 |
|
|
|
CONSTEL·LACIONS: Gèminis, Àliga, Cigne.
MESOS: la constel·lació de Gèminis és visible de gener a maig, i les de Àliga i Cigne les podreu veure juntes de juny a novembre. En el mes de desembre es poden veure juntes totes tres, però únicament si busqueu un lloc on no tingueu cap mena d'obstacle visual (àrbres, muntanyes, llums,...) en direccions est i oest.
Llegendes relacionades:
El naixement dels bessons (constel·lacions del Cigne i l’Àliga)
| Un dia Leda, la reina d’Esparta, va veure que una àliga anava a atacar a un cigne, i va obrir els braços per protegir-lo. El cigne, però, era en realitat el déu Zeus disfressat. Aquest es va unir a la jove, i va deixar-la embarassada. Aquella nit però, el marit de Leda, el rei Tindareu, també va mantenir relacions amb la noia, que va quedar doblement embarassada. En el part la reina va posar dos ous, dels quals van néixer Castor i Pollux, els dos inseparables germans bessons. Castor era el fill mortal de Tindareu, mentre que Pollux era el fill immortal de Zeus. |
|
Castor i Pollux (constel·lació de Gèminis)
 |
Quan van créixer es van convertir en dos joves valents, autèntics herois de l’època. Castor fou famós com a soldat, i un excel·lent domador de cavalls; Pollux fou el millor boxejador del seu temps, i ambdós varen guanyar premis en els Jocs Olímpics. La seva germana era Helena, que va ser considerada la més bella de totes les dones de l’època. Tots els prínceps de Grècia se la disputaven com a esposa. Quan encara era una adolescent, Helena va ser segrestada per Teseu, rei de l’Àtica, que la volia per ell. Però Castor i Pollux van aconseguir rescatar-la, es van apoderar de la ciutat, i van destronar al rei, posant en el seu lloc a un aliat. Anys després, i quan Helena ja era casada, va ser raptada per Paris, i conduïda a la ciutat de Troia. Aquest fet originarà la llarga i famosa guerra de Troia, quan els exercits grecs, comandats pel marit d’Helena, van posar rumb a Troia per rescatar-la. Castor i Pollux també van combatre en aquella cruenta guerra. Durant molts anys els grecs van tenir assetjada la ciutat de Troia, però no van aconseguir que els troians es rendissin. Finalment, Ulisses va idear una estratagema: construïren un cavall gegant de fusta, buit per dins, a l’interior del qual hi van amagar els millors guerrers. Mentrestant, la resta de l’exèrcit i la flota de vaixells es van fer a la mar, com en retirada. Pensant que el cavall és un regal, els troians l’introdueixen a la ciutat. Durant la nit, els grecs surten del ventre de l’animal, i cremen tota la ciutat. Quan Castor i Pollux varen tornar, vencedors, els van proposar de participar en l’expedició de Jasó i els argonautes en busca del velló d’or (veieu la llegenda Els argonautes i el velló d’or). Els dos bessons anaven a l’atalaia del vaixell, al capdamunt de les veles, escrutant l’horitzó. Durant el seu viatge, Pollux va distingir-se en la batalla contra el gegant Amico, fill de Tifó, geni de la tempestat. |
La mort dels bessons Idas i Linceu eren altres dos germans bessons, cosins de Castor i Pollux, que també havien participat en l’expedició dels Argonautes. Idas era molt fort, i Linceu tenia una vista tan aguda que podia veure fins i tot a la foscor. Tots quatre junts havien comés un gran robatori de bestiar, però a l’hora de repartir el botí, Idas i Linceu van organitzar una juguesca, en la que per mitjà d’enganys van acabar emportant-se tot el ramat. Uns mesos més tard, Castor i Pollux van ser convidats al casament de Idas i Linceu, però abans de la cerimònia se’ls va acudir de raptar a les dues núvies. Perseguits fins a una muntanya propera, Castor i Pollux s’amaguen a l’interior d’un roure buit. Però de lluny estant, Linceu havia vist com s’amagaven. En arribar fins al roure, Idas llença la seva llança contra l’arbre i el traspassa, però també fereix mortalment a Castor. Pollux, desesperat, vol morir com el seu germà, i demana a Zeus que li prengui la immortalitat. Zeus, apiadat, permet que Castor i Pollux passin la resta dels seus dies junts, però com que només un dels dos és immortal, durant sis mesos de l’any ambdós descendeixen a l’Hades, entre els morts, i durant sis mesos més regressen a la vida, i els veiem al firmament. |
|
