|
Secció patrocinada per: |
|
50 UTILITATS PER A UN FULARD ESCOLTA |
El
fulard és una de les eines més útils a l’abast d’un escolta. Tots els nois i
noies haurien de portar el seu sempre a sobre.
Quan
ensenyeu aquesta tècnica als vostres nois, no us limiteu a llegir simplement
els 50 punts; poseu-los en pràctica i assageu amb cada un d’ells, per tal que
quan el noi ho necessiti, es recordi bé d’aquell dia que van fer servir el
fulard per tal o qual cosa, o de com es feia aquell nus, o de quines
precaucions calia tenir en compte per fer aquell embenat,...
La
majoria de fulards tenen forma triangular, tot i que també en podeu trobar de
quadrats. La mida habitual en la majoria de països és d’entre 70 i 80 cm de costat, però alguns
autors consideren que la seva mida ideal, per treure’n el màxim de profit,
serien 90 cm.
1.
IDENTIFICATIU
El
fulard ens identifica com a escoltes davant dels altres. Malgrat saber-ho,
sempre em sorprèn la simpatia que ens tenen allà on anem. Viatjant per tota
Espanya m’han ofert, gratuïta i desinteressadament, allotjament, menjar,
transport, descomptes,... i qualsevol ajuda que he necessitat. No oblideu que
arreu del món hi ha desenes de milions d’antics escoltes sempre a punt per
ajudar a uns germans.
També
en concentracions i trobades d’escoltes, el fulard és un indicatiu de la nostra
procedència o de l’Agrupament al qual pertanyem.
2.
PER LOCALITZAR LA TEVA GENT ENTRE UNA
GENTADA
El
fulard ens permet als caps controlar als nens petits. Si ets monitor d’una
unitat de nens petits saps de què parlo. Tant fa si ets al zoo, a un parc
infantil, a un parc d’atraccions, o a qualsevol altre lloc que estigui ple de
nens; tens prou amb fer una mirada al teu voltant i comptar el nombre de
fulards, per saber si els tens tots o te’n falta algun.
De
la mateixa manera, si un nen (o un adult) es perd, és més fàcil que trobi
al grup, encara que estiguem entre una
gentada, si tots portem el fulard.
3.
PER COMUNICAR-VOS A DISTÀNCIA
Lligant-lo
a un pal es pot fer una banderí que ens ajudi a fer senyals des de lluny.
Vet
aquí alguns dels senyals més comuns durant els jocs:
·
Moure’l
vàries vegades a dreta i esquerra horitzontalment vol dir "No" o
"Quedeu-vos on sou".
·
Aixecar
el banderí amunt i agitar-lo lentament de dreta a esquerra significa "Més
lluny" o "Disperseu-vos". Aquest senyal també es pot fer amb un
xiulet amb una sèrie de tocs lents.
·
Aixecar
el banderí i agitar-lo ràpidament significa: "Torneu", "Veniu
aquí". Amb el xiulet es fan una sèrie de tocs breus i ràpids.
·
El
banderí assenyalant en una direcció significa: "Aneu allà".
·
Moure
ràpidament el banderí de dalt a baix, vàries vegades, significa
"Correu".
·
El
banderí en alt, per sobre del cap significa: "Atureu-vos",
"Pareu".
Aquests
senyals poden fer-se també simplement amb el fulard a la mà, sense lligar-lo de
cap pal. Podeu inventar-vos més senyals per comunicar-vos amb el vostre equip.
El
banderí també us permet, fins i tot, de parlar-vos a distància si coneixeu el
codi Morse o l’alfabet semàfor.
MORSE:
És
un alfabet on les lletres es fan a partir de ratlles i punts. Agita la bandera
cap a l’esquerra per fer la ratlla i
a la dreta per fer el punt . Exagera
els moviments descrivint la figura d’un vuit. Fes les ratlles lentament (uns 3
segons) i els punts ràpidament (en 1 segon).
El
codi Morse també us serveix per comunicar-vos quan no us veieu, amb un xiulet:
fent xiulets llargs per les ratlles i curts per als punts. Igualment us podeu
comunicar de nit encenent i apagant una llanterna: feu les ratlles amb una
llampada llarga i els punts amb una de curta.
Us
pot semblar que l’alfabet Morse, amb tantes ratlles i punts, deu ser molt
difícil de recordar, però no ho és pas! En la TÈCNICA D’ALFABETS EN CLAU us explico un mètode
molt fàcil per aprendre’l ràpidament.
A .- |
B -... |
C -.-. |
Ch ---- |
D -.. |
E . |
F ..-. |
G --. |
H .... |
I .. |
J .--- |
K -.- |
L .-.. |
M -- |
N -. |
Ñ --.-- |
O --- |
P .--. |
Q --.- |
R .-. |
S ... |
T - |
U ..- |
V ...- |
W .-- |
X -..- |
Y -.-- |
Z --.. |
1 .---- |
2 ..--- |
3 ...-- |
4 ....- |
5 ..... |
6 -.... |
7 --... |
8 ---.. |
9 ----. |
0 ----- |
Punt (AAA) .-.-.- |
? (IMI) ..--.. |
SEMÀFOR:
Aquest
alfabet també és fàcil d’aprendre, i més ràpid que el Morse per escriure’l. Per
fer-lo ens calen 2 banderins. Les 26 lletres de l’alfabet es representen per
mitjà de les posicions de les banderes que us mostra el dibuix (el dibuix està
fet tal com el veu el lector del missatge; el que l’escriu ha de pensar que la
seva dreta per al lector és l’esquerra, i viceversa). Els números del 0 al 9 es
representen amb les mateixes senyals que les emprades per les primeres deu
lletres, precedides d’una senyal inicial d’alerta.
4.
PER MARCAR EL CAMÍ ALS EQUIPS DE RESCAT
Suposem
que esteu al mig del bosc i hi ha hagut un accidentat. Un de vosaltres es
quedarà amb el ferit, i els altres aniran a buscar un metge. Quan arribi
l’ambulància, necessitarà que la guieu a través dels camins del bosc. Per això,
en cada encreuament de camins s’ha de quedar un de vosaltres per guiar
l’ambulància quan arribi. Però que passa si sou poquets i hi ha molts camins
per marcar? En aquest cas el fulard us pot ajudar a marcar el camí: lligueu-lo
de les branques d’un arbre de manera ben visible per marcar la ruta correcta.
RECORDA
EL TELÈFON D’EMERGÈNCIES: 112
5.
CORDA D’EMERGÈNCIA
Algú
ha caigut al riu. Intenta pujar pel marge, però és massa alt i no ho
aconsegueix. Com ajudar-lo? Lligueu fortament tots els fulards l’un amb l’altre
fins a aconseguir una corda. Seguidament, llanceu la improvisada corda a
l’accidentat perquè tingui on agafar-se.
Per
no posar en perill a la persona que rescateu, cal assegurar-se de que aquesta
corda serà resistent. Per això, advertiu als nois de que lliguin els fulards a
més de 15 cm dels extrems, perquè la tela treballi per la part més forta, i no
es posi massa tensió en la punta estreta del mocador. Abans de fer-la servir,
proveu-la: tibeu amb força dels extrems per comprovar que cap nus no es desfà.
Amb
una unitat de 20 escoltes obtindreu una corda d’uns 15 metres.
Fora
bona idea que ensinistréssiu els nois i noies per poder fer una corda
d’emergència en molt poc temps, p. ex. amb 5 senzills passos: "Preparats
per fer una corda d’emergència! Poseu-vos en fila. Traieu-vos el fulard.
Ajunteu el fulard amb el de la vostra dreta. Lligueu els fulards." Amb
aquesta última ordre, cadascú lliga l’extrem del seu fulard amb el del veí de
la dreta (junta els dos extrems i fa un nus). La següent ordre seria
"Inspeccioneu!", i els dos nois a cada punta de la corda tibarien amb
força mentre els caps de patrulla revisarien com s’estan comportant els nusos.
6.
ESCALA D’EMERGÈNCIA
També
pot passar que un de vosaltres caigui per un marge o dins un pou. Pot estar bé,
però no ser capaç de tornar a pujar. Com rescatar-lo? Podríem llençar-li la
corda, com a l’home del riu, però també li podem llençar una escala. Per fer
l’escala, els fulards es lliguen entre ells com si formessin les anelles d’una
cadena.
Els
passos per fer-ho ràpidament són els següents: "Preparats per fer una
escala d’emergència! Poseu-vos en fila. Traieu-vos el fulard. Numereu-vos.
Imparells, lligueu!" Els nois que al numerar-se eren imparells, lliguen
les dues puntes del seu fulard formant un cercle (també cal lligar a més de 15
cm dels extrems). "Parells, lligueu!" Ara els parells, han d’unir el
fulard que tenen a la seva esquerra amb el fulard de la seva dreta, fent passar
un extrem del propi fulard a través de cadascun dels altres, i lligant per
tancar l’anella de la cadena. Aquesta última operació s’ha d’assajar per fer-la
ràpidament, perquè com que tothom lliga alhora, cal que tota la fila es
col·loqui molt més junta.
Abans
de fer servir l’escala proveu-la tibant amb força dels extrems per comprovar
que cap nus no es desfà.
7.
LLITERA D’EMERGÈNCIA
N’hi
ha prou d’agafar dos pals llargs i forts i lligar-hi tot de fulards entremig.
La
llitera d’emergència també es pot fer amb dos jerseis de tela resistent,
passant els pals per les mànigues. O també amb una manta, doblegant la mateixa
sobre un pal, i tornant-la a doblegar sobre l’altra.
8.
PER MOURE PERSONES INCONSCIENTS
Si
estem sols i hem de moure una persona inconscient que pesa massa per dur-la en
braços, podem lligar-li els canells amb el fulard, i passar el nostre clatell
per entre els seus braços, tal com mostra el dibuix, per arrossegar-la amb
menys esforç.
9.
CONTRA EL SOL, EL VENT I LA HUMITAT
Tal
com el portem habitualment, el fulard ens protegeix el coll i el clatell contra
el sol, el vent, el fred i la humitat. Si tens fred a la gola, posa-te’l del
revés (el nus al darrera) i ajusta-te’l, i així et servirà de bufanda.
10.
BARRET PER PROTEGIR-SE DEL SOL
Quan
el sol pica fort, a l’estiu, és fàcil agafar una insolació. Per això és
important portar sempre una bona gorra o un barret. Però què passa si no en
duem cap? En aquest cas ens pot servir el fulard. Us el podeu lligar a l’estil
pirata, o bé a l’estil àrab. La segona variant té l’avantatge de protegir
millor el clatell, però us caldrà subjectar-lo amb un tros de corda o amb la
gorra.
I
si abans mulleu el fulard al riu, a sobre estareu ben fresquets!
11.
GORRA CONTRA EL FRED
Embolicat
com en el dibuix, el fulard ens protegirà del vent i del fred. Aquest sistema
és molt útil per protegir-se en alta muntanya durant la nit. També és molt
eficaç quan tens mal de coll i d’oïda.
12.
MOCADOR CONTRA LA SORRA I LA POLS
En
ambients molt polsegosos, quan el vent arrossega sorra, o simplement quan esteu
fent la neteja d’un lloc tancat, es bo de protegir els pulmons i evitar de
respirar la pols. Lligueu-vos el fulard de manera que us tapi el nas i la boca,
i passeu-ne la punta per l’interior de
la camisa.
Aquest
sistema també serveix en cas de tempesta de neu o d’allau, per evitar de
respirar el cristalls de gel.
Us
servirà també si aneu de correfoc.
13.
MOCADOR DE PROTECCIÓ EN CAS D’INCENDI
La
majoria de morts en un incendi no es moren pel foc, sinó intoxicats per culpa
del fum. Mulleu el fulard amb aigua i lligueu-vos-el de manera que us tapi el
nas i la boca. Mulleu-vos també tot el cos. Si esteu en una habitació plena de
fum, camineu ajupits molt a prop del terra, que és on es concentrarà l’aire més
fresc.
Per
més detalls, consulteu la TÈCNICA
D’ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIES.
14.
CINTA PER AL FRONT
Quan
fas un exercici intens (p. ex. tallant llenya o simplement jugant) és habitual
suar. Però resulta tant incòmode si la suor se’t fica als ulls! Els tennistes
ho saben bé, per això acostumen a lligar-se una cinta al front. Tu et pots
lligar el fulard.
15.
CINTA PER RECOLLIR EL CABELL
Les
noies que dueu el cabell llarg sabeu que quan fa calor no hi ha res com
recollir-se el cabell. Si no teniu cap goma, us pot servir el fulard. També
serveix de diadema.
16.
CINTURÓ D’EMERGÈNCIA
Si
se t’ha trencat el botó dels pantalons, el fulard pot servir com a cinturó
d’emergència per subjectar-los. No queda maco, però és millor que anar amb el
pantalons avall!
17.
BANYADOR D’EMERGÈNCIA
Dos
fulards lligats com indica el dibuix et poden servir per improvisar uns
"slips" o un banyador.
18.
MITJONS D’EMERGÈNCIA
Si
se t’han mullat les botes i els mitjons, i no tens cap recanvi, et pots
embolicar el peu amb el fulard. Si fa molt fred, fulles de paper de diari, o
palla seca, o paper d’alumini ajudaran a incrementar l’aïllament.
19.
VESTIT D’EMERGÈNCIA
Ajuntant
uns quants fulards per mitjà de nusos o imperdibles es pot fer un jersei
d’emergència per algú que no va prou abrigat. Podeu posar-li per exemple dos
fulards al davant, dos a l’esquena, un a cada costat, i un sobre cada espatlla.
Per
fer-se un pantaló curt, feu primer el "banyador" del punt 17 i
completeu-lo amb dos camals a cada cuixa.
Aquest
sistema també us permet improvisar una disfressa per una actuació teatral.
20.
TOVALLÓ
Si
estàs segut al terra menjant, te’l pots posar sobre les cames per no tacar-te
els pantalons. També te’l pots penjar com un pitet per no embrutar-te la
camisa. I si tens les mans o la cara bruta i et vols netejar, ¿perquè no? Ja el
rentaràs després.
21.
TOVALLOLA
Després
d’una llarga caminada arribem a un llac. Tinc els peus destrossats! Vaig a
refrescar-me’ls a l’aigua. Que bé! Quin descans! Però, ¿ara haig de treure la
tovallola del fons de la motxilla? No cal. Ja m’eixugo els peus amb el fulard.
22.
ESTOVALLES
Si
heu de preparar el dinar al terra, podeu estendre uns quants fulards per evitar
que el menjar s’embruti de sorra.
23.
TAULA o CADIRA
Si
el terra està moll o ple de fang, podeu construir una taula per preparar-hi el
menjar a sobre o deixar-hi objectes que no voleu que s’embrutin. Primer busca
tres bastons d’uns 60 cm cadascun, lliga’ls formant un trípode, i finalment
lliga els extrems del fulard al trípode. Als nens petits que no pesen gaire,
aquest invent també els pot servir com a cadira.
El
dibuix us mostra com fer els nusos per formar el trípode. Primer lligueu amb
força els tres pals, ja col·locats en posició, amb un nus de llenyataire, i
rodegeu amb algunes voltes de corda; després reforceu la lligadura passant
alternativament la corda per dalt i per baix, seguint el recorregut que us
mostren les fletxes numerades en el dibuix.
24.
TAPADORA
El
menjar ja preparat, el podeu tapar o embolicar amb un fulard per evitar que les
mosques s’hi posin a sobre.
Una
galleda d’aigua neta, es pot cobrir amb un fulard per evitar que hi vagi a
parar a dins pols o fulles.
25.
BOSSA
Haig
de portar la goma, la maquineta, el celo, un llapis, retoladors, tisores,
pegament, la grapadora, cordill,... Ara no tinc cap bossa! Com ho porto tot
això? No hi ha problema. Ho embolico amb el fulard, lligo els tres extrems, i
llestos!
Aquest
sistema també serveix per recollir maduixes i mores.
26.
PER LLIGAR L’EQUIP
Per
lligar més fort un paquet, o per transportar-lo més fàcilment, pots lligar-lo
amb dos fulards.
També
si has perdut la goma que subjectava l’aïllant, pots fer servir el fulard per
lligar-lo.
27.
MOTXILLA "HUDSON BAY"
Una
manera còmoda i fàcilment improvisada de portar l’equip. Està pensada per a un
fulard quadrat, però també es pot fer ajuntant dos fulards triangulars, p. ex.
amb imperdibles. No hi podreu carregar gaire pes, però es suficient per dur una
mica de berenar i una capelina.
Col·loca
dues pedres en cantonades diagonalment oposades. Dobla els extrems de la tela
sobre les pedres. Lliga el cordill sota les pedres, assegurant-les en posició.
Les pedres impediran que el cordill s’escapi. Col·loca la tela al terra i
embolica les teves coses atapeïdament. Col·loca’t la motxilla sobre l’esquena
de manera que quedi ben ajustada contra el cos.
28.
"TUMP-LINE"
Els
indis nord-americans feien servir unes tires de cuir recolzades sobre el front
per transportar fardells de mal portar. Aquest sistema també permet alleugerar
el pes de la càrrega. En podeu construir un lligant una corda a dos extrems del
fulard. L’inconvenient que té, és que limita els moviments del cap, i que cal
que el pes estigui lateralment ben equilibrat, però permet transportar pesos
superiors al normal.
També
se’n pot fer un lligant dos fulards entre si.
|
|
|
29.
PER EVITAR BUTLLOFES
Al
portar càrregues sobre el cap, un fulard enrotllat en un bony pot servir de
coixí. També es pot fer servir el fulard per evitar fregaments a l’espatlla o
la palma de la mà quan portem paquets molt pesats. La mà també ens la podem
embolicar com un guant per prevenir butllofes al fer anar una destral o
subjectar les regnes d’un cavall.
30.
PER UNIR DOS PALS
A
falta de corda, podem ajuntar dos pals entre sí amb un parell de fulards. Un
tros de fusta que faci de falca entre els dos pals farà la unió més resistent.
O bé aprofiteu un nus natural de la fusta perquè faci de falca.
31.
PER FILTRAR L’AIGUA DE BEURE
En
agafar l’aigua d’un rierol de muntanya, malgrat que aquesta estigui neta,
sovint arrossega sorra o petites fulles o insectes minúsculs. Poseu el fulard a
la boca de la cantimplora per evitar que hi vagin a parar a dins. Malgrat tot,
el fulard no desinfectarà l’aigua; no us oblideu de tirar-hi les gotes de clor
que corresponen i deixar actuar durant mitja hora abans de beure-la.
Apliqueu
també aquest sistema si heu hagut de fondre gel d’una glacera per obtenir
aigua.
ÚS DEL FULARD EN ELS
JOCS
El
fulard té una utilitat immensa durant els jocs, i es fa servir moltíssim. Per
això ens interessa que tots els nens portin el seu sempre a sobre. A
continuació us diré els cinc usos més freqüents del fulard a l’hora de jugar,
però n’hi ha molts més.
32.
JOCS: PER IDENTIFICAR EL GRUP
Durant
els jocs, el fulard pot servir per distingir un grup d’un altre, segons el lloc
on es porta lligat: al coll, al braç, al canell, com una cinta al front, al cap
com un pirata,...
33.
JOCS: COM A TRESOR A CONQUERIR
Hi
ha diversos jocs on el fulard és l’objectiu a guanyar o a conquerir.
Un
d’ells, segurament el més conegut, és el JOC DEL MOCADOR. En ell la unitat es
divideix en dos grups. Entre els dos equips es col·loca un monitor que subjecta
un fulard amb la mà. Els equips han d’assignar un número a cadascun dels seus
membres. El monitor crida un número, i els dos nens que tenen assignat aquell
número (un de cada grup) han de sortir corrents, agafar el fulard i tornar fins
al seu lloc sense que l’altre nen els atrapi.
Un
altre joc molt conegut és el de LA BANDERA. En ell la unitat també es divideix
en dos grups, i el terreny de joc es divideix igualment per la meitat,
assignant una part a cada equip. Cada equip ha de penjar un fulard dins del seu
terreny, en un lloc on estigui a l’abast de la mà (p.ex. lligant-lo al tronc
d’un arbre, però amb un nus feble, que es pugui desfer tant sols tibant del
fulard). L’objectiu és doble: atacar el camp contrari i defensar el propi.
Guanya el qui aconsegueix penetrar dins el camp contrari, robar-los el fulard,
i tornar sense ser atrapat.
Aquests
són només uns exemples, però en podríeu trobar molts més. Per més detalls,
consulteu la secció de JOCS.
34.
JOCS: PER TAPAR ELS ULLS
Hi
ha molts jocs on cal tapar els ulls d’una persona o de totes elles.
Exemples:
1. el joc de la GALLINETA CEGA, que
segurament tots coneixeu (un nen amb els ulls tapats enmig d’una rotllana ha de
tocar un altre i reconèixer qui és amb el tacte).
2. També es duen els ulls tapats en els
jocs que posen a prova els sentits: ENDEVINAR PER L’OLFACTE, ENDEVINAR PEL
TACTE, ENDEVINAR PEL GUST,...
3. També hi ha altres jocs on cal moure’s
per un terreny a cegues: p.ex. el JOC DEL SUBMARÍ (o del TREN CEC), en que cinc
nens situats en fila amb els ulls tapats, han de moure’s seguint les
indicacions de l’últim de la fila, que és l’únic que hi veu. També p.ex. el JOC
DE SEGUIR LA CINTA, en que es lliga una cinta fent un recorregut pel mig del
bosc, i els nens amb els ulls tapats han de seguir el recorregut de la cinta.
4. Així mateix altres jocs, com aquell en
que dos nens amb els ulls tapats es donen de menjar l’un a l’altre coca i
xocolata desfeta.
Per
més detalls, consulteu la secció de JOCS.
35.
JOCS: PER LLIGAR ELS PEUS
En
alguns jocs cal lligar els peus dels participants. Per exemple la famosa CURSA
A TRES PEUS, en que els nens corren per parelles amb un peu lligat al del seu
company. O bé altres jocs on tot el grup es desplaça alhora amb els peus o les
mans lligats entre sí.
36.
JOCS: PER LLUITAR SENSE FER-SE MAL
En
alguns jocs, quan es troben membres d’equips contraris, un ha d’atrapar
l’altre. Ja sabeu que en això es pot fer molta trampa, perquè un nen diu que ha
tocat a l’altre, mentre que l’altre nen diu que no. Una manera eficaç d’atrapar
sense que hi pugui haver discussió és prenent-li el fulard que l’altre portarà
lligat a un braç (amb un nus feble) o bé penjat per darrera els pantalons com
si fos una cua.
Aquest
sistema també permet fer lluites entre dues persones: guanya la primera que
sigui capaç de prendre-li la cua al contrari. Una de les lluites més
espectaculars és la que consisteix a robar el fulard que l’altre porta lligat
al turmell.
ÚS DEL FULARD PER
FER EMBENATS
El
fulard permet realitzar una gran quantitat d’embenatges de primers auxilis.
Aquí us ensenyaré els principals, però encara n’hi ha més.
Una
bona idea és portar un fulard net a la farmaciola, per si es presenta el cas.
Però ja posats, val més que el fulard que hi porteu sigui una mica més gran,
entre 90 i 100 cm. de costat, que és la mida que resulta més pràctica per fer
embenatges.
Alguns
del embenatges es fan a partir de la pròpia forma triangular del fulard; en d’altres convé més donar-li forma de cinta. El dibuix següent us
mostra com doblegar el fulard perquè tingui forma de cinta.
Per
rematar l’embenat un cop completat, feu servir un NUS PLA (el famós nus que
tenim com a símbol els escoltes). També pot ser útil portar alguns imperdibles,
que ajudaran a una millor fixació.
L’embenatge
ha de ser ferm, per assegurar-se de que no caurà ni es mourà, però tampoc s’ha
d’estrènyer excessivament, perquè no dificulti la circulació de la sang.
Comproveu de tant en tant que la circulació no s’ha vist afectada: els dits
blavosos o grisencs són clares senyals de perill que indiquen que els
embenatges s’han fet massa ajustats.
37.
LUXACIÓ DE TURMELL
En
cas de torçar-te el turmell, si et treus la bota, podria ser que el peu se
t’inflés i no te la poguessis tornar a col·locar. Si esteu caminant en mig d’una
muntanya i lluny del campament això pot ser un inconvenient.
El
dibuix et mostra com fer-te un embenat per sobre del calçat, que et permetrà
arribar fins al campament, o algun lloc on et puguin venir a recollir. Per
caminar, ajuda’t d’un bastó o recolza’t en els teus companys.
38.
LLAÇ HEMOSTÀTIC
En
cas de fer-te una ferida sagnant, una manera de contenir l’hemorràgia és fent
pressió sobre el punt que sagna. Podeu fer servir qualsevol cosa: la mà, o una
gasa estèril, o un mocador net, o una samarreta... però sempre cal fer servir
el material més net que tingueu a mà. Si la ferida és en un braç o una cama,
procureu mantenir el membre elevat més amunt que el cor.
Apliqueu
la pressió de seguida i amb fermesa, i manteniu-la de manera contínua i ferma
durant 5 o 10 minuts. Resistiu la temptació d’aixecar la mà abans de temps per
fer una miradeta. El fulard us pot ajudar a mantenir aquesta pressió:
apliqueu-vos la gasa o el mocador net, i lligueu-lo fermament amb el fulard.
No
confoneu el llaç hemostàtic amb el torniquet, que és una mesura molt més
dràstica i que només s’aplica en cas d’absoluta necessitat quan es tem per la
vida de l’accidentat.
39.
TORNIQUET (perillós!!)
Un
torniquet s’aplica, només en cas de necessitat, per aturar hemorràgies
arterials que podrien ocasionar el dessagnament del ferit. Penseu que la pèrdua
de més d’un litre de sang ja comença a ser perillosa. Però el torniquet només s’aplica quan tots els altres mètodes
fallen, perquè ell mateix també és perillós. En interrompre el flux de
sang, pot provocar lesions greus si es deixa durant massa estona, incloent-hi
la pèrdua d’un braç o una cama. I si es fa mal fet, pot ocasionar danys en els
nervis o la pell.
A
diferència del llaç hemostàtic, el torniquet no s’aplica directament sobre la
ferida. En realitat, només hi ha dos punts en el cos on es pugui fer un
torniquet, i s’ha de deixar molt poc temps, tan sols l’estrictament necessari
fins a taponar l’artèria. Aquesta última feina és molt complexa.
Per
saber com i on es pot fer un torniquet, consulteu aquest link.
40.
“ENTABLILLAT” DE FRACTURES
En
cas de fractura, les arestes de l’os trencat, afilades com a fulles d’afaitar,
poden esquinçar teixits, músculs, venes i nervis. Per això és molt important
immobilitzar la cama o el braç on s’ha produït la fractura, i sempre ho hem de
fer abans d’intentar moure a la persona.
No
intenteu posar l’os a lloc!!
La
manera d’immobilitzar un membre és “l’entablillat”, que consisteix en lligar-hi
un element rígid de manera que tant l’articulació situada per sobre de la
fractura com la que està per sota quedin immobilitzades.
Aquest
element rígid es pot improvisar amb fustes, pals, branques, bastons d’esquí,
diaris enrotllats, cartró,... En cas de no tenir res a mà, immobilitzeu un braç
trencat lligant-lo contra el propi tòrax, o una cama trencada lligant-la amb la
sana.
Els
fulards tindran dues utilitats:
1.
subjectar
la “tablilla” al membre fracturat, amb nusos més amunt i més avall, però mai
per sobre de la mateixa fractura (no estrenyeu els nusos excessivament, i
feu-los que quedin a sobre de la fusta,
i no sobre el cos).
2.
fer
de coixí entre la “tablilla” i el cos, perquè no ocasioni ferides ni nafres.
Això és important en les aixelles, l’entrecuix, i allà on la fusta quedi a
tocar d’ossos i articulacions (el canell, el colze, el genoll, el turmell,...)
Consulteu
aquest link per conèixer altres normes importants que s'han de seguir amb les fractures.
41.
BRAÇ EN CABESTRELL
La
funció d’un cabestrell és subjectar el braç, per alleugerir el pes en cas de
fractura. Hi ha moltes maneres de posar un braç a cabestrell, diferents segons
que es tracti d’una fractura de la mà,
del braç, del colze, de l’espatlla, de l’omòplat, o de la clavícula.
En
el cas del colze, s’immobilitzarà de manera diferent segons si està en posició
doblegada o està en posició estirada. El que no heu de fer mai es canviar-lo de
posició.
Consulteu
aquest link per veure els cabestrells més adequats a cada situació.
Els
fulards són ideals per fer cabestrells, però també podeu fer servir jerseis,
cinturons, tires de roba,...
No
lligueu el cabestrell directament sobre la ferida ni permeteu que els nusos
pressionin el membre fracturat. Comproveu la circulació.
42.
EMBENAT D’UNA FERIDA AL BRAÇ O LA CAMA
Després
d’haver netejat i desinfectat la ferida, cobriu-la amb una gasa i subjecteu-la
amb esparadrap. Per evitar que la gasa caigui o s’embruti, cobriu-la amb un
embenat fet amb el fulard en forma de cinta.
43.
EMBENAT DE LA MÀ
Primer
netegeu i desinfecteu les ferides. Per embenar la mà es fa servir el fulard en
forma triangular. Pot ser convenient introduir entre els dits una gasa que els
separi, i preservi la pell de frecs i irritacions.
En
cas de cremades, submergiu immediatament
la mà en aigua freda tanta estona com
faci falta fins que deixi de fer mal (fins que al treure la mà de l’aigua
el ferit no noti que li augmenta el dolor). No rebenteu les butllofes!! No
apliqueu sobre la cremada cap pomada ni medicament!! Cobriu-la amb gasses
estèrils i sosteniu les mateixes amb benes o feu un embenatge triangular amb un
fulard totalment net.
Trobareu
més informació sobre el tractament de cremades en aquest link.
44.
CANELLERA
El
fulard lligat fermament al canell pot servir com a canellera en cas
d’haver-se’l torçat. Es fa servir el fulard doblegat en forma de cinta.
45.
EMBENAT DEL COLZE
El
dibuix us ensenya com fer un embenat per a una ferida en el colze. Es fa servir
el fulard doblegat en forma de cinta.
46.
EMBENAT DE L’ESPATLLA
El
dibuix us ensenya com fer un embenat a l’espatlla ("el hombro"). Es
fa servir el fulard doblegat en forma de cinta.
47.
EMBENAT DEL PEU
En
embenar el peu, convé introduir entre els dits una gasa o un altre teixit
absorbent, que els separi, i preservi la pell de frecs i irritacions. El dibuix
us ensenya com fer l’embenatge, fent servir el fulard en forma triangular.
48.
EMBENAT DEL GENOLL
El
dibuix us ensenya com fer un embenat per a una ferida en el genoll, fent servir
el fulard en forma triangular.
49.
EMBENAT DEL CAP
Si
una persona pateix un accident, com podem saber si ha tingut una lesió al cap?.
Alguns
símptomes, molt evidents, serien un tall al cuir cabellut, o un nyanyo (“un
chichón”). Però també pot ser que hi hagi una lesió interna que no puguem
veure. Estigueu atents per tant a d’altres símptomes, com ara:
·
Que
perdi el coneixement
·
Que
sagni o tregui altres líquids pel nas o les orelles
·
Que
tingui el pols lent
·
Que
tingui mal de cap
·
Que
vomiti o en tingui ganes
·
Que
pateixi convulsions
·
Que
respiri molt lentament
·
Que
experimenti problemes de visió
Davant
de qualsevol d’aquests símptomes porteu la persona amb urgència a un hospital.
Mantingueu
la persona estirada amb el cap en posició més alta que la resta del cos.
Cobriu
les ferides amb gasa esterilitzada. El dibuix us mostra com fer un embenat del
cap fent servir el fulard en forma triangular.
50.
EMBENAT DE LA MANDÍBULA
Abans
d’embenar la mandíbula d’una persona, cal treure-li de la boca tot allò que
sigui postís i no fix (dentadures, aparells,...). Al col·locar l’embenat, cal
deixar a la mandíbula suficient llibertat perquè no destorbi el pas de l’aire
ni el de les impureses que s’hagin d’evacuar per la boca. Per tant, no ha de
quedar completament tancada, la qual cosa s’aconsegueix introduint entre
ambdues genives i fileres de dents un tac de tela de 1 a 1,5 cm de gruix. Però
per evitar que el tac caigui i arribi a obturar el conducte respiratori, és
molt important esfilagarsar la tela i subjectar els filaments a la bena.
Es
fa servir el fulard en forma de cinta.