 |
|
|
|
NEBULOSES
 |
Vagant lentament en el buit de l'espai interestel·lar hi ha enormes núvols de gas i pols còsmica anomenats NEBULOSES. Les nebuloses són molt abundants en els braços espirals de les galàxies. Algunes d'elles són brillants, il·luminades per les estrelles que contenen, mentre que d'altres són fosques, i només les podem veure quan es retallen sobre un fons més brillant. N'hi ha de diferents tipus: |
Les nebuloses mostren fases del naixement i la mort de les estrelles. Totes les estrelles han nascut a l'interior d'una nebulosa. Al principi les nebuloses no emeten cap llum, i per tant no les podem veure; però algunes són tan opaques, gairebé negres, que és possible descobrir-les quan les veiem ocultar la llum de les estrelles que tenen al darrera. És el que anomenem una NEBULOSA FOSCA.
Per efecte de la gravetat, els àtoms i mol·lècules que composen la nebulosa s'aniran acumulant, ajuntant-se tots fins a formar vàries boles de gas, que anomenem Glòbuls de Bok, a l'interior de cada un dels quals està a punt de formar-se una estrella. Durant aquest procés, els gasos que composen la nebulosa entren en un estat d'excitació mol·lecular que els fa brillar, de forma similar a com brilla el gas de l'interior d'un tub fluorescent. Gràcies a aquesta brillantor, podem veure la nebulosa; és el que anomenem una NEBULOSA D'EMISSIÓ.
Poc a poc, a l'interior de la nebulosa s'aniran encenent noves estrelles. Aleshores la nebulosa es farà visible, gràcies a que reflecteix la llum de les estrelles que l'envolten. És la NEBULOSA DE REFLEXIÓ.
Finalment, la radiació emesa per les estrelles que s'han creat disiparà els núvols de gas, i la nebulosa desapareixerà. Però no per sempre. Al cap d'uns quants milers de milions d'anys, l'estrella s'haurà fet vella, i estarà a punt de morir. Si era una estrella similar al nostre Sol, creixerà fins a convertir-se en una gegant vermella, a continuació projectarà la seva matèria cap a l'espai, i l'estrella es transformarà en una enana blanca, que estarà rodejada per una envoltura de gas i partícules. És el que anomenem una NEBULOSA PLANETÀRIA.
Quan es tracta d'una estrella gegant (20 o més vegades la massa del Sol) el seu final és molt més espectacular. Primer creix fins a transformar-se en una supergegant vermella. Després el seu nucli explota brutalment, i la resta de l'estrella és violentament propulsada a l'espai. Aquesta estrella que explota és el que anomenem una supernova, i emet tanta energia i tanta llum que en un sol mes pot brillar tant com el Sol durant tota la seva vida. L'explosió de la supernova genera una ona de xoc que, quan arribi a les nebuloses properes, les posarà en marxa i farà que en elles es comencin a formar noves estrelles. L'estrella morta, haurà llençat a l'espai la major part de la seva matèria formant un núvol, una nova nebulosa, les RESTES D'UNA SUPERNOVA, que al principi tenen forma esfèrica però que amb el temps s'anirà esfilagarsant.
NEBULOSES BRILLANTS (O DIFUSES)
Incloem en aquest apartat les NEBULOSES D'EMISSIÓ, les de REFLEXIÓ i les RESTES DE SUPERNOVA.
Les nebuloses difuses són objectes molt tènues, que per poder-se veure necessiten ser observades des d'un lloc molt fosc (sense contaminació lumínica), preferiblement amb un telescopi de gran obertura, i fent servir l'ocular de mínims augments. Prèviament, haurem de deixar que els ulls s'acostumin a la foscor durant mitja hora, amb la qual cosa guanyarem agudesa visual.
Quan mireu pel telescopi, feu servir tècniques per millorar la visió, com per exemple la "visió desviada" (no mirar directament l'objecte, sinó mirar a un costat del mateix). Cal respirar correctament, i no aguantar-se la respiració, perquè els ulls necessiten alimentar-se d'oxigen. Durant el dia anterior, es recomana evitar d'exposar-se a la llum solar, i protegir-se els ulls amb ulleres de sol; d'aquesta manera, a la nit tindreu la vista en perfecta forma!.
Alguns filtres especials poden millorar el contrast de les nebuloses i ajudar a que es vegin millor.
Però algunes són tan i tan tènues, que resulten invisibles als nostres ulls encara que les mirem a través del telescopi. En aquests casos, cal fer servir tècniques fotogràfiques per arribar-les a detectar al cap de diversos minuts d'exposició.
L'època més favorable per a l'observació de nebuloses difuses és la tardor i l'hivern.
 |
NEBULOSES D'EMISSIÓ La llum de les estrelles en formació immerses en la nebulosa és absorvida per l'hidrògen i tornada a emetre. Són exemples d'aquest tipus la Nebulosa d'Orió (M42), i les nebuloses Omega (M17), La Llacuna (M8) i Trífida (M20) en Sagitari. |
 |
NEBULOSES DE REFLEXIÓ No tenen llum pròpia. Brillen perquè reflexen i dispersen la llum de les estrelles que contenen. En trobareu un exemple al voltant de l'estel Merope, a les Plèiades. |
 |
RESTES DE SUPERNOVA Són nebuloses formades per l'explosió d'una estrella supergegant. Una supernova és una estrella masiva que explota violentament al final de la seva vida. L'estrella queda pràcticament destruida, però l'explosió la fa brillar amb força durant algunes setmanes o mesos. La Nebulosa del Vel (NGC 6992 i NGC 6960) a la constel·lació del Cigne la va provocar una supernova explotada fa uns 30 o 40 mil anys. Més recent encara és l'explosió que va formar la nebulosa del Cranc (M1) a la constel·lació de Taure. Es va produir l'any 1054, i segons els astrònoms de l'època brillava tant com Venus (que està considerat com l'astre més brillant del firmament nocturn, després de la Lluna). Excepte M1, els altres romanents de supernova acostumen a ser molt tènues, i fan falta telescopis de gran obertura (uns 200mm) per observar aquestes nebuloses. |
A continuació teniu una sel·lecció de les millors nebuloses difuses per observar. Per a localitzar-les, primer trobeu alguna estrella pròxima que us serveixi de referència.
Les imatges en color han estat obtingudes per mètodes fotogràfics, però tingues present que quan tu observis pel telescopi veuràs la imatge en blanc i negre, perquè l'ull humà no és tan sensible a la llum com ho pot ser una càmera de fotos.
DEFINICIONS:
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
Si t'ha agradat l'observació de nebuloses difuses i tens un telescopi de com a mínim 200mm, trobaràs un llistat més complert a Astronomía Online.
Si portes un registre de les teves observacions en una llibreta, això és el que pots apuntar:
 |
Una nebulosa fosca és un núvol de gas i pols interestel·lar, suficientment opaca i obscura com per ocultar la llum de les estrelles que hi ha al darrera.
En destaca l'anomenat Sac de Carbó, que situat a la constel·lació de la Creu del Sud, oculta un sector molt lluminós de la Via Làctia. Malauradament, aquesta nebulosa no és visible des del nostre país. Si algun dia viatjeu a l'hemisferi sud, no us descuideu d'intentar-la veure.
L'equivalent en l'hemisferi nord és l'anomenada Esquerda del Cigne (o també Sac de Carbó Boreal) (B348 i B349), que oculta un sector de la Via Làctia situat entre les estrelles Deneb, Sadr i Gienah de la constel·lació del Cigne (quadrant superior esquerre de la "Creu del Nord"). No resulta, però, tan espectacular com la del sud. Les seves coordenades són RA 20h37m DEC +42º10'. La podeu intentar veure a simple vista des d'un lloc molt fosc, o bé amb l'ajuda d'uns prismàtics.
Una altra nebulosa fosca, que es pot veure amb telescopi, és B86 ("La Taca de Tinta"), que enfosqueix un àrea de la Vía Làctia de Sagitari. És a prop del cúmul obert NGC 6520. Aquí en podeu veure una foto. Les seves coordenades són RA 18h03m DEC -27º48'. Cal observar-la des d'un lloc completament fosc, i en els dies i hores en què estigui més alta en el cel.
Hom també en destaca la E Nebula (B142 i B143), unes franges d'espai buit sobre la Via Làctia al nord de Tarazed (constel·lació del Àliga): coordenades RA 19h41m DEC +10º57' (veure foto).
Així com la Pipe Nebula (B65, B66, B67 i altres) al Serpentari, en forma de pipa de fumar, que trobareu 2º al sud de Theta (θ) Oph. Això queda aproximadament 7º al nord de M6 (el conegut cúmul obert de Escorpí): coordenades RA 17h21m DEC -26º50' (veure foto).
Si et sedueix l'observació de nebuloses fosques, en trobaràs un complert catàleg a la web de la Belmont Society.
Si portes un registre de les teves observacions en una llibreta, això és el que pots apuntar:
 |
Una NEBULOSA PLANETÀRIA és el resultat de què una estrella (una gegant vermella) projecti quasi tota la seva matèria enfora quan ha arribat al final de la seva vida, formant un embolcall de gas. L'estrella queda reduida a una simple enana blanca, situada en el centre, que amb la seva radiació ultraviolada ionitza el gas de la nebulosa i la fa brillar. A través d'un telescopi petit, l'embolcall pot semblar el disc d'un planeta, i és d'aquí d'on en va sortir el nom. De fet pot adoptar diverses formes, com ara anells, cercles, i formes irregulars.
|
Es coneixen unes 1000 nebuloses planetàries. Tenen una mida inferior a un any llum de diàmetre, i solen ser de color blau o verd.
A continuació teniu una sel·lecció de les millors nebuloses planetàries per observar.
DEFINICIONS:
NEBULOSES PLANETÀRIES VISIBLES AMB TELESCOPIS PETITS:
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
|
 |
 |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
NEBULOSES PLANETÀRIES VISIBLES AMB TELESCOPIS GRANS:
 |
Si has gaudit amb l'observació de nebuloses planetàries i tens un telescopi de gran obertura (idealment 200mm o més), aquí tens un llistat més complert per continuar-ne observant. |
| NEBULOSA PLANETÀRIA | CONSTEL·LACIÓ | COORDENADES |
| NGC 40 | Cefeu | 0h13m +72º34' |
| NGC 1514 | Taure | 4h10m +30º48' |
| NGC 1535 | Eridà | 4h14m -12º43' |
| NGC 2438 - en el cúmul M46 | Popa | 7h42m -14º45' |
| NGC 2440 | Popa | 7h42m -18º14' |
| NGC 4361 | Corb | 12h25m -18º50' |
| NGC 6210 | Hèrcules | 16h45m +23º48' |
| NGC 6309 - Capsa | Serpentari | 17h14m -12º56' |
| NGC 6445 - Creixent | Sagitari | 17h50m -20º01' |
| NGC 6537 - Aranya Vermella | Sagitari | 18h06m -19º51' |
| NGC 6572 | Serpentari | 18h12m +6º51' |
| NGC 6751 | Àliga | 19h06m -5º59' |
| NGC 6781 | Àliga | 19h19m +6º34' |
| NGC 6804 | Àliga | 19h32m +9º14' |
| NGC 6818 - Petita Joia | Sagitari | 19h44m -14º08' |
| NGC 6826 - Pampallugant | Cigne | 19h45m +50º32' |
| NGC 6905 | Dofí | 20h23m +20º08' |
| NGC 7008 - Fetus | Cigne | 21h01m +54º34' |
| NGC 7027 | Cigne | 21h07m +42º16' |
Si portes un registre de les teves observacions en una llibreta, això és el que pots apuntar:
