|
||||||
COM INSTAL·LAR LA CUINA PERQUÈ SIGUI SEGURA
Un
accident és sempre un fet desgraciat. Però resultaria imperdonable si fos com a
conseqüència d’una imprudència nostra. La seguretat sempre ha de ser una
prioritat.
La cuina és un dels llocs que podem considerar de
risc. Veiem doncs quins consells de seguretat podem donar:
·
Els infants no han de tenir accés a la cuina.
·
En el cas de què, per l’organització dels serveis, hi hagi una sisena a
la que li correspon cuinar, ho faran sempre en un grup petit i sota la
supervisió d’un adult, i no se’ls encarregarà la vigilància dels fogons.
·
Els llumins i encenedors no han d’estar a l’abast de la mainada.
·
Tampoc els ganivets grans estaran a l’abast dels infants.
·
Quan poseu la paella sobre els fogons, vigileu que el mànec no
sobresurti de manera que se li pugui donar un cop al passar i tombar-la.
·
També vigileu que les olles tinguin suficient estabilitat perquè no es
tombin.
·
Després de cuinar, deixeu sempre la clau de pas del gas tancada, tant
als fogons com a la bombona.
·
Quan aneu a visitar la casa, i demaneu de mirar la cuina, comproveu que
les gomes del gas no estiguin caducades ni espatllades, i exigiu que us les
canviïn si ho estan. També, si us emporteu el vostre propi equip de cuina,
comproveu que estigui en bon estat abans de marxar.
·
Si heu de canviar una goma és preferible que demaneu a un professional
que us ho faci, doncs, encara que no és prohibit que us ho feu vosaltres
mateixos, si us puc dir que no és una feina tan fàcil com pot semblar.
·
Si heu de comprovar l’estanquitat d’una instal·lació de gas, feu-ho amb
aigua i sabó (sortiran bombolletes si hi ha una fuita). NO ho feu MAI amb un
encenedor encès.
·
Si cuinant se us encén una paella amb oli, mai apagueu el foc amb
aigua, perquè es revifaria encara més (la combinació d’aigua i oli és
explosiva). El foc s’apagarà tapant la paella amb una tapadora i retirant-la
del foc.
·
Si esteu en una casa, assegureu-vos que la cuina té suficient
ventilació (una sortida de fums i una entrada d’aire de l’exterior).
·
Si esteu acampats i us munteu vosaltres mateixos la cuina, preneu les
precaucions següents:
o Els fogons i la bombona han
d’estar a cobert de la pluja.
o Cal protegir els fogons del
vent, per tal que un cop d’aire no pugui apagar la flama.
o MAI situeu la cuina DINS
d’una tenda de campanya, perquè no hi hauria prou ventilació i s’acumularien
gasos tòxics.
o Els fogons han de quedar ben
equilibrats i no poden quedar coixos, de manera que no hi hagi perill que les
olles puguin caure.
o Cal evitar el risc
d’incendi: situeu la cuina lluny dels arbres i de la vegetació. El terra ha
d’estar lliure d’herbes (seques o verdes) cinc metres al voltant.
o També heu de mantenir
apartades la brossa i les deixalles.
o Tingueu sempre a la cuina un
parell de galledes amb sorra. Si es declarés un incendi, llenceu la sorra a la
base de les flames per apagar el foc.
o Tingueu a prop un riu, bassa
o mànega d’aigua per si calgués apagar foc.
o No deixeu mai el foc sense
vigilància.
COM CONSERVAR ADEQUADAMENT ELS ALIMENTS
Hi ha dos principis bàsics per a la conservació dels
aliments:
PRIMER:
Hem d’impedir que l’aliment s’impregni de substàncies tòxiques o de microbis.
Per a una protecció adequada:
·
Mantingueu els aliments tapats.
·
Protegiu els aliments dels insectes, rosegadors i altres animals.
·
No apliqueu insecticides sobre els aliments, ni sobre els estris de
cuina, ni sobre les superfícies on prepareu el menjar.
·
Controleu els insectes i rosegadors amb dispositius que no siguin ni
insecticides ni verins.
·
No emmagatzemeu els aliments juntament amb productes de neteja,
pintures, etc.
·
No s’ha d’esternudar o tossir, ni fumar, ni mastegar xiclet, sobre els
aliments.
·
Tingueu molt nets els llocs on emmagatzemeu i on prepareu el menjar. I
feu la neteja sense productes tòxics.
·
No deixeu els aliments al terra, ni tampoc en caixes tancades. Feu
servir estants.
·
Cal protegir els aliments ja cuinats, evitant que entrin en contacte
amb partícules d’aliments crus. Per tant, en la nevera, cal guardar els
aliments cuinats tapats i en les baldes de dalt.
SEGON: Cal frenar la multiplicació de les bactèries
i els fongs presents sobre els aliments. Per tant:
·
No s’han d’emmagatzemar els aliments en llocs que siguin molt
calorosos, assolellats o excessivament humits. Si guardem el menjar en un lloc
calorós això facilitarà que les bactèries es reprodueixin i facin malbé
l’aliment. Si el guardem en un lloc humit, seran els fongs els que l’espatllin.
·
Escolliu com a rebost un lloc fresc, ventilat i fosc.
·
Si teniu prou espai, deixeu ventilació entre llauna i llauna (no les
amuntegueu).
·
Cal vigilar les dates de caducitat.
·
Consumiu immediatament els aliments després de cuinar-los.
·
El menjar que sobri confeccionat amb ou o llet s’ha de llençar.
·
La llet ha de ser envasada i s’ha de llençar la que sobri. Es pot fer
servir també llet condensada o en pols, utilitzant sempre aigua potable.
·
La carn i el peix s’han de conservar sempre en fred.
·
Els aliments envasats en llaunes que estiguin rovellades, abonyegades o
bombades, o que en obrir-se desprenguin gas o mala olor s’han de llençar, sense
ni tan sols tastar-les.
Per tant, el primer que fareu en arribar a la casa,
és buscar un lloc adient on emmagatzemar el menjar. Cerqueu un lloc:
1. Fresc (entre 15º i 20º)
2. Sec (sense humitats)
3. Ventilat (amb circulació
d’aire)
4. Preferiblement fosc (a
alguns aliments no els convé la llum)
5. Net
6. Lliure d’insectes o
ratolins.
Aquest serà el vostre REBOST. Sobretot, és imperatiu
que en aquest lloc no hi toqui el sol, perquè sinó de cap manera no el podeu
considerar un lloc fresc.
En el rebost i podeu desar tot el que no necessita
refrigeració:
·
Sucre, mel, cacau, cafè, infusions
·
Arròs, llegums seques i cuites
·
Pasta italiana, pasta per sopa, sopes de sobre
·
Salses en bot o en sobre
·
Oli, vinagre, sal, pebre
·
Llet en pols, llet condensada
·
Conserves en llauna o vidre (que no estiguin encara obertes).
·
Aigua i refrescos. Briks de llet i de suc
(sense encetar).
·
Pa, galetes
·
Paquets de puré
·
Patates, cebes, alls,... (en un lloc fosc)
Els pots de conserves (en vidre o en llauna) i els tetra-briks, si no estan oberts, es poden guardar fora de
la nevera, però un cop oberts cal guardar-los dins de la nevera i consumir-los
quant abans millor.
A la NEVERA hi guardareu:
·
Carn, embotits, peix fresc
·
Fruites i verdures fresques
·
Mantega, formatge, ous
·
Iogurts, flams, natilles
·
Conserves i briks que ja s’hagin obert
·
Menjar cuinat (tapat i a les baldes de dalt)
Recordeu que la carn, el peix fresc, els embotits, i
la fruita es fan malbé molt ràpidament, fins i tot estant dins de la nevera,
per la qual cosa es recomanable reposar-los cada dos o tres dies. La carn picada
només aguanta 24 hores.
En el CONGELADOR hi guardareu tots els aliments que
compreu congelats. Però, aneu amb molt de compte, i seguiu les següents
indicacions:
·
Un aliment descongelat s’ha de consumir de seguida
·
No torneu a congelar un aliment que ja s’havia descongelat !!
·
El transport des de la botiga fins al vostre congelador ha de ser el
més curt possible i fer-se amb bosses especials (isotèrmiques) o dins de
neveres de càmping amb gel.
·
Quan estigueu dins la botiga, deixeu la compra dels congelats per a
l’últim moment.
Temps
de conservació del menjar depenent de la categoria del congelador:
·
De 1 estrella: 2 o 3 dies
·
De 2 estrelles: 2 setmanes (gelats 24 hores; carn picada i peix 7 dies)
·
De 3 estrelles: alguns mesos
Què
passa si esteu acampats, sense una casa a disposició, i sense neveres ni
congeladors?
En primer lloc, us caldrà triar el lloc pel REBOST.
Pot ser una tenda de campanya en bon estat (que tanqui bé i que no s’hi puguin
ficar a dins les formigues, ni els gats, ni cap animal). Caldrà situar-la en un
lloc MOLT OMBRÍVOL. Busqueu un racó envoltat d’arbres, i si no n’hi ha prou,
feu parets al voltant amb tendals (“toldos”),
branques, etc. deixant prou espai perquè circuli bé l’aire.
El següent problema és la NEVERA. Pregunteu a l’amo
del terreny o a alguna masia veïna si us voldrien deixar un racó dins la seva
nevera o congelador.
Si no podeu resoldre aquest tema, aleshores haureu
de seguir una sèrie de precaucions molt importants:
·
Reduïu tant com sigui raonable el menjar que necessita guardar-se
refrigerat. Podeu recórrer a fruites en almívar, iogurts que no necessiten
fred, llet en pols, sobres d’aliments deshidratats (arròs, pasta, sopa,
puré,...), verdures i carns en conserva, embotits secs (xoriço, llonganissa,
espetec,...), conserves en tetra-brik, etc.
·
Són molt nombrosos els aliments que podeu trobar en conserva (de vidre
o de llauna). Tenen l’avantatge de no necessitar nevera per a la seva
conservació, i com que ja venen cuits, es poden menjar freds o escalfant-los
una mica. Entre d’altres, trobareu: ensalada russa, minestra de verdura,
patates, mongeta verda, espinacs, bledes, cards, carxofes, pastanagues,
llenties, mongetes blanques, mongetes pintes, cigrons, pèsols, faves tendres,
xampinyons, rovellons, espàrrecs, pastanaga ratllada, remolatxa, brots de soja,
blat de moro, olives, tonyina, sardines, anxoves, verat (“caballa”),
all en pols, julivert en pols, frankfurts,
mandonguilles, fruita en almívar, etc. També es troben en llauna alguns plats
ja preparats: fabada asturiana, “cocido madrileño”, “lentejas a la riojana”, mandonguilles amb pèsols, etc.
·
Al comprar fruites fresques, trieu les que tenen més suc, perquè
aguanten millor la calor (meló, síndria, taronja, mandarina, pinya natural,
préssec, pruna,...).
·
No guardeu cap menjar cuinat o conserves obertes que us sobrin.
·
Haureu d’anar a comprar CADA DIA el menjar fresc que us calgui: carn,
peix, embotit, fruita i verdura fresques, iogurts i flams, etc.
·
A part de tot això, us haureu de construir un parell de “neveres” que
us serviran per guardar la carn, fruita i iogurts durant unes hores.
Veiem com podeu construir aquestes “neveres”:
1. Cerqueu a la riera pròxima
al campament un racó molt ombrívol.
2. Encarregueu als nens que us construeixin
una presa amb l’ajuda de troncs i pedres fins que l’aigua arribi a una
profunditat d’uns dos pams. No cal que la presa abasti tot l’ample de la riera,
pot ser només un racó.
3. Submergiu dins l’aigua una
nevera de càmping amb pedres grosses al fons. Si no s’enfonsa, potser us caldrà
posar-hi dins una mica d’aigua (procurant que els aliments no quedin
submergits).
4. Deixeu la nevera ben fermada
perquè la corrent no se l’emporti (podeu lligar-la a algun arbre proper).
Si no teniu neveres de càmping, us podeu espavilar
amb galledes normals.
Si no teniu una riera a prop, podeu buscar una font
i deixar la nevera a sota el raig de manera que sempre estigui molla.
En cas que no disposeu ni de riera ni d’una font
sota la qual col·locar la nevera, us podeu espavilar amb el següent invent:
1. Cerqueu un lloc ventilat i
molt ombrívol
2. Disposeu els aliments dins
una nevera de càmping
3. Cobriu la nevera amb una
tela de color blanc xopa d’aigua. Aquesta aigua, en evaporar-se, refresca el
conjunt.
4. A sobre, col·loqueu una
garrafa plena d’aigua (amb el tap obert), a la base de la qual hi practicareu 4
forats amb una agulla de cap, de manera que contínuament vagi gotejant aigua
pels forats. Això permetrà mantenir la tela permanentment molla. Haureu d’anar
reomplint la garrafa a mesura que es vagi buidant. Si veieu que raja massa
ràpid, poseu-li el tap a la garrafa. Si veieu que raja massa lent,
practiqueu-hi més forats.
5. Aquest invent és encara més
eficaç si en comptes d’aigua normal feu servir aigua salada.
Si tampoc l’anterior invent el podeu portar a terme
(p.ex. perquè teniu escassetat d’aigua) aleshores:
1. Busqueu-vos un racó molt
ombrívol i molt humit.
2. Practiqueu un forat al
terra.
3. Cobriu el sòl i les parets
del forat amb pedres.
4. Disposeu els aliments en el
forat dins de recipients hermèticament tancats per tal que no hi pugui entrar
cap animal ni insecte.
5. Tanqueu el forat amb un tros
de fusta que faci de tapa, o amb branques de fulles verdes.
Recordeu però, que aquestes “neveres” –siguin del
model que siguin– només us serviran durant unes hores (p.ex. perquè pugui
aguantar fins al vespre allò que heu comprat al matí). Si voleu que el menjar
us aguanti més temps, haureu de posar gel dins la nevera i anar-lo
reposant cada vàries hores (en algunes benzineres en venen). Si necessiteu
conservar carn durant dos o tres dies, i no teniu refrigerador ni congelador,
aleshores podeu posar-la dins un recipient que tanqui hermèticament i cobrir-la
completament amb oli (aquest oli el podeu aprofitar després per a cuinar).
Algunes normes d’higiene respecte a l’ús de neveres
de càmping serien les següents:
·
Cal mantenir-la sempre a l’ombra. Si la porteu dins el cotxe (p.ex.
quan torneu de comprar) engegueu l’aire condicionat, i traieu-la del vehicle
tan bon punt arribeu al campament.
·
Separeu els productes que encara s’han de cuinar (carn, peix,...) dels
que ja estan cuits o a punt per consumir (fruita, iogurts, embotits...). Lo
ideal seria tenir dues neveres, una per a cada cosa.
·
Aïlleu en recipients hermètics la carn i el peix cru, i poseu-los al
fons de la nevera, per evitar que se’n desprenguin sucs que puguin contaminar
la resta d’aliments.
·
A l’hora de cuinar, assegureu-vos que quedin ben cuits la carn i el
peix que guardàveu dins la nevera de càmping.
·
No obriu la nevera si no és necessari: cada cop que ho feu perdreu el
fred de l’interior.
·
Els glaçons només mantindran freda la nevera fins que es fonguin. Un
cop s’han fos, deixen de refrigerar.
MESURES D’HIGIENE QUE S’HAN DE RESPECTAR
El Reial Decret 202/2000, de 11 de febrer, determina
que els qui manipulin aliments tinguin el carnet de manipulador d’aliments.
L’expedició del carnet és gratuïta i s’obté mitjançant uns exàmens en les
delegacions territorials de Sanitat i Seguretat Social.
Les normes bàsiques per als manipuladors d’aliments
són:
·
Mantenir la higiene personal i la de la roba que es fa servir.
·
Tenir cura de rentar-se les mans amb aigua i sabó o detergent abans de
començar a cuinar, i tantes vegades com calgui, sobretot després d’anar al
servei.
·
Si no disposeu d’aigua potable, podeu rentar-vos les mans fent servir un
gel desinfectant per a mans (p.ex. Amukina Gel)
·
En cas d’afectació cutània (una rascada, una ferida,...), cal
protegir-la amb un apòsit (una “Tirita”) impermeable,
el qual s’ha de mantenir sempre net.
·
No s’ha de fumar ni mastegar xiclet, ni esternudar o tossir sobre els
aliments.
·
No apliqueu insecticides sobre els aliments, els estris de cuina i
altres materials que puguin estar en contacte amb els aliments.
Les normes bàsiques pel que fa a la preparació i
l’emmagatzematge dels aliments són, entre d’altres:
·
Feu servir aigua potable. No confongueu aigua neta amb aigua potable.
Si l’aigua no prové de la xarxa pública, desinfecteu-la abans d’utilitzar-la.
·
Preneu l’aigua per a cuinar de l’aixeta de l’aigua freda, i no pas de
la calenta que normalment té una pitjor qualitat higiènica.
·
Protegiu els aliments dels insectes, rosegadors i altres animals.
·
Absteniu-vos d’utilitzar maionesa d’elaboració pròpia.
·
Consumiu immediatament els aliments després de cuinar-los.
·
El menjar que sobri confeccionat amb ou o llet s’ha de llençar.
·
La llet ha de ser envasada i s’ha de llençar la que sobri. Es pot fer
servir també llet condensada o en pols, utilitzant sempre aigua potable.
·
La carn i el peix s’han de conservar sempre en fred.
·
La carn i el peix congelats s’han de començar a descongelar el dia
abans de la cocció. La descongelació s’ha de fer sempre al frigorífic a 4ºC. Si
això no fos possible, cal, com a mínim, fer-ho en un lloc fresc, ombrejat i
protegit.
·
La carn i el peix han d’estar completament descongelats abans de
cuinar-los. Les verdures, en canvi, es couen sense descongelar.
·
No barregeu carn crua amb carn cuita, perquè la primera contaminaria la
segona. No col·loqueu la carn cuita en les mateixes safates on hi havia la carn
crua. No feu servir el mateix ganivet o tisora per tallar una i altra carn.
·
Si feu carn a la barbacoa (sempre respectant les prohibicions
d’encendre foc) aquesta s’ha de coure a certa distància per sobre de les
brases, però mai damunt la flama. La carn socarrimada per la flama conté
benzopirens cancerígens. També vigileu que la carn quedi ben cuita i no deixi
anar líquids sanguinolents.
·
La verdura i la fruita s’han de rentar abans del seu consum amb aigua
potable i, si s’han de consumir crues, cal desinfectar-les submergint-les
durant 15 minuts en una solució d’aigua amb lleixiu. Cal fer servir sempre
lleixiu que a l’envàs digui “Apto para la desinfección del agua de bebida”.
Seguiu les instruccions de l’etiqueta (normalment s’hi tiren 4 gotes de lleixiu
per cada litre d’aigua i es deixa actuar durant un quart d’hora; després
s’esbandeix amb aigua neta per treure’n l’olor a lleixiu).
·
També podeu fer servir com a desinfectant clor en gotes, que comprareu
a la farmàcia, o altres preparats específics que podeu trobar al supermercat
(p.ex. Amukina).
·
Si no teniu lleixiu ni clor, desinfecteu les fruites i verdures
ruixant-les amb aigua oxigenada i vinagre. Després d’això us les podreu menjar
tranquil·lament tal qual, o bé netejar-les amb aigua neta per treure’n el gust
del vinagre.
·
Els aliments envasats en llaunes que estiguin rovellades, abonyegades o
bombades, o que en obrir-se desprenguin gas o mala olor s’han de llençar, sense
ni tan sols tastar-les.
·
No s’han d’emmagatzemar els aliments en llocs que siguin molt
calorosos, assolellats o excessivament humits. Cal vigilar les dates de
caducitat.
Per altra banda, hi ha una sèrie d’hàbits d’higiene
que cal estimular i desenvolupar entre els nens, especialment:
·
Demaneu a tothom que es renti correctament les mans abans de cada àpat
·
I també insistiu a raspallar-se les dents després
de menjar
CONSELLS PER A CUINAR EN GRANS QUANTITATS
·
BULLIR L’AIGUA: l’aigua salada triga més a bullir que l’aigua dolça,
per tant, no tireu la sal dins l’olla fins que hagi començat a bullir. A més,
també aconseguireu que l'aigua bulli abans si manteniu l'olla tapada. Això és
especialment important en zones d'alta muntanya, perquè les altes pressions
atmosfèriques fan que l'aigua trigui molt a bullir. No us penseu que l’aigua
bull només perquè apareguin bombolletes al fons; bullir vol dir que l’aigua fa
borbollons que surten a la superfície. El menjar no es posa dins l’aigua quan
aquesta encara és freda, sinó quan bull (excepcions: els ous durs, els cargols,
i algunes cremes de verdures en sobre). Quan es parla de temps de cocció (de la
pasta, l’arròs, els ous,...) sempre es compta a partir de què l’aigua reprèn
l’ebullició, i no pas des què hi aboquem el menjar.
·
ARRÒS I PASTA: El problema de cuinar en grans quantitats és que amb prou
feines podreu remenar, i pel seu propi pes el menjar s’apilota al fons de
l’olla. Per tal que no quedi pastós, s’haurà de refrescar amb aigua freda. Tant
bon punt la retireu del foc, aboqueu aigua freda dins de l’olla per aturar
l’ebullició. Seguidament escorreu l’arròs o la pasta amb un escorredor
(segurament ho haureu de fer en vàries tandes). L’arròs potser caldrà passar-lo
sota un raig d’aigua per tal que quedi solt. Si us agrada calent, escalfeu la
salsa de tomàquet.
·
PA AMB NOCILLA, MANTEGA, MELMELADA,... : en
general els nens són prou espavilats com per saber-se
untar ells mateixos el pa.
·
PA AMB TOMÀQUET: també són prou intel·ligents com per sucar-se el tomàquet. Si esteu preparant algun acte, i us
toca sucar grans quantitats de pa amb tomàquet, tritureu els tomàquets amb una
batedora; la pasta resultant la podeu untar sobre el pa amb l’ajuda d’una
cullera o d’un pinzell nou (que no s’hagi fet servir).
·
OUS FERRATS: heu demanat si els agraden els ous remenats?
COM CALCULAR LES QUANTITATS
Les necessitats alimentàries dels nens no són gaire
diferents de les d’un adult, però com que tenen l’estómac més petit s’atipen
abans, així que prenen els menjars repartits durant tot el dia, habitualment en
5 o 6 àpats: un esmorzar quan s’acaben de llevar, un altre esmorzar a mig matí,
el dinar, el berenar, el sopar, i els adolescents un got de llet abans d’anar a
dormir.
Aproximadament el dinar hauria de representar un 35%
del menjar ingerit durant el dia, mentre que l’esmorzar seria un 25%, el sopar
un altre 25%, i el berenar un 15%. Això significa que potser haureu de reduir
la quantitat habitual de menjar durant el dinar, i incrementar-la durant la
resta d’àpats.
Si considerem que 1 és la ració estàndard d’un
adult, se suggereix la següent relació de proporcionalitat:
Nens de 3 a 6 anys 0,6
Nens de 7 a 9 anys 0,8
Nois de 10 a 13 anys 1
Nois de 14 a 18 anys 1,3
Adults 1
A l’hora d’anar a comprar el menjar, podeu fer
servir la següent taula per calcular les quantitats:
|
Quantitat per a 1 ració segons l’edat |
3-6 anys |
7-12 anys |
13-16 anys |
16-18 anys |
|
LLET I DERIVATS |
|
|
|
|
|
Llet (1 got) |
200 ml (un litre per cinc
nens) |
250 ml (un litre per
quatre nens) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
|
Xocolata desfeta |
165 ml (un litre per sis nens) |
200 ml (un litre per cinc nens) |
200 ml (un litre per cinc
nois) |
200 ml (un litre per cinc
nois) |
|
Formatge
(postres) |
35 g |
50 g |
50 g |
50 g |
|
Formatge (entrepà) |
25 g |
40 g |
40 g |
40 g |
|
Iogurt, flam,... |
1 unitat |
1 unitat |
1 unitat |
1 unitat |
|
CEREALS, LLEGUMS
I TUBERCLES |
|
|
|
|
|
Llegums cuites
(plat principal) |
145 g |
185 g |
225 g |
250 g |
|
Llegums seques
(plat principal) |
55 g |
70 g |
85 g |
95 g |
|
Llegums cuites
(guarnició) |
65 g |
90 g |
120 g |
145 g |
|
Llegums seques
(guarnició) |
25 g |
35 g |
45 g |
55 g |
|
Patates (plat
principal) |
150 g |
225 g |
275 g |
275 g |
|
Patates
(guarnició) |
75 g |
100 g |
125 g |
125 g |
|
Patates (amb
verdura) |
75 g |
115 g |
135 g |
165 g |
|
Puré de patates,
en sec (plat principal) |
25 g |
40 g |
50 g |
50 g |
|
Puré de patates,
en sec (guarnició) |
15 g |
20 g |
25 g |
25 g |
|
Arròs o pasta,
en sec (plat principal) |
55 g |
70 g |
85 g |
110 g |
|
Arròs o pasta,
en sec (sopa) |
25 g |
30 g |
35 g |
45 g |
|
Arròs o pasta,
en sec (guarnició) |
25 g |
30 g |
35 g |
45 g |
|
Pasta fresca
(plat principal) |
100 g |
125 g |
150 g |
195 g |
|
Cereals per
l’esmorzar |
25 g |
30 g |
35 g |
45 g |
|
Pa (entrepà) |
50 g |
70 g |
90 g |
110 g |
|
Pa
(acompanyament) |
20 g |
40 g |
40 g |
60 g |
|
VERDURA |
|
|
|
|
|
Plat principal |
110 g |
135 g |
175 g |
225 g |
|
Guarnició |
75 g |
90 g |
110 g |
115 g |
|
CARN I DERIVATS,
AUS, PEIX I OUS |
|
|
|
|
|
Bistec o llom
sense os |
70 g |
110 g |
120 g |
140 g |
|
Llonzes o
costelles (amb os) |
90 g |
130 g |
150 g |
160 g |
|
Carn arrebossada |
60 g |
100 g |
110 g |
130 g |
|
Carn picada
(mandonguilles, hamburguesa…) |
65 g |
95 g |
115 g |
130 g |
|
Carn picada
(arròs, pasta) |
20 g |
25 g |
40 g |
55 g |
|
Cuixes o ales de
pollastre (amb os) |
140 g |
220 g |
235 g |
275 g |
|
Filet de
pollastre o gall dindi (sense os) |
80 g |
100 g |
120 g |
140 g |
|
Filet de peix |
90 g |
110 g |
135 g |
165 g |
|
Ous (ferrats,
remenats,...) |
1 unitat |
1 unitat |
1-2 unitats |
1-2 unitats |
|
Ous (per fer
truita) |
1 unitat |
1-2 unitats |
2 unitats |
2 unitats |
|
Embotit |
30 g |
35 g |
45 g |
55 g |
|
FRUITA |
|
|
|
|
|
Fruita fresca |
1 peça o 135 g |
1 peça o 135 g |
1-2 peces o 175 g |
1-2 peces o 200 g |
|
Fruita en
almívar |
55 g |
70 g |
90 g |
105 g |
|
Macedònia de 3
fruites |
Mitja fruita de cada per
persona i un litre de suc de taronja per cada 4 persones |
|||
|
ALTRES |
|
|
|
|
|
Sopa o crema de
sobre (1 sobre = 1
litre) |
200 ml (un litre per cinc
nens) |
250 ml (un litre per
quatre nens) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
|
Suc de fruites
(1 got) |
200 ml (un litre per cinc
nens) |
250 ml (un litre per
quatre nens) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
250 ml (un litre per
quatre nois) |
|
Salsa de
tomàquet (per posar a l’arròs, la pasta,...) |
85 g |
110 g |
130 g |
170 g |
|
Amanida |
Un tomàquet gran per persona
i un enciam per cada 5 persones |
|||
|
Cacau (per a la
llet) |
Compteu 20 g per persona
i dia |
|||
EQUIVALÈNCIES EN QUANTITATS
Perquè
les quantitats es mesurin de manera més simple, aquestes equivalències us poden
resultar útils:
1 litre = 10 dl. = 100 cl.
= 1000 ml. = 1000 cc. 1 ml. = 20 gotes |
MENÚS ESPECIALS PER A DESORDRES INTESTINALS
RESTRENYIMENT
La dificultat per anar de ventre afecta a moltes
persones quan viatgen fora de casa. Per solucionar-ho cal:
·
Augmentar el consum d’aliments rics en fibra, com ara pa integral,
llegums, verdures i fruita.
·
Prendre aliments ben freds o ben calents (en comptes de tebis), la qual
cosa afavoreix el trànsit intestinal.
·
Beure molta aigua, especialment un got d’aigua freda pel dematí en
dejuni.
·
No menjar poma ni beure vi, perquè tenen un efecte astringent.
·
En quant a la preparació dels aliments, no abusarem dels fregits.
Aquí teniu un exemple d’un menú adequat en cas de
restrenyiment:
ESMORZAR: llet amb cacau, pa integral amb mel i
mató.
DINAR: verdura saltejada amb pernil salat, un bistec
a la planxa acompanyat d’enciam i remolatxa, una pera (la peça sencera i amb
pell).
BERENAR: suc de taronja, pa integral amb tomàquet i
pernil dolç, una palmera de pasta de full.
SOPAR: sopa, peix amb patates bullides, dues prunes.
DIARREA
Si se us presenten quadres de diarrea assegureu-vos
de la potabilitat de l’aigua que esteu bevent. En cas de dubte, compreu-la
envasada o desinfecteu-la amb unes gotes de clor (de venda en farmàcies). També
és important que tothom es renti bé les mans abans de menjar.
En cas de diarrea intensa, porteu la persona al
metge. Per tractar una diarrea suau, seguirem una dieta especial i beurem aigua
amb freqüència (barregeu-la amb unes gotes de suc de llimona).
La dieta serà tova, integrada per aliments fàcils de
digerir i que no estimulin el moviment intestinal. Es repartirà en cinc àpats:
tres normals i dos petits. Les racions han de ser més aviat escasses, perquè
l’intestí treballi el menys possible. Els líquids han de ser poc concentrats en
sals. Cal evitar els aliments freds i els rics en fibra, especialment durant
els dos primers dies de dieta.
En quant a la preparació dels aliments, eviteu les
condimentacions olioses i greixoses. Res de fregits. Preferim les coccions al
vapor, bullides, a la planxa, a la graella i al forn.
Aquí teniu un exemple d’un menú adequat en cas de
diarrea:
ESMORZAR: una infusió; pa amb formatge fresc.
A MIG MATÍ: un suc de llimona; sis biscotes de pa
torrat.
DINAR: arròs i pastanaga bullits (que quedi caldós)
amb pernil dolç; un filet de pit de pollastre a la planxa amb una patata
bullida o al forn; una poma (o pera) pelada i ratllada (deixeu-la reposar uns
minuts perquè es torni fosca, i així n’augmentareu l’efecte astringent).
BERENAR: una infusió; quatre galetes; confitura de
codony.
SOPAR: una tassa de caldo de pollastre; lluç bullit
o al forn amb suc de llimona; compota de pera (es bull la pera amb aigua i
sucre) o un plàtan madur aixafat.
CONFECCIÓ DEL MENÚS
Ho trobareu en aquesta pàgina.
RECEPTES
Ho trobareu en aquesta pàgina.
