Els estels La Lluna Els planetes Instruments

PERSEU I ANDRÒMEDA

CONSTEL·LACIONS: Andròmeda, Perseu, Cassiopea, Cefeu, Balena, Pegàs

MESOS: d'octubre a gener (però especialment de novembre a gener)

Perseu

Acrisi, rei d’Argos, volia tenir un fill baró com a hereu, però tan sols havia tingut una filla molt bonica que es deia Dànae. Desitjós de tenir descendència masculina, consultà el seu futur en un oracle, que li va dir: “No tindràs cap fill baró. El teu successor serà el teu net, fill de Dànae, però ell et matarà”.

Acrisi es va espantar, i per impedir que la profecia s’acomplís va tancar a Dànae en una habitació subterrània amb parets de bronze, i amb la porta guardada per gossos salvatges.

Però el déu Zeus es va enamorar de la jove Dànae. Per arribar fins a ella es va transformar en una pluja daurada que va penetrar dins l’habitació per una esquerda en el sostre. D’aquesta manera es va unir a ella, i Dànae va concebre i donar a llum en secret a un nen, a qui va anomenar Perseu.

Com que la tenien tancada, va poder criar al nen en secret durant uns quants mesos sense que ningú no se n’adonés. Però un dia Perseu va cridar mentre jugava, i Acrisi el va sentir. El rei va descobrir al petit, i no es va creure que fos fill de Zeus (va suposar que algun home havia aconseguit entrar a la cel·la). Així que agafà mare i fill, els tancà dins un cofre de fusta, i els va llençar al mar. Però el cofre no es va enfonsar, sinó que surà a la deriva, i finalment arribà a les costes d’una illa. Allà foren recollits per un pescador anomenat Dictis, que els va acollir a casa seva. Així Perseu va créixer i es va convertir en un jove atractiu i valent.

El rei Polidectes

El rei de l’illa on havien arribat es deia Polidectes. Aquest rei es va enamorar de Dànae així que la va veure, i contínuament li demanava que es casés amb ell, però Dànae sempre responia que ella ja estava casada amb el déu Zeus, perquè tenien un fill en comú.

Polidectes va pensar que si Perseu moria, Dànae ja no podria al·legar tenir cap vincle amb Zeus, així que va idear un pla pervers per treure’s el noi de sobre.

Polidectes va oferir un banquet, al qual va convidar a tots els nobles de la regió. També Perseu fou convidat. Durant el dinar, el rei va demanar als convidats que cadascú li regalés un cavall, per tal de reunir un bon regal amb el que impressionar a una reina veïna. Tots es van comprometre a regalar-li aquest cavall, però Perseu, que no tenia cavalls, ni diners per a comprar-los, es va oferir a fer per a ell qualsevol feina que necessités. El rei li va demanar una cosa molt difícil i molt perillosa: li va demanar que li portés el cap de la gorgona Medusa. Era una cosa que mai no havia aconseguit ningú, i Polidectes estava convençut que Perseu moriria en l’intent.

La gorgona Medusa

Les gorgones eren tres monstres femenins que tenien serps enlloc de cabells, dents de porc senglar, mans de bronze i ales d’or. Tothom qui les mirava als ulls es convertia en pedra. Dues d’elles eren immortals, però la tercera, Medusa, era mortal. En realitat Medusa havia estat temps enrere una dóna molt bella. Era la gran enemiga de la deessa Atena, i va ser aquesta qui la va convertir en una gorgona.

Quan Atena va saber la feina que havia de fer Perseu, es va oferir a ajudar-lo. Li va regalar un escut tan ben polit que reflectia les imatges com si fos un mirall; així, mirant a Medusa a través del reflex, Perseu no es convertiria en pedra.

El déu Hermes també li va regalar una falç molt afilada perquè pogués tallar el cap de la gorgona.

Però Perseu necessitava algunes coses més, que guardaven les nàiades de la llacuna Estígia: unes sandàlies amb ales per poder volar, un sarró màgic per guardar el cap de Medusa i el casc del déu Hades que feia invisible a qui el portava. Com que no sabia on estava la llacuna Estígia ho va haver de demanar a las tres gralles, que eren tres velles germanes que només tenien un ull i una dent per a les tres, i per poder veure i menjar se’ls anaven passant de l’una a l’altra. Perseu els va prendre el seu únic ull i la seva única dent, i només els hi va tornar quan les gralles van explicar-li el camí secret per arribar a la llacuna Estígia. Allà Perseu va aconseguir que les nàiades li prestessin les coses que necessitava, i ben equipat se’n va anar a trobar a les tres gorgones. Quan Perseu va arribar, les gorgones dormien. Al seu voltant hi havia multitud d’estàtues, que eren herois que havien intentat enfrontar-se a les gorgones, però que s’havien convertit en pedra per la mirada terrible dels monstres.

Amb les sandàlies alades Perseu es va acostar sense fer soroll, i guiant-se pel reflex de l’escut, va arribar fins a Medusa i li va tallar el cap, que va guardar en el sarró. De la sang de Medusa, vessada en el terra, va sorgir un cavall alat anomenat Pegàs. Perseu va muntar a Pegàs i es va allunyar ràpidament, i malgrat que les altres dues gorgones el van perseguir, no van aconseguir trobar-lo, perquè el casc d’Hades el feia invisible.

Andròmeda

De camí cap a casa, Perseu va passar per Etiòpia, on regnaven Cefeu i Cassiopea. Aquests reis tenien una filla molt bonica, anomenada Andròmeda. Cassiopea estava tan orgullosa de la bellesa de la seva filla, que havia arribat a dir que era més maca que les Nereides, les nimfes del mar. Poseidó, el déu de l’oceà, ofès per aquesta afirmació de Cassiopea, havia decidit castigar-la enviant un monstre marí per assolar el regne. Aquest monstre marí anomenat Cetus (la balena) estava fent molt de mal, i els vaixells ja no es volien acostar a Etiòpia, per la qual cosa el regne s’estava empobrint. Desesperats, Cefeu i Cassiopea havien decidit consultar un oracle, que els havia dit que el monstre només marxaria si se li entregava a Andròmeda en sacrifici. Andròmeda fou encadenada a una roca a la costa, perquè fos devorada pel monstre marí. Però vet aquí que Perseu, que tornava de donar mort a la medusa, va sentir els crits de la donzella, i veient Andròmeda en perill va córrer a ajudar-la. A lloms del cavall alat Pegàs, es llançà en picat sobre la balena, i tancant els ulls va extreure el cap de la gorgona per ensenyar-lo al monstre, el qual va quedar transformat en pedra a l’instant, enfonsant-se sense remei en les fosques aigües. Perseu va alliberar Andròmeda de les seves cadenes, i la va portar al costat dels seus pares. Els reis, molt contents perquè havia salvat la seva filla, li van concedir el desig de casar-se amb ella.

El retorn

Perseu va retornar a l’illa de Polidectes, per acomplir amb la seva promesa d’entregar-li el cap de Medusa. Però quan va arribar es va trobar que, mentre ell era fora, Polidectes havia intentat apoderar-se de Dànae por la força.

Quan Perseu es va assabentar del que havia fet el rei, es va enfurismar i se’n va anar cap a palau. Va entrar dins la sala on Polidectes estava reunit amb els seus amics i, traient el cap de la gorgona del sarró, els va convertir a tots en pedra.

Les gents de l’illa, contentes amb la mort del tirà, van voler que Perseu fos el nou rei, però ell no va acceptar i va proposar que ho fos Dictis, el pescador que els havia salvat quan era petit.

Perseu va retornar totes les armes màgiques que li havien prestat, i el cap de la medusa el va regalar a Atena, que des d’aleshores el porta en el seu escut.

S’acompleix la profecia

Un temps després, Perseu va participar en uns jocs d’atletisme. Havia superat amb facilitat a tots els competidors en totes les disciplines, però quan va arribar l’hora de fer el llançament de disc, una forta ràfega de vent el va desviar i va anar a caure entre el públic. El disc va donar a un espectador al cap i el va matar.

Aquest espectador era el rei d’Argos, Acrisi, el seu avi. D’aquesta manera es va acomplir la profecia.

Atena, commoguda per la meravellosa història d'amor entre Perseu i Andròmeda, va col·locar les seves imatges juntes en el cel, i va situar al seu costat a Cassiopea i Cefeu, al cavall alat Pegàs, i al monstre marí Cetus (la balena), perquè tothom recordés aquella història. A Cassiopea la va posar cap per avall respecte als altres, com a càstig per ser tan presumptuosa.