +80º00' | 19,3" |
0 |
39x |
| 100 Her | Hèrcules | 5,9 |
5,9 |
18h08m +26º06' | 14,3" |
0 |
52x |
| zeta (ζ) Lyr | Lira | 4,3 |
5,7 |
18h45m +37º37' | 41,3" |
1 |
18x |
| theta (θ) Ser | Serp | 4,6 |
5 |
18h57m +04º13' | 22,6" |
0 |
33x |
| Albireo | Cigne | 3,1 |
5,1 |
19h31m +27º58' | 34,4" |
4 |
22x |
| 16 Cyg | Cigne | 6 |
6,2 |
19h42m +50º32' | 39,5" |
0 |
19x |
| 31 Cyg | Cigne | 3,8 |
7 |
20h14m +46º46' | 106" |
4 |
7x |
| 30-31 Cyg | Cigne | 3,8 |
4,8 |
20h14m +46º50' | 338" |
4 |
2x |
| 95 Her | Hèrcules | 5 |
5,2 |
18h02m +21º36' | 6,3" |
2 |
119x |
| Rasalgethi | Hèrcules | 3,5 |
5,4 |
17h15m +14º23' | 4,8" |
2 |
156x |
| epsilon (ε) 1 Lyr | Lira | 5 |
6,1 |
18h45m +39º41' | 2,7" |
0 |
278x |
| epsilon (ε) 2 Lyr | Lira | 5,2 |
5,5 |
18h45m +39º37' | 2,5" |
0 |
300x |
MAPES DEL FIRMAMENT
A continuació us ofereixo cinc mapes del cel, corresponents al que veurieu si miressiu cap a:
|
|
El mapa correspon a les 23:00h hora oficial espanyola (unes dues hores després de posar-se el sol). Si vols observar a una altra hora, consulta la Taula d'Equivalències.
Aquests mapes també són vàlids per als següents dies i hores: 15 de setembre 21:00, 15 d'agost 23:00, 15 de juliol 1:00, 15 de juny 3:00, 15 de maig 5:00.
Si no pots obrir els mapes, fes clic aquí.
 |
 |
 |
