Els estels La Lluna Els planetes Instruments

DESEMBRE

EFEMÈRIDES

El sol surt aproximadament a les 8:10h del matí i es posa a les 17:40h (hora oficial espanyola).

22 de desembre: solstici d'hivern. És la nit més llarga de l'any (i el dia més curt).

2008

1 de desembre de 2008: cap a l'oest, al començar la nit, excel·lent conjunció de la Lluna, Júpiter i Venus. A través del telescopi podreu veure en un mateix ocular Venus i la Lluna (que es trobarà en fase de primer octant). Júpiter estarà situat a uns 2º d'ells.

26 de desembre de 2008: per a aquells que no heu vist mai Neptú, teniu una bona oportunitat de localitzar-lo. En fer-se de nit, cap al sud-oest, trobareu Neptú a menys de 2º de distància de Venus. Aquí teniu una carta celeste per distingir Neptú de les estrelles del voltant.

Planetes visibles (constel·lació i magnitud):

Per saber les hores en que resultarà visible la constel·lació, podeu consultar un planisferi.

La Lluna (fases):

2009

Del 16 al 25 de desembre de 2009: per a aquells que no heu vist mai Neptú, teniu una bona oportunitat de localitzar-lo, perquè es trobarà a menys d'un grau de distància de Júpiter. A través del telescopi serà possible veure tots dos planetes juntament en un mateix ocular. Feu servir un programa informàtic astronòmic per distingir Neptú de les estrelles del voltant.

31 de desembre del 2009, a les 20:24h: eclipsi parcial de Lluna. Serà gairebé inapreciable, una lleugera ocultació del marge inferior dret del nostre satèl·lit. De fet, es veurà més aviat com un eclipsi penumbral (una disminució en la lluentor de la Lluna).

2010

21 de desembre del 2010, sobre les 7:45h del matí: eclipsi penumbral de Lluna. De fet es tracta d'un eclipsi total, però que no és visible des del nostre país. Nosaltres ens hem de conformar amb veure la fase penumbral, gens espectacular (l'únic que s'aprecia és una disminució en la lluentor de la Lluna). Com a molt, si no teniu muntanyes que us ocultin l'horitzó, podreu arribar a veure el primer contacte (com es comença a amagar el marge esquerre).

Del 28 de desembre de 2010 al 10 de gener de 2011: per a aquells que no heu vist mai Urà, teniu una bona oportunitat de localitzar-lo, perquè es trobarà a menys d'un grau de distància de Júpiter. A través del telescopi serà possible veure tots dos planetes juntament en un mateix ocular.

METEORS I PLUGES D'ESTELS

Les Gemínides és una pluja de meteors que té lloc cada any entre el 7 i el 15 de desembre, amb un màxim el dia 13 en què s'arriben a veure fins a 50 estels fugaços cada hora, que semblen sortir de la constel·lació de Gèminis. És una de les pluges més abundants. Es veurà millor a partir de la 1h de la nit.

Una altra pluja de meteors d'aquest mes són les Úrsides, que tenen lloc sobre el 22 de desembre, arribant-se a veure fins a 15 estels fugaços cada hora, que semblen sortir de la constel·lació de Óssa Menor. La pluja es veurà millor a partir de la 1h de la nit.

LLEGENDES PER EXPLICAR AQUEST MES

• Perseu i Andròmeda
• El diluvi universal
• El toro i el rapte d'Europa
• Orfeu i Eurídice
• Els bessons

OBJECTES MÉS DESTACABLES AL TELESCOPI

La Galàxia d'Andròmeda o Gran Nebulosa d'Andròmeda (M31) és l'única galàxia espiral que és visible a simple vista. Resulta espectacular vista amb prismàtics.

El Cúmul Doble de Perseu (NGC 869 i NGC 884) són dos cúmuls oberts molt propers, situats en un braç espiral de la Via Làctia. Són clarament visibles amb prismàtics.

NOM	TIPUS	CONSTEL·LACIÓ	COORDENADES	FOTO
M15 *	Cúmul globular	Pegàs	21h30m +12º12'
M31 - Galàxia d'Andròmeda *¹	Galàxia espiral	Andròmeda	0h43m +41º16'
M33 - Galàxia del Triangle ¹	Galàxia espiral	Triangle	1h34m +30º40'
M45 - Les Plèiades *	Cúmul obert	Taure	3h47m +24º08'
M76 - Les Petites Peses ¹	Nebulosa planetària	Perseu	1h43m +51º36'
NGC 253 - Galàxia de Sculptor ³	Galàxia	Escultor	0h48m -25º17'
NGC 457 - Cúmul E.T. o El Mussol *	Cúmul obert	Cassiopea	1h20m +58º22'
NGC 869 i NGC 884 - Cúmul Doble *	Cúmuls oberts	Perseu	2h21m +57º10'
NGC 1435 - Nebulosa de Merope ²	Nebulosa	Taure	3h46m +23º48'
NGC 2403	Galàxia espiral	Girafa	7h37m +65º36'
NGC 6543 - Ull de Gat	Nebulosa planetària	Drac	17h59m +66º38'
NGC 6946	Galàxia espiral	Cefeu	20h35m +60º09'
NGC 6992 - El Vel	Restes de supernova	Cigne	20h57m +31º44'
NGC 7000 - Nord Amèrica *	Nebulosa	Cigne	20h59m +44º21'
NGC 7662 - Bola de neu blava ¹	Nebulosa planetària	Andròmeda	23h26m +42º35'
NGC 7789 *¹	Cúmul obert	Cassiopea	23h57m +56º46'
Mel 20 *	Cúmul obert	Perseu	3h22m +49º

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10x50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d'enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

ESTRELLES MÉS BRILLANTS

El Triangle Estival és un triangle format per tres estrelles brillants situades en diferents constel·lacions: Vega (a la Lira), Deneb (al Cigne) i Altair (al Àliga).

Durant la tardor, el Gran Quadrat de Pegàs es troba alt en el cel. Està format per estrelles de segona i tercera magnitud (tres de Pegàs i una de Andròmeda).

ESTRELLES DOBLES

MAPES DEL FIRMAMENT

A continuació us ofereixo cinc mapes del cel, corresponents al que veurieu si miressiu cap a:

El Nord El Sud L'Est L'Oest I el Zenit (el que tenim just a sobre nostre)

El mapa correspon a les 19:40h hora oficial espanyola (unes dues hores després de posar-se el sol). Si vols observar a una altra hora, consulta la Taula d'Equivalències.

Aquests mapes també són vàlids per als següents dies i hores: 15 de desembre 19:40, 15 de novembre 21:40, 15 d'octubre 0:40, 15 de setembre 2:40, 15 d'agost 4:40.

Si no pots obrir els mapes, fes clic aquí.