Observant el cel. Pāgina principal.
Estrelles i constelˇlacionsEls estels
La LlunaLa Lluna
Els planetesEls planetes
Instruments d'observaciķInstruments

ELS ARGONAUTES I EL VELLÓ D'OR

CONSTEL·LACIONS: Àries, Popa, Quilla, Vela, Gèminis, Cefeu, Eridà

MESOS: febrer i març

Consignes d'observació: l'antiga i enorme constel·lació d'Argos (el vaixell) va ser dividida recentment en altres tres constel·lacions: Popa, Quilla i Vela. Aquestes constel·lacions, com que estan situades molt al sud, no resulten visibles des del nostre país. Únicament podreu veure una part de la constel·lació de Popa, sempre que busqueu un lloc on la visibilitat cap al sud no estigui impedida per àrbres, muntanyes o llums brillants.

Llegendes relacionades:

Altres constel·lacions relacionades: Sagitari, Serpentari, Hèrcules, Lira.

 

El velló d'or (constel·lació d'Àries)

El rei Atamante havia tingut dos fills: un nen, Frixo, i una nena, Hele. Després de la mort de la seva mare, el seu pare es va tornar a casar amb Ino, amb la que també va tenir dos fills.

La reina Ino va ser una madrastra molt dolenta per a Frixo i Hele. Desitjava desfer-se d’ells, perquè fossin els seus propis fills qui heretessin el regne. Així que va idear una estratagema perversa.

Va encendre foc sota el terra dels graners, perquè es torressin els grans de blat destinats a la sembra. Quan els homes van sembrar el gra, res no va brotar de la terra. Amenaçat el país per la fam, el rei va enviar emissaris a consultar l’oracle de Delfos, per saber què havia de fer.

Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va interceptar i els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els déus exigien el sacrifici de Frixo i Hele com a ofrena per fer créixer el blat. El poble va exigir que el sacrifici es dugués a terme, i el rei es va veure obligat a preparar la mort dels seus fills.

El déu Hermes, que s’havia adonat de tot, envià als nens un moltó ("carnero") alat, amb la llana d’or. Els nens hi van pujar a sobre i es van elevar pels aires, fugint dels seus botxins. Muntats sobre el moltó, viatgen cap a orient, però Hele, entusiasmada per la sensació de volar, es va deixar d'agafar a la pell del moltó, i quan va mirar avall per poder veure el mar, en veure’s a gran alçada es va marejar i va caure a les aigües, on es va ofegar.

Finalment Frixo va arribar a la Còlquide, on va ser acollit pel rei d’aquell país, Eetes. Anys després, Frixo es va casar amb la filla del rei Eetes, i van tenir quatre fills. Com a mostra d’agraïment, Frixo va sacrificar el moltó, i va oferir la seva llana (el velló d’or) com a regal al rei, que el va penjar d’una alzina en un bosc sagrat. Dia i nit el guarda un drac enorme, mentre que en els camps dels voltants pasturen grans toros salvatges.

La constel·lació de Àries és petita i poc brillant, i representa al moltó daurat que va salvar a Frixo i Hele.

 

Jasó

 

(Uns anys després, molt lluny d'allà)

Jasó era el veritable hereu del regne de Yolco, però com que el seu tiet Pelies el volia assassinar, va anar a refugiar-se a la cova del centaure Quiró. El savi Quiró el va adoptar i el va instruir en les lletres, les arts i la medicina (veieu la llegenda Quiró, el centaure més savi). Quan va ser gran, el va enviar de tornada a Yolco per reclamar el seu dret al tron.

En el seu viatge cap a Yolco, va perdre una de les seves sandàlies, i quan es va presentar davant de Pelies, aquest va quedar parat, ja que un antic auguri de l’oracle advertia que algú amb una sola sandàlia baixaria de la muntanya, el destronaria i mataria. Pelies, astutament, accedí a tornar-li el tron a Jasó, però per fer-ho li va exigir que li portés el velló d’or (una feina molt difícil, de la que pensava que mai tornaria).

 

El vaixell Argos i els 50 argonautes (constel·lacions de Popa, Quilla i Vela)

 

Jasó va acceptar l’encàrrec i va ordenar la fabricació d’un vaixell de 50 rems. El constructor va ser Argos, el fill de Frixo. L’embarcació, gràcies a un tros de fusta procedent del roure sagrat de l’oracle de Dodona, que va ser col·locat en el mascaró de proa, tenia el do de la parla i de la profecia.

 

Per a la tripulació Jasó va reunir als 50 joves més eixerits i valents de l’època:

  • Entre ells hi havia Orfeu, el músic, encarregat de marcar el compàs als remers (podeu conèixer la seva història a la llegenda Orfeu i Eurídice).
  • També hi havia Asclepi, metge de l’expedició (veieu la llegenda Asclepi i la immortalitat).
  • El pilot de la nau era Tifis, que havia estat instruït per la mateixa deessa Atena.
  • A dalt de tot de les veles, sobre l’atalaia, hi anaven els germans Castor i Pollux, herois de Troia (constel·lació de Gèminis). També hi viatjaven els seus cosins Idas i Linceu (trobareu la història de tots quatre a la llegenda Els Bessons).
  • Anava amb ells una dona, la valerosa Atalanta.
  • Hèrcules, el gran heroi, també va sortir amb ells, tot i que se’n va haver de separar a mig viatge (veieu la llegenda Les aventures d’Hèrcules).
  • Un altre heroi que hi anava era Cefeu (constel·lació de Cefeu), que més tard va ser rei d’Etiòpia (veieu explicada la seva història a la llegenda Perseu i Andròmeda).
  • Hi anaven Calais i Cete, fills del Vent del Nord, que eren capaços de volar.
  • I també va pujar amb ells l’endeví Idmó, tot i que havia previst des del principi que moriria durant el viatge.
 

 

El viatge d'anada

  El viatge va començar bé. Els presagis eren favorables. La primera parada va ser a l'illa de Lemnos, on no hi vivien més que dones. Tots els homes havien estat infidels (per culpa d'una maledicció), i les seves dones, per castigar-los, els havien mort a tots. Els argonautes van accedir a tenir relacions amb elles perquè poguessin tenir fills.

Al passar pel país dels Dolions, el seu rei i la seva gent els van acollir molt bé. Després d'uns dies amb ells, es van tornar a fer a la mar, però durant la nit, el vent va girar de cop, i encara era fosc quan van tornar a arribar a les costes del país dels Dolions. Aquests no els van reconèixer, i pensant-se que eren pirates van combatre contra ells. Quan es va fer de dia i es van reconèixer, quedaren desolats, perquè hi havia hagut morts de totes dues bandes.

La següent etapa els va conduir a les costes de Mísia. Allà les nimfes d'una font van segrestar al jove Hilas mentre agafava aigua, i Hèrcules i un altre argonauta se'n van anar a rescatar-lo, però no varen tornar a temps, i el vaixell va haver de marxar sense ells.

Després van arribar al país dels Brebicis, el rei dels quals obligava a tots els viatgers a lluitar contra ell en un combat de boxa. El primer en lluitar va ser Pollux, i va apallissar al rei de tal manera, que a aquest se li van treure les ganes de continuar lluitant amb ningú més.

Un dia la tempestat va conduir el vaixell a les costes de Tràcia. Allà van conèixer a Fineu, un endeví cec, al qual les harpies, uns dimonis alats, feien la vida impossible, prenent-li sempre tot el menjar. Calais i Cetes, que, com a fills del déu del vent que eren, podien volar, se'n van anar en persecució de les harpies, i no les van deixar anar fins que van prometre no molestar més a Fineu. Ell, en agraïment, els va advertir del perill de les Roques Blaves, uns esculls que guardaven l'entrada al Ponto Euxino, i que es movien a voluntat, destruint qualsevol vaixell que s'aventurés a passar entre elles. Els va recomanar que abans de passar enviessin un colom, i si l'au aconseguia passar ells també podrien, però que si no era així no ho intentessin. Els argonautes van fer la prova: van deixar anar el colom, i quan aquest va acostar-se a les roques aquestes es van ajuntar, però el colom va aconseguir passar, perdent només una ploma de la cua. Quan les roques es van tornar a separar, l'Argos es va llençar a tota velocitat, amb tots els argonautes remant amb força, i així van aconseguir passar, deixant en l'aventura només una fusta de la popa.

En la seva última escala, l'endeví Idmo va morir durant la cacera d'un porc senglar, tal i com ell mateix havia predit des del principi del viatge. També el pilot de la nau, Tifis, va perdre la vida.

Medea

Quan a la fi van arribar a la Còlquide, en Jasó es va presentar davant del rei Eetes. Argos, el fill de Frixo, que era el nét preferit de Eetes, li va exposar el motiu del seu viatge, i li va demanar si li faria el favor de donar-los el velló d'or que li havia regalat el seu pare.

El rei d'entrada no s'hi va negar, però va posar a Jasó unes condicions que ell pensava que no seria capaç d'acomplir. Va dir a Jasó que, per obtenir el velló d'or, abans hauria de posar el jou a dos toros, i amb ells llaurar un camp, en el que sembraria dents de dragó. Tot semblava molt fàcil. El que no sabia Jasó és que aquells toros exhalaven foc pels narius; i que les dents de dragó, un cop sembrades a la terra, es convertirien en homes armats que l'atacarien.

Afortunadament Medea, la filla del rei, s'havia enamorat de Jasó, i va prometre ajudar-lo si a canvi ell accedia a casar-se amb ella. Medea era fetillera, i va entregar a Jasó un ungüent màgic per a protegir-lo del foc; d'aquesta manera va aconseguir posar el jou als toros i llaurar el camp. També el va prevenir del que passaria amb les dents del drac, així que Jasó, un cop sembrades, va córrer a amagar-se. Quan van aparèixer tots els homes armats, Jasó, des del seu amagatall, va llançar una pedra contra un d'ells. Els guerrers es van acusar recíprocament d'haver-la llençat, i es van matar entre ells.

No obstant, Eetes es va negar a complir la seva promesa, i va intentar calar foc al vaixell Argos. Però Medea, a través de sortilegis, va adormir el drac que guardava el velló d'or, i es va escapar amb Jasó en el vaixell, enduent-se també al seu germà petit. Eetes va sortir darrera d'ells, perseguint-los, i Medea, per retardar-lo, va matar al seu germà i el va llençar al mar, perquè Eetes perdés el temps recollint-lo.

El viatge de tornada

 

Durant el viatge de tornada, una tempestat va sacsejar el vaixell, i el mascaró de proa, que tenia el do de la parla i la profecia, els va indicar que els argonautes portaven a sobre la pena per la mort del germà de Medea, i que no podrien continuar el viatge fins que Medea es fes purificar. Així que l'Argos va pujar pel riu Po (constel·lació de Eridà), i després va continuar pel riu Roïne, fins arribar al santuari on Medea va ser purificada.

Més tard van haver de passar pel mar de les Sirenes, i de lluny se sentia el seu cant embruixador. Als mariners els venien ganes de llançar-se al mar per anar-les a buscar, però el músic Orfeu, amb sa melodiosa lira i sa veu, cantà de tan bella manera que cap dels argonautes no gosà de correspondre al reclam de les Sirenes.

Quan van arribar a Creta, es van haver d'enfrontar al gegant Talos, que llançava roques enormes contra el vaixell. Aquest Talos era invulnerable, excepte pel turmell, que era el seu punt feble. Medea, a través d'embruixos, va aconseguir que Talos es ferís el turmell en una roca, i morís.

Després de vàries aventures més, els argonautes van arribar finalment a Yolco, portant amb ells el velló d'or. Però quan Jasó es presentà davant de Pelies, reclamant ocupar el tron del rei, tal com li pertocava, es va trobar que Pelies havia assassinat a tots els parents de Jasó, i que a més es negava a lliurar-li el tron.

Medea es va introduir a palau, i va convèncer a les filles de Pelies de què tenia la recepta de l'eterna joventut. Era mentida, però les noies s'ho van creure, i van matar al seu pare seguint les indicacions de la recepta que Medea els havia donat. Un cop mort el rei, Jasó va ocupar el tron, i juntament amb Medea varen regnar a Yolco. Anys més tard van tenir un fill, i confiaren la seva educació al centaure Quiró.

La constel·lació de Argos, el vaixell, va ser dividida en tres parts: Popa, Quilla i Vela. Malauradament, des del nostre país només podem veure una part de la Popa.