|
||||||
MALALTIES I
ACCIDENTS
NOTA:
recordeu el telèfon d’emergències, el 112
ÍNDEX:
· Les 15
afeccions més comunes en els nens
· 10 situacions
per a les que cal estar preparat
· Guia de
prevenció d’accidents
· La farmaciola
(“el botiquín”)
Les 15
afeccions més comunes amb els nens:
1. Picades d’insectes
Vespes, abelles, borinots, escorpins i escolopendres tenen una picada verinosa. Les picades de mosquits, puces i paparres no són verinoses, però resulten molestes, i en ocasions poden transmetre malalties. Per contra, no heu de tenir por de les aranyes, ja que les del nostre país són totes inofensives.
|
|
|
|
|
|
|
|
Vespa |
Abella |
Borinot |
Escorpí |
Escolopendra |
Paparra |
Símptomes: Si li ha picat un insecte verinós, a més del dolor, la zona estarà inflada i envermellida.
Què fer: Aplica-hi fred. Fes servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat en un mocador. Renta la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sense alcohol).
Quan cal anar al metge: Si té una picada a la boca, dóna-li a llepar un gelat o un glaçó de gel i porta’l al metge. Si té vàries picades per tot el cos i apareixen vesícules vermelles, molt de picor, malestar general o vòmits, porta al nen a urgències. Les picades d’escorpí i d’escolopendra haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent.
Què no fer: No l’hi posis amoníac, perquè fa baixar la inflor, però augmenta el dolor. Tampoc hi posis saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida.
Si li ha picat una abella, haurà deixat l’agulló clavat a la pell; l’agulló està connectat a una petita bossa que conté verí. Se li ha de treure cuidadosament, però no amb unes pinces ni amb els dits, perquè en pessigar l’extrem de l’agulló, estaries injectant més verí en el cos. Hauràs de treure’l empenyent-lo amb ajuda d’una agulla, sense punxar la bossa del verí.
Les paparres (“garrapatas”) poden ser confoses amb berrugues. Si té una paparra enganxada al cos, no l’arrenquis de la pell, perquè el cap es quedaria a dins i infectaria la ferida. Fes servir calor, gasolina, oli, alcohol o aigua calent per obligar l’insecte a marxar.
2. Un cop al cap
Què fer: Posa-hi gel per evitar la inflamació. També serveix una bossa de congelats, una llauna de refresc fresca, quelcom metàl·lic, o un mocador xop d’aigua freda. Si no hi ha ferida, la molla de pa amb vinagre farà baixar la inflamació. Si n’hi ha, renta-la amb aigua i sabó i desinfecta-la. Al cap de 36 hores del cop cal aplicar calor (draps temperats) perquè es reabsorbeixi l’hematoma.
Quan cal anar al metge: Després del cop, estigueu la resta del dia atents al comportament del nen per si observeu algun d’aquests símptomes:
· Que perdi el coneixement
· Que sagni o tregui altres líquids pel nas, les orelles o la boca
· Que tingui el pols lent
· Que tingui mal de cap
· Que vomiti o en tingui ganes
· Que pateixi convulsions
· Que respiri molt lentament
· Que experimenti problemes de visió
· Que pateixi somnolència
· Que se senti desorientat o atordit
· Que perdi l’equilibri
· Que parli de manera incoherent
Davant de qualsevol d’aquests símptomes porteu la persona amb urgència a un hospital.
Què no fer: No posis mai gel directament sobre la pell perquè la cremaries; embolica el gel en un mocador.
3. Li surt sang del nas
Causes: un cop, un esternut fort, fragilitat de les venes del nas, mucosa nasal irritada, lesions provocades per ficar-se el dit al nas, alteracions de la coagulació,...
Què fer: Primerament tranquil·litzeu al nen, perquè molts nens s’espanten quan veuen sang. Mantenint el cap recte, pressiona amb els dits els dos orificis nasals durant 10 minuts (sense aixecar la mà en cap moment). Després, durant una hora no li deixis sonar-se el nas o tocar-se’l, encara que se senti incòmode amb el coàgul.
Quan cal anar al metge: Si passats 10 minuts de pressionar no s’ha aturat l’hemorràgia, porta’l al metge.
Què no fer: No li tiris el cap enrere, perquè en empassar sang podria tenir vòmits.
4. Ferides sagnants i raspadures
Què fer:
- Renta la ferida amb sèrum fisiològic o aigua a raig per arrossegar les restes de sorra, etc. Retira qualsevol cos estrany (cristalls, tela, estelles,...). Si cau en una zona on hi pot haver excrements d’animals, o es talla amb un ferro oxidat, una estella de fusta, un vidre del carrer,... fes servir aigua oxigenada per netejar, ja que impedeix la proliferació de la bactèria del tètanus.
- Talla l’hemorràgia pressionant amb una gasa estèril o un mocador net durant 10 minuts (sense aixecar la mà) perquè coaguli.
- Si la ferida és en un braç o una cama, procureu mantenir el membre més amunt que el cor.
- Quan deixi de sagnar, aplica un antisèptic amb iode (o clorhexidina en cas d’al·lèrgia al iode).
- Per evitar que la ferida s’embruti, cobreix-la amb una Tirita, o amb una gasa subjecta amb esparadrap.
A la TÈCNICA DEL FULARD ESCOLTA aprendreu com fer un llaç hemostàtic, i a fer embenatges amb el fulard.
Quan cal anar al metge:
- Quan, tot i pressionar la ferida durant 10 minuts, aquesta no deixa de sagnar.
- Quan la ferida té més de mig centímetre, perquè caldrà suturar-la.
- Si el nen no està correctament vacunat contra el tètanus. En aquest cas, el metge li haurà de posar dues injeccions (una de gammaglobulina i una altra, en una zona diferent del cos, de vacuna antitetànica). Recorda que tothom, nens i adults, hauria d’estar vacunat contra aquesta malaltia mortal.
- Si el nen està vacunat contra el tètanus, però ja fa més de 5 anys de la última dosi. En aquest cas li hauran de posar una nova dosi de vacuna.
Què no fer: No netegis la ferida amb cotó, perquè els petits filaments que es queden enganxats a la ferida poden provocar una infecció. El millor és gasa estèril o un mocador de paper. Tampoc facis servir alcohol, perquè crema la pell i augmenta el dolor.
5. S’ha cremat!!
Què fer: Actua immediatament!! Refreda la pell durant 10 minuts amb aigua freda i neta. Col·loca la zona afectada sota l’aixeta d’aigua freda o la dutxa (l’aigua no ha de caure sobre la lesió, sinó una mica per sobre). Si estàs fora de casa, tira-li aigua amb una ampolla o submergeix la zona afectada en un recipient amb aigua freda. La norma és mantenir la zona afectada en remull tanta estona com faci falta fins que deixi de fer mal (fins que al treure el membre de l’aigua el ferit no noti que li augmenta el dolor).
No rebenteu les butllofes!! Cobriu-les amb gasses estèrils i sosteniu les mateixes amb benes.
No apliqueu sobre la cremada cap pomada ni ungüent!!
Quan cal anar al metge: Si la cremada ha deixat la pell negra o marró o li surten vàries butllofes.
Què no fer: No esperis! Cal actuar de seguida. Cada segon que passa la cremada penetra més endins dels teixits. Recorda que l’aigua fresca és el remei més eficaç (molt millor que pomades i olis).
En cas que surti una butllofa, no la punxis; el líquid que hi ha a dins protegeix la ferida d’infeccions. No l’hi posis cremes ni pasta de dents.
6. Cremades del sol
La pell dels nens és molt sensible al sol, i no convé que es posin gaire morenos (podrien tenir problemes en el futur, quan siguin adults). Protegeix-los sempre amb cremes solars del factor més alt (nº 40) i fes que s’estiguin a l’ombra en les hores de més calor. Si no s’estan banyant, fes-los portar gorra i samarreta.
Què fer: Si es produeix la cremada, posa-li abundant crema hidratant tipus after-sun sobre la pell, millor la que conté àloe vera, un extracte vegetal que és calmant i reparador. Si no en tens, mulla un llençol en aigua freda i embolica al nen amb ell.
Quan cal anar al metge: Si té febre, mareig, vòmits o mal de cap, porta’l ràpidament al metge, perquè són símptomes d’insolació (veieu més endavant el punt “g) Insolació i cop de calor”). També hi has d’anar si li surten butllofes o la zona cremada és àmplia.
Què no fer: No li posis llet, mantega o productes greixosos, que no li faran cap efecte.
7. Picades de medusa i d’animals marins
Sentirà un dolor intens i tindrà inflamació, envermelliment i urticària.
Què fer: Renta’l amb aigua de mar. L’aigua dolça no serveix, perquè en tenir diferent densitat activa el verí. Si tens a prop un bar o apartament, el millor és escalfar aigua de mar i submergir la zona afectada durant 30-90 minuts. L’aigua salada calent inactiva la toxina del verí i calma el dolor. Però compte! Ha d’estar temperada, no cremant.
Com a precaució, si vas a una platja on hi ha meduses, compra la crema solar amb efecte repel·lent de meduses (de venda en farmàcies).
Quan cal anar al metge: Si veus que hi ha clavades pues (de peix o d’eriçó), o enganxades restes de tentacles (de medusa), no intentis treure-les; porta’l al lloc de socors més proper perquè ho faci un expert.
Què no fer: No ha de fregar-se o gratar-se perquè estendrà més el verí. No toquis amb les mans la zona perquè pot haver-hi pues o tentacles enganxats a la pell, i això t’afectaria a tu també.
8. Li ha entrat alguna cosa a l’ull
Què fer: Sempre que un cos estrany entra dins l’ull (mosquits, sorra, etc.), cal fer que parpellegi per afavorir el llagrimeig, que escombra tota la brutícia. Tira-li aigua amb la dutxa o, si esteu fora, aigua embotellada.
Quan cal anar al metge: Si li han llençat sorra als ulls, ves al metge per descartar possibles lesions a la còrnia.
Què no fer: No li deixis fregar-se l’ull, es podria fer ferides.
9. Torçades de turmell
Què fer: Posa-li gel embolicat en un mocador (també serveix una bossa d’aliments congelats). És important no moure el peu i mantenir-lo aixecat amunt. Al cap de 10 minuts, hauria d’haver millorat.
Un dia i mig després d’haver patit la torçada, aplica escalfor perquè es reabsorbeixi la inflamació. Pots submergir el peu en aigua temperada o aplicar-hi compreses calentes.
Quan cal anar al metge: Si després de 10 minuts encara li fa mal i no pot recolzar el peu, porta’l a urgències, podria tractar-se d’un esquinç o una fractura.
Què no fer: No utilitzis pomada antiinflamatòria en els primers moments, perquè pots emmascarar els símptomes i interferir en el diagnòstic del metge. Tampoc convé embenar la zona sense que un metge estudiï la lesió.
Si esteu al mig de la muntanya: Quan un es torça el turmell, si es treu la bota pot ser que el peu se li infli i no se la pugui tornar a col·locar. Si esteu caminant en mig d’una muntanya i lluny del campament això pot ser un inconvenient. El dibuix et mostra com fer un embenat per sobre del calçat, que permetrà al ferit arribar fins al campament, o algun lloc on el puguin venir a recollir. Per caminar, s’haurà d’ajudar d’un bastó o recolzar-se en els seus companys.
10. Butllofes als peus després de caminar
Les butllofes que es produeixen per fricció (p.ex. després d’una llarga excursió a peu, o les que surten a les mans després de treballar) no són gaire diferents de les produïdes per cremades. La capa externa de la pell se separa de la interna, i l’espai que queda entremig s’omple de líquid. Al cap d’uns dies, el líquid acumulat es reabsorbeix i la capa externa cau, apareixent una pell nova a sota.
Què fer: Quan la zona de pell sotmesa a fricció comença a posar-se vermella i es noten les primeres molèsties, és el moment d’actuar, abans que surti la butllofa. Cobreix la zona amb un apòsit especial per a butllofes (de venda en farmàcies). Si no en tens a mà, cobreix-la amb una Tirita o amb una gasa subjecta amb esparadrap.
Si ja ha sortit la butllofa, no la rebentis. Cobreix-la amb vàries gases subjectes amb esparadrap per encoixinar-la.
Si la butllofa ha rebentat sola, cal desinfectar bé la zona i cobrir-la després amb apòsits antisèptics per evitar la infecció.
Quan cal anar al metge: Si la butllofa fa molt mal i impedeix caminar, el metge pot rebentar-la fent servir instrumental completament estèril, i extreure el líquid de dins. Després es cobrirà la zona amb apòsits antisèptics.
Què no fer: Quan es trenca la capa externa de la butllofa, surt el líquid de dins i deixa al descobert una capa de pell immadura que s’infecta amb facilitat. Per això no s’han de punxar les butllofes, i si han rebentat soles, cal prendre mesures per evitar la infecció.
Mesures preventives: Per evitar que et surtin butllofes, sempre que treballis amb eines protegeix-te les mans amb guants o benes. Si veus que les mans et comencen a suar, treu-te els guants, eixuga’t bé la suor, i si pots empolsina-te-les amb pols de talc o de magnèsia abans de seguir treballant.
En quant als peus, hi ha dues coses que cal evitar: la humitat i les arrugues. Si planegeu fer una ruta caminant, no estrenis botes de muntanya el mateix dia; porta-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Per caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de cotó col·locats sobre uns de prims de niló; és molt important que no quedi cap arruga, perquè et faria sortir una butllofa (vigila que els mitjons no se t’abaixin mentre camines). Mantingues els peus secs i ben curats; la humitat et produirà butllofes; quan feu un descans aprofita per treure’t les botes i ventilar els mitjons.
11. Mal de coll i d’oïda
Què fer:
1. Abrigar la gola i l’oïda. Un mocador de seda o el fulard, embolicat com en el dibuix, serà ideal.
2. Beure líquids calents. Molta gent recomana l’aigua calenta amb mel i llimona.
3. Aplicar escalfor a l’orella ajudarà a calmar el dolor.
4. Els analgèsics també ajuden a calmar el dolor. Trieu el més adequat a l’estat del nen (llegiu més endavant).
5. Per reduir la irritació del coll, pot fer gargarismes d’aigua amb sal (es dissolen dues culleradetes de postres de sal en un got d’aigua calenta; es fan gargarismes durant 5 minuts; repetir-ho cada dues hores). Si al nen li resulta molt desagradable l’aigua amb sal, pot fer gargarismes amb aigua i llimona.
6. Repòs. Això ajudarà moltíssim a la recuperació.
Quan cal anar al metge: Si apareix febre. Si supura pus per la oïda. Si el mal és molt intens. Si després de dos dies el mal no ha desaparegut.
Què no fer: Per prevenir l’aparició de mals de coll, no permetis que el nen agafi fred. No el deixis anar sense jaqueta quan refresca. Tampoc deixis que se’n vagi a dormir amb la roba humida; tots els nens han de dormir amb pijama (no s’hi val dormir amb la roba que duien durant el dia, perquè estarà suada). Si un nen es fa pipí durant la nit, no deixis que continuï dormint amb el pijama o el sac molls; si no porta recanvi, pots recórrer a xandalls, anoracs, mantes, tovalloles,... per mantenir-lo abrigat i sec.
Ensenya al nen a mocar-se correctament. La tècnica correcta consisteix a tapar-se un orifici nasal mentre s’expulsa aire per l’altre. No s’ha d’expulsar aire pels dos orificis alhora, perquè si no la mucositat es desplaça cap a l’oïda i pot provocar una inflamació.
Analgèsics: Un analgèsic és un medicament utilitzat per combatre el dolor i la febre. Els tres analgèsics més habituals són l’àcid acetilsalicílic (Aspirina), el paracetamol (Gelocatil, Apiretal) i l’ibuprofè (Dalsy). No els barregeu entre ells.
Sempre llegiu complertes les instruccions del medicament abans de donar res.
Aspirina: s’ha de subministrar dissolta en aigua (mai sencera) i sempre durant els àpats (no la doneu amb l’estómac buit). No la doneu a nens menors de 16 anys quan tinguin febre, grip o varicel·la. Dosi habitual en nens: 10mg per kilo de pes cada 4 hores.
Parcetamol: es pot prendre en qualsevol moment, fins i tot amb l’estomac buit. No la doneu a malalts d’hepatitis ni als que puguin estar deshidratats. La dosi habitual en nens és de 10 mg per kilo de pes cada 4 hores, o bé 15 mg per kilo de pes cada 6 hores. Hi ha moltes marques diferents: Gelocatil, Apiretal, Dolgesic, Dolostop, Efferalgan, Febrectal, Termalgin,...
Ibuprofé: es pot trobar en pastilles, sobres i en xarop. S’ha de prendre durant els àpats (no el doneu amb l’estómac buit) i acompanyat d’un got d’aigua. La dosi habitual en nens és de 5 mg per kilo de pes cada 6 hores.
12. Febre
La temperatura normal d’una persona amb bona salut és d’uns 37ºC (36,5ºC si la mesureu a l’aixella). A partir dels 38ºC es considera que té febre. La febre és un mecanisme natural del cos per a combatre els microbis. El problema és que, si puja massa, també fa mal al nostre propi cos.
Com prendre la temperatura: A la farmaciola del centre hi hauria d'haver un termòmetre. Recomanem els termòmetres digitals, perquè els de mercuri poden ser perillosos en cas de trencament. Col·loqueu l'aparell dos minuts sota l'aixella, mantenint el braç tancat. És convenient netejar-lo amb alcohol abans i després de cada ús.
I si no tinc un termòmetre?: Es pot intentar calcular aproximadament la temperatura corporal d'una persona prenent-li el pols. La freqüència cardiaca sol augmentar 15 pulsacions per minut per cada grau d'elevació de la temperatura (excepte en algunes malalties molt concretes).
Com a valors normals del pols es poden considerar 80 pulsacions per minut per als nens entre 3 i 12 anys, i 72 pulsacions per minut per als majors de 12 anys i els adults. Per cada 15 pulsacions de més que tingui la persona, comptarem un grau de febre.
Per exemple, un nen de 7 anys amb 80 pulsacions estaria a 37ºC (sense febre). Si tingués 95 pulsacions estaria a 38ºC. I si comptéssim 110 pulsacions estaria a 39ºC.
Recorda que aquest mètode no dóna resultats exactes, sino aproximats.
El pols d'una persona es pot prendre en dues parts del cos: en el canell (sota el dit gros), o a un costat del coll. Per prendre'l es pressiona suaument amb els dits índex, mig i anular (no feu servir el vostre dit gros). Amb ajuda d'un rellotge que marqui els segons, heu de comptar les pulsacions notades durant un minut.
Què fer: La febre normalment ens indica que hi ha una infecció, que serà el que haurem de tractar (de totes maneres, no oblidis que l’excés de calor i la deshidratació també poden provocar febre).
A banda del tractament de la infecció, també haurem de controlar la temperatura. Si aquesta no passa dels 38ºC no cal fer res per baixar-la. Si puja més, hauràs de prendre mesures: treu-li la roba i dóna-li un bany tebi. Si amb això la febre no ha baixat, dóna-li un analgèsic (paracetamol o ibuprofé –veieu el punt “11. Mal de coll i d’oïda”–; l’Aspirina no és recomanable per als menors de 16 anys).
Si la temperatura passa dels 39ºC és urgent baixar-la: subministra al nen un analgèsic, despulla’l i mulla-li la pell amb tovalloles xopes (especialment el front, el clatell i els canells). Atura’t si comença a tremolar.
Quan cal anar al metge: Si en baixar la temperatura el nen està content i té gana, no hi ha problema; però si, havent baixat la febre, el nen es mostra trist, endormiscat i sense gana, porta’l al metge perquè l’examini. Quan la febre es perllonga durant més de 7 dies, encara que no arribi als 38 graus, també cal estudiar-ne l’origen.
Què no fer: No abriguis al nen en excés. No donis Aspirina a un nen menor de 16 anys que tingui febre.
13. Diarrees
Si se us presenten quadres de diarrea assegureu-vos de la potabilitat de l’aigua que esteu bevent. En cas de dubte, compreu-la envasada o desinfecteu-la amb unes gotes de clor (de venda en farmàcies). També és important que tothom es renti bé les mans abans de menjar.
En cas de diarrea intensa, porteu la persona al metge. Per tractar una diarrea suau, seguirem una dieta especial i beurem aigua amb freqüència (barregeu-la amb unes gotes de suc de llimona).
En les primeres hores és útil fer dieta a base de líquids (aigua amb llimona, sucs de fruita diluïts –però no de pruna–, sopes). Després, durant tres dies la dieta serà tova, integrada per aliments fàcils de digerir i que no estimulin el moviment intestinal. Es repartirà en cinc àpats: tres normals i dos petits. Les racions han de ser més aviat escasses, perquè l’intestí treballi el menys possible. Els líquids han de ser poc concentrats en sals. Cal evitar els aliments freds i els rics en fibra, especialment durant els dos primers dies de dieta.
En quant a la preparació dels aliments, eviteu les condimentacions olioses i greixoses. Res de fregits. Preferim les coccions al vapor, bullides, a la planxa, a la graella i al forn.
Aquí teniu un exemple d’un menú adequat en cas de diarrea:
· ESMORZAR: una infusió, pa amb formatge fresc.
· A MIG MATÍ: un suc de llimona, sis “sobaos”.
· DINAR: arròs i pastanaga bullits amb pernil dolç, un filet de pit de pollastre a la planxa amb una patata bullida o al forn, una poma pelada i ratllada (deixeu-la reposar uns minuts perquè es torni fosca, i així n'augmentareu l'efecte astringent).
· BERENAR: una infusió, quatre galetes, confitura de codony.
· SOPAR: una tassa de caldo de pollastre, lluç bullit o al forn amb suc de llimona, compota de pera (es bull la pera amb aigua i sucre).
Quan cal anar al metge: En diarrees molt intenses, que poden suposar una deshidratació. Quan la diarrea dura més de 5 dies. Quan les deposicions van acompanyades de moc o sang.
Prevenció:
1. Potabilitat de l’aigua de beguda
2. Mesures d’higiene que s’han de respectar a la cuina
14. Vòmits
Si es donen de forma aïllada, són un símptoma molt inespecífic en els nens; qualsevol problema pot venir acompanyat de vòmits:
· Els nervis per alguna cosa que ha de fer
· La por davant una situació nova i estranya
· El fàstic per menjar alguna cosa que no li agrada
· Haver de suportar olors desagradables
· Una emoció molt forta, o que l’ha fet plorar intensament
· Mareig per viatjar en cotxe, o pujar a una atracció de fira
· Borratxera per haver begut alcohol (en adolescents)
· Primers símptomes d’un embaràs (en adolescents)
Fins aquí, aquestes causes no tenen la major importància (des d’un punt de vista mèdic). Però de vegades els vòmits també són provocats per alguna malaltia. Algunes poden ser molt serioses (meningitis, apendicitis, obstruccions del tub digestiu, etc.), però el més habitual és que no siguin gaire greus (infeccions intestinals, intoleràncies alimentàries, gastritis, etc.). Generalment, els problemes seriosos vénen acompanyats de molt mal estat general, febre i altres símptomes de gravetat.
Què fer: El primer és descobrir quina és la causa del vòmit. Si creus que es deu a una malaltia, porta el nen al metge.
Per a vòmits causats pel mareig d’un viatge en cotxe, consulta la secció “MAREIG A L’AUTOBÚS”.
Suposant que es tracti d’una gastroenteritis (que és la malaltia més habitual), el tractament serà com segueix:
- El vòmit pot haver espantat al nen. Tranquil·litza’l.
- Hauràs de prendre algunes precaucions per evitar que el nen pateixi deshidratació (per falta de líquids) o acetona (per falta de sucre).
- Dóna al nen dues cullerades d’aigua amb sucre cada 15 minuts. Si torna a vomitar, redueix la dosi a una cullerada.
- En comptes d’aigua amb sucre, també li pots donar cullerades d’algun refresc amb gust de llimona, però sense gas (p.ex. Trina). Dóna-li a temperatura ambient (que no estigui fred).
- Si el nen no ha vomitat en 8 hores, i té gana, pots començar a introduir aliments lleugers i tous: galetetes salades, caldo, sopes de fideus, puré de patates, arròs i pa.
- Si no vomita en 24 hores, pots tornar poc a poc a la dieta habitual, però espera 2 o 3 dies abans de donar-li productes làctics (el iogurt serà el primer que podrà menjar).
Quan cal anar al metge: Si juntament amb els vòmits apareix algun d’aquests símptomes, porta al nen ràpidament a un metge:
· Sempre que el nen, a més de vomitar, tingui mal aspecte general.
· Si el nen té febre (més de 38,5ºC –més de 38ºC si mesures la temperatura a l’aixella–).
· Si per culpa dels vòmits no pot beure líquids i s’observen símptomes de deshidratació (veieu més endavant).
· Quan també té dolor de cap intens o dificultat per doblegar el coll.
· Quan també té fort dolor estomacal o abdominal.
· Si mostra el ventre dur, inflat i adolorit.
· Si unes hores abans de començar els vòmits, el nen havia rebut un cop al cap.
· Si té vòmits repetits de bilis verdosa o groguenca.
· Quan vomita sang o alguna cosa semblant al marró del cafè (la sang barrejada amb l’àcid de l’estómac s’assembla al marró del cafè).
· Si els vòmits no han desaparegut en un termini de 12 a 24 hores.
· Quan els vòmits comencen de nou tan bon punt intenta recuperar una dieta normal.
Què no fer: No forcis el nen a menjar fins que ell no tingui gana. Evita donar-li llet o productes làctics. Els medicaments que tallen els vòmits (antiemètics) no s’han de donar sense el control d’un metge, perquè poden donar més problemes que beneficis.
Símptomes de deshidratació: si observes algun d’aquests símptomes, porta el nen al metge.
DESHIDRATACIÓ LLEUGERA:
- Boca seca
- Poques llàgrimes quan plora
- No ha fet pipí durant 7 hores
DESHIDRATACIÓ GREU:
- Boca molt seca i enganxosa
- Pell seca, arrugada o pàl·lida (a l’abdomen i a la part superior de cames i braços)
- Està dèbil i sense forces
- Ulls enfonsats
- Somnolència. Desorientació.
- Rampes musculars
- Respiració ràpida
- Més de 9 hores sense fer pipí
- Pols ràpid o debilitat
15. Polls (“piojos”)
El poll és un petit insecte que s’alimenta de sang i que es troba generalment al cabell dels nens (rarament al dels adults). Es transmet de nen a nen per contacte directe dels cabells (no salta, ni vola, ni tampoc es troba en els animals domèstics, ni a l’herba). També es pot transmetre compartint objectes personals (gorres, pintes, cintes per al cabell). La seva aparició no té res a veure amb la falta d’higiene (al contrari, als polls els hi agraden els caps nets). Els xampús normals i l’aigua no l’eliminen. No transmet cap malaltia, però com que pica, resulta molest, i si el nen es grata pot provocar-se erosions i crostes a la pell.
Com sabem que un nen té polls: si veiem que un nen es queixa de què li pica el cap o se’l rasca molt sovint, és probable que estiguem davant un cas d’infestació. Examinarem el cap del nen manyoc a manyoc, especialment darrera de les orelles i en el clatell. És difícil veure als polls, perquè es mouen amb rapidesa, però sí que podem veure els seus ous (les llémenes o “liendres”). Són d’un color blanquinós, ovalades, i estan fermament adherides al cabell prop de l’arrel. Poden ser confoses amb caspa, però no es desprenen.
Què fer: el primer pas és la prevenció:
· Revisió periòdica del cap de tots els nens d’entre 3 i 12 anys.
· Evitar que els nens comparteixin gorres, pintes o cintes per al cabell.
· Portar el cabell curt, o recollit en cues i trenes.
· Aplicar-se un suavitzant després de rentar-se el cabell (als polls no els hi agrada)
· Portar colònia o gomina (tampoc no els hi agrada)
· Observar el comportament del nen (si es grata molt sovint el cap, podria estar infestat).
Si es produeix la infestació, teniu dos opcions per combatre-la: els remeis casolans i els insecticides.
REMEIS CASOLANS:
Són eficaços, però una mica molestos.
a) VINAGRE: mullar el cap del nen amb una mescla de vinagre de poma i aigua tèbia a parts iguals. Evitar que li entri als ulls. Embolicar el cap amb una tovallola i deixar durant dues hores. Repetiu dos cops per setmana durant un mes.
b) OLI: s’unta generosament tot el cap amb oli d’oliva, s’embolica amb una bossa de plàstic, i es deixa durant tota la nit. L’endemà cal rentar-li bé el cabell. Repetiu dos cops per setmana durant un mes.
XAMPÚS, LOCIONS I COLÒNIES INSECTICIDES:
No sempre són eficaços al 100%. Hi ha molts components diferents (Permetrina, Fenotrín, Lindano, Malatión,...). S’han de seguir les instruccions que diu l’envàs, i repartir-los generosament per tot el cap sense deixar-se cap lloc. Heu de vigilar que el líquid no entri als ulls ni a la boca del nen. Després de la primera aplicació, cal fer una segona aplicació al cap de 10 dies però canviant de component (p.ex. si el primer dia vau fer servir Permetrina el segon podeu fer servir Fenotrín). El Lindano només es recomana quan els altres insecticides fallen, perquè és més perillós.
Després del tractament, és necessari eliminar cuidadosament els polls morts i els ous amb un acurat rentat de cabell i la utilització de pintes metàl·liques especials. Cal examinar a totes les persones que hagin tingut contacte amb el nen, per si s’han contagiat. Comunicar-ho a l’escola es fa imprescindible. La roba del nen, i la del llit s’ha de rentar amb aigua molt calenta (60ºC), i les pintes i utensilis per al cabell s’han de deixar en remull en aigua i vinagre durant vàries hores. Les gorres, cintes per al cabell, i tot el que no es pugui rentar, les guardareu en una bossa tancada i no les fareu servir durant 15 dies. Cal passar l’aspiradora pel sofà, catifes, seients del cotxe, etc.
Per a més informació: MADRES CONTRA PIOJOS.
Què no fer: Les colònies i xampús insecticides només les han de fer servir les persones que estiguin realment infestades. Mai les facis servir com a mètode preventiu, perquè poden ser perilloses, i a més a més no són eficaces per a prevenir.
10 situacions
per a les que cal estar preparat:
a) Comportament general en primers auxilis
Els primers auxilis no han de substituir mai el metge sinó protegir tan sols l’accidentat fins que l’assistència sanitària sigui possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, però res més.
· Si no és totalment imprescindible, no mogueu l’accidentat ni cap part del cos afectada fins al moment de traslladar-lo amb ambulància.
· Cal aïllar-lo, procurant que no hi hagi gent al voltant, situar-lo amb la màxima comoditat i col·locar-lo en posició fisiològica.
· Resguardeu la víctima de la humitat, del vent i del fred. Abrigueu-la.
· Procureu no deixar sola la persona accidentada.
· No toqueu les ferides innecessàriament ni estrenyeu gaire els embenatges.
· Faciliteu-li la respiració al màxim afluixant-li la roba del pit, la cintura i el coll.
· Abrigueu-lo i procureu que estigui sempre en posició horitzontal. Si està inconscient poseu-lo en posició lateral de seguretat.
· Cal animar l’accidentat i tranquil·litzar-lo.
· No li doneu mai begudes alcohòliques.
· En el cas d’accidents greus, eviteu que s’aixequi, i encara menys que camini.
· En cas de cremades, no s’ha de treure la roba ni les restes de roba.
· Atureu les hemorràgies per mitjà dels punts de compressió.
· No doneu aliments o líquids a accidentats que hagin perdut el coneixement o que tinguin lesions abdominals.
· Quan porteu un infant al metge o a l’hospital (per malaltia, accident, esgotament,...) cal que l’acompanyi sempre un cap, i dur la documentació sanitària del nen.
Com donar l’alerta?
· Trucant al 112. Després, senyalitzeu el lloc on es troba la víctima de forma ben visible.
· Enviant una persona del grup a demanar ajuda.
· Cridant o utilitzant el xiulet.
· En últim extrem, i si us trobeu sols amb la víctima, desplaceu-vos al lloc més proper des d’on poder demanar ajuda.
Què heu de dir per telèfon?
· Identifiqueu-vos i doneu el lloc exacte i el número d’on truqueu.
· Preciseu el lloc exacte de l’accident.
· Tipus d’accident.
· Nombre de víctimes i gravetat.
· Perills secundaris.
· Espereu els equips de socors per donar més precisions i acompanyar-los al lloc de l’accident si fos necessari.
b) Mossegades de serp
La única serp verinosa del nostre país és l’escurçó. Hi ha dues varietats: l’escurçó àspid (Vipera Aspis) s’estén pels Pirineus, Prepirineu i algunes regions de la Catalunya Central. L’escurçó ibèric (Vipera Latastei) el podeu trobar a tot arreu excepte als Pirineus i Prepirineu. El segon és el que té la mossegada més perillosa. De totes maneres, el seu caràcter és tímid i espantadís i, per tant, evita el contacte amb els humans. Es troba en pedregars i en boscos poc densos.
|
|