|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
Vetllades Nocturnes |
ÍNDEX:
7.
VETLLADA DE JOCS DE ROTLLANA
9.
“GRAN BOOM”: VETLLADA I FESTA FINAL
VETLLADA DEL RIURE
Surt un cap disfressat de
bufó i llegeix el següent conte:
"L’INFANT QUE NO
SOMRIU MAI, QUE VIU EN EL PAÍS ON NINGÚ NO SAP SOMRIURE"
«Hi havia una vegada un nen que no sabia somriure,
perquè vivia en un país on ningú no somreia mai. Aquest país es deia Tristània, perquè tots els habitants sempre estaven
tristos. Un dia va arribar al poble un trobador que cantava cançons alegres per
divertir la gent. Però es va adonar que en aquell país ningú no reia. Així que
se li va acostar al nen i li va demanar:
-
Com és que en
aquest poble ningú no riu?
I el nen li va respondre:
-
Què vol dir
això de riure?
-
Riure? No ho
saps?
Aleshores el trobador va deixar anar una gran riallada per ensenyar-li
al nen. Al nen li va semblar que el trobador s’ho passava d’allò més bé rient, així
que el va voler imitar.
Va intentar moure els llavis per fer una gran rialla, però no ho va
aconseguir. El nen no sabia riure, perquè ningú no li havia ensenyat mai com
fer-ho. Voleu ensenyar-li vosaltres, a riure? »
DESENVOLUPAMENT
DE LA VETLLADA:
1.
Ensenyar
diferents formes de riure:
·
Lliure, durant
uns segons
·
JE, JE,
JE (ensenyant les dents)
·
JI, JI,
JI (tapant-se la boca)
·
JO, JO, JO
(posant-se la mà a la panxa)
·
JA, JA, JA (amb
la boca ben oberta)
·
Amb altres
formes que ells diguin
2.
Coral del JA,
JA, JA. ("Un, dos, tres i... JA, JA, JA, JA, JA..."). Tots junts hem
de cantar una cançó, però canviant la lletra per JA-JA-JAS,
i fent veure que ens petem de riure. Intentar que tothom acabi rient de debò.
3.
Que els nens
ens facin riure als caps (els caps en pla seriós).
4.
Els nens han
d’aguantar-se el riure mentre els caps fan ximpleries.
5.
Fer-los
pessigolles.
6.
Joc del JA, JA,
JA: tots estirats a terra, i amb el cap cadascun a la panxa d’un altre. El
primer fa "JA", el següent "JA, JA", el tercer "JA,
JA, JA" i així successivament.
7.
Concurs de
lletjos: a veure qui posa la cara més lletja possible.
8.
Sortir per
torns a explicar acudits o a fer alguna cosa que sàpiguen (p.ex. a imitar una
gallina).
9.
Cantar amb el
cançoner. Podem començar amb la cançó "PESSIGOLLES"
MATERIAL: disfressa de bufó, cançoners
VETLLADA DE LA TELE
Formeu una bona
quantitat de petits grups. No hi fa res si algunes persones estan dins de més
d’un grup. Entre tots s’hauran de preparar: 1 telenotícies; 6 anuncis; 1 programa
d’entrevistes; 1 teletienda; 1 programa de riure.
Doneu temps durant el
dia per preparar-se els guions, assajar, i fer-se disfresses.
Com a escenari, podeu
construir una “tele” amb paper d’embalar, que
sostindreu amb cordill i pals de tenda.
MATERIAL:
material per fer disfresses, maquillatge, paper d’embalar, Dacs
o retoladors, cordill, pals de tenda.
BROMA
FINAL: Us explicaré una possible broma que pot servir per posar la guinda a
aquesta vetllada. A mitjanit, quan tothom dormi, desperteu a tots els nois, amb
cara d’enfadats, i digueu-los que heu de parlar amb
ells molt seriosament. Quan tota la unitat estigui reunida, els comenceu a
clavar el sermó de que són uns descuidats, que no tenen cura de res, i que per
culpa seva haurem d’aturar els campaments i tornar-nos a casa. Us començaran a
dir què ha passat. Els dieu que us ha arribat una factura molt grossa i que no
la podrem pagar. Tothom estarà confós, demanaran més detalls, i quan ja no
pugueu aguantar més la situació els dieu que «s’han deixat la “tele” encesa!!!». Prepareu-vos per córrer.
VETLLADA CONCURS
Primer de tot, us caldrà
una bona quantitat de preguntes (entre 50 i 100), de temàtiques com ara:
·
Escoltisme en
general (història, costums, mètode...)
·
Lleis escoltes
·
El nostre
agrupament (la història, les unitats, els caps...)
·
Els agrupaments
més propers a nosaltres (noms, color del fulard,...)
·
Geografia
(muntanyes, pobles, rius...)
·
Tècniques
(campisme, supervivència,...)
Teniu
un exemple a el “Trivial escolta” que trobareu a:
http://canalcau.escoltesiguies.cat/docs/trivial2.0.txt
sobre
el qual haureu de triar les preguntes que puguin conèixer els vostres nois, i
al qual cal afegir algunes preguntes referents al vostre agrupament i a la
geografia més propera al vostre entorn.
Dividiu
la unitat en parelles; si és possible, que siguin de noi amb noia.
A
cada parella se li faran 3 preguntes consecutives, de temàtiques diferents. Per
cada pregunta encertada obtindran 1 punt. Si fallen dues preguntes de les tres,
estaran obligats a pagar penyora.
Possibles
penyores:
-
Fer-se un petó
a la galta
-
Un petó
d’esquimal (fregant-se el nas)
-
Una llepadeta
al coll
-
Una mossegadeta
a l’orella
-
Un petó al
melic
-
Una postura indecent
-
etc. (endavant
la vostra imaginació...)
MATERIAL: targes de preguntes i respostes; paper i boli per anar apuntant els resultats.
HISTÒRIES DE POR
Amb un posat de veu
misteriosa, i parlant més aviat en veu baixa, els caps explicarem una història
que “va passar de veritat”. Per tal que sembli verídica no la podeu llegir d’un
llibre, així que caldrà que us l’aprengueu de memòria.
Desprès,
donareu la oportunitat als nois perquè expliquin les històries que ells
coneixen.
Podeu
consultar el nostre REPERTORI D’HISTÒRIES DE POR I DE
MISTERI.
VETLLADA DE GUITARRES
És la típica vetllada de
tota la vida. En rotllana, al voltant del foc o d’un llum de Camping-gaz, prenem les guitarres i cantem cançons. Deixeu
que siguin els nens els que triïn quina cançó volen cantar en cada moment, i
feu cas de totes les peticions. Tot i això, és bo començar amb les cançons més
mogudes i reservar-se les més tranquil·les pel final, per no esverar-los quan
falti poc per anar a dormir.
Prepareu
cançoners perquè tothom pugui seguir i aprendre bé la lletra. A part de la
guitarra, també podeu portar altres instruments: harmònica, pandereta,
timbals,... A més de cançons, també els podeu ensenyar algunes danses.
MATERIAL: cançoners, instruments musicals
VETLLADA DE TEATRE
Dividirem
la Unitat en equips, i a cada un li assignarem un conte infantil dels més
coneguts. Hauran de reinventar-se la història en pla
de riure. Tindran temps durant el dia per escriure el guió, assajar i preparar
disfresses, i al vespre faran la representació teatral davant de la Unitat.
Exemples: “La Capulleta Vermella”, “La Ventafocs se’n
va de marxa”, “Blancaneus i els set nans catxondos”, “La Bella Dorment i roncant”, “Els Tres
Porquets a la brasa”, “L’okupa Rínxols d’Or”,...
MATERIAL: material per fer disfresses –retalls de roba, papers de
colors, bosses de plàstic, barrets, perruques...–, maquillatge, paper i boli per escriure
VETLLADA DE JOCS DE ROTLLANA
Aquesta vetllada també pot
servir com a recurs per a dies de pluja. Seiem formant una rotllana, i fem jocs
com ara aquests:
1. MENJAR XOCOLATA
Al
centre de la rotllana disposem una rajola de xocolata, forquilla, ganivet, i bufanda,
barret, ulleres i guants d’anar a esquiar. Un a un, cada nen de la rotllana va
tirant a sorts 3 monedes; el primer que obté 3 creus se’n va al centre de la
rotllana, es vesteix amb la bufanda, els guants, etc. i comença a menjar
xocolata fent servir la forquilla i el ganivet. Mentrestant, tots els altres
han continuat tirant les monedes. El que hi ha al centre té dret a estar-s’hi
fins que un altre nen treu les 3 creus, moment en el qual s’ha de treure tota
la roba, passar-la al seu company, i aquest un cop vestit es pot dedicar a
menjar xocolata.
La
xocolata s’ha de tallar quadradet a quadradet per menjar-la (no es permet
endur-se un tros gran a la boca), i no es pot tocar amb les mans (només amb la
forquilla i el ganivet).
2. EL TELÈFON
Un
de la rotllana ha de dir quelcom a l’orella del nen que té a la dreta; aquest
ha de dir el que ha entès al següent nen, i aquest al següent, fins que el
missatge dóna la volta a tota la rotllana. L’últim nen dirà en veu alta el
missatge que ha entès, que normalment no té res a veure amb el missatge
original.
3. EL JOC DELS DISBARATS
Cada
nen de la rotllana farà una pregunta al nen de la seva dreta (i com que també a
ell li’n faran una, haurà de donar una resposta al nen de la seva esquerra).
Aleshores cada nen diu:
-
El de la meva esquerra m’ha demanat tal cosa
-
I el de la meva dreta m’ha respost tal altra
Barrejant
la pregunta d’un i la resposta de l’altre surten diàlegs molt divertits.
4. TEMPESTA
Es tracta d’imitar els
sons d’una tempesta. Una persona farà de director d’orquestra i es posarà al
centre de la rotllana. Igual que amb una orquestra, els músics no s’afegeixen a
la simfonia fins que el director els assenyala. Assenyala a una persona i es frega les mans. Aquesta
persona l’ imita, i el director va donant voltes a tot el cercle fins que estan
tots fregant-se les mans. Comença de nou amb la primera persona, indicant que
ha de picar dos dits contra dos dits, mentre els altres continuen fregant-se
les mans. Ara dóna la volta una altra vegada fins que tots estiguin picant els
dits. Ara indica, un per un, que piquin quatre dits, i després que donin palmes
contra les cuixes, i després que donin palmes a les cuixes al mateix temps que
donen cops al terra amb el peu...
5. PÍO-PÍO
Tots
tanquen o s’embenen els ulls, i el monitor diu a l’orella de cadascun:
"Ets un pollet", excepte a un que li diu “Ets mamà gallina”. Ara tots
van voltant per l’habitació, barrejant-se. Cada pollet va buscant la mà dels
altres, l’estreny i demana: "¿pío-pío?". Si
l’altra també demana "¿pío-pío?" es deixen
anar de la mà i continuen buscant i demanant. L’únic que manté sempre el
silenci és mamà gallina. Quan una persona no li contesta, el pollet sap que ha
trobat a mamà gallina, i es queda agafat de la mà, guardant silenci. El qui ha
trobat a mamà gallina ja no contestarà si li estrenyen la mà, perquè forma part
de mamà gallina.
Aviat s’aniran sentit pocs
"¿pío-pío?" fins que tots estan agafats,
moment d’obrir els ulls i riure.
6. FELIÇ ANIVERSARI
Calen
bancs llargs i estrets, que es posen junts formant un circuit. La gent puja als
bancs com vol i al costat de qui vol. Ara és quan se’ls hi proposa el repte: en
tres minuts han de ser capaços de col·locar-se, sense
parlar res, només fent senyes, ordenats per data de naixement (o per número de
carrer, pel nombre de germans, per telèfons...) Quan s’acaba el temps es
comprova si ho han fet bé.
Es
bo deixar el nombre de bancs just perquè estiguin atapeïts, i també que siguin
estrets, perquè hi hagi el perill de caure.
7. PICOTÍ-PICOTÀ (AIXÒ ÉS UNA ABRAÇADA)
S’asseuen
en rotllana. A li diu a B, que està a la seva dreta: “Això és una abraçada”, i
li en fa una. B li demana, “Una què?” i A li respon “Una abraçada” i li dóna. B
li diu a C: “Això és una abraçada” i C demana a B “Una què?”, i B demana a A “Una què?”. A respon a B “Una abraçada” i li en fa una. B
es tomba cap a C i li diu “Una abraçada” i li dóna... i així successivament cap
a la dreta.
Però
mentre passa tot això, A li ha dit al seu company de l’esquerra Z: "Això
és una encaixada” i li dóna una encaixada de mans, i Z li preguntarà "Una
què?" seguint la mateixa fórmula cap a l’esquerra.
Quan les abraçades i les
encaixades es troben tothom es fa un garbuix i és molt divertit...
Una
altra forma d’aquest joc consisteix en passar-se dues ampolles (p.ex. una de Fanta i altra de Coca-cola) que
anomenem el Picotí i el Picotà. Es van passant a
dreta i a esquerra, amb la següent fórmula: “Et passo el Picotí”... “El
què?”... “El què?”... “El què?”... “El Picotí”... “El Picotí”... “El Picotí”...
Quan el missatge arriba de tornada es diu “Ahh!” i es
pot veure de l’ampolla.
8. CONSTRUCCIÓ DE CONTES
Construir una frase
afegint cada jugador una paraula. Així, el primer diria, per exemple:
"una"; el segon: "una nit"; el tercer: "una nit
plujosa"... i així successivament.
9. IMAGINACIÓ AL PODER
Agafar
diferents objectes: una escombra, una paella, un embut... i demanar als nois i
noies que diguin perquè pot servir aquest objecte. No l’ús normal, sinó un d’inventat que tingui gràcia. P.ex. la paella: és una
guitarra, un matamosques, una arracada...
10. EL DIRECTOR D’ORQUESTRA
Col·locats en rotllana, un
voluntari surt de l’habitació. Els altres trien d’entre
ells a un, que serà el director d’orquestra. El voluntari entra a l’habitació i
es posa al centre de la rotllana; ha d’observar als altres fins a descobrir
quin d’ells és el director d’orquestra. Mentre
tots canten una cançó, el director farà veure que toca un instrument, i tots
imitaran al director, intentant no mirar-lo fixament. El director canviarà amb
freqüència d’instrument (la guitarra, el timbal, la trompeta...) i tothom
l’imitarà. El joc dura fina que el nen del centre endevina qui és el director.
11. LA NINA
Posats en rotllana es van
passant una nina, amb la qual s’ha de demostrar afecte maternal, com si
nosaltres fóssim la seva mare (dir-li coses maques, fer-li carícies...). Quan
tots han tingut la nina, se’ls diu que han de fer exactament el mateix que han
fet amb la nina amb el company de la dreta.
12. POBRE GATET
El grup es posa en rotllana;
una persona es col·loca a quatre potes i s’apropa miolant cap algú, amb cara de
pena. Aquest l’ha d’acaronar el cap sense riure, dient-li “Pobre gatet” dos
cops. Si riu, passa al lloc del gatet.
13. “SE MURIÓ CHICHO”
Col·locats
en rotllana, un participant inicia la roda dient al de la seva dreta "Se murió Chicho", però plorant
i fent gestos exagerats. El de la dreta li ha de respondre el que vulgui, però
sempre plorant i amb gestos de dolor.
Després
continuarà passant la "notícia" de la mort de Chicho,
plorant igualment, i així fins que s’acabi la roda.
Pot
iniciar-se una altra volta però canviant l’actitud (rient, espantat, nerviós,
tartamudejant, borratxo, etc.) El que rep la notícia haurà d’assumir la mateixa
actitud que el que la diu.
14. CRISPETES
Som
crispetes (“palomitas de maíz”)
que salten sens parar amb els braços enganxats al cos. Si en el salt un
“s’enganxa” amb un altra, hauran de seguir saltant junts, agafant-se de la mà. D’aquesta
forma es van creant grups de saltadors fins que tenim una gran bola.
15. BALL DE DIARIS
Tothom es posa en
parella. Col·loquem al terra fulles de diari, posem música i cada parella ha
de ballar sense sortir-se del seu diari. Parem la
música i cada parella haurà de doblar el seu full per la meitat. Tornem a
engegar la música i de nou a ballar. I així successivament es va ballant sobre
fulles cada cop més petites.
16. LA SABATETA DE LA NIN-NIN
Es
fa una rotllana amb els nens asseguts a terra. Un nen duu una sabata a la mà i
va donant voltes per fora del cercle cantant la següent tonada:
"La sabateta de la Nin-Nin,
jo l’amago, jo l’amago. La sabateta de la Nin-Nin, jo
l’amago, jo la tinc".
S’estableix
una cantarella entre el nen i el grup. Comença el grup i continua el nen:
-
mare tinc set (grup)
-
veu aigua
(nen)
-
hi ha una mosca
-
veu vi
-
hi ha un mosquit
-
veu vi bo
-
ai, que és bo! Mare, quan vindran els reis?
-
a les... (i
diu un número del 1 al 12)
En
aquest moment tots els nens del grup es tapen els ulls i comencen a contar en
veu alta fins el número que s’ha dit. Mentrestant el nen que duu la sabata la
deixa darrera d’algú. En acabar de comptar tots els
nens miren a veure si tenen la sabata darrera. Qui la té s’aixeca i empaita qui
l’ha deixada, que per no ser agafat ha d’anar a seure en el lloc de qui el
persegueix.
17. LA TELEPATIA
Dos
caps volen demostrar als nens que tenen telepatia entre ells dos.
El
truc, que no han de saber mai els nens, és el següent: els nens diuen una
paraula a un dels dos que tenen telepatia, i l’altra mentrestant s’ha anat molt
lluny per no poder sentir. Un cop dita la paraula, el primer anirà dient
paraules, i a cada una d’elles el segon dirà si és aquesta o no. El que ha
estat apartat està tranquil perquè sap que la paraula que han dit els nens
anirà sempre darrera d’una paraula que li dirà el seu company que tingui com a
característiques que sigui de fusta i tingui quatre potes (cadira, taula,
armari, sofà, banc...), clau difícil d’encertar pels nens.
Els
nens també podran triar en quin lloc volen que surti la seva paraula: la
primera, la quarta... Si els nens haguessin triat la primera posició, cal una
consigna. Sempre, abans de començar a dir paraules, el company dirà p.ex.
“Estàs a punt, Josep?”, però si els nens han triat que sigui la primera paraula
el company dirà “Josep, estàs a punt?”, i amb aquesta consigna el endevinador
ja sabrà que la primera paraula que li diran és la seva.
Si
algú els acusa de fer-se senyes amb les mans o amb els ulls, el endevinador pot
demanar que li tapin els ulls, o posar-se d’esquena.
18. MIL VEUS, MIL MÓNS
Passegem
per la sala i seguint les instruccions del cap ens diem mútuament de moltes
maneres diferents "bon dia" els uns als altres. Un bon dia afectuós,
automàtic, fals, enfadat, etc. Fem el mateix amb la paraula "adéu".
Un adéu de “no et vull tornar a veure”, de "em vull quedar amb tu",
de coqueteig, sec, de mare, de nen, etc. Busquem les mil formes en què una
paraula com "sí" o "no" pot ser dita: un sí de seguretat,
de timidesa, fals, honest, discret, etc. Poden fer-se servir moltes frases
usuals: "no vull", "hola", "vine", etc.
L’animador ha de canviar amb rapidesa les consignes perquè l’exercici sigui
divertit.
19. LA MÒMIA
Prenem cinc voluntaris; un
tindrà el paper de mòmia i la resta seran els encarregats de vestir-la. A un
altre nen ens l’emportaren fora de la vetllada perquè no s’assabenti de la
trama. Els quatre ajudants hauran de vestir a la mòmia del revés, per fer
creure que allà on té els peus és el cap, i a l’inrevés. El participant haurà
de fer preguntes a la mòmia per saber de quin país ve. És una mica sorda, i
s’haurà d’acostar molt i cridar bastant. Quan estigui molt a prop la mòmia
s’aixecarà i li donarà un gran esglai.
VETLLA D’ESTELS
Ensenyarem als nens a
reconèixer les constel·lacions a partir dels contes i llegendes que els pobles
de Grècia i Mesopotàmia ens van deixar sobre les mateixes. En una nit sense
núvols, sortirem a fora (ben abrigats), ens estirarem al terra (sobre un aïllant),
i començarem a explicar les aventures d’aquells herois de l’antiguitat, a la
vegada que anem dibuixant amb la imaginació les diferents figures sobre el cel.
Busqueu-vos un lloc a les
fosques, on no us molesti la llum de la ciutat, i procureu també que no hi
hagin arbres, edificis o muntanyes que us dificultin la visió.
Trobareu totes les
instruccions per fer la vetlla a la TÈCNICA
D’ASTRONOMIA.
MATERIAL:
cadascú ha d’agafar roba d’abric i un aïllant. Vosaltres portareu un planisferi
(o un mapa del firmament), una brúixola per orientar-lo, les llegendes que
voleu llegir, i una llanterna embolicada amb paper de cel·lofana vermell (la
llum vermella no altera a la bona visió nocturna).
"GRAN BOOM": VETLLADA I FESTA FINAL
En aquesta vetllada
barregem cançons, danses, teatre i màgia. També farem un petit piscolabis.
Els
caps podem disfressar-nos dels personatges que han anat sortint durant els
campaments (el bruixot, el bufó, etc.).
També
decorarem la sala.
MATERIAL:
disfresses, refrescos, patates de bossa, llaminadures, globus, banderoles o
cintes de colors.
CANÇONS I DANSES: podem muntar un “play-back”.
Dividim la unitat en petits grups, i a cadascun li assignem una o vàries
cançons. S’hauran d’inventar un ball per aquella cançó i fer veure que canten.
Cal deixar temps durant el dia per inventar-se el ball i per assajar.
MATERIAL:
radiocassets, piles, cintes de música, material per fer disfresses. Si no disposeu d’aquest temps, podeu ensenyar
algunes cançons i danses del vostre cançoner.
MATERIAL:
cançoners
MÀGIA: Cada cap portarà assajat un truc. Podem recórrer a
"màquines" de trucs específiques, que trobarem en botigues
especialitzades.
MATERIAL: màquines de trucs de màgia –cada cap n’ha de dur un d’assajat–.
TEATRE: el podem fer a partir de les titelles que han
construït els nens, o bé podem fer que es disfressin. Podem representar un
conte conegut o una història inventada pels nens. Cal donar temps per assajar. Si
queda bé, es pot repetir un altre dia davant dels pares. Possibles històries
per representar: “La sopa de pedres” o altres contes.
MATERIAL: titelles o disfresses i maquillatge, còpies del text a representar
