Observant el cel. Pāgina principal.
Estrelles i constelˇlacionsEls estels
La LlunaLa Lluna
Els planetesEls planetes
Instruments d'observaciķInstruments

EL DILUVI UNIVERSAL

CONSTEL·LACIONS: Aquari, Peixos, Peix Austral, Balena, Dofí, Capricorn, Eridà.

MESOS: d'octubre a desembre (però especialment novembre i desembre)

Altres constel·lacions relacionades: Llop, Colom.

... i les aigües varen cobrir la terra.

Licaó fou rei d’Arcadia i va implantar el culte a Zeus, però va fer enfadar molt al déu suprem quan va sacrificar a un nen en honor seu. Zeus el va castigar convertint-lo en llop (constel·lació del Llop) i va destruir casa seva amb un llamp.

Licaó havia tingut 22 fills, que eren molt dolents i cometien multitud de crims. Assabentats d’això a l’Olimp, Zeus va visitar la casa dels fills de Licaó disfressat de viatger pobre, i demanà hospitalitat. Ells l’acolliren, però li oferiren per menjar una sopa feta amb els intestins del seu propi germà Níctim, a qui havien assassinat. El déu, indignat, va tombar la taula (i amb ella va inclinar la terra donant lloc a l’eclíptica) i va convertir en llops a tots els germans.

Quan Zeus va regressar a l’Olimp, va decidir eliminar tota la raça humana amb un gran diluvi. Però Prometeu, el tità benefactor dels homes, va advertir d’aquest fet a Deucalió, i li va aconsellar que construís un arca on pogués refugiar-se ell i la seva esposa Pirra. Després d’això, va començar a ploure i va quedar inundada tota la terra excepte el cim d’algunes muntanyes. Les pluges varen durar nou dies i, quan les aigües començaren a retirar-se, l’arca va quedar encallada en el mont Parnàs. Deucalió va deixar anar un colom per comprovar si el diluvi havia acabat, i aquest va regressar amb una branca d’olivera (constel·lació del Colom), demostrant que en alguna part hi havia terra seca.

Quan desembarcaren, Deucalió i Pirra oferiren un sacrifici a Zeus i pregaren suplicant que la raça humana sorgís de nou.
Zeus, commogut, va enviar un missatger a Deucalió per dir-los el que havien de fer: "Cobriu-vos el cap i llenceu enrere els ossos de la vostra mare". Després de molt rumiar, van intuir que es referia als ossos de la Mare Terra. Es varen cobrir el cap i caminaren llençant pedres cap enrere per sobre de les espatlles. De cada pedra que queia naixia un home o una dona, depenent de qui les llençava, i així fou com va renéixer la humanitat.

A la tardor, quan s’acosta l’època de pluges i els rius creixen i inunden els camps, apareixen en el cel una sèrie de constel·lacions aquàtiques que ens recorden aquell diluvi.
Podem veure a Eridanus, el riu. Balena, el monstre marí. Piscis, els peixos. Piscis Austrinus, el gran peix del sud. Delphinus, el dofí. Capricorn, meitat cabra i meitat peix (que representa al déu Dionís fugint del monstre Tifó a través del Nil). I al centre de tot, la constel·lació d’Aquari, que representa en realitat al mateix Deucalió.
Aquestes constel·lacions són una advertència, per recordar-nos que ja un cop la humanitat va estar a punt de ser destruïda per culpa de la seva maldat.

Quasi totes les constel·lacions aquàtiques es reuneixen en un mateix punt del firmament: el riu Eridà, els Peixos,
la Balena, el Peix Austral, el Dofí, Aquari i Capricorn.

 

NOTA: Potser us ha sorprès la similitud d’aquesta història amb la llegenda de Noé, però heu de saber que el mite del diluvi es repeteix en moltes cultures: tenen històries semblants els sumeris (Ziusudra), els babilonis (Atra-Hasis), els assiris (Utnapishtim), els hebreus (Noé), els grecs (Deucalió), els celtes gal·lesos (Duyfan y Duyfach), els tolteques (piràmide de Tolan Chololan), els guajiros (Wayuu), els xinesos (Yu), els hindús, els egipcis, els asteques, els maies, els Bataks de Sumatra,... i altres tribus indígenes d’Indonèsia, Nova Guinea, Melanèsia, Polinèsia, Micronèsia, Austràlia, i Amèrica central, del Sud i del Nord. En definitiva hi ha aproximadament 85 llegendes semblants, recollides en els cinc continents.