| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Psicologia i mètode: els nois de 11 a 14 anys.

 

NOIS I NOIES DE 11 A 14 ANYS

 

Als escoltes d’aquesta edat se’ls anomena de diferents formes, segons l’Agrupament. En conec les següents:

Ø      RÀNGERS I NOIES GUIES

Ø      RÀNGERS I ESPLET

Ø      RAIERS

Ø      EXPLORADORS

Ø      MARINERS

Ø      SCOUTS

Ø      GUIES

 

El conjunt de la unitat rep el nom TROPA o de SECCIÓ SCOUT.

 

En espanyol se’ls anomena SCOUTS o RANGERS, i a les noies de vegades se les anomena GUÍAS. En anglès se’ls hi diu SCOUTS.

 

Escolarment, la branca es correspon als cursos de 6è de Primària, i 1er i 2on de ESO.

 

S’identifica amb el color BLAU.

El petit grup rep el nom de PATRULLA.

El projecte o acció dut a terme per aquesta branca s’anomena EXPEDICIÓ o AVENTURA.

 

v     JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER A L’EDAT

v     TRETS PSICOLÒGICS DELS NOIS I NOIES D’AQUESTA EDAT

v     INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS DE LA BRANCA

 

 

JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER A L’EDAT

 

Una bona manera de començar els caus setmanals de cada dissabte és cantant alguna cançó de moda, o llegint un text de reflexió.

És un bon moment per practicar algunes tècniques d’escoltisme i pionerisme: muntar un campament, llegir la brúixola i el mapa, orientar-se amb el sol i amb els estels, construir cabanes... També per practicar tècniques de muntanya: ràpel, tirolina, visitar coves,...

També és moment d’habituar-los a caminar amb regularitat, fent algunes excursions per terrenys poc accidentats i pujant alguna muntanya fàcil.

És molt recomanable que aprenguin a conèixer, estimar i respectar la natura.

Els podeu donar a conèixer el poble o el barri per mitjà de jocs de ciutat.

Ensenyeu-los també coses de l’escoltisme: tradicions, història, mètodes, valors,... Tots els Ràngers haurien de saber de memòria la Llei Escolta (una manera divertida d’aprendre-la és a través de concursos de preguntes i respostes).

Durant les sortides, no us oblideu de fer jocs de nit, vetllades, cantar cançons amb la guitarra, i explicar històries de por. També gaudiran tot inventant-se històries, i fent tallers i manualitats.

Són molt oportuns els textos i dinàmiques que els ajuden a pensar i reflexionar, especialment els que fan referència a temes de discriminació i de jutjar per les aparences, i aquells relacionats amb l’ecologia.

I sobretot, cal que aprenguin a planificar i desenvolupar projectes.

 

ELS JOCS QUE MÉS ELS AGRADEN:

٭٭٭    MOLT

٭٭      BASTANT

٭        OCASIONALMENT

 

DE 11 A 14 ANYS

NOIS

NOIES

Jocs d'heroïcitats individuals

 

 

Força: curses, salts,...

-

-

Destresa: equilibris, cordes, baldufes,...

-

٭٭

Construcció: fusta, sorra,...

-

-

Combinacions: mecànica,...

٭٭٭

-

Jocs d'heroïcitat en competició

 

 

Concursos de força

٭٭٭

-

Concursos de destresa

٭٭

٭٭

Concursos d'intel·ligència

٭٭٭

٭٭٭

Jocs d'imaginació i imitació

 

 

Imitació exacta dels adults

-

-

Imitació amb intenció de parodiar

٭

٭٭٭

Imitació amb fi d'aprenentatge

٭٭٭

٭٭٭

Imitació amb ficció

٭٭

٭

Grans jocs amb argument

٭٭٭

٭٭

Jocs de competició en equip

 

 

Petits jocs a l'aire lliure

٭٭

٭٭

Jocs de pati

٭٭

٭٭

Jocs esportius

٭٭

٭

Jocs de bosc i de camp

٭٭٭

٭٭٭

Jocs en equip sense competició

 

 

Danses i cerimònies

-

٭٭٭

Construccions i caus

٭٭٭

٭٭

 

Ø      Alguns jocs adequats per a l’edat

Ø      Tècniques d’escoltisme i pionerisme

Ø      La Llei Escolta

Ø      Vetllades nocturnes

Ø      Cançoner

Ø      Històries de por i de misteri

Ø      Tallers i manualitats

Ø      Textos i dinàmiques per pensar i reflexionar

Ø      Planificar i realitzar projectes

 

 

TRETS PSICOLÒGICS DELS NOIS I NOIES D’AQUESTA EDAT

 

Entre els 11 i els 12 anys

A nivell intel·lectual, el noi o noia d’aquesta edat:

·        Comença a qüestionar l’autoritat i les normes de la societat

·        Comença a formar i expressar els seus propis pensaments i punts de vista sobre els temes que li afecten, per exemple:

o       Quins són els millors esports per practicar

o       Quins són els grups d’amics més convenients per relacionar-se

o       Quin aspecte personal és més atractiu

o       Quines regles establertes pels adults s’haurien de canviar

Aquesta edat correspon al període anomenat la PREADOLESCÈNCIA. Per poder explicar bé el comportament i les característiques dels preadolescents, he dedicat una pàgina específica a aquesta etapa del creixement. La podeu consultar a:

Ø      Entre els 10 i els 12 anys. LA PREADOLESCÈNCIA.

 

Entre els 12 i els 14 anys

A nivell intel·lectual, el noi o noia d’aquesta edat es va tornant cada vegada més reflexiu i pensa en qüestions més filosòfiques i futuristes com les següents:

·        Qüestiona l’autoritat i les normes amb major profunditat

·        Analitza les coses també amb major profunditat

·        Pensa sobre el seu propi codi ètic i comença a elaborar-lo (per exemple, “Que penso jo que és el correcte?”)

·        Pensa sobre diferents possibilitats i comença a desenvolupar la seva pròpia identitat (per exemple, “Qui sóc?”)

·        Pensa sobre possibles metes per al futur i comença a considerar-les sistemàticament (per exemple, “Què és el que vull?”)

·        Pensa sobre els seus propis plans i comença a elaborar-los

·        Comença a pensar a llarg termini

·        El fet de què pensi sistemàticament comença a influir en la seva relació amb els altres

En aquesta edat s’entra en el període anomenat L’ADOLESCÈNCIA. Donada la complexitat del comportament dels adolescents, he dedicat una pàgina específica a aquesta etapa del creixement. La podeu consultar a:

Ø      Entre els 12 i els 18 anys. L’ADOLESCÈNCIA.

 

 

 

INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS DE LA BRANCA

 

NOTA: Si no coneixeu el mètode educatiu de l’escoltisme, us recomano llegir abans la secció “El mètode escolta”.

 

El petit grup: LA PATRULLA.

Està formada per 5 o 6 membres (amb barreja de nois i noies, grans i petits). És una unitat de vida i de treball que pot portar una vida relativament autònoma: fa les seves pròpies reunions, té els seus propis signes d’identitat (nom, distintiu, etc...), el seu pressupost en material, una habitació pròpia (si els locals són prou grans), una cartellera,...

Funciona coordinada amb les altres patrulles (cada membre d’una patrulla es relaciona amb els altres en el Comitès).

El Cap de Patrulla és un noi o noia de tercer any escollit pels seus companys per liderar-los. Té les següents funcions:

Els altres membres de la Patrulla es reparteixen els diferents càrrecs i responsabilitats que poden fer falta, com per exemple:

Cada membre pot tenir més d’una responsabilitat, i a més convé que tothom vagi passant per càrrecs diferents, és a dir, que cada trimestre es poden tornar a repartir els càrrecs. (Excepte el Cap de Patrulla, que només tindrà aquesta responsabilitat durant tot l’any).

 

Institucions de la branca: ASSEMBLEA, CONSELL D’EXPEDICIÓ, COMITÈS, CONSELL D’HONOR.

Les institucions són les diferents maneres com organitzem els nois i noies de la Unitat, en funció de les necessitats de cada moment.  L’existència d’aquestes institucions potencia el protagonisme de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. Permet que els Ràngers s’habituïn a treballar amb gent diversa i amb diferents estils.

En aquesta edat és freqüent la tendència a formar grupets i a separar-se els nois de les noies, per la qual cosa aquestes institucions formals són una bona manera de què mantinguin relació amb tots els nois i noies de la seva Unitat.

 

          Assemblea: la formen tots els membres de la Unitat (nois i caps). És el lloc de discussió i elecció dels projectes del grup, i de revisió de la seva execució.

 

          Consell d’Expedició: serveix per planificar i controlar l’execució dels projectes. Està format pels Caps d’Unitat, els Caps de Patrulla, i un representant de cada Comitè implicat.

 

          Comités: formats per un membre de cada Patrulla. Es formen reunint tots els nois i noies que tenen un mateix càrrec a cada Patrulla. Fan serveis per a tot el grup. Els Comitès no són estables durant el curs; es fan i es desfan expressament per a cada projecte.

 

          Consell d’Honor: en forma part tothom qui ha fet la promesa. Analitza els problemes de fons de la consecució d’un estil per a la vida de grup, treball de la llei, reflexió per a progressar humanament, etc... A la pràctica és una manera de reunir els nois i noies més grans de la Unitat sempre que faci falta.

 

Funcionament de la Unitat. El projecte o AVENTURA.

A aquesta edat comença a tenir importància trobar-se, comunicar-se amb nois i noies de la seva edat, tenir un lloc on es pugui expressar i saber que l’escolten, viure el poble, sortir a donar un volt,...

 

Habitualment durant un curs es passarà per tres fases:

 

La fase de contacte i la fase de constitució han de quedar enllestides durant el primer trimestre del curs. El segon i el tercer trimestre s’han de destinar a realitzar projectes.

 

Veiem com es duen a terme aquests projectes: D’entre les activitats de la branca, les més importants són les Expedicions o Aventures. Són projectes triats per tots, seguint els passos de la Pedagogia del Projecte. Aquestes passos són: descobrir, idear, proposar, escollir, planificar, realitzar, revisar i celebrar.

És en aquests projectes quan es posa en marxa tota la riquesa i complexitat de les institucions de la branca de Ràngers:

La durada màxima d’un projecte no hauria de superar les 7 setmanes, per evitar que es pugui perdre l’entusiasme.

El projecte final del curs són els campaments d’estiu, que els haurien de preparar, tant com sigui possible, els mateixos nois i noies de la Unitat, més que no pas els caps.

 

Compromís i progrés personal.

Durant la seva estada a la branca, els nois i noies participaran dels càrrecs que els correspongui ocupar en les Patrulles i en els Comitès, amb un grau de responsabilitat creixent.

Als nois i noies de primer any se’ls demanarà ocupar satisfactòriament tres o quatre càrrecs a la patrulla, i fer els aprenentatges necessaris per a complir eficaçment aquestes responsabilitats.

També hauran de començar a aprendre el significat i compromisos que comporta la Llei escolta.

Durant el segon any continuaran ocupant càrrecs a la Patrulla, i possiblement els correspongui fer de responsables d’algun Comitè. Segurament s’implicaran més a fons en les feines, i se’ls exigirà un major grau de responsabilitat.

És durant aquest segon any quan els correspondrà, si així ho desitgen, de fer la Promesa escolta.

Als nois de tercer any potser els escolliran com a Caps de Patrulla; això comportarà una gran responsabilitat. Però encara que no sigui així, també continuaran participant en la vida de la Patrulla i dels Comitès amb el càrrec que calgui, i amb una responsabilitat major, pel fet de ser de els més grans de la Unitat.

També pot correspondre’ls ocupar una responsabilitat de tipus tècnic de cara a tot el grup: elèctrica, fusteria, mecànica, fotografia, decoració, expressió, etc...

 

I ja que parlem del Compromís, ha arribat el moment de parlar de la Promesa escolta. La promesa de Ràngers és potser la més important, és la que realment s’anomena “la promesa escolta”. Es fa durant el segon any d’estada a la branca. Bàsicament fer la promesa implica fer un pas endavant dins de l’escoltisme, que ajudarà al noi/noia a ser més útil i a ser millor escolta. Serà imprescindible un bon coneixement de la Llei Escolta.

La manera com actualment s’acostuma a fer és la següent:

Els nois i noies a qui pertoca fer la promesa es reuneixen un dia o unes hores abans amb un Cap d’Unitat (o també es poden reunir amb el Consiliari o amb el Cap d’Agrupament). Parlaran una estona de l’escoltisme, de què els ha ofert, de què han après,... i després ve la reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els agraden han de veure quines és possible que ells canviïn (evidentment, parlem d’actituds, i no de trets físics).

També es pot fer una reflexió entorn de la societat, de quines coses ens agraden i quines no, i com podem aportar el nostre gra de sorra per millorar l’entorn.

Tant si és quelcom de nosaltres mateixos com si és de la societat, es tracta de que el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se per canviar allò que ells no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en sortirà un compromís concret, una frase del tipus “Prometo que a partir d’ara...” que hauran de posar per escrit.

Per fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada noi sol, perquè pugui pensar per ell mateix sense la interferència dels caps ni dels amics. Oferiu-los alguna mena de guió amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la seva reflexió. Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la promesa que a partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells mateixos o de la societat.

Ha de ser, evidentment, un compromís assumible. Una promesa realista que de debò puguin dur a terme. També ha de ser un compromís lliure: per tant, si algú no vol fer la promesa, simplement no la fa.

Un cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de fer-lo conèixer a tothom: és l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de qualsevol manera: s’ha de fer amb un acte solemne, festiu però seriós alhora, i fent ús d’elements simbòlics i rituals. El motiu de què la fem així és perquè volem que els nois i noies recordin la seva promesa durant molts anys, i la considerin un compromís seriós i ferm.

 

Alguns exemples d’elements que poden ajudar a donar solemnitat i simbolisme a La Promesa:

·        Faran la promesa davant de tota la Unitat. O més encara, també convidarem als pares. O millor encara, convidarem a tot l’Agrupament.

·        Tothom ha d’anar vestit per l’ocasió: camisa escolta (si al vostre Agrupament en feu servir) i fulard.

·        Cada noi o noia que fa la promesa haurà de demanar a un company que li faci de padrí (ha de ser algú que ja hagi fet la promesa). També ho poden demanar al seu pare o a un germà gran, si havien estat escoltes.

·        El padrí s’adreçarà al públic i els dirà, per exemple: “Us presento al (Nom i Cognom), que ha manifestat la seva voluntat de realitzar la Promesa Escolta. Vosaltres sereu testimonis del seu compromís.” Aleshores el noi o noia que fa la promesa aixeca la mà tot fent la salutació escolta i formula la frase que ha escrit.

·        El que ha fet la promesa escriurà la mateixa sobre una cinta de roba, i també hi posarà el seu nom. Aquesta cinta la lligarà a un tòtem de la Unitat (es farà servir cada any el mateix, de manera que aquest tòtem recollirà les promeses de tothom qui al llarg dels anys ha passat per la branca). NOTA: el tòtem és un tronc pintat i decorat que es pot clavar dret al terra i que té tot de puntes clavades per anar-hi lligant les cintes de les promeses.

·        També signaran en el Llibre d’Honor de la Unitat: és un llibre que recull les promeses i els noms de tots aquells que, al llarg dels anys, han passat per la branca. També hi podeu posar fotos.

·        Finalment, farem una festa per celebrar-ho.