|
La Llei Escolta sintetitza l’esperit de l’educació que
donem.
No totes les associacions l’han redactada igual, però si
de manera semblant.
Vet aquí alguns d’aquests redactats:
LA LLEI SEGONS MINYONS ESCOLTES I GUIES DE
CATALUNYA:
Els escoltes i les guies:
Ens esforcem a merèixer confiança, i fem confiança
a tothom.
Vivim la nostra fe, i respectem les conviccions
dels altres.
Aprenem a ser útils, i a fer servei.
Som germans de tothom, i treballem per la pau.
Som fidels al nostre país, i ens sentim ciutadans
del món.
Defensem la natura, i protegim la vida.
Aprenem a viure en equip, i tot ho fem entre tots.
Som decidits, i afrontem les dificultats sense
por.
Estimem el treball, i volem fer bé les coses.
Aprenem a estimar, i a jugar net.
LA LLEI SEGONS ESCOLTES CATALANS:
L’escolta valora l’esforç.
L’escolta respecta i té cura de la seva persona,
tant físicament com mental.
L’escolta fa del respecte mutu una norma de vida
personal i col·lectiva.
L’escolta és sincer i és conseqüent en el seu
pensament.
L’escolta és honest.
L’escolta és responsable.
L’escolta és solidari amb totes les persones que
lluiten per la llibertat i la justícia.
L’escolta està compromès a millorar la societat i
participa activament en la vida col·lectiva.
L’escolta adopta un estil de vida no consumista i
auster, i és alegre i optimista.
L’escolta se sent part integrant de la natura i la
defensa de qualsevol agressió. L’estima, la coneix i la respecta.
L’escolta estima el seu país, el coneix i defensa
la seva identitat nacional, tot respectant la dels altres.
L’escolta és fidel al seu compromís.
LA LLEI SEGONS ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA:
L’escolta s’esforça per merèixer la confiança i fa
confiança a tothom.
L’escolta és coherent amb els seus principis i
compromisos i respecta els dels altres
L’escolta és útil i altruista
L’escolta és amic de tothom i treballa per la pau
L’escolta estima el seu país o entorn i se sent
ciutadà del món
L’escolta protegeix i estima la natura
L’escolta viu i treballa en equip
L’escolta és decidit i afronta els seus reptes
L’escolta és auster i gaudeix del treball
L’escolta és sincer i juga net
LA LLEI SEGONS EL MOVIMENT SCOUT CATÒLIC:
El Scout és digne de confiança.
El Scout és responsable amb el que es compromet i
conseqüent amb el que pensa.
El Scout és constructor d’un món més perfecte.
El Scout és solidari amb els homes més necessitats
i es compromet amb ells.
El Scout respecta profundament les persones que
comparteixen amb ell el món.
El Scout veu en la naturalesa l’obra de Déu i la
protegeix.
El Scout no fa les coses a mitges.
El Scout supera les dificultats amb alegria.
El Scout és econòmic, treballador i curós dels
béns.
El Scout és sa.
LA LLEI DE LES
GUIES, SEGONS GUIES I SCOUTS D'EUROPA
La Guia posa el seu honor a merèixer
confiança.
La Guia és lleial a la seva Pàtria,
pares, caps i subordinats.
La Guia està feta per a servir i
salvar al seu proïsme.
La Guía es
bona amb tots i germana de qualsevol altra Guia.
La Guia és cortès i generosa.
La Guia veu en la naturalesa l'Obra de Déu : estima les plantes i els animals.
La Guia obeeix sense rèplica i no
deixa res a mig fer.
La Guia és ama de si: somriu i canta
en les dificultats.
La Guia és econòmica i cuida del bé d'altri.
La Guia és pura en pensaments,
paraules i obres.
LA LLEI SEGONS ELS MINYONS DE MUNTANYA
(1927-1936):
Podeu confiar sempre en l’honor del
Minyó de Muntanya.
El Minyó de Muntanya és lleial envers
Déu i la Pàtria, els seus pares i caps, superiors i inferiors.
El Minyó de Muntanya és útil i
servicial, i cada dia ha de fer una bona obra.
El Minyó de Muntanya és amic de tothom
i germà dels altres Minyons.
El Minyó de Muntanya és ben educat i
cavallerós.
El Minyó de Muntanya estima les
bestioles.
El Minyó de Muntanya és disciplinat i
obeeix les ordres dels seus superiors promptament i sense replicar.
El Minyó de Muntanya està sempre de bon
humor, i somriu i xiula quan es troba en alguna dificultat.
El Minyó de Muntanya és estalviador i
previsor per a evitar les dificultats i també treballador, constant i decidit
per a vèncer-les.
El Minyó de Muntanya és pur de
pensament, paraula i obra.
Bàsicament, l’estil de vida que proposa Jesús de Natzaret el veiem reflectit en els evangelis, i es podria
resumir com segueix:
© Al
cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. Es preocupa
més pels altres que per ell mateix. L’autèntic cristià escull voluntàriament la
pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats.
© El
cristià no es deixa vèncer per les adversitats ni pel sofriment. Conserva
l’esperança, i davant del mal segueix creient en la victòria del bé.
© El
cristià és solidari, plora amb el qui plora i acompanya el qui pateix.
© El
cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb
constància, però sense violència ni agressivitat.
© El
cristià no és rancorós, sap perdonar les ofenses, i no torna mal per mal.
© El
cristià no accepta la injustícia ni la mentida. Es rebel·la contra l’odi i l’opressió.
Desitja i lluita amb passió per un món més just i més humà.
© El
cristià és sensible i atent al mal dels altres, és solidari amb els seus
germans en els triomfs i en els fracassos, en les penes i alegries.
© El
cristià es compromet amb els dèbils i necessitats.
© El
cristià és de cor noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense
manipulació ni dobles intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses.
© El
cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar.
Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara
que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.
© El
cristià confia en Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus
enemics.
LA LLEI SEGONS BADEN POWELL (fundador de l’escoltisme)
En versió de 1911:
1. L’honor d’un escolta es digne de
confiança.
Si un escolta diu “Pel meu honor
que això és així” significa que és així, tal com si hagués fet la promesa més
solemne.
De la mateixa manera, si un cap li
diu a un escolta “Confio pel teu honor en què faràs això”, l’escolta està
obligat a obeir aquella ordre el millor que pugui i a no permetre que cap
obstacle s’hi interposi.
Si un escolta faltés al seu honor
dient una mentida o no acomplint una ordre amb exactitud, quan ho havia promès
pel seu honor, haurà de deixar l’escoltisme i tornar la seva insígnia i mai més
tornar-la a portar. La mentida l’ha perdut.
2. Un escolta és lleial al Rei, i
als seus caps, i al seu país, i a l’empresari que li ha donat feina. Els serà
fidel a les dures i a les madures, davant dels seus enemics, o davant les
persones que parlin malament d’ells.
3. El deure d’un escolta és ser
útil i ajudar als altres.
Haurà d’acomplir el seu deure per
damunt de qualsevol altra cosa, encara que hagi de sacrificar el seu plaer, la
seva comoditat o la seva seguretat. Quan troba difícil triar entre dues coses
quina ha de fer, es demanarà a sí mateix: “Quin és el meu deure?”, és a dir,
“Què és el millor per als altres?”, i triarà aquesta. Haurà d’estar sempre a
punt per salvar una vida, o per ajudar gent ferida. I haurà de fer una bona
acció en favor d’algú cada dia.
4. L’escolta és amic de tothom, i
germà de qualsevol altre escolta, sense importar la classe social a la qual
pertany l’altre.
Així, si un escolta es troba amb un
altre escolta, encara que no el conegui, parlarà amb ell, i l’ajudarà en tot el
que pugui, ja sigui amb les obligacions que està acomplint en aquell moment, o
donant-li menjar, o en tot el que necessiti, fins on sigui possible. Un escolta
mai ha de ser un “snob”; un “snob” és aquell que mira amb aires de superioritat
a un pobre; o també un pobre que mira amb ressentiment a un ric. Un escolta
accepta els altres tal com són, i treu el millor d’ells.
En Kim,
el noi explorador [“boy scout”], fou
anomenat pels indis “Petit amic de tot el món”, i aquest és el títol que tot
escolta hauria de guanyar per sí mateix.
5. L’escolta és cortès: és a dir,
és ben educat amb tot el món, però especialment amb les dones, els nens, la
gent gran, i els invàlids, coixos, mancs, etc. I mai haurà de rebre recompensa
per haver donat ajuda o haver estat cortès.
6. L’escolta és amic dels animals.
Els haurà de preservar tant com sigui possible de qualsevol patiment, i no
n’haurà de matar cap sense necessitat, encara que només sigui una mosca, perquè
són criatures de Déu.
7. L’escolta obeeix les ordres del
seu cap de patrulla o del seu cap d’unitat sense replicar.
Fins i tot si rep una ordre que no
li agrada ha de fer com els soldats i els mariners, complir-la perquè és el seu
deure; i després d’haver-ho fet pot anar i presentar tots els arguments en
contra: però ell ha d’obeir l’ordre a la primera. D’això se’n diu disciplina.
8. Un escolta somriu i canta davant
les dificultats. Quan rep una ordre ha d’obeir-la amb alegria i promptitud, no
pas amb desgana.
Els escoltes mai es queixen de les
penalitats, ni ploriquegen entre ells, ni maldiuen o remuguen.
Quan acabes de perdre el tren o
algú t’ha aixafat el peu on et fa mal –això no vol dir que als escoltes els
faci mal el peu– o en qualsevol altra circumstància, esforça’t a somriure,
xiula una tonada, i de seguida et sentiràs millor.
Un escolta manté sempre el somriure
i xiula. S’anima a sí mateix i anima als altres, especialment en situacions de
perill, perquè ell és manté sempre sota control.
El càstig per maleir o fer servir
paraulotes serà, per cada ofensa, una gerra d’aigua freda que els altres
escoltes li tiraran al ofensor per dins la màniga de la camisa. Aquest és el
càstig inventat pel vell explorador britànic, el capità John
Smith, tres-cents anys enrere.
9. L’escolta és estalviador, és a
dir, que estalvia tot el diner que pot i el posa al banc, per tenir amb què
mantenir-se quan es troba sense feina, i així no haver de ser una càrrega per
als altres; o per donar diners a d’altres que ho necessiten.
Afegida el 1912:
10. L’escolta és net de pensament,
paraula i acció, és a dir, menysprea la joventut ximple que parla malament, i
no es permet caure en la temptació de parlar, pensar o fer res que sigui brut.
Un escolta és pur, net de pensament, i masculí.
History Scout Law Explainations
http://www.inquiry.net/ideals/scout_law/chart.htm
En
aquesta pàgina web americana trobareu una comparació entre la Llei Escolta de
Baden Powell i les Lleis de la Cavalleria, i veureu
com ha evolucionat el redactat de la Llei des del 1911 fins als nostres dies.