Els estels La Lluna Els planetes Instruments

ESTRELLES DOBLES

En diem estrella doble de dues estrelles que, vistes des de la Terra, semblen estar molt juntes. Pot tractar-se d'una estrella binària o bé d'una estrella doble óptica. L'estrella binària son dues estrelles que realment viuen una al costat de l'altra, vinculades per la gravetat i girant al voltant d'un centre de masa comú. L'estrella doble óptica són dues estrelles que, vistes des d'aquí semblen estar molt a prop l'una de l'altra, però que en realitat estan a distàncies diferents de la Terra.

L'observació d'estrelles dobles resulta més fàcil si les dues estrelles no estan massa juntes. D'aquesta manera és possible de veure-les fins i tot amb telescopis senzills. No obstant, quan hi ha molta diferència de lluentor entre una i altra, pot passar que la més brillant ens enlluerni i no deixi veure bé la segona. Quan tingueu una mica d'experiència, sereu capaços d'apreciar fins i tot la diferència de colors.

Una bona manera d'iniciar-se en l'observació de dobles és amb l'estel Mizar, a la cua de la Óssa Major. Mizar forma parella amb Alcor (és una doble que es pot observar a simple vista o amb prismàtics). Si el cel es prou fosc, els prismàtics també ens revelaran l'existència d'una tercera estrella poc brillant, anomenada Sidus Ludoviciana. Però si hi dirigiu la mirada del telescopi, descobrireu que Mizar, en realitat, està formada per dues estrelles molt juntes, gairebé a tocar una de l'altra.

La diferència de colors és veu fàcilment en Albireo, un parell d'estrelles groga i verda resolubles amb un telescopi petit, que són el cap en la constel·lació del Cigne.

A l'hivern, podeu girar la vista al sud cap a la constel·lació de la Llebre (als peus d'Orió, prop de l'horitzó). Un grau i mig a l'est de Arneb es troba el sistema múltiple NGC 2017, compost de 6 estrelles.

Si disposeu d'un equip potent (150mm de diàmetre o més), no us podeu perdre la famosa Doble doble épsilon Lyrae. Épsilon (ε) Lyrae és una estrella de la constel·lació de Lira, propera a Vega, que quan la mireu amb prismàtics veureu que és una estrella doble, però quan l'observeu amb un telescopi potent a molts augments (300x) us adonareu que en realitat no són dues, sinó quatre estrelles.

Albireo	Rasalgethi	24 Comae Berenices	61 Cygni	95 Herculis
Castor	Mintaka	Trapezium	Sigma Orionis	Gamma Andromedae

Estrelles dobles fàcilment resolubles:

DEFINICIONS:

• RESOLUBLE: diem que una estrella doble és resoluble quan som capaços, amb el nostre telescopi, de veure-hi dos punts individuals i separats.
• MAGNITUD: brillantor d'un astre. Es mesura amb una escala numèrica on els objectes més brillants tenen un valor més baix. (v. detalls)
• COORDENADES EQUATORIALS: sistema de coordenades que ens permet localitzar qualsevol astre en el cel. Consta de dos valors: l'ascensió recta i la declinació. (v. detalls)
• La separació està mesurada en segons d'arc. En aquesta llista apareixen tan sols estrelles dobles que, per la seva magnitud i la seva separació, són resolubles amb telescopis senzills.
• La diferència de color s'ha calculat segons l'escala OBAFGKM de tipus espectrals. (v. detalls)
• La indicació del mes es refereix al moment més favorable per a l'observació.
• SAO: es un catàleg que recull totes les estrelles del firmament fins a la 9ª magnitud, i n'atorga un número a cadascuna. Algunes muntures computeritzades tenen una funció GoTo que permet apuntar el telescopi a qualsevol estrella simplement indicant el seu número SAO.
• Quan els augments òptims són inferiors a 10x l'estrella és resoluble amb prismàtics.

Altres estrelles dobles més difícils de resoldre:

Si t'ha agradat veure totes aquests estels i vols continuar observant estrelles dobles, a la web de Belmont Society en tens un bon llistat. I encara més complets són els llistats de dobles per constel·lació del Eagle Creek Observatory.

Si portes un registre de les teves observacions en una llibreta, això és el que pots apuntar:

• Quants augments has necessitat per a separarles?
• Si fas servir menys augments, quin aspecte té (forma de 8, allargada,...)?
• Color de cada component
• Diferència de magnituds (dobles bessones, molta diferència, aspecte de "gota grossa i gota petita")
• Angle de posició i separació aproximats (obtinguts "a ull")
• Pot confondre's amb alguna doble propera? Com distingir-les?