|
||||||
La motxilla
Aquesta és només una llista de
referència. Us correspon als caps seleccionar els articles adients per a la
vostra sortida.
GENERAL
·
Motxilla (v. consells)
·
Sac de dormir
(n’hi ha de més prims i de més gruixuts) (v. consells)
·
Manta (pot
caldre si és a l’hivern i no teniu un bon sistema de
calefacció)
·
Aïllant (una
màrfega (“colchoneta”) enrotllable) (v. consells)
·
Capelina
impermeable (prou ampla per cobrir-nos a nosaltres i a la motxilla)
·
Cangur
·
Cantimplora
(plena)
·
Llanterna amb
piles de recanvi
·
Plat, got,
cullera, forquilla i ganivet (v. consells)
·
Tovalló
·
Necesser:
o
Pinta
o
Raspall i gel de
les dents
o
Sabó
o
Esponja o
manyopla
o
Tovallola petita
o
Escuma i
maquineta d’afaitar
·
DNI,
autorització paterna, fotocòpia de la tarja sanitària o cartilla de la
Seguretat Social, fotocòpia del carnet de vacunes, carnet escolta,...
·
Diners (també
monedes, per si cal trucar per telèfon; NOTA: per trucar a cobrament revertit des d'un telèfon fixe marqueu el 1409)
·
Esmorzar o dinar
del primer dia
·
Medicaments que
us esteu prenent (v. consells)
ROBA
·
Fulard (el
trobareu molt útil. Veieu-ne els usos aquí)
·
Camisa del cau
·
Anorac (al
vespre fa fred)
·
Xandall de
màniga llarga: jaqueta i pantaló (útil per quan refresca o plou)
·
Pijama i uns
mitjons secs (es dorm molt més de gust) (v. consells)
·
Mudes de roba
interior: mitjons, calces/calçotets, sostenidors (penseu que s’embruta molt,
sobretot els mitjons) (v. consells)
·
Un mocador de
roba
·
Un barret amb
ales amples per protegir el cap del sol (si no en teniu, dueu una gorra)
·
Botes de
muntanya (v. consells)
·
Mitjons adequats
per caminar amb botes (v. consells)
·
Unes sabatilles
lleugeres (després de caminar estareu desitjant de treure-us les botes i
canviar de calçat)
·
Sabatilles
d’esport (vambes)
·
Calçat de
recanvi
AMB
EL TEMPS CALURÓS:
·
Samarretes de
màniga curta
·
Pantalonets
curts
·
Banyador
·
Tovallola de
bany
·
Sabates per
ficar-se al riu (v. consells)
AMB
EL TEMPS FRED:
·
Una samarreta
interior de màniga llarga (les de llana són millor que les de cotó, però costen
de trobar)
·
Diversos jerseis
de màniga llarga (prims i gruixuts) que us posareu un sobre l’altre formant
capes (v. consells)
·
Pantalons llargs
·
Guants, bufanda
i barret de llana
·
Mitjons gruixuts
TROBAREU ÚTIL
·
Una petita
farmaciola (Gelocatils, Tirites,
etc. De totes maneres, també en durem una de general)
·
Crema solar (el
sol de la muntanya crema molt)
·
Protector de
llavis (el sol i el vent els espatllen)
·
Mocadors de
paper
·
Rellotge
·
Ulleres de sol
(indispensables si feu una sortida a la neu o a navegar pel mar. El reflex del
Sol sobre aquestes superfícies pot provocar ceguera temporal i mal de cap
intens si no aneu protegits)
·
Un xiulet que
portareu penjat del coll (durant les rutes, es fa servir per comunicar-se quan
algú es perd o se separa del grup, o per avisar als demès si algú pren mal)
·
Imperdibles,
botons, agulla i fil
·
Bosses de
plàstic
·
Una navalla
·
Dues pinces
d’estendre la roba (si teniu roba humida, podeu penjar-la de la motxilla mentre
camineu)
·
Dos metres de
cordill
·
Tres fulls de
paper de diari (es posen dins les botes durant la nit per absorbir-ne la
humitat)
·
Un petit bloc i
un bolígraf o llapis
·
Encenedor o
llumins
·
Repel·lent
d’insectes
EQUIP (podeu portar aquests articles de
manera conjunta per a la unitat, i així el pes es repartirà entre tots)
·
Sabó per rentar
roba
·
Xampú i sabó de
dutxa
·
Crema de
protecció solar
·
Repel·lent d’insectes
·
Paper higiènic
·
Compreses o
tampons
·
Tendes
·
Fogonet
·
Bombones de gas
·
Làmpada de Camping-gaz (amb samarretes de recanvi)
·
Olla i paella
·
Obrellaunes
·
Fregall i sabó
de rentar plats
·
Bosses
d’escombraries
·
Mapes i brúixola
·
Farmaciola (veieu per triar contingut)
·
Cambra
fotogràfica i rodets (assegureu-vos que les piles són noves)
·
Menjar i aliments
per a tots els dies. Oli i sal. (veieu com
confeccionar els menús)
Consells:
·
En cas de fer
una ruta a peu, deixeu tot el que no sigui indispensable; porteu el mínim pes;
després ho agraireu.
·
Poseu la roba dins
de bosses de plàstic, perquè mai no es mulli. A més, us serviran per desar la
roba bruta.
·
La motxilla se
l’han de fer els nois i noies, no els pares, perquè així saben on porten cada
cosa.
·
Mitjons: Per
caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns
mitjons gruixuts de cotó col·locats sobre uns de prims de niló; és molt
important que no quedi cap arruga, perquè us faria sortir una butllofa.
Mantingueu els peus secs i ben curats; la humitat us produirà butllofes als
peus; quan feu un descans aprofiteu per treure-us les botes i ventilar els
mitjons. Porteu un parell sec que us posareu només per dormir.
·
Botes de muntanya: Si són massa noves us faran mal, així que porteu-les durant dues
setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu.
Les botes són adequades per a terrenys abruptes, però poden resultar incòmodes;
en camins plans és millor dur vambes. Però si aneu a fer una travessa pel Pirineu, i sabeu que trobareu pedres i tarteres, jo
recomano dur botes, perquè subjecten més bé el peu i hi ha menys perill de
torçar-se’l. Corda-les amb fermesa, perquè quedin ben subjectes al turmell
(però no tan fort que tallin la circulació). Un avantatge molt apreciable en
les botes de qualitat és que són impermeables (cosa que va molt bé si us toca
caminar sota la pluja): porten membranes tipus Gore-Tex
que no deixen entrar l’aigua però permeten transpirar la suor. Si el teu calçat
no té aquest tipus de membranes pot ser una bona idea que portis unes vambes de
recanvi (per si és mulla).
Consells a l’hora d’anar a comprar les botes:
§
Quan caminem,
els peus s’eixamplen, i poden arribar a mesurar una talla més. Per tant, no
vagis a comprar les botes amb els peus freds, sinó després d’haver caminat una
estona.
§
Trobaràs botes
amb la canya més alta o més baixa. Quant més alta sigui la canya, més subjecció
fa del turmell (prevenint d’aquesta manera les torçades), però per altra banda
també es fa més incòmoda de dur. Es tracta doncs de trobar un equilibri entre
subjecció i comoditat. Com més abrupte sigui el terreny pel qual ens haurem de
moure, més ens interessarà la subjecció.
§
Les botes s’han
de cordar amb cordons (no pas cremalleres o velcros),
perquè ofereixen la fermesa i alhora flexibilitat necessària per caminar.
§
És important que
siguin transpirables, per tant han d’estar fetes de cuir autèntic, i no pas de
cuir sintètic.
§
Algunes porten
membranes que les fan impermeables: en aquest cas cal que siguin de tipus Gore-Tex, que no deixen entrar l’aigua però sí permeten
transpirar la suor.
§
Emprova’t les
botes amb els mitjons que faràs servir per caminar (habitualment unes mitges
gruixudes de trekking).
§
Fica el peu dins
la bota, i fes arribar els dits fins a la punta; a darrera t’ha de quedar un espai
fins al taló suficient per ficar-hi un dit.
§
Corda’t la bota
fins a dalt, amb fermesa, i prova a caminar. Què tal et trobes el peu? Si et fa
mal a algun lloc, tria una altra bota.
§
Prova a moure
els dits: has de tenir espai suficient a davant per poder-los moure amunt i
avall.:
·
La roba en cas de fred: dos jerseis prims abriguen més que un de gruixut. És
un vell principi ben conegut pels habitants dels països freds. L’aire sec és un
aïllant gairebé perfecte del fred. Per contra l’aire humit no ho és gens. Per
això, quan explico com s’ha de dur la roba en temps de fred sempre parlo de la
“TEORÍA
DE LA COMPRESA: CONSTA DE VARIAS CAPAS, Y TE MANTIENE LIMPIA, FRESCA Y SECA”:
-
A l’hivern poseu-vos diversos jerseis, prims i gruixuts, un a
sobre de l’altre. Mireu que els jerseis que us poseu a sobre siguin d’una talla
més ampla que els que us poseu a sota, per no quedar massa cenyits. La CAPA
D’AIRE que es forma entre ells és el que us manté calents.
-
Però si dins
d’aquesta capa entrés humitat (p.ex. perquè us heu mullat amb la neu o la
pluja, o simplement perquè heu suat) es perdria tot l’efecte aïllant. Per això
és important que mantingueu la roba SECA.
-
Per evitar suar,
cal ventilar, heu de mantenir la roba FRESCA. Per tant, permeteu que circuli
l’aire (no la dueu massa ajustada), i si teniu calor, traieu-vos una de les
capes de sobre, abans de que comenceu a suar. Si heu de fer un exercici intens
(p.ex. tallar llenya) desabrigueu-vos, i ja us tornareu a abrigar després.
L’important és que no se us humitegi la roba per culpa de la suor. Si la
samarreta interior que portes se t’ha humitejat, canvia-te-la.
-
Finalment, la
roba s’ha de dur NETA, perquè la brutícia obstrueix els porus del teixit
dificultant la transpiració.
Una altra cosa important en
cas de fred és abrigar-se el cap amb un barret de
llana o un passamuntanyes, ja que a través del cap es pot arribar a perdre fins
a un 30% de la calor corporal.
En quant a la fibra
coneguda com a “forro polar”, que tant es fa servir avui dia, heu de saber que és
molt eficaç per mantenir la calor, sempre i quan no faci vent. En cas de vent
us haureu de posar a sobre del forro polar un anorac o una jaqueta capaç d’aturar
el vent.
Si esteu preparant una
expedició hivernal, o a alguna zona d’alta muntanya molt freda, us pot
interessar ampliar informació sobre la vestimenta i equip més adequats visitant
aquesta pàgina:
Ø VESTIMENTA-CALZADO (Cuaderno de
campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
Pijama: circula una mentida que diu que dins del sac es dorm
més calent sense pijama; NO ÉS VERITAT. El calor radiant que emet el cos,
reflectit sobre la superfície del sac, ens pot donar una falsa sensació
d’escalfor, però és només aparent, en realitat el cos s’està refredant molt més
ràpidament que si portéssim pijama, i al cap d’un parell d’hores ens notarem
glaçats. Per això a l’hivern el pijama és necessari.
I de vegades també a l’estiu: penseu que a l’alta muntanya les temperatures
nocturnes baixen per sota de 10º. Tampoc no permeteu mai que els nens dormin
amb la roba que han portat durant el dia: la humitat acumulada sobre la roba
provocaria un fort refredament del cos.
·
La motxilla: Trieu la més gran i més
bona que us pugueu permetre. Us puc garantir, i us ho dic per experiència, que
la diferència entre una bona motxilla i una de dolenta és enorme. Amb una bona
motxilla us pot semblar com si el pes s’hagués reduït a la meitat. El preu no
serveix per dir si una motxilla és bona o dolenta; les bones motxilles també
poden ser econòmiques. El secret de portar una motxilla resideix en recolzar
confortablement el pes sobre els malucs (“las
caderas”), i
no sobre les espatlles, que es carreguen molt ràpidament. El principal és que
tingui un bon cinturó, ample i encoixinat, perquè el pes es pugui carregar
sobre els malucs. Les corretges que passen sobre les espatlles hauran de ser
també amples i encoixinades, perquè no ens facin nafres. I no convé que
aquestes corretges vagin cosides directament a la motxilla, sinó que hi ha
mètodes més avançats de subjectar-les que s’adapten a la forma del cos i
permeten un millor repartiment del pes.
També heu de mirar que la
motxilla disposi d’un bastidor intern, una espècie de barnilles metàl·liques
cosides a l’interior de la roba, a la zona on aquesta està en contacte amb
l’esquena, permetent que la motxilla mantingui en tot moment la rigidesa.
Si el bastidor és extern
(una mena de ferros als quals va lligada la motxilla) us permet portar més pes
(al distribuir millor la càrrega), i millora la transpiració de l’esquena, però
té l’inconvenient d’afegir el seu propi pes i d’enganxar-se en branques i
sortints rocoses.
Altres elements
interessants en una motxilla poden ser butxaques exteriors, que ens permeten
desar objectes als quals volem tenir ràpid accés (la cantimplora, la capelina,
la farmaciola, la càmera de fotos). I sivelles on poder-hi lligar coses
(l’aïllant, el piolet, uns crampons). I uns tancaments ràpids d’obrir i tancar.
I un teixit resistent i impermeable.
Bé, com que la compra d’una
motxilla heu de meditar-la bé, us recomanaré una pàgina que us donarà uns bons
consells:
Ø LA
MOCHILA (Cuaderno de campo) (document
per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
El sac de
dormir:
Cinc són les coses en què cal fixar-se al comprar un sac.
-
TALLA: assegureu-vos abans de res que la llargada del sac és suficient
per a la vostra alçada.
-
MATERIAL: en general hi ha dos tipus; un tipus porta fibra sintètica com
a farciment, i l’altre (més car) porta plomissol (“plumón”).
El plomissol és molt lleuger i proporciona millor aïllament, sempre i quan el
mantingueu sec. Si es mulla, perd tota la propietat aïllant i resulta molt
difícil d’eixugar. Per tant, en condicions humides, els sacs de fibra sintètica
són més aconsellables.
-
PES I COMPRESSIBILITAT: la compressibilitat és la capacitat del sac de
comprimir-se en un paquet petit que sigui fàcil de portar a la motxilla.
Aquesta propietat i la del pes són important mirar-les si heu de fer rutes a
peu portant la motxilla a l’esquena. Els sacs amb més compressibilitat
generalment venen guardats en una bossa amb corretges, que serveix per fer-ne
un paquet més petit. Aquestes bosses comprimibles també les podeu comprar per
separat.
-
FORMA: els sacs poden ser quadrats o tipus mòmia; els primers es poden
obrir completament per formar una manta, mentre que els segons tenen per dalt
una forma arrodonida que es pot ajustar per abrigar-nos també el cap. Els sacs
tipus mòmia en general són aptes per suportar temperatures més baixes. Si teniu
parella, us pot interessar comprar un sac amb la cremallera a l’esquerra i un
altre d’igual que la tingui a la dreta; els fan així perquè pugueu ajuntar els
dos sacs i dormir junts.
-
TEMPERATURA DE CONFORT: si mireu l’etiqueta, veureu que tots els sacs
indiquen un interval de temperatures. Aquestes són la temperatura màxima i
mínima en què es pot fer servir. Si la temperatura exterior està per sota del
mínim que tolera el sac, passareu fred. Si supera el màxim, passareu calor dins
el sac, suareu, estareu incòmodes, i no dormireu. Per tant, heu de tenir clar
en quines condicions el fareu servir. ¿Serà a l’estiu o a l’hivern?
¿Estareu a la platja o en mig dels Pirineus? ¿Sabeu quina és la temperatura
mínima durant la nit en aquesta època?
Podeu ampliar informació
sobre sacs de dormir en aquesta pàgina:
Ø BOLSAS DE
DORMIR (Cuaderno de campo) (document
per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
L’aïllant: és MOLT IMPORTANT, quan
dormiu, protegir-vos del fred i la humitat del terra per mitjà d’una màrfega (“colchoneta”). Ha de ser enrotllable, lleugera de pes, i
fàcil de plegar i desplegar. Jo us recomano els aïllants d’escuma compacta d’un
centímetre de gruix, especialment els que tenen dues capes. Vigileu que siguin
prou llargs per a la vostra alçada. Per a un campament hivernal feu-ne servir
dos, un sobre l’altre. No són adequats els matalassos inflables ni els auto-inflables (resulten pesats, voluminosos, costen de
plegar i tenen problemes amb les baixes temperatures).
·
Plat: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de
plàstic d’un sol ús. Cal que sigui fondo per tal que serveixi igual per
posar-hi sopa que carn.
·
Got o tassa: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de
plàstic d’un sol ús. No ha de ser massa petit, car ha de servir per esmorzar
(que s’hi puguin sucar galetes).
·
Coberts: de metall; no els poseu de plàstic perquè no
aguantaran tot el campament.
·
Sabates per
al riu: poden ser unes vambes velles
o unes sabatilles de goma, però el més important és que es puguin lligar al
peu.
·
Etiquetat: els nens petits han de dur la roba etiquetada amb el
nom, per evitar que res no es pugui perdre. També és interessant per tothom de
posar marques personals en el plat, els coberts i la llanterna.
·
Medicaments: indiqueu als pares de nens petits (fins a 11 anys),
que us donin a vosaltres els caps qualsevol medicació que els seus fills
s’hagin de prendre. Hi ha d’haver un (i només un) cap que sigui responsable de
subministrar aquesta medicació a les hores que correspongui. No és una feina
adient per als caps que siguin despistats. Per a major eficàcia, feu-vos un
“horari” dels medicaments que heu de donar en cada moment del dia (normalment
la presa sol coincidir amb els àpats, o bé a l’hora de llevar-se o d’anar-se’n
a dormir); a “l’horari” heu d’indicar:
-
Nom del
medicament
-
Nen a qui se li
ha de donar
-
Hores a les que
se li ha de donar
-
Dosis (mitja
pastilla, una pastilla, una cullerada,...?)
-
Duració del
tractament (quants dies? fins quan?)
-
Observacions
(precaucions addicionals, dietes, etc.)
