|
Secció patrocinada per: |
|
SEGURETAT I PREVENCIÓRecordeu el telèfon europeu d’emergències: 112 |
Aquí us parlarem de:
Ø UBICACIÓ DELS LLOCS D’ACAMPADA
Ø PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS
Ø PLANIFICACIÓ D’EXCURSIONS I SORTIDES AL BOSC I A LA MUNTANYA
Ø PROBLEMES CAUSATS PER LA CALOR
Ø PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT (aigües brutes, deixalles, excrements)
Ø CONSERVACIÓ I HIGIENE DELS ALIMENTS
Ø PRECAUCIONS PER VIATJAR A L’ESTRANGER
Ø GUIÓ ORIENTATIU PER ELABORAR EL PLA D’EMERGÈNCIA EN CAS D’ACAMPADA
Ø ESTUFES, CALEFACCIONS I LLARS DE FOC
La
llei estableix algunes normes. Les acampades juvenils s’han de realitzar:
a) Fora de rambles, llits secs de rius o torrenteres
i dels terrenys susceptibles de ser inundats.
b) Fora de terrenys que per la proximitat de línies
elèctriques d’alta tensió, indústries, instal·lacions insalubres, o per
qualsevol altra causa, resultin perillosos.
c) A més d’1 km d’un càmping.
d) A més de 100 m de qualsevol via de comunicació
(carretera, via del tren...)
e) Prop d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació
en el cas d’un incendi forestal.
A
més de les limitacions que marca la llei, cal també prendre algunes
precaucions:
·
Que el lloc
sigui accessible per dos camins diferents.
·
Procureu no
acampar mai al mig del bosc, però si ho feu, que sigui en clarianes molt grans,
lluny de les fondalades i a prop de rius o camins. Això és per seguretat en cas
d’incendi.
·
Tingueu present
la distància al poble habitat més proper i el seu camí d’accés. Informeu-vos
també d’on són el metge, la farmàcia i l’hospital més
pròxims.
·
Vigileu
l’existència de bosses de processionària a les pinedes (són urticants). El
mateix podríem dir de nius d’abelles o de vespes.
·
No acampeu enmig
dels llocs de pas dels ramats, ni dels passos que fan servir animals salvatges,
com ara porcs senglars (tant uns com altres solen deixar un rastre clar).
·
Tingueu previst
el subministrament d’aigua per beure, cuinar, rentar-se i netejar els estris.
·
Conegueu
prèviament els llocs perillosos: pous, espadats, arbres morts, ruïnes, coves o
avencs, abocadors, conduccions elèctriques, corrals de bestiar, etc.
·
Esbrineu, en cas
que porteu telèfons mòbils, els llocs del camp on teniu cobertura.
·
Assegureu-vos de
l’existència de zones d’ombra on poder estar i fer activitats en les hores de
més sol, entre les 12 i les 16 hores.
Per
tot això, sempre és recomanable de visitar el lloc d’acampada abans de
contractar-lo.
Abans
de triar el lloc d’acampada feu-vos aquesta pregunta: “ÉS SEGUR?” Cal evitar especialment qualsevol terreny que pugui
quedar inundat si de sobte caigués una pluja forta. Penseu que a la muntanya,
qualsevol rierol, per petit o sec que estigui, pot transformar-se en un gran
torrent quan cauen pluges fortes. Una zona de sorra al costat d’una riera és
sens dubte senyal de què periòdicament aquell terreny es troba inundat. També
les fondalades on la vegetació creix més exuberant que al seu voltant ens estan
indicant que potser queden amarades d’aigua quan plou.
Altres
coses en què us heu de fixar per triar el lloc d’acampada serien les següents:
·
Hi haurà espai
suficient per totes les tendes, el menjador, la cuina, intendència, etc.?
·
Quedarà encara
espai per jugar? És adequat a les activitats que volem fer?
·
Hi ha ombres
abundants on protegir-se quan faci calor?
·
Li toca
suficientment el sol, perquè s’eixugui ràpidament en cas que plogui un parell
de dies? (això pot no passar en terrenys situats a obaga, o enfonsats en valls
molt fondes)
·
On tenim aigua
potable? Queda lluny del campament?
·
Hi ha alguna
riera o zona de bany propera?
·
On podrem
netejar els plats i olles?
·
Hi ha
instal·lacions fetes (cuina, latrines,...) o les haurem de muntar nosaltres?
·
Tenim alguna
nevera i/o congelador a disposició? (si no és en el campament, que sigui en alguna
casa de pagès dels voltants)
·
En el cas que
tinguéssim una cuina a disposició, ¿té bombona de butà o l’hem de portar
nosaltres? Estan les gomes del gas caducades?. Hi ha olles, paelles i estris de
cuina, o els haurem de dur?
·
Hi ha botigues
de queviures a prop? Si no és així, ¿hi ha algun establiment (hostal, casa
rural...) que ens els pogués subministrar?
·
Hi ha alguna
casa a prop on poder-se refugiar en cas d’emergència?
·
On és el telèfon
més pròxim?
·
On són el metge
i farmàcia més pròxims? I l’hospital més proper?
·
Quines
excursions es poden fer pels voltants?
·
Amb quin mitjà
de transport hi podem arribar? Arriben els vehicles fins al mateix campament?
·
Si volem que els
pares vinguin l’últim dia, ¿queda gaire lluny de casa nostra?
·
Quin preu ens
demanen? És preu per dia o preu per nit? Hi ha un mínim de places a cobrir?
En
fi, ja veieu que les coses a mirar són tantes, que segurament no trobareu el
terreny perfecte. Però com a mínim, tingueu un pla alternatiu per a cada cosa
que us falti (bidons per anar a buscar l’aigua, clor per fer-la potable,
tendals per fabricar ombres, un cotxe per anar fins al poble, etc.).
Si
finalment us decidiu a agafar aquest terreny, recordeu que per tal d’omplir els
papers us cal apuntar algunes dades:
·
Nom del camp
·
Terme municipal
i comarca (recordeu que haureu d’avisar a l’Ajuntament i al Consell Comarcal)
·
Nom i telèfon
del propietari (recordeu que us ha de signar l’autorització)
·
Quin és el nucli
habitat més proper?
·
Descripció o
croquis de com arribar al lloc
També
us convé fer una mica de plànol de com és el lloc, per després, sobre el paper,
dibuixar on anirà cada tenda, on posareu la cuina, el menjador, el "racó
del silenci", etc. En aquest plànol cal assenyalar on queda el nord (així
sabreu on hi haurà sol i ombra en cada moment).
Els boscos
són necessaris. Tingueu present que:
·
La millor prevenció és no encendre cap mena de foc, en cap lloc i en cap
època, sobretot en dies de vent.
·
No tireu llumins ni puntes de cigarreta enceses; assegureu-vos que
estiguin apagats i enterreu-los. No fumeu al bosc, en zones de pastures o
conreus, o en zones amb matolls i bardisses pròxims.
·
No deixeu mai cap aparell de butà encès.
·
Instal·leu els llums i els fogons de butà al centre d’un cercle de 3
metres de diàmetre, com a mínim, lliure d’arbres, vegetació o qualsevol altre
cosa que pogués propagar un foc. Assegureu-los de manera que no puguin
tombar-se o caure quan els utilitzeu.
·
Les ampolles, els trossos de vidre i les llaunes s’han de llençar als
llocs adequats, mai no han de ser abandonats, perquè per refracció podrien
originar un foc. En darrer terme, feu un clot i enterreu-ho.
·
No feu servir productes pirotècnics en les activitats.
·
No deixeu un cotxe engegat al ralentí sobre una zona d’herba seca; es
podria originar un incendi sota el cotxe.
Davant
del primer indici d’un incendi forestal, sense esperar que es faci més gran,
desplaceu-vos a un lloc segur o a la població habitada més propera, sense
esperar les instruccions del cap dels bombers ni de qualsevol altra autoritat
competent.
Si
el foc us agafa desprevinguts...
Com
heu d’actuar?
·
Mantingueu
sempre la serenitat
·
Truqueu al 112
(telèfon europeu d’emergències) i comuniqueu els vostres moviments, sempre amb
un missatge clar i concret per tal de no saturar les línies.
Com
us heu de protegir?
·
Mai dins de
tendes de campanya, ja que són d’un material fàcilment inflamable, ni a
l’interior de pous o coves, ja que l’oxigen s’hi pot acabar ràpidament.
·
Encara que faci
molta calor, cobriu-vos totes les parts del cos amb roba de fibres no
artificials, abaixeu-vos les mànigues de la camisa, poseu-vos un barret i
tapeu-vos la cara i les orelles amb un mocador. (Més o menys, com us vestiríeu
per participar en un correfoc).
·
Si el foc us
envolta, estireu-vos de bocaterrosa en una clariana o en un camí, procurant
respirar l’aire més fresc de sota, amb un mocador mullat al voltant del nas i
la boca. Espereu que passi el foc per fugir.
·
Procureu beure
líquids, ja que normalment la calor del foc provoca deshidratacions.
Com
heu de fugir?
·
Allunyant-vos
del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avenç
del front de foc i de fum.
·
No fugiu mai a
favor del vent, ni aneu mai muntanya amunt, llevat que no hi hagi vegetació per
cremar (tarteres, camps de conreu llaurats, prats, etc.)
·
Eviteu les valls
estretes, els ports de muntanya, les zones amb pendent, els congostos, els
barrancs, etc. L’aire calent tendeix a pujar-hi.
·
No deixeu mai els
camins. Si el foc talla el camí i no podeu recular, no l’abandoneu mai;
estireu-vos a terra i actueu com si fóssiu en una clariana.
·
Entreu a la zona
cremada el més aviat possible.
És
prohibit caminar per autopistes i autovies, i cal evitar caminar per qualsevol
altre tipus de carretera.
Si
això no és possible:
·
Camineu sempre
per l’esquerra, i pel voral si n’hi ha.
·
Si aneu en grup,
camineu l’un darrere l’altre. Com a mínim un dels caps anirà al davant, un
altre al mig i un altre al darrere del grup.
·
A l’hora de
creuar la carretera, feu-ho pels llocs on la visibilitat sigui màxima, mai en
revolts i canvis de rasant.
·
Si camineu de
nit, utilitzeu armilles reflectants, roba de colors clars, elements reflectors
en la roba o llanternes, per fer-vos visibles als conductors. Normalment el
primer portarà una llanterna blanca i l’últim una llanterna vermella.
·
Tingueu molta
cura de mantenir-vos en el voral en els revolts tancats i els canvis de rasant.
Les
normes per circular en bicicleta serien les mateixes, però en aquest cas anireu
per la banda dreta de la carretera.
Mai
s’ha de beure cap tipus d’aigua superficial ni de font natural llevat que es
tingui la certesa que, en el cas de la font, aquesta estigui controlada. Tampoc
s’hi han de rentar fruites i verdures ni s’ha d’utilitzar la seva aigua per fer
glaçons ni refrescos. L’ajuntament us pot informar de la potabilitat de les
fonts del seu terme municipal.
No
consumiu aigua d’una font on hi hagi la indicació d’aigua no potable i, en
general, desconfieu de qualsevol font natural, ja que molts comportaments
incívics fan desaparèixer les indicacions; en cas de dubte val més no
arriscar-se.
En qualsevol sortida a la muntanya
porteu sempre suficient aigua potable. Si us veieu en l’obligació d’abastar-vos
d’aigua d’una font que no teniu controlada, tingueu la precaució de desinfectar
l’aigua. Aquesta desinfecció es pot aconseguir de diferents maneres:
·
Bullint l’aigua
de manera turbulenta com a mínim durant 10 minuts; posteriorment s’haurà de
remoure un cop s’hagi refredat, a fi d’oxigenar-la.
·
Afegint-hi unes
gotes (o pastilles) d’un desinfectant especial apte per a la potabilització de
l’aigua per beure. Es ven a les farmàcies i heu de seguir les indicacions d’ús
(especialment pel que respecta a la dosis i al temps que s’ha de deixar
actuar).
·
Afegint-hi unes
gotes de lleixiu comercial, sempre que a l’etiqueta indiqui que el lleixiu és
APTE PER A LA DESINFECCIÓ DE L’AIGUA DE BEURE, i seguint les instruccions de
dosificació indicades a l’etiqueta. Habitualment, caldrà posar dues gotes per
cada litre d’aigua si el lleixiu és d’un 2% de clor; si en té un 4%, una gota.
(Nota: 20 gotes equival a un mil·lilitre). Cal esperar mitja hora abans de consumir-la
perquè el clor faci efecte. Després, deixeu-la una estona destapada perquè en
marxi la “pudor”.
Les aigües d’alta muntanya poden tenir
un problema addicional, que és la manca de sals minerals. Beure un aigua massa
pura pot comportar problemes intestinals. La solució és afegir-hi una mica de
sucre i un polsim de sal. O bé, una culleradeta d’Isostar
en pols (beguda per a esportistes).
Recolliu
i emporteu-vos sempre totes les vostres deixalles, especialment les piles,
perquè poden contaminar amb metalls pesants molts litres d’aigua (sigui
superficial o subterrània). Per tant, tampoc les enterreu.
També
les burilles de cigarreta són molt contaminants per a l’aigua. No les llenceu
al wàter ni tampoc al riu.
Els primers auxilis no han de substituir mai el metge
sinó protegir tan sols l’accidentat fins que l’assistència sanitària sigui
possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, però res més.
·
Si no és
totalment imprescindible, no mogueu l’accidentat ni cap part del cos afectada
fins al moment de traslladar-lo amb ambulància.
·
Cal aïllar-lo,
procurant que no hi hagi gent al voltant, situar-lo amb la màxima comoditat i
col·locar-lo en posició fisiològica.
·
Resguardeu la
víctima de la humitat, del vent i del fred. Abrigueu-la.
·
Procureu no
deixar sola la persona accidentada.
·
No toqueu les
ferides innecessàriament ni estrenyeu gaire els embenatges.
·
Faciliteu-li la
respiració al màxim afluixant-li la roba del pit, la cintura i el coll.
·
Abrigueu-lo i
procureu que estigui sempre en posició horitzontal. Si està inconscient
poseu-lo en posició lateral de seguretat.
·
Cal animar
l’accidentat i tranquil·litzar-lo.
·
No li doneu mai
begudes alcohòliques.
·
En el cas d’accidents
greus, eviteu que s’aixequi, i encara menys que camini.
·
En cas de
cremades, no s’ha de treure la roba ni les restes de roba.
·
Atureu les
hemorràgies per mitjà dels punts de compressió.
·
No doneu
aliments o líquids a accidentats que hagin perdut el coneixement o que tinguin
lesions abdominals.
·
Quan porteu un
infant al metge o a l’hospital (per malaltia, accident, esgotament,...) cal que
l’acompanyi sempre un cap, i dur la documentació sanitària del nen.
Tractament de les mossegades d’escurçó.
·
En cas d’una
picada d’escurçó, evacueu ràpidament l’accidentat fins a l’hospital més pròxim.
·
Mantingueu el
pacient en el repòs més absolut.
·
Renteu la ferida
amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic que no deixi coloració.
·
Cobriu la ferida
amb una gasa estèril i administreu un analgèsic al pacient per calmar el dolor.
·
Durant el
trasllat a l’hospital mantingueu l’extremitat afectada a un nivell més baix que
el cos i apliqueu-hi bosses d’aigua freda separades de la pell per una
tovallola; mai poseu gel directament sobre la ferida.
·
No feu res més,
qualsevol altra cosa pot produir complicacions.
Com donar l’alerta?
·
Trucant al 112. Després, senyalitzeu el lloc on es troba la
víctima de forma ben visible.
·
Enviant una persona del grup a demanar ajuda.
·
Cridant o utilitzant el xiulet.
·
En últim extrem, i si us trobeu sols amb la víctima,
desplaceu-vos al lloc més proper des d’on poder
demanar ajuda.
Què heu de dir
per telèfon?
·
Identifiqueu-vos i doneu el lloc exacte i el número d’on truqueu.
·
Preciseu el lloc exacte de l’accident.
·
Tipus d’accident.
·
Nombre de víctimes i gravetat.
·
Perills secundaris.
·
Espereu els equips de socors per donar més precisions i
acompanyar-los al lloc de l’accident si fos necessari.
Per ampliar coneixements, us pot interessar la TÈCNICA DE SANITAT I PRIMERS AUXILIS.
En cas de rutes, excursions
i sortides a la muntanya és important que comuniqueu
on aneu i per quant de temps al responsable de la casa de colònies o
terreny que ocupeu, o si no, a l'ajuntament corresponent, o a qualsevol altre
persona competent que se’n pogués fer càrrec de la situació si veu que no heu
tornat en el termini previst. També ho heu de comunicar al responsable de la
vostra entitat, deixant constància de l’itinerari i els horaris previstos.
Aneu sempre en grup, amb un
mínim de dos caps adults, i cal que estigueu
ben assabentats de les condicions del lloc i de les previsions meteorològiques.
Eviteu de deixar el camí
principal, respecteu les propietats privades, torneu a lloc totes les portes o
tanques que trobeu, i utilitzeu un equip adequat, sobretot pel que fa al calçat
i a la roba per a la pluja. També és important que cada participant porti cantimplora
i que totes les coses necessàries estiguin dins la motxilla, i no
portar-les a la mà en bosses, ja que cal tenir els
braços lliures.
Endinsar-se enmig del bosc
pot ser perillós durant el cap de setmana en zones que puguin ser vedats de
caça, mentre dura la veda (habitualment tardor i hivern). Els vedats solen
estar marcats amb un senyal rectangular on es pot llegir “coto de caza”, o bé amb un senyal rectangular que mostra una divisió
en diagonal amb una meitat blanca i l’altra negra. També pot ser que escolteu
trets d’escopeta. En aquests casos heu de prendre precaucions: no us separeu
del camí principal, vestiu colors llampants, i feu soroll per advertir de la
vostra presència als caçadors.
La millor garantia per
evitar accidents és un bon nivell d'entrenament de totes les persones
participants i l'experiència dels monitors. En qualsevol cas, cal excloure la
idea de competició, en el sentit de posar a prova l'esforç i la resistència
física per tal d'obtenir una victòria o assolir una fita; moltes vegades cal saber renunciar a continuar l'excursió
per poder tornar-hi en bones condicions un altre dia.
La utilització de cordes per
a ràpels o tirolines o d'altre material d'escalada
requereix uns coneixements específics. Us poden assessorar a l'Escola Catalana
d'Alta Muntanya (ECAM), a la Federació
d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), a la Federació
d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV), o a
la Federació Balear de
Muntanyisme i Escalada (FBME).
Les excursions i altres
activitats a l'aire lliure han de ser
suspeses o limitades en funció de la pluja o la presència de boira. Amb
infants caldrà limitar-se a zones de poca altura, preveure el retorn abans que
es faci fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents molt forts
amb herba i camins massa prop de cingles, esquerdes, barrancs profunds i
talussos. Eviteu el pes excessiu a les
motxilles dels infants.
Els bivacs no són recomanables durant l'hivern. A l'estiu, es poden fer amb el material i les
condicions tècniques adequades a cada edat, lloc i circumstància i amb la
participació d'adults.
Eviteu caminar pel mig de ramats o tancats on hi hagi
animals i per les pinedes on hi hagi les característiques bosses de
processionària a dalt dels arbres, sobretot
en dies de vent, i no us acosteu ni toqueu les files d’erugues que avancen
en processó.
Els cavalls i vaques habitualment no són perillosos,
i alguns (els més mansos) fins i tot es poden deixar acaronar (si abans els heu
permès que us ensumin), però no us acosteu a ells si tenen cries petites al
costat, perquè es tornen més desconfiats. Tampoc no us acosteu a un cavall o
ase des de darrera, perquè us podria donar una coça. Com que són molt curiosos,
aquests animals poden acostar-se al campament i fins i tot aixafar-vos alguna
tenda. Si els voleu foragitar, alceu la mà ben enlaire i camineu decididament
cap a ells, tot cridant.
Per tal d’ajudar-vos a
planificar correctament les vostres excursions us adjuntem diverses taules que
us poden ajudar per no cansar excessivament als nois i noies, la qual cosa
provocaria després actituds negatives envers aquestes activitats.
Caminar
Edats dels participants |
Durada màxima de la caminada |
De
6 a 7 anys |
Menys
de 2 hores |
De
8 a 9 anys |
2
hores 30 minuts |
De
10 a 11 anys |
3
hores 30 minuts |
De
12 a 13 anys |
4
hores 30 minuts |
De
14 a 15 anys |
5
hores 30 minuts |
De
16 a 17 anys |
7
hores |
Si els participants caminen sols, haurien d'anar en grups mínims de tres persones. El recorregut hauria d'estar
senyalitzat i l'equip dirigent haver-lo recorregut abans, de manera que en cas
de problemes se'ls puguin localitzar i actuar ràpidament.
Desnivells
S’entén
per desnivell la diferència d’alçada que hom pot ascendir a peu en un dia,
sense motxilla. Observeu la taula següent:
Edats dels participants |
Desnivell màxim |
De
6 a 7 anys |
300
metres |
De
8 a 9 anys |
500
metres |
De
10 a 11 anys |
700
metres |
De
12 a 13 anys |
800
metres |
De
14 a 15 anys |
1.000
metres. |
De
16 a 17 anys |
1.300
metres |
Tot
i que amb l’entrenament això pot variar, per a les edats de 14 a 17 anys cal
restar, del corresponent desnivell màxim, de 200 a 400 metres, segons si el pes
de la motxilla es pot considerar lleuger o pesat.
Alçades
L’alçada
és l’elevació dels accidents geogràfics amb relació al nivell del mar. L’alçada
màxima a què pot ascendir una persona queda indicada a la taula següent, tot i
que està estretament relacionada amb l’alçada del lloc on es viu o es resideix
temporalment.
Edats dels participants |
Metres per sobre del lloc on es viu |
De
6 a 7 anys |
500
metres |
De
8 a 9 anys |
1.000
metres |
De
10 a 11 anys |
1.500
metres |
De
12 a 13 anys |
2.000
metres |
De
14 a 15 anys |
2.500
metres |
De
16 a 17 anys |
3.000
metres |
Pesos
Com
que el desenvolupament físic no és paral·lel al cronològic, ni la força i
resistència dels participants és equivalent a llur aparença corporal, és molt
difícil establir una norma general per al pes a transportar a dins les
motxilles; vegeu els pesos màxims indicatius que es poden portat:
Edats dels participants |
Pes màxim indicatiu que es recomana
transportar |
De
6 a 7 anys |
3
quilos |
De
8 a 9 anys |
4
quilos |
De
10 a 11 anys |
6
quilos |
De
12 a 13 anys |
8
quilos |
De
14 a 15 anys |
10
quilos |
De
16 a 17 anys |
12
quilos |
Per complementar aquesta informació,
podeu visitar la secció “Falta molt?
Problemes freqüents durant les sortides”.
Quan camineu, procureu no distanciar-vos massa els uns del altres. Els més forts
de l’equip hauran de baixar el seu ritme, mentre que els més dèbils han de fer
un esforç i posar-se al ritme del grup. Podeu portar tots un xiulet penjat del
coll: és una bona manera de comunicar-se, en cas que us acabeu separant, o si
algú es despista.
·
Vigila el temps.
Els canvis sobtats de temps a la muntanya són freqüents: la tempesta, la boira,
la neu i la calamarsa us poden fer males passades. Informeu-vos de les
condicions meteorològiques abans de marxar.
·
Porteu sempre
equip i material suficients. La roba, el calçat i el menjar han de ser els
adequats per a l’activitat que volem realitzar.
·
Tria recorreguts
que s’adaptin a les vostres possibilitats. Abans de sortir, estudia
l’itinerari, mira les possibilitats d’abandonament, i porteu sempre a sobre una
brúixola i el mapa de la zona.
·
La farmaciola és
indispensable. Un cop o una esgarrinxada poden amargar-vos l’excursió.
·
Mesura les
forces i capacitat dels membres de l’equip. També les teves pròpies: no et
sobrevaloris. Entreneu abans d’emprendre grans expedicions.
·
El bon
excursionista no és el que camina molt ràpid, sinó el que manté un ritme
constant.
·
Adapteu-vos a
les possibilitats del més dèbil. Cada excursionista és responsable d’ell mateix i dels seus companys. Sigues solidari.
·
Evita sortir
sol. Deixa dit on aneu i quan penseu tornar. No canviïs l’itinerari sobre la
marxa.
·
A la muntanya,
saber renunciar a temps és una victòria. “El cim de la muntanya és a la vall”.
·
En cas
d’accident conserva la calma, no et precipitis i demana ajuda (112, telèfon
d’emergència i rescats).
·
Recorda: a la
muntanya la manca de previsió, la ignorància, la inseguretat i la imprudència
poden tenir conseqüències fatals.
·
No us deixeu
portar pel pànic.
·
Quedeu-vos en
grup.
·
No correu:
atrauríeu els llamps cap a vosaltres.
·
No us poseu a
sota d’arbres, roques ni a l’interior de coves o entrants de petites
dimensions.
·
No us atureu en
carenes ni pics.
·
No us col·loqueu
a peu de fissures.
·
Despreneu-vos de
tot el material metàl·lic.
·
Seieu a sobre de
la motxilla si us trobeu en un planell.
·
Si cauen llamps
a prop, no us quedeu drets, ans ajupiu-vos.
·
Podeu estar a
l’interior de coves grans que estiguin seques.
·
Espereu a que el
temps millori.
Les temperatures molt extremes i l’excés de calor
produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a
l’organisme. Aquest fet pot provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició
es perllonga es pot patir un “cop de calor”, una situació que pot acabar sent
greu.
Els símptomes que ens alerten que algú pot estar
patint un cop de calor són: febre molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa,
convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement.
Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona
afectada a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. Feu que
l’examini un metge.
Mesures preventives:
·
Durant les hores
de més calor, busqueu zones fresques i ombrívoles dins de la casa de colònies o
al mig del bosc. Aprofiteu aquestes hores per fer tallers i manualitats, fugint
de l’activitat física intensa.
·
No deixeu que
ningú s’estigui a la tenda durant el migdia si hi toca el sol. Tampoc dins el
cotxe.
·
Cada dia,
aprofiteu l’hora abans de dinar, en que ja comença a fer calor, per prendre un
bany a la riera.
·
Beveu aigua i
sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot sense tenir set.
·
Eviteu els
menjars molt calents.
·
Protegiu-vos el
cap del sol amb una gorra, un barret o un mocador (pot servir el fulard).
·
La pell dels nens
és molt sensible al sol, i no convé que es posin gaire morenos (podrien tenir
problemes en el futur, quan siguin adults). Protegiu-los sempre amb cremes
solars del factor més alt (nº 40). Un truc per anar de pressa: feu que formin
una rotllana; cadascú haurà d’untar la crema al de la seva dreta.
·
Utilitzeu roba
lleugera (com la de cotó) de colors clars i que no sigui ajustada.
·
Si esteu de
ruta, eviteu caminar al sol en les hores centrals del dia (entre la 1 i les 4
de la tarda). Protegiu-vos la pell amb crema solar, i el cap amb un barret.
Dueu també ulleres de sol. Porteu aigua i beveu-ne sovint.
·
A l’hora de
jugar, busqueu zones on hi hagi ombres.
·
A l’hora
d’acampar, trieu un terreny amb ombres abundants (però no excessives, perquè si
plou també cal que les tendes i el terreny es puguin eixugar). Idealment,
disposeu les tendes de manera que tinguin sol durant el matí i ombra durant el
migdia i/o tarda.
·
Si esteu en una
casa, tanqueu durant el dia les finestres on toca el sol, i deixeu-les obertes
durant la nit per refrescar.
·
Si teniu calor,
mulleu-vos una mica la cara, els cabells, i fins i tot la roba.
Aigua
·
A l’hora de la higiene personal i de rentar els plats i
altres estris de cuina, NO HO FEU DIRECTAMENT AL RIU. Eviteu que l’escuma vagi a parar a l’aigua.
·
No obstant això,
recordeu que podeu trobar una gran varietat de sabons biodegradables.
·
Feu un clot per
abocar-hi les aigües brutes d’escuma, oli, greixos,... tenint cura de posar-hi
un filtre fet amb branques d’arbust per tal de retenir-los. Després llenceu el
filtre a les escombraries.
·
El millor, però,
és acumular els olis de fregir en un bidonet i portar-los a una deixalleria, o
bé al taller mecànic o a la benzinera més pròxims, on els passen a recollir.
·
Qualsevol
recipient, gran o petit, que contingui aigua estancada pot ser un niu de criar
mosquits. Aquests insectes passen d’ou a adult en només 7 o 10 dies, per la
qual cosa buidareu qualsevol lloc o recipient que tingui aigua acumulada (si ha plogut segur
que en tindreu algun).
Eliminació de deixalles
·
Cal llençar les
deixalles als contenidors de recollida, mai abandonar-les.
·
Si no hi ha
contenidors, endueu-vos-les de tornada a casa, però no les deixeu al bosc.
·
Si podeu, feu-ne
una separació adequada per tal que es puguin portar als contenidors de
reciclatge.
·
Aquesta
separació és importantíssima en el cas de les piles, que sempre han de ser
recollides en contenidors específics (mai les enterreu, perquè podrien
contaminar les aigües subterrànies amb metalls pesants).
·
Si calgués, feu
un “clot de deixalles” per abocar-hi NOMÉS LA MATÈRIA ORGÀNICA de fàcil
descomposició, però mai els pots de vidre, les llaunes, els tetrabrics,
els plàstics, els cartrons i els papers.
·
No llenceu al
wàter ni al riu burilles de cigarreta. Cadascuna pot arribar a contaminar fins
a 1000 litres d’aigua.
Eliminació d’excrements en el medi natural
En un excrement (en la caca) hi ha milers de milions
de bactèries (un 15% del seu pes són bactèries). La majoria són inofensives,
però un grapat d’elles poden ser perilloses per a la salut. Per això és
important que ens en mantinguem separats.
La orina, per contra, és asèptica (no conté cap
microbi), però genera males olors i atreu els insectes.
Per a pixar, qualsevol lloc una mica separat del
campament pot ser adequat. Simplement heu de mirar que sigui una mica amagat,
per a preservar la intimitat de les persones, i que no quedi massa lluny, per
tal que la gent no li faci mandra d’anar fins allà i fer-lo servir.
Instal·leu-hi, convenientment protegit de la pluja, paper de WC per a les
noies, i una paperera per tal de recollir-lo un cop fet servir.
En quant als excrements (la caca) han de ser
convenientment enterrats si no es disposa de cap altre sistema d’eliminació.
El millor sistema és la latrina, que ha de tenir com
a mínim de 80 cm a 1 m de llarg per 40 cm d’amplada i 50 cm de fondària. Cada
cop que es faci servir s’hi ha de tirar al damunt una capa de terra per
cobrir-ho, i evitar que s’hi puguin posar les mosques (que després podrien
venir volant fins al nostre menjar). Cal clausurar-la quan encara faltin uns 8
o 10 cm per arribar a dalt de tot, abocant-hi la terra que resta de la que
s’havia tret i piconant-la, procurant que visualment es noti tan poc com sigui
possible.
Instal·leu la latrina lo suficientment lluny del
campament per evitar les males olors, però no tant que la gent no la faci
servir. També s’ha d’instal·lar lluny de fonts o cursos d’aigua, per evitar-ne
la contaminació.
Els serveis de que hauria de disposar la latrina són:
·
Paper de WC, convenientment protegit de la pluja. Encomaneu a un
responsable que s’encarregui de reposar els rotllos que s’acaben.
·
Cordes i taulons
on la gent es pugui subjectar còmodament per fer-la servir.
·
Una pala,
juntament amb la sorra que va sortir del forat, per tal que tothom després de
defecar cobreixi l’excrement amb una palada de terra.
·
Tendals a banda
i banda per tal de preservar la intimitat dels usuaris.
A
l'estiu ens podem trobar, principalment, en dues situacions de risc: els focs
forestals i els fenòmens meteorològics imprevistos. En aquests casos, al menor
indici de foc forestal o davant d’un fenomen meteorològic important i
imprevist, no heu d'esperar que aquestes situacions es facin més greus o les
instruccions o actuacions de les
autoritats competents; us heu d’autoprotegir
marxant del lloc on acampeu i anant a un lloc segur o a la població habitada
més propera. Penseu que, en general, l’autoprotecció és l'actuació més
senzilla i més segura per al grup i facilita les actuacions de les forces
d'extinció i de seguretat.
En
algunes comunitats, la normativa estableix que les acampades on participin
menors de 18 anys han de comptar amb un Pla d'emergència per evacuar el
campament. Aquí teniu una petita guia orientativa:
Obtenció d'informació:
Determineu
quina persona de l'equip de dirigents s'encarregarà d'obtenir la informació
sobre l'estat del temps, les previsions meteorològiques, la informació sobre el
risc d'incendi i la seva prevenció o evolució i, a més, la periodicitat
d’aquesta informació.
Especifiqueu
el sistema per obtenir aquesta informació i, si escau, els números dels
telèfons que emprareu.
Sistema d'avís:
Hi
pot haver tres situacions, que han d'estar previstes:
·
Avisar els/les
participants de la situació de risc i de la possibilitat d'haver d'evacuar.
·
Avisar les
autoritats competents de qualsevol situació de risc que us pugui afectar
(trucant al 112).
·
Avisar els
familiars, si escau.
Pla d'evacuació:
Per
a l’elaboració us heu de plantejar diverses qüestions:
·
Lloc on us
dirigireu. Nom de la població i equipament o servei que us acollirà.
·
Camí per on
caldrà marxar i existència de camí alternatiu.
·
Organització
dels grups per a l'evacuació i nom del
monitor que tindrà cura de cada un d'ells.
·
Estris mínims
que caldrà recollir.
·
Mitjà de
transport que emprareu per a l’evacuació.
·
Persones
responsables de mantenir informats els pares durant l’evacuació.
Quan finalitzi l’emergència:
·
Retorn al lloc
on es feia l'activitat. Com assegurar el retorn. Forces de seguretat a qui cal
consultar. Persones que decidiran el retorn.
·
En el cas de no
poder retornar a aquell lloc, què fareu.
Us
aconsellem que, si és possible, disposeu sempre de dos telèfons mòbils, els
números dels quals haurien de constar a
la notificació corresponent de l'activitat, en l'apartat destinat a aquest
efecte.
El
següent formulari us pot servir de model per elaborar el vostre
Pla d’emergència.
Mai
deixeu roba o altres elements inflamables a menys d’un metre de distància de
qualsevol estufa, ni a menys de dos metres d’una llar de foc.
Les
estufes de butà, les de llenya o carbó, i les llars de foc tenen un altre risc,
que és el monòxid de carboni, un gas molt verinós que es produeix quan
l’habitació on teniu l’estufa no està ben ventilada. Penseu que el monòxid de
carboni és invisible i tampoc no fa cap olor. Eviteu sempre de fer servir
aquesta mena d’estufes, però si no quedés més remei, deixeu la porta ben oberta
per tal que es ventili adequadament l’habitació (o obriu lleugerament la
finestra).
A
l’hora de dormir, les llars de foc han d’estar correctament apagades i les
estufes de butà apagades o bé fora de les habitacions, garantint igualment la
renovació de l’aire.
Si
a la casa de colònies hi ha una piscina de més de 200 m2, haurà de tenir un
servei de salvament i socorrisme. Si hi ha una piscina més petita, no té
obligació de tenir aquest servei. No deixeu al vostre grup sense vigilància:
feu que un dels caps (un que tingui diploma de monitor) quedi encarregat de
vigilar als nois quan feu servir la piscina.
Si
us banyeu en una riera, una bassa, un llac, el mar,... els perills són més
alts, per culpa dels corrents submarins, i perquè en el fons hi pot haver
pedres, branques,... amb les que ens podem ferir o enganxar. En aquests casos
cal fer un reconeixement previ del terreny, i delimitar molt clarament on
comença i on acaba la zona de bany. Per altra banda, els caps incrementareu la
vigilància, i caldrà que disposeu dels coneixements i habilitats bàsiques de
natació i socorrisme.
Consulteu
aquests temes a la secció LA CUINA DE
CAMPAMENTS.
Les trobareu a www.viajarsano.com