| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Sortides: seguretat i prevenció.

Secció patrocinada per:

 

 

 

SEGURETAT I PREVENCIÓ

 

Recordeu el telèfon europeu d’emergències: 112

 

Aquí us parlarem de:

Ø      UBICACIÓ DELS LLOCS D’ACAMPADA

Ø      PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Ø      EN CAS D’INCENDI FORESTAL

Ø      CAMINAR PER CARRETERA

Ø      CONSUM D’AIGUA DE FONTS

Ø      DAVANT D’UN ACCIDENT

Ø      PLANIFICACIÓ D’EXCURSIONS I SORTIDES AL BOSC I A LA MUNTANYA

Ø      EXCURSIONS A ALTA MUNTANYA

Ø      SI US SORPRÈN LA TEMPESTA

Ø      PROBLEMES CAUSATS PER LA CALOR

Ø      PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT (aigües brutes, deixalles, excrements)

Ø      SEGURETAT A LA CUINA

Ø      CONSERVACIÓ I HIGIENE DELS ALIMENTS

Ø      PRECAUCIONS PER VIATJAR A L’ESTRANGER

Ø      GUIÓ ORIENTATIU PER ELABORAR EL PLA D’EMERGÈNCIA EN CAS D’ACAMPADA

Ø      ESTUFES, CALEFACCIONS I LLARS DE FOC

Ø      PISCINES I LLOCS DE BANY

 

 

UBICACIÓ DELS LLOCS D’ACAMPADA

La llei estableix algunes normes. Les acampades juvenils s’han de realitzar:

a) Fora de rambles, llits secs de rius o torrenteres i dels terrenys susceptibles de ser inundats.

b) Fora de terrenys que per la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió, indústries, instal·lacions insalubres, o per qualsevol altra causa, resultin perillosos.

c) A més d’1 km d’un càmping.

d) A més de 100 m de qualsevol via de comunicació (carretera, via del tren...)

e) Prop d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació en el cas d’un incendi forestal.

 

A més de les limitacions que marca la llei, cal també prendre algunes precaucions:

·        Que el lloc sigui accessible per dos camins diferents.

·        Procureu no acampar mai al mig del bosc, però si ho feu, que sigui en clarianes molt grans, lluny de les fondalades i a prop de rius o camins. Això és per seguretat en cas d’incendi.

·        Tingueu present la distància al poble habitat més proper i el seu camí d’accés. Informeu-vos també d’on són el metge, la farmàcia i l’hospital més pròxims.

·        Vigileu l’existència de bosses de processionària a les pinedes (són urticants). El mateix podríem dir de nius d’abelles o de vespes.

·        No acampeu enmig dels llocs de pas dels ramats, ni dels passos que fan servir animals salvatges, com ara porcs senglars (tant uns com altres solen deixar un rastre clar).

·        Tingueu previst el subministrament d’aigua per beure, cuinar, rentar-se i netejar els estris.

·        Conegueu prèviament els llocs perillosos: pous, espadats, arbres morts, ruïnes, coves o avencs, abocadors, conduccions elèctriques, corrals de bestiar, etc.

·        Esbrineu, en cas que porteu telèfons mòbils, els llocs del camp on teniu cobertura.

·        Assegureu-vos de l’existència de zones d’ombra on poder estar i fer activitats en les hores de més sol, entre les 12 i les 16 hores.

 

Per tot això, sempre és recomanable de visitar el lloc d’acampada abans de contractar-lo.

 

Abans de triar el lloc d’acampada feu-vos aquesta pregunta: “ÉS SEGUR?” Cal evitar especialment qualsevol terreny que pugui quedar inundat si de sobte caigués una pluja forta. Penseu que a la muntanya, qualsevol rierol, per petit o sec que estigui, pot transformar-se en un gran torrent quan cauen pluges fortes. Una zona de sorra al costat d’una riera és sens dubte senyal de què periòdicament aquell terreny es troba inundat. També les fondalades on la vegetació creix més exuberant que al seu voltant ens estan indicant que potser queden amarades d’aigua quan plou.

 

Altres coses en què us heu de fixar per triar el lloc d’acampada serien les següents:

 

·        Hi haurà espai suficient per totes les tendes, el menjador, la cuina, intendència, etc.?

·        Quedarà encara espai per jugar? És adequat a les activitats que volem fer?

·        Hi ha ombres abundants on protegir-se quan faci calor?

·        Li toca suficientment el sol, perquè s’eixugui ràpidament en cas que plogui un parell de dies? (això pot no passar en terrenys situats a obaga, o enfonsats en valls molt fondes)

·        On tenim aigua potable? Queda lluny del campament?

·        Hi ha alguna riera o zona de bany propera?

·        On podrem netejar els plats i olles?

·        Hi ha instal·lacions fetes (cuina, latrines,...) o les haurem de muntar nosaltres?

·        Tenim alguna nevera i/o congelador a disposició? (si no és en el campament, que sigui en alguna casa de pagès dels voltants)

·        En el cas que tinguéssim una cuina a disposició, ¿té bombona de butà o l’hem de portar nosaltres? Estan les gomes del gas caducades?. Hi ha olles, paelles i estris de cuina, o els haurem de dur?

·        Hi ha botigues de queviures a prop? Si no és així, ¿hi ha algun establiment (hostal, casa rural...) que ens els pogués subministrar?

·        Hi ha alguna casa a prop on poder-se refugiar en cas d’emergència?

·        On és el telèfon més pròxim?

·        On són el metge i farmàcia més pròxims? I l’hospital més proper?

·        Quines excursions es poden fer pels voltants?

·        Amb quin mitjà de transport hi podem arribar? Arriben els vehicles fins al mateix campament?

·        Si volem que els pares vinguin l’últim dia, ¿queda gaire lluny de casa nostra?

·        Quin preu ens demanen? És preu per dia o preu per nit? Hi ha un mínim de places a cobrir?

 

En fi, ja veieu que les coses a mirar són tantes, que segurament no trobareu el terreny perfecte. Però com a mínim, tingueu un pla alternatiu per a cada cosa que us falti (bidons per anar a buscar l’aigua, clor per fer-la potable, tendals per fabricar ombres, un cotxe per anar fins al poble, etc.).

 

Si finalment us decidiu a agafar aquest terreny, recordeu que per tal d’omplir els papers us cal apuntar algunes dades:

 

·        Nom del camp

·        Terme municipal i comarca (recordeu que haureu d’avisar a l’Ajuntament i al Consell Comarcal)

·        Nom i telèfon del propietari (recordeu que us ha de signar l’autorització)

·        Quin és el nucli habitat més proper?

·        Descripció o croquis de com arribar al lloc

 

També us convé fer una mica de plànol de com és el lloc, per després, sobre el paper, dibuixar on anirà cada tenda, on posareu la cuina, el menjador, el "racó del silenci", etc. En aquest plànol cal assenyalar on queda el nord (així sabreu on hi haurà sol i ombra en cada moment).

 

 

PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Els boscos són necessaris. Tingueu present que:

·        La millor prevenció és no encendre cap mena de foc, en cap lloc i en cap època, sobretot en dies de vent.

·        No tireu llumins ni puntes de cigarreta enceses; assegureu-vos que estiguin apagats i enterreu-los. No fumeu al bosc, en zones de pastures o conreus, o en zones amb matolls i bardisses pròxims.

·        No deixeu mai cap aparell de butà encès.

·        Instal·leu els llums i els fogons de butà al centre d’un cercle de 3 metres de diàmetre, com a mínim, lliure d’arbres, vegetació o qualsevol altre cosa que pogués propagar un foc. Assegureu-los de manera que no puguin tombar-se o caure quan els utilitzeu.

·        Les ampolles, els trossos de vidre i les llaunes s’han de llençar als llocs adequats, mai no han de ser abandonats, perquè per refracció podrien originar un foc. En darrer terme, feu un clot i enterreu-ho.

·        No feu servir productes pirotècnics en les activitats.

·        No deixeu un cotxe engegat al ralentí sobre una zona d’herba seca; es podria originar un incendi sota el cotxe.

 

 

CONSELLS EN CAS D’INCENDI FORESTAL

Davant del primer indici d’un incendi forestal, sense esperar que es faci més gran, desplaceu-vos a un lloc segur o a la població habitada més propera, sense esperar les instruccions del cap dels bombers ni de qualsevol altra autoritat competent.

 

Si el foc us agafa desprevinguts...

 

Com heu d’actuar?

·        Mantingueu sempre la serenitat

·        Truqueu al 112 (telèfon europeu d’emergències) i comuniqueu els vostres moviments, sempre amb un missatge clar i concret per tal de no saturar les línies.

 

Com us heu de protegir?

·        Mai dins de tendes de campanya, ja que són d’un material fàcilment inflamable, ni a l’interior de pous o coves, ja que l’oxigen s’hi pot acabar ràpidament.

·        Encara que faci molta calor, cobriu-vos totes les parts del cos amb roba de fibres no artificials, abaixeu-vos les mànigues de la camisa, poseu-vos un barret i tapeu-vos la cara i les orelles amb un mocador. (Més o menys, com us vestiríeu per participar en un correfoc).

·        Si el foc us envolta, estireu-vos de bocaterrosa en una clariana o en un camí, procurant respirar l’aire més fresc de sota, amb un mocador mullat al voltant del nas i la boca. Espereu que passi el foc per fugir.

·        Procureu beure líquids, ja que normalment la calor del foc provoca deshidratacions.

 

Com heu de fugir?

·        Allunyant-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avenç del front de foc i de fum.

·        No fugiu mai a favor del vent, ni aneu mai muntanya amunt, llevat que no hi hagi vegetació per cremar (tarteres, camps de conreu llaurats, prats, etc.)

·        Eviteu les valls estretes, els ports de muntanya, les zones amb pendent, els congostos, els barrancs, etc. L’aire calent tendeix a pujar-hi.

·        No deixeu mai els camins. Si el foc talla el camí i no podeu recular, no l’abandoneu mai; estireu-vos a terra i actueu com si fóssiu en una clariana.

·        Entreu a la zona cremada el més aviat possible.

 

 

NORMES PER CAMINAR PER CARRETERA

És prohibit caminar per autopistes i autovies, i cal evitar caminar per qualsevol altre tipus de carretera.

Si això no és possible:

·        Camineu sempre per l’esquerra, i pel voral si n’hi ha.

·        Si aneu en grup, camineu l’un darrere l’altre. Com a mínim un dels caps anirà al davant, un altre al mig i un altre al darrere del grup.

·        A l’hora de creuar la carretera, feu-ho pels llocs on la visibilitat sigui màxima, mai en revolts i canvis de rasant.

·        Si camineu de nit, utilitzeu armilles reflectants, roba de colors clars, elements reflectors en la roba o llanternes, per fer-vos visibles als conductors. Normalment el primer portarà una llanterna blanca i l’últim una llanterna vermella.

·        Tingueu molta cura de mantenir-vos en el voral en els revolts tancats i els canvis de rasant.

Les normes per circular en bicicleta serien les mateixes, però en aquest cas anireu per la banda dreta de la carretera.

 

 

CONSUM D’AIGÜES SUPERFICIALS I DE FONTS NATURALS

Mai s’ha de beure cap tipus d’aigua superficial ni de font natural llevat que es tingui la certesa que, en el cas de la font, aquesta estigui controlada. Tampoc s’hi han de rentar fruites i verdures ni s’ha d’utilitzar la seva aigua per fer glaçons ni refrescos. L’ajuntament us pot informar de la potabilitat de les fonts del seu terme municipal.

 

No consumiu aigua d’una font on hi hagi la indicació d’aigua no potable i, en general, desconfieu de qualsevol font natural, ja que molts comportaments incívics fan desaparèixer les indicacions; en cas de dubte val més no arriscar-se.

 

En qualsevol sortida a la muntanya porteu sempre suficient aigua potable. Si us veieu en l’obligació d’abastar-vos d’aigua d’una font que no teniu controlada, tingueu la precaució de desinfectar l’aigua. Aquesta desinfecció es pot aconseguir de diferents maneres:

·        Bullint l’aigua de manera turbulenta com a mínim durant 10 minuts; posteriorment s’haurà de remoure un cop s’hagi refredat, a fi d’oxigenar-la.

·        Afegint-hi unes gotes (o pastilles) d’un desinfectant especial apte per a la potabilització de l’aigua per beure. Es ven a les farmàcies i heu de seguir les indicacions d’ús (especialment pel que respecta a la dosis i al temps que s’ha de deixar actuar).

·        Afegint-hi unes gotes de lleixiu comercial, sempre que a l’etiqueta indiqui que el lleixiu és APTE PER A LA DESINFECCIÓ DE L’AIGUA DE BEURE, i seguint les instruccions de dosificació indicades a l’etiqueta. Habitualment, caldrà posar dues gotes per cada litre d’aigua si el lleixiu és d’un 2% de clor; si en té un 4%, una gota. (Nota: 20 gotes equival a un mil·lilitre). Cal esperar mitja hora abans de consumir-la perquè el clor faci efecte. Després, deixeu-la una estona destapada perquè en marxi la “pudor”.

 

Les aigües d’alta muntanya poden tenir un problema addicional, que és la manca de sals minerals. Beure un aigua massa pura pot comportar problemes intestinals. La solució és afegir-hi una mica de sucre i un polsim de sal. O bé, una culleradeta d’Isostar en pols (beguda per a esportistes).

 

Recolliu i emporteu-vos sempre totes les vostres deixalles, especialment les piles, perquè poden contaminar amb metalls pesants molts litres d’aigua (sigui superficial o subterrània). Per tant, tampoc les enterreu.

També les burilles de cigarreta són molt contaminants per a l’aigua. No les llenceu al wàter ni tampoc al riu.

 

 

COMPORTAMENT GENERAL EN PRIMERS AUXILIS

Els primers auxilis no han de substituir mai el metge sinó protegir tan sols l’accidentat fins que l’assistència sanitària sigui possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, però res més.

·        Si no és totalment imprescindible, no mogueu l’accidentat ni cap part del cos afectada fins al moment de traslladar-lo amb ambulància.

·        Cal aïllar-lo, procurant que no hi hagi gent al voltant, situar-lo amb la màxima comoditat i col·locar-lo en posició fisiològica.

·        Resguardeu la víctima de la humitat, del vent i del fred. Abrigueu-la.

·        Procureu no deixar sola la persona accidentada.

·        No toqueu les ferides innecessàriament ni estrenyeu gaire els embenatges.

·        Faciliteu-li la respiració al màxim afluixant-li la roba del pit, la cintura i el coll.

·        Abrigueu-lo i procureu que estigui sempre en posició horitzontal. Si està inconscient poseu-lo en posició lateral de seguretat.

·        Cal animar l’accidentat i tranquil·litzar-lo.

·        No li doneu mai begudes alcohòliques.

·        En el cas d’accidents greus, eviteu que s’aixequi, i encara menys que camini.

·        En cas de cremades, no s’ha de treure la roba ni les restes de roba.

·        Atureu les hemorràgies per mitjà dels punts de compressió.

·        No doneu aliments o líquids a accidentats que hagin perdut el coneixement o que tinguin lesions abdominals.

·        Quan porteu un infant al metge o a l’hospital (per malaltia, accident, esgotament,...) cal que l’acompanyi sempre un cap, i dur la documentació sanitària del nen.

 

Tractament de les mossegades d’escurçó.

·        En cas d’una picada d’escurçó, evacueu ràpidament l’accidentat fins a l’hospital més pròxim.

·        Mantingueu el pacient en el repòs més absolut.

·        Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic que no deixi coloració.

·        Cobriu la ferida amb una gasa estèril i administreu un analgèsic al pacient per calmar el dolor.

·        Durant el trasllat a l’hospital mantingueu l’extremitat afectada a un nivell més baix que el cos i apliqueu-hi bosses d’aigua freda separades de la pell per una tovallola; mai poseu gel directament sobre la ferida.

·        No feu res més, qualsevol altra cosa pot produir complicacions.

 

Com donar l’alerta?

·        Trucant al 112. Després, senyalitzeu el lloc on es troba la víctima de forma ben visible.

·        Enviant una persona del grup a demanar ajuda.

·        Cridant o utilitzant el xiulet.

·        En últim extrem, i si us trobeu sols amb la víctima, desplaceu-vos al lloc més proper des d’on poder demanar ajuda.

 

Què heu de dir per telèfon?

·        Identifiqueu-vos i doneu el lloc exacte i el número d’on truqueu.

·        Preciseu el lloc exacte de l’accident.

·        Tipus d’accident.

·        Nombre de víctimes i gravetat.

·        Perills secundaris.

·        Espereu els equips de socors per donar més precisions i acompanyar-los al lloc de l’accident si fos necessari.

 

Per ampliar coneixements, us pot interessar la TÈCNICA DE SANITAT I PRIMERS AUXILIS.

 

 

PLANIFICACIÓ D’EXCURSIONS I SORTIDES AL BOSC I A LA MUNTANYA

En cas de rutes, excursions i sortides a la muntanya és important que comuniqueu on aneu i per quant de temps al responsable de la casa de colònies o terreny que ocupeu, o si no, a l'ajuntament corresponent, o a qualsevol altre persona competent que se’n pogués fer càrrec de la situació si veu que no heu tornat en el termini previst. També ho heu de comunicar al responsable de la vostra entitat, deixant constància de l’itinerari i els horaris previstos.

 

Aneu sempre en grup, amb un mínim de dos caps adults, i cal que estigueu ben assabentats de les condicions del lloc i de les previsions meteorològiques.

 

Eviteu de deixar el camí principal, respecteu les propietats privades, torneu a lloc totes les portes o tanques que trobeu, i utilitzeu un equip adequat, sobretot pel que fa al calçat i a la roba per a la pluja. També és important que cada participant porti cantimplora i que totes les coses necessàries estiguin dins la motxilla, i no portar-les a la mà en bosses, ja que cal tenir els braços lliures.

 

Endinsar-se enmig del bosc pot ser perillós durant el cap de setmana en zones que puguin ser vedats de caça, mentre dura la veda (habitualment tardor i hivern). Els vedats solen estar marcats amb un senyal rectangular on es pot llegir “coto de caza”, o bé amb un senyal rectangular que mostra una divisió en diagonal amb una meitat blanca i l’altra negra. També pot ser que escolteu trets d’escopeta. En aquests casos heu de prendre precaucions: no us separeu del camí principal, vestiu colors llampants, i feu soroll per advertir de la vostra presència als caçadors.

 

La millor garantia per evitar accidents és un bon nivell d'entrenament de totes les persones participants i l'experiència dels monitors. En qualsevol cas, cal excloure la idea de competició, en el sentit de posar a prova l'esforç i la resistència física per tal d'obtenir una victòria o assolir una fita; moltes vegades cal saber renunciar a continuar l'excursió per poder tornar-hi en bones condicions un altre dia.

 

La utilització de cordes per a ràpels o tirolines o d'altre material d'escalada requereix uns coneixements específics. Us poden assessorar a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM), a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), a la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV), o a la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME).

 

Les excursions i altres activitats a l'aire lliure han de ser suspeses o limitades en funció de la pluja o la presència de boira. Amb infants caldrà limitar-se a zones de poca altura, preveure el retorn abans que es faci fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents molt forts amb herba i camins massa prop de cingles, esquerdes, barrancs profunds i talussos. Eviteu el pes excessiu a les motxilles dels infants.

 

Els bivacs no són recomanables durant l'hivern. A l'estiu, es poden fer amb el material i les condicions tècniques adequades a cada edat, lloc i circumstància i amb la participació d'adults.

 

Eviteu caminar pel mig de ramats o tancats on hi hagi animals i per les pinedes on hi hagi les característiques bosses de processionària a dalt dels arbres, sobretot en dies de vent, i no us acosteu ni toqueu les files d’erugues que avancen en processó.

 

Els cavalls i vaques habitualment no són perillosos, i alguns (els més mansos) fins i tot es poden deixar acaronar (si abans els heu permès que us ensumin), però no us acosteu a ells si tenen cries petites al costat, perquè es tornen més desconfiats. Tampoc no us acosteu a un cavall o ase des de darrera, perquè us podria donar una coça. Com que són molt curiosos, aquests animals poden acostar-se al campament i fins i tot aixafar-vos alguna tenda. Si els voleu foragitar, alceu la mà ben enlaire i camineu decididament cap a ells, tot cridant.

 

Per tal d’ajudar-vos a planificar correctament les vostres excursions us adjuntem diverses taules que us poden ajudar per no cansar excessivament als nois i noies, la qual cosa provocaria després actituds negatives envers aquestes activitats.

 

Caminar

 

Edats dels participants

Durada màxima de la caminada

De 6 a 7 anys

Menys de 2 hores

De 8 a 9 anys

2 hores 30 minuts

De 10 a 11 anys

3 hores 30 minuts

De 12 a 13 anys

4 hores 30 minuts

De 14 a 15 anys

5 hores 30 minuts

De 16 a 17 anys

7 hores

 

Si els participants caminen sols, haurien d'anar en grups mínims de tres persones. El recorregut hauria d'estar senyalitzat i l'equip dirigent haver-lo recorregut abans, de manera que en cas de problemes se'ls puguin localitzar i actuar ràpidament.

 

Desnivells

S’entén per desnivell la diferència d’alçada que hom pot ascendir a peu en un dia, sense motxilla. Observeu la taula següent:

 

Edats dels participants

Desnivell màxim

De 6 a 7 anys

300 metres

De 8 a 9 anys

500 metres

De 10 a 11 anys

700 metres

De 12 a 13 anys

800 metres

De 14 a 15 anys

1.000 metres.

De 16 a 17 anys

1.300 metres

 

Tot i que amb l’entrenament això pot variar, per a les edats de 14 a 17 anys cal restar, del corresponent desnivell màxim, de 200 a 400 metres, segons si el pes de la motxilla es pot considerar lleuger o pesat.

 

Alçades

L’alçada és l’elevació dels accidents geogràfics amb relació al nivell del mar. L’alçada màxima a què pot ascendir una persona queda indicada a la taula següent, tot i que està estretament relacionada amb l’alçada del lloc on es viu o es resideix temporalment.

 

Edats dels participants

Metres per sobre del lloc on es viu

De 6 a 7 anys

500 metres

De 8 a 9 anys

1.000 metres

De 10 a 11 anys

1.500 metres

De 12 a 13 anys

2.000 metres

De 14 a 15 anys

2.500 metres

De 16 a 17 anys

3.000 metres

 

Pesos

Com que el desenvolupament físic no és paral·lel al cronològic, ni la força i resistència dels participants és equivalent a llur aparença corporal, és molt difícil establir una norma general per al pes a transportar a dins les motxilles; vegeu els pesos màxims indicatius que es poden portat:

 

Edats dels participants

Pes màxim indicatiu que es recomana transportar

De 6 a 7 anys

3 quilos

De 8 a 9 anys

4 quilos

De 10 a 11 anys

6 quilos

De 12 a 13 anys

8 quilos

De 14 a 15 anys

10 quilos

De 16 a 17 anys

12 quilos

 

Per complementar aquesta informació, podeu visitar la secció “Falta molt? Problemes freqüents durant les sortides”.

 

Quan camineu, procureu no distanciar-vos massa els uns del altres. Els més forts de l’equip hauran de baixar el seu ritme, mentre que els més dèbils han de fer un esforç i posar-se al ritme del grup. Podeu portar tots un xiulet penjat del coll: és una bona manera de comunicar-se, en cas que us acabeu separant, o si algú es despista.

 

 

EXCURSIONS A ALTA MUNTANYA

·        Vigila el temps. Els canvis sobtats de temps a la muntanya són freqüents: la tempesta, la boira, la neu i la calamarsa us poden fer males passades. Informeu-vos de les condicions meteorològiques abans de marxar.

·        Porteu sempre equip i material suficients. La roba, el calçat i el menjar han de ser els adequats per a l’activitat que volem realitzar.

·        Tria recorreguts que s’adaptin a les vostres possibilitats. Abans de sortir, estudia l’itinerari, mira les possibilitats d’abandonament, i porteu sempre a sobre una brúixola i el mapa de la zona.

·        La farmaciola és indispensable. Un cop o una esgarrinxada poden amargar-vos l’excursió.

·        Mesura les forces i capacitat dels membres de l’equip. També les teves pròpies: no et sobrevaloris. Entreneu abans d’emprendre grans expedicions.

·        El bon excursionista no és el que camina molt ràpid, sinó el que manté un ritme constant.

·        Adapteu-vos a les possibilitats del més dèbil. Cada excursionista és responsable d’ell mateix i dels seus companys. Sigues solidari.

·        Evita sortir sol. Deixa dit on aneu i quan penseu tornar. No canviïs l’itinerari sobre la marxa.

·        A la muntanya, saber renunciar a temps és una victòria. “El cim de la muntanya és a la vall”.

·        En cas d’accident conserva la calma, no et precipitis i demana ajuda (112, telèfon d’emergència i rescats).

·        Recorda: a la muntanya la manca de previsió, la ignorància, la inseguretat i la imprudència poden tenir conseqüències fatals.

 

 

SI US SORPRÈN UNA TEMPESTA

·        No us deixeu portar pel pànic.

·        Quedeu-vos en grup.

·        No correu: atrauríeu els llamps cap a vosaltres.

·        No us poseu a sota d’arbres, roques ni a l’interior de coves o entrants de petites dimensions.

·        No us atureu en carenes ni pics.

·        No us col·loqueu a peu de fissures.

·        Despreneu-vos de tot el material metàl·lic.

·        Seieu a sobre de la motxilla si us trobeu en un planell.

·        Si cauen llamps a prop, no us quedeu drets, ans ajupiu-vos.

·        Podeu estar a l’interior de coves grans que estiguin seques.

·        Espereu a que el temps millori.

 

 

PROBLEMES CAUSATS PER LA CALOR

Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició es perllonga es pot patir un “cop de calor”, una situació que pot acabar sent greu.

Els símptomes que ens alerten que algú pot estar patint un cop de calor són: febre molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement.

Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona afectada a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. Feu que l’examini un metge.

 

Mesures preventives:

·        Durant les hores de més calor, busqueu zones fresques i ombrívoles dins de la casa de colònies o al mig del bosc. Aprofiteu aquestes hores per fer tallers i manualitats, fugint de l’activitat física intensa.

·        No deixeu que ningú s’estigui a la tenda durant el migdia si hi toca el sol. Tampoc dins el cotxe.

·        Cada dia, aprofiteu l’hora abans de dinar, en que ja comença a fer calor, per prendre un bany a la riera.

·        Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot sense tenir set.

·        Eviteu els menjars molt calents.

·        Protegiu-vos el cap del sol amb una gorra, un barret o un mocador (pot servir el fulard).

·        La pell dels nens és molt sensible al sol, i no convé que es posin gaire morenos (podrien tenir problemes en el futur, quan siguin adults). Protegiu-los sempre amb cremes solars del factor més alt (nº 40). Un truc per anar de pressa: feu que formin una rotllana; cadascú haurà d’untar la crema al de la seva dreta.

·        Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó) de colors clars i que no sigui ajustada.

·        Si esteu de ruta, eviteu caminar al sol en les hores centrals del dia (entre la 1 i les 4 de la tarda). Protegiu-vos la pell amb crema solar, i el cap amb un barret. Dueu també ulleres de sol. Porteu aigua i beveu-ne sovint.

·        A l’hora de jugar, busqueu zones on hi hagi ombres.

·        A l’hora d’acampar, trieu un terreny amb ombres abundants (però no excessives, perquè si plou també cal que les tendes i el terreny es puguin eixugar). Idealment, disposeu les tendes de manera que tinguin sol durant el matí i ombra durant el migdia i/o tarda.

·        Si esteu en una casa, tanqueu durant el dia les finestres on toca el sol, i deixeu-les obertes durant la nit per refrescar.

·        Si teniu calor, mulleu-vos una mica la cara, els cabells, i fins i tot la roba.

 

 

PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Aigua

·        A lhora de la higiene personal i de rentar els plats i altres estris de cuina, NO HO FEU DIRECTAMENT AL RIU. Eviteu que lescuma vagi a parar a laigua.

·        No obstant això, recordeu que podeu trobar una gran varietat de sabons biodegradables.

·        Feu un clot per abocar-hi les aigües brutes d’escuma, oli, greixos,... tenint cura de posar-hi un filtre fet amb branques d’arbust per tal de retenir-los. Després llenceu el filtre a les escombraries.

·        El millor, però, és acumular els olis de fregir en un bidonet i portar-los a una deixalleria, o bé al taller mecànic o a la benzinera més pròxims, on els passen a recollir.

·        Qualsevol recipient, gran o petit, que contingui aigua estancada pot ser un niu de criar mosquits. Aquests insectes passen d’ou a adult en només 7 o 10 dies, per la qual cosa buidareu qualsevol lloc o recipient que  tingui aigua acumulada (si ha plogut segur que en tindreu algun).

 

Eliminació de deixalles

·        Cal llençar les deixalles als contenidors de recollida, mai abandonar-les.

·        Si no hi ha contenidors, endueu-vos-les de tornada a casa, però no les deixeu al bosc.

·        Si podeu, feu-ne una separació adequada per tal que es puguin portar als contenidors de reciclatge.

·        Aquesta separació és importantíssima en el cas de les piles, que sempre han de ser recollides en contenidors específics (mai les enterreu, perquè podrien contaminar les aigües subterrànies amb metalls pesants).

·        Si calgués, feu un “clot de deixalles” per abocar-hi NOMÉS LA MATÈRIA ORGÀNICA de fàcil descomposició, però mai els pots de vidre, les llaunes, els tetrabrics, els plàstics, els cartrons i els papers.

·        No llenceu al wàter ni al riu burilles de cigarreta. Cadascuna pot arribar a contaminar fins a 1000 litres d’aigua.

 

Eliminació d’excrements en el medi natural

En un excrement (en la caca) hi ha milers de milions de bactèries (un 15% del seu pes són bactèries). La majoria són inofensives, però un grapat d’elles poden ser perilloses per a la salut. Per això és important que ens en mantinguem separats.

La orina, per contra, és asèptica (no conté cap microbi), però genera males olors i atreu els insectes.

Per a pixar, qualsevol lloc una mica separat del campament pot ser adequat. Simplement heu de mirar que sigui una mica amagat, per a preservar la intimitat de les persones, i que no quedi massa lluny, per tal que la gent no li faci mandra d’anar fins allà i fer-lo servir. Instal·leu-hi, convenientment protegit de la pluja, paper de WC per a les noies, i una paperera per tal de recollir-lo un cop fet servir.

En quant als excrements (la caca) han de ser convenientment enterrats si no es disposa de cap altre sistema d’eliminació.

El millor sistema és la latrina, que ha de tenir com a mínim de 80 cm a 1 m de llarg per 40 cm d’amplada i 50 cm de fondària. Cada cop que es faci servir s’hi ha de tirar al damunt una capa de terra per cobrir-ho, i evitar que s’hi puguin posar les mosques (que després podrien venir volant fins al nostre menjar). Cal clausurar-la quan encara faltin uns 8 o 10 cm per arribar a dalt de tot, abocant-hi la terra que resta de la que s’havia tret i piconant-la, procurant que visualment es noti tan poc com sigui possible.

Instal·leu la latrina lo suficientment lluny del campament per evitar les males olors, però no tant que la gent no la faci servir. També s’ha d’instal·lar lluny de fonts o cursos d’aigua, per evitar-ne la contaminació.

Els serveis de que hauria de disposar la latrina són:

·    Paper de WC, convenientment protegit de la pluja. Encomaneu a un responsable que s’encarregui de reposar els rotllos que s’acaben.

·    Cordes i taulons on la gent es pugui subjectar còmodament per fer-la servir.

·    Una pala, juntament amb la sorra que va sortir del forat, per tal que tothom després de defecar cobreixi l’excrement amb una palada de terra.

·    Tendals a banda i banda per tal de preservar la intimitat dels usuaris.

 

 

GUIÓ ORIENTATIU PER ELABORAR EL PLA D’EMERGÈNCIA EN CAS D’ACAMPADA

A l'estiu ens podem trobar, principalment, en dues situacions de risc: els focs forestals i els fenòmens meteorològics imprevistos. En aquests casos, al menor indici de foc forestal o davant d’un fenomen meteorològic important i imprevist, no heu d'esperar que aquestes situacions es facin més greus o les instruccions  o actuacions de les autoritats competents; us heu d’autoprotegir marxant del lloc on acampeu i anant a un lloc segur o a la població habitada més propera. Penseu que, en general, l’autoprotecció és l'actuació més senzilla i més segura per al grup i facilita les actuacions de les forces d'extinció i de seguretat.

 

En algunes comunitats, la normativa estableix que les acampades on participin menors de 18 anys han de comptar amb un Pla d'emergència per evacuar el campament. Aquí teniu una petita guia orientativa:

 

Obtenció d'informació:

Determineu quina persona de l'equip de dirigents s'encarregarà d'obtenir la informació sobre l'estat del temps, les previsions meteorològiques, la informació sobre el risc d'incendi i la seva prevenció o evolució i, a més, la periodicitat d’aquesta informació.

Especifiqueu el sistema per obtenir aquesta informació i, si escau, els números dels telèfons que emprareu.

 

Sistema d'avís:

Hi pot haver tres situacions, que han d'estar previstes:

·    Avisar els/les participants de la situació de risc i de la possibilitat d'haver d'evacuar.

·    Avisar les autoritats competents de qualsevol situació de risc que us pugui afectar (trucant al 112).

·    Avisar els familiars, si escau.

 

Pla d'evacuació:

Per a l’elaboració us heu de plantejar diverses qüestions:

·    Lloc on us dirigireu. Nom de la població i equipament o servei que us acollirà.

·    Camí per on caldrà marxar i existència de camí alternatiu.

·    Organització dels  grups per a l'evacuació i nom del monitor que tindrà cura de cada un d'ells.

·    Estris mínims que caldrà recollir.

·    Mitjà de transport que emprareu per a l’evacuació.

·    Persones responsables de mantenir informats els pares durant l’evacuació.

 

Quan finalitzi l’emergència:

·    Retorn al lloc on es feia l'activitat. Com assegurar el retorn. Forces de seguretat a qui cal consultar. Persones que decidiran el retorn.

·    En el cas de no poder retornar a aquell lloc, què fareu.

 

Us aconsellem que, si és possible, disposeu sempre de dos telèfons mòbils, els números dels quals haurien de constar a la notificació corresponent de l'activitat, en l'apartat destinat a aquest efecte.

 

El següent formulari us pot servir de model per elaborar el vostre Pla d’emergència.

 

 

ESTUFES, CALEFACCIONS I LLARS DE FOC

Mai deixeu roba o altres elements inflamables a menys d’un metre de distància de qualsevol estufa, ni a menys de dos metres d’una llar de foc.

Les estufes de butà, les de llenya o carbó, i les llars de foc tenen un altre risc, que és el monòxid de carboni, un gas molt verinós que es produeix quan l’habitació on teniu l’estufa no està ben ventilada. Penseu que el monòxid de carboni és invisible i tampoc no fa cap olor. Eviteu sempre de fer servir aquesta mena d’estufes, però si no quedés més remei, deixeu la porta ben oberta per tal que es ventili adequadament l’habitació (o obriu lleugerament la finestra).

A l’hora de dormir, les llars de foc han d’estar correctament apagades i les estufes de butà apagades o bé fora de les habitacions, garantint igualment la renovació de l’aire.

 

 

PISCINES I LLOCS DE BANY

Si a la casa de colònies hi ha una piscina de més de 200 m2, haurà de tenir un servei de salvament i socorrisme. Si hi ha una piscina més petita, no té obligació de tenir aquest servei. No deixeu al vostre grup sense vigilància: feu que un dels caps (un que tingui diploma de monitor) quedi encarregat de vigilar als nois quan feu servir la piscina.

Si us banyeu en una riera, una bassa, un llac, el mar,... els perills són més alts, per culpa dels corrents submarins, i perquè en el fons hi pot haver pedres, branques,... amb les que ens podem ferir o enganxar. En aquests casos cal fer un reconeixement previ del terreny, i delimitar molt clarament on comença i on acaba la zona de bany. Per altra banda, els caps incrementareu la vigilància, i caldrà que disposeu dels coneixements i habilitats bàsiques de natació i socorrisme.

 

 

SEGURETAT A LA CUINA

CONSERVACIÓ I HIGIENE DELS ALIMENTS

Consulteu aquests temes a la secció LA CUINA DE CAMPAMENTS.

 

 

PRECAUCIONS PER VIATJAR A L’ESTRANGER

Les trobareu a www.viajarsano.com

 

 

TORNAR AMUNT