 |
|
|
|
CONSTEL·LACIONS: Sagitari, Hčrcules, Serpentari, Corona Austral.
MESOS: de juliol a setembre
Consignes d'observació: la constel·lació de Sagitari és poc visible des del nostre país. Heu de buscar un lloc on la visibilitat cap al sud no estigui impedida per àrbres o muntanyes.
Llegendes relacionades:
Altres constel·lacions relacionades: Hidra
 |
Els centaures eren éssers malvats que havien nascut de la relació d’un home amb una euga. Tenien el cos meitat d’home i meitat de cavall. Eren busca-raons que es passaven el dia bevent vi i cercant baralla, cometent tota classe d’abusos, especialment contra les dones. Hi havia, però, dues excepcions. Els centaures Folo i Quiró eren diferents, precisament perquè també tenien un origen diferent. |
Quiró i Folo vivien en el mont Pelió, molt a prop dels altres centaures. Però no eren malvats com ells, ans al contrari, en moltes ocasions havien lluitat contra els centaures per afavorir als homes. Com aquella ocasió en que el gran heroi Peleo va ser acusat falsament d’haver violat una dona: va ser detingut i el varen abandonar, adormit i desarmat, enmig d’un grup de centaures, que l’haguessin mort sens dubte si no arriba a intervenir Quiró. Després d’això Peleo es va casar i va tenir un fill, anomenat Aquiles. Quan encara era un bebè, la seva mare va submergir el nen en les aigües infernals de la llacuna Estígia, que separa el regne dels vius del dels morts, i aquella aigua màgica el va tornar invulnerable a espases i fletxes, així que Aquiles no podia mai ser ferit. Ara bé, com que la mare, mentre submergia el bebè en el riu, el subjectava per un taló, aquella part no se li va tornar invulnerable, i era el seu punt feble (d’aquí ve que quan volem parlar del punt feble d’algú en diem "el seu taló d’Aquiles"). Quiró, que era molt savi, va instruir Aquiles en la medicina, la caça i la doma de cavalls. Quan va ser gran, Aquiles va anar a lluitar a la guerra de Troia, on es va convertir en un gran heroi, que moltes victòries va donar al seu bàndol, fins que una fletxa el va ferir en el taló i va morir.
Quiró era tan savi que molt homes importants i reis li encarregaven l’educació dels seus fills. A part d’Aquiles, també havia educat a Jasó, el gran heroi que va dirigir l’expedició dels argonautes. Jasó era el veritable hereu del regne de Yolco, però com que el seu tiet el volia assassinar, va anar a refugiar-se a la cova del centaure Quiró. El savi Quiró el va adoptar i el va instruir en les lletres, les arts i la medicina. Quan va ser gran, el va enviar de tornada a Yolco per reclamar el seu dret al tron (veieu la llegenda Els argonautes i el velló d’or).
Quiró també va ensenyar medicina al déu Asclepi (la constel·lació de Serpentari), que va aprendre tant que es va convertir en déu de la medicina. En sabia tant que va arribar al punt de ser capaç de ressuscitar als morts, motiu pel qual el gran déu Zeus el va castigar (veieu la llegenda Asclepi i la immortalitat).
En definitiva Quiró va ser amic o mestre de molts herois com ara Hèrcules, Néstor, Meleagre, Faetó, Ulisses,... Diuen que va ser ell qui va interpretar les primeres constel·lacions i va ensenyar als homes a llegir el cel.
Per la regió on vivien els centaures va passar en una ocasió Hèrcules, amb la missió de capturar al monstruós porc senglar d’Erimant (veieu la llegenda Les aventures d’Hèrcules). El centaure Folo el va convidar a dinar a casa seva, i va obrir en el seu honor un odre de vi de qualitat excel·lent, deixat en altre temps per Dionís, el déu del vi. L’olor del vi va atreure a la resta de centaures, que es van enfurir amb Hèrcules, ja que se suposava que aquell vi deixat per Dionís era només per a ells. Varen atacar a Hèrcules, armats amb pedres i garrots, però poc podien fer els centaures contra l’heroi, que els va abatre amb les seves fletxes enverinades amb la sang de la Hidra. Al final els centaures van haver de fugir. Foren vençuts, però també Folo va morir, ja que en voler enterrar als seus congèneres morts es va ferir accidentalment amb una de les fletxes enverinades.
Hèrcules va perseguir a un dels centaures, que va anar a amagar-se dins la cova de Quiró. Hèrcules va llençar contra ell una fletxa que el va ferir en un colze, causant la seva mort, però la fletxa també va ferir a Quiró en un peu. Malgrat tots els coneixements mèdics que tenia, el centaure no es va poder sanar, ja que les ferides de les fletxes d’Hèrcules, enverinades amb la sang de la Hidra, eren incurables (veieu la llegenda Les aventures d’Hèrcules). Però Quiró tampoc podia morir, ja que era immortal, així que patia de terribles dolors sense poder trobar alleujament.
Hèrcules li va prometre que intentaria trobar una manera d’ajudar-lo, i va seguir el seu camí. Va ser força temps més tard, quan Hèrcules creuava les muntanyes del Càucas, que es va trobar amb Prometeu, el qual es trobava encadenat a una roca, com a càstig del déu Zeus per haver donat als homes el coneixement del foc. Un àliga devorava cada dia el seu fetge, però li tornava a créixer durant la nit, ja que Prometeu era immortal. D’aquesta manera la seva vida era un suplici continu. Hèrcules va matar l’àliga i va deslligar Prometeu. Però la maledicció de Zeus establia que Prometeu només es podria alliberar de la seva condemna si un altre immortal renunciava a la seva immortalitat a canvi. Hèrcules va portar a Prometeu fins a Quiró, el qual va renunciar a la seva immortalitat en favor de Prometeu. D’aquesta manera Prometeu va quedar lliure de la seva maledicció, i Quiró va poder morir en pau i acabar amb el seu patiment.
|
 |
Per honorar a Quiró, el déu Zeus va crear una nova constel·lació en el firmament del sud: la constel·lació de Sagitari.
 |
La constel·lació de Sagitari. La corona de llorer que hi ha al seu costat (Corona Australis) representa la que va pertànyer al centaure Quiró. |
