| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Sortides: la motxilla.

Secció patrocinada per:

 

 

 

La motxilla

 

Aquesta és només una llista de referència. Us correspon als caps seleccionar els articles adients per a la vostra sortida.

 

GENERAL

·        Motxilla (v. consells)

·        Sac de dormir (n’hi ha de més prims i de més gruixuts) (v. consells)

·        Manta (pot caldre si és a l’hivern i no teniu un bon sistema de calefacció)

·        Aïllant (una màrfega (“colchoneta”) enrotllable) (v. consells)

·        Capelina impermeable (prou ampla per cobrir-nos a nosaltres i a la motxilla)

·        Cangur

·        Cantimplora (plena)

·        Llanterna amb piles de recanvi

·        Plat, got, cullera, forquilla i ganivet (v. consells)

·        Tovalló

·        Necesser:

o       Pinta

o       Raspall i gel de les dents

o       Sabó

o       Esponja o manyopla

o       Tovallola petita

o       Escuma i maquineta d’afaitar

·        DNI, autorització paterna, fotocòpia de la tarja sanitària o cartilla de la Seguretat Social, fotocòpia del carnet de vacunes, carnet escolta,...

·        Diners (també monedes, per si cal trucar per telèfon; NOTA: per trucar a cobrament revertit des d'un telèfon fixe marqueu el 1409)

·        Esmorzar o dinar del primer dia

·        Medicaments que us esteu prenent (v. consells)

 

ROBA

·        Fulard (el trobareu molt útil. Veieu-ne els usos aquí)

·        Camisa del cau

·        Anorac (al vespre fa fred)

·        Xandall de màniga llarga: jaqueta i pantaló (útil per quan refresca o plou)

·        Pijama i uns mitjons secs (es dorm molt més de gust) (v. consells)

·        Mudes de roba interior: mitjons, calces/calçotets, sostenidors (penseu que s’embruta molt, sobretot els mitjons) (v. consells)

·        Un mocador de roba

·        Un barret amb ales amples per protegir el cap del sol (si no en teniu, dueu una gorra)

·        Botes de muntanya (v. consells)

·        Mitjons adequats per caminar amb botes (v. consells)

·        Unes sabatilles lleugeres (després de caminar estareu desitjant de treure-us les botes i canviar de calçat)

·        Sabatilles d’esport (vambes)

·        Calçat de recanvi

AMB EL TEMPS CALURÓS:

·        Samarretes de màniga curta

·        Pantalonets curts

·        Banyador

·        Tovallola de bany

·        Sabates per ficar-se al riu (v. consells)

AMB EL TEMPS FRED:

·        Una samarreta interior de màniga llarga (les de llana són millor que les de cotó, però costen de trobar. Actualment se’n fabriquen de teixits especials tèrmics, com el Coolmax, el Thermolactyl o el Polartec)

·        Diversos jerseis de màniga llarga (prims i gruixuts) que us posareu un sobre l’altre formant capes. L’última de les capes haurà de ser un anorac o jaqueta capaç d’aturar el vent. (v. consells)

·        Pantalons llargs

·        Guants, bufanda i barret de llana

·        Mitjons gruixuts

 

TROBAREU ÚTIL

·        Una petita farmaciola (Gelocatils, Tirites, etc. De totes maneres, també en durem una de general)

·        Crema solar (el sol de la muntanya crema molt)

·        Protector de llavis (el sol i el vent els espatllen)

·        Mocadors de paper

·        Rellotge

·        Ulleres de sol (indispensables si feu una sortida a la neu o a navegar pel mar. El reflex del Sol sobre aquestes superfícies pot provocar ceguera temporal i mal de cap intens si no aneu protegits)

·        Un xiulet que portareu penjat del coll (durant les rutes, es fa servir per comunicar-se quan algú es perd o se separa del grup, o per avisar als demès si algú pren mal)

·        Imperdibles, botons, agulla i fil

·        Bosses de plàstic

·        Una navalla

·        Dues pinces d’estendre la roba (si teniu roba humida, podeu penjar-la de la motxilla mentre camineu)

·        Dos metres de cordill

·        Tres fulls de paper de diari (es posen dins les botes durant la nit per absorbir-ne la humitat)

·        Un petit bloc i un bolígraf o  llapis

·        Encenedor o llumins

·        Repel·lent d’insectes

 

EQUIP (podeu portar aquests articles de manera conjunta per a la unitat, i així el pes es repartirà entre tots)

·        Sabó per rentar roba

·        Xampú i sabó de dutxa

·        Crema de protecció solar

·        Repel·lent d’insectes

·        Paper higiènic

·        Compreses o tampons

·        Tendes

·        Fogonet

·        Bombones de gas

·        Làmpada de Camping-gaz (amb samarretes de recanvi)

·        Olla i paella

·        Obrellaunes

·        Fregall i sabó de rentar plats

·        Bosses d’escombraries

·        Mapes i brúixola

·        Farmaciola (veieu per triar contingut)

·        Cambra fotogràfica i rodets (assegureu-vos que les piles són noves)

·        Menjar i aliments per a tots els dies. Oli i sal. (veieu com confeccionar els menús)

 

 

 

Consells:

·        En cas de fer una ruta a peu, deixeu tot el que no sigui indispensable; porteu el mínim pes; després ho agraireu.

·        Poseu la roba dins de bosses de plàstic, perquè mai no es mulli. A més, us serviran per desar la roba bruta.

·        La motxilla se l’han de fer els nois i noies, no els pares, perquè així saben on porten cada cosa.

 

·        Mitjons: Per caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de cotó col·locats sobre uns de prims de niló; és molt important que no quedi cap arruga, perquè us faria sortir una butllofa. Mantingueu els peus secs i ben curats; la humitat us produirà butllofes als peus; quan feu un descans aprofiteu per treure-us les botes i ventilar els mitjons. Porteu un parell sec que us posareu només per dormir.

 

·        Botes de muntanya: Si són massa noves us faran mal, així que porteu-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Les botes són adequades per a terrenys abruptes, però poden resultar incòmodes; en camins plans és millor dur vambes. Però si aneu a fer una travessa pel Pirineu, i sabeu que trobareu pedres i tarteres, jo recomano dur botes, perquè subjecten més bé el peu i hi ha menys perill de torçar-se’l. Corda-les amb fermesa, perquè quedin ben subjectes al turmell (però no tan fort que tallin la circulació). Un avantatge molt apreciable en les botes de qualitat és que són impermeables (cosa que va molt bé si us toca caminar sota la pluja): porten membranes tipus Gore-Tex que no deixen entrar l’aigua però permeten transpirar la suor. Si el teu calçat no té aquest tipus de membranes pot ser una bona idea que portis unes vambes de recanvi (per si és mulla).

Consells a l’hora d’anar a comprar les botes:

§         Quan caminem, els peus s’eixamplen, i poden arribar a mesurar una talla més. Per tant, no vagis a comprar les botes amb els peus freds, sinó després d’haver caminat una estona.

§         Trobaràs botes amb la canya més alta o més baixa. Quant més alta sigui la canya, més subjecció fa del turmell (prevenint d’aquesta manera les torçades), però per altra banda també es fa més incòmoda de dur. Es tracta doncs de trobar un equilibri entre subjecció i comoditat. Com més abrupte sigui el terreny pel qual ens haurem de moure, més ens interessarà la subjecció.

§         Les botes s’han de cordar amb cordons (no pas cremalleres o velcros), perquè ofereixen la fermesa i alhora flexibilitat necessària per caminar.

§         És important que siguin transpirables, per tant han d’estar fetes de cuir autèntic, i no pas de cuir sintètic.

§         Algunes porten membranes que les fan impermeables: en aquest cas cal que siguin de tipus Gore-Tex, que no deixen entrar l’aigua però sí permeten transpirar la suor.

§         Emprova’t les botes amb els mitjons que faràs servir per caminar (habitualment unes mitges gruixudes de trekking).

§         Fica el peu dins la bota, i fes arribar els dits fins a la punta; a darrera t’ha de quedar un espai fins al taló suficient per ficar-hi un dit.

§         Corda’t la bota fins a dalt, amb fermesa, i prova a caminar. Què tal et trobes el peu? Si et fa mal a algun lloc, tria una altra bota.

§         Prova a moure els dits: has de tenir espai suficient a davant per poder-los moure amunt i avall.:

 

·        La roba en cas de fred: L’aire sec és un aïllant gairebé perfecte del fred. Per contra l’aire humit no ho és gens. Per això, quan explico com s’ha de dur la roba en temps de fred sempre parlo de la “TEORÍA DE LA COMPRESA: CONSTA DE VARIAS CAPAS, Y SE MANTIENE LIMPIA, FRESCA Y SECA”:

-         Dos jerseis prims abriguen més que un de gruixut. És un vell principi ben conegut pels habitants dels països freds.

-         A l’hivern poseu-vos diversos jerseis, prims i gruixuts, un a sobre de l’altre. Mireu que els jerseis que us poseu a sobre siguin d’una talla més ampla que els que us poseu a sota, per no quedar massa cenyits. La CAPA D’AIRE que es forma entre ells és el que us manté calents.

-         Però si dins d’aquesta capa entrés humitat (p.ex. perquè us heu mullat amb la neu o la pluja, o simplement perquè heu suat) es perdria tot l’efecte aïllant. Per això és important que mantingueu la roba SECA.

-         Per evitar suar, cal ventilar, heu de mantenir la roba FRESCA. Per tant, permeteu que circuli l’aire (no la dueu massa ajustada), i si teniu calor, traieu-vos una de les capes de sobre, abans de que comenceu a suar. Si heu de fer un exercici intens (p.ex. tallar llenya) desabrigueu-vos, i ja us tornareu a abrigar després. L’important és que no se us humitegi la roba per culpa de la suor. Si la samarreta interior que portes se t’ha humitejat, canvia-te-la.

-         Finalment, la roba s’ha de dur NETA, perquè la brutícia obstrueix els porus del teixit dificultant la transpiració.

Una altra cosa important en cas de fred és abrigar-se el cap amb un barret de llana o un passamuntanyes, ja que a través del cap es pot arribar a perdre fins a un 30% de la calor corporal. Trieu un model que us permeti també abrigar-vos les orelles.

El vent és el nostre pitjor enemic, perquè produeix un efecte de refredament addicional. Per exemple, si el termòmetre marca 0ºC i bufa una brisa moderada, en realitat el nostre cos es refredarà com si estiguéssim a -10ºC sota zero, per efecte del vent.

En quant a la fibra coneguda com a “forro polar” (o “Polartec”), que tant es fa servir avui dia, heu de saber que és molt eficaç per mantenir la calor, sempre i quan no faci vent. En cas de vent us haureu de posar a sobre del forro polar un anorac o una jaqueta capaç d’aturar el vent (són molt apreciades les de Windstopper, per ser transpirables, i les de Gore-Tex, que a més de transpirables també són impermeables).

Els anoracs de plomes són molt eficaços retenint la calor, però és molt important que no es mullin, perquè costen molt d’assecar.

La samarreta interior (la que està en contacte amb la pell) és preferible que no sigui de cotó, perquè absorbeix molt la humitat i al final acaba quedant molla. Són preferibles les de llana (tot i que costen de trobar) o les de teixits especials tèrmics (Coolmax, Thermolactyl, Polartec,...).

Amb temperatures sota zero, convé fer servir també el sistema de capes amb els pantalons. Si no hi ha neu, ni previsió de que es mullin, us pot servir posar-vos uns pantalons de pijama gruixuts, i a sobre uns pantalons de xandall d’hivern. Si creieu que s’han de mullar, serà preferible portar com a capa superior uns pantalons impermeables d’esquí.

Si esteu preparant una expedició hivernal, o a alguna zona d’alta muntanya molt freda, us pot interessar ampliar informació sobre la vestimenta i equip més adequats visitant aquesta pàgina:

Ø      VESTIMENTA-CALZADO (Cuaderno de campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)

 

·        Pijama: circula una mentida que diu que dins del sac es dorm més calent sense pijama; NO ÉS VERITAT. El calor radiant que emet el cos, reflectit sobre la superfície del sac, ens pot donar una falsa sensació d’escalfor, però és només aparent, en realitat el cos s’està refredant molt més ràpidament que si portéssim pijama, i al cap d’un parell d’hores ens notarem glaçats. Per això a l’hivern el pijama és necessari. I de vegades també a l’estiu: penseu que a l’alta muntanya les temperatures nocturnes baixen per sota de 10º. Tampoc no permeteu mai que els nens dormin amb la roba que han portat durant el dia: la humitat acumulada sobre la roba provocaria un fort refredament del cos.

 

·        La motxilla: Trieu la més gran i més bona que us pugueu permetre. Us puc garantir, i us ho dic per experiència, que la diferència entre una bona motxilla i una de dolenta és enorme. Amb una bona motxilla us pot semblar com si el pes s’hagués reduït a la meitat. El preu no serveix per dir si una motxilla és bona o dolenta; les bones motxilles també poden ser econòmiques. El secret de portar una motxilla resideix en recolzar confortablement el pes sobre els malucs (“las caderas”), i no sobre les espatlles, que es carreguen molt ràpidament. El principal és que tingui un bon cinturó, ample i encoixinat, perquè el pes es pugui carregar sobre els malucs. Les corretges que passen sobre les espatlles hauran de ser també amples i encoixinades, perquè no ens facin nafres. I no convé que aquestes corretges vagin cosides directament a la motxilla, sinó que hi ha mètodes més avançats de subjectar-les que s’adapten a la forma del cos i permeten un millor repartiment del pes.

També heu de mirar que la motxilla disposi d’un bastidor intern, una espècie de barnilles metàl·liques cosides a l’interior de la roba, a la zona on aquesta està en contacte amb l’esquena, permetent que la motxilla mantingui en tot moment la rigidesa.

Si el bastidor és extern (una mena de ferros als quals va lligada la motxilla) us permet portar més pes (al distribuir millor la càrrega), i millora la transpiració de l’esquena, però té l’inconvenient d’afegir el seu propi pes i d’enganxar-se en branques i sortints rocoses.

Altres elements interessants en una motxilla poden ser butxaques exteriors, que ens permeten desar objectes als quals volem tenir ràpid accés (la cantimplora, la capelina, la farmaciola, la càmera de fotos). I sivelles on poder-hi lligar coses (l’aïllant, el piolet, uns crampons). I uns tancaments ràpids d’obrir i tancar. I un teixit resistent i impermeable.

Bé, com que la compra d’una motxilla heu de meditar-la bé, us recomanaré una pàgina que us donarà uns bons consells:

Ø      LA MOCHILA (Cuaderno de campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)

 

·        El sac de dormir: Cinc són les coses en què cal fixar-se al comprar un sac.

-         TALLA: assegureu-vos abans de res que la llargada del sac és suficient per a la vostra alçada.

-         MATERIAL: en general hi ha dos tipus; un tipus porta fibra sintètica com a farciment, i l’altre (més car) porta plomissol (“plumón”). El plomissol és molt lleuger i proporciona millor aïllament, sempre i quan el mantingueu sec. Si es mulla, perd tota la propietat aïllant i resulta molt difícil d’eixugar. Per tant, en condicions humides, els sacs de fibra sintètica són més aconsellables.

-         PES I COMPRESSIBILITAT: la compressibilitat és la capacitat del sac de comprimir-se en un paquet petit que sigui fàcil de portar a la motxilla. Aquesta propietat i la del pes són important mirar-les si heu de fer rutes a peu portant la motxilla a l’esquena. Els sacs amb més compressibilitat generalment venen guardats en una bossa amb corretges, que serveix per fer-ne un paquet més petit. Aquestes bosses comprimibles també les podeu comprar per separat.

-         FORMA: els sacs poden ser quadrats o tipus mòmia; els primers es poden obrir completament per formar una manta, mentre que els segons tenen per dalt una forma arrodonida que es pot ajustar per abrigar-nos també el cap. Els sacs tipus mòmia en general són aptes per suportar temperatures més baixes. Si teniu parella, us pot interessar comprar un sac amb la cremallera a l’esquerra i un altre d’igual que la tingui a la dreta; els fan així perquè pugueu ajuntar els dos sacs i dormir junts.

-         TEMPERATURA DE CONFORT: si mireu l’etiqueta, veureu que tots els sacs indiquen un interval de temperatures. Aquestes són la temperatura màxima i mínima en què es pot fer servir. Si la temperatura exterior està per sota del mínim que tolera el sac, passareu fred. Si supera el màxim, passareu calor dins el sac, suareu, estareu incòmodes, i no dormireu. Per tant, heu de tenir clar en quines condicions el fareu servir. ¿Serà a l’estiu o a l’hivern? ¿Estareu a la platja o en mig dels Pirineus? ¿Sabeu quina és la temperatura mínima durant la nit en aquesta època?

Podeu ampliar informació sobre sacs de dormir en aquesta pàgina:

Ø      BOLSAS DE DORMIR (Cuaderno de campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)

 

·        L’aïllant: és MOLT IMPORTANT, quan dormiu, protegir-vos del fred i la humitat del terra per mitjà d’una màrfega (“colchoneta”). Ha de ser enrotllable, lleugera de pes, i fàcil de plegar i desplegar. Jo us recomano els aïllants d’escuma compacta d’un centímetre de gruix, especialment els que tenen dues capes. Vigileu que siguin prou llargs per a la vostra alçada. Per a un campament hivernal feu-ne servir dos, un sobre l’altre. No són adequats els matalassos inflables ni els auto-inflables (resulten pesats, voluminosos, costen de plegar i tenen problemes amb les baixes temperatures).

 

·        Plat: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de plàstic d’un sol ús. Cal que sigui fondo per tal que serveixi igual per posar-hi sopa que carn.

·        Got o tassa: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de plàstic d’un sol ús. No ha de ser massa petit, car ha de servir per esmorzar (que s’hi puguin sucar galetes).

·        Coberts: de metall; no els poseu de plàstic perquè no aguantaran tot el campament.

 

·        Sabates per al riu: poden ser unes vambes velles o unes sabatilles de goma, però el més important és que es puguin lligar al peu.

 

·        Etiquetat: els nens petits han de dur la roba etiquetada amb el nom, per evitar que res no es pugui perdre. L'esparadrap de tela marró és ideal per etiquetar, perquè s'enganxa bé a la roba, es pot escriure a sobre amb bolígraf, i resisteix fins i tot la rentadora. També és interessant per tothom de posar marques personals en el plat, la tassa, els coberts i la llanterna.

 

·        Medicaments: indiqueu als pares de nens petits (fins a 11 anys), que us donin a vosaltres els caps qualsevol medicació que els seus fills s’hagin de prendre. Hi ha d’haver un (i només un) cap que sigui responsable de subministrar aquesta medicació a les hores que correspongui. No és una feina adient per als caps que siguin despistats. Per a major eficàcia, feu-vos un “horari” dels medicaments que heu de donar en cada moment del dia (normalment la presa sol coincidir amb els àpats, o bé a l’hora de llevar-se o d’anar-se’n a dormir); a “l’horari” heu d’indicar:

-         Nom del medicament

-         Nen a qui se li ha de donar

-         Hores a les que se li ha de donar

-         Dosis (mitja pastilla, una pastilla, una cullerada,...?)

-         Duració del tractament (quants dies? fins quan?)

-         Observacions (precaucions addicionals, dietes, etc.)