|
||||||
NENS I NENES DE 4 A 6 ANYS
L’Agrupament
Escolta Guillem de Balsareny (MEGSJC) va posar en marxa aquesta branca, de
manera experimental, l’any 1998. Els va anomenar:
Ø ESQUIROLS
Com
que legalment la branca no ha estat encara reconeguda pel Moviment Escolta, les
afiliacions es fan sota l’epígraf de Castors.
Escolarment,
la branca es correspon als cursos de P4 i P5 d’Educació Infantil.
S’identifica
amb el color LILA.
El
petit grup s’anomena PINYA.
v JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER
A L’EDAT
v TRETS PSICOLÒGICS DELS NENS I
NENES D’AQUESTA EDAT
v INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS
DE LA BRANCA
JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER A L’EDAT
En
aquesta edat comencen a jugar amb altres infants. Però la manera de jugar és
molt diferent entre nens i nenes: els nens actuen i les nenes parlen. Potser
per això, hi ha poques interaccions amb infants del sexe contrari.
Els
jocs típics dels nens són aquells en què xuten una pilota, corren, salten,
juguen amb cotxes o construccions. Però amb prou feines parlen: quan s’ajunten
dos nens per jugar són capaços d’estar una hora sense dir-se res, entretinguts
amb una pilota, cosa que és impensable entre les nenes.
Les
nenes parlen i parlen i s’inventen tota mena de jocs simbòlics, encara que
també els agrada l’esport, les cordes, etc.
Per
conciliar aquestes dues postures, s’acostumen a fer jocs mogudets
però que al mateix temps que es fa el joc es va cantant o recitant alguna
frase.
També
són molt apropiats els jocs que exerciten els sentits: gust, tacte, olfacte,
vista, oïda,...
Si
feu una sortida (màxim dues nits), o us quedeu a dormir al cau, podeu aprofitar
per fer una vetllada amb màgia, cançons, danses, titelles... No els feu fer
jocs de nit ni res que pugui fer por.
També
els hi agraden molt els contes. Tenen molta imaginació, i barregen la realitat
amb la fantasia. Podeu explicar-los contes amb personatges fantàstics, els
herois dels quals, això sí, sempre actuïn bé (en aquest moment és quan se’ls
comença a educar en valors).
I
no us oblideu de muntar algun eix d’animació al voltant de totes les
activitats. Els encantarà que els caps us disfresseu, i es prendran molt
seriosament el personatge que interpreteu, com si de debò fóssiu una altra
persona.
Una
bona manera de començar els caus setmanals de cada dissabte és cantant alguna
cançó coneguda, o explicant-los un conte.
Tampoc
no us oblideu de fer alguns tallers i manualitats senzills. Recordeu que a
aquesta edat no saben tallar amb tisores, però sí que saben anar marcant la
silueta amb un punxó. També sabran dibuixar, pintar, enganxar,...
Ø Alguns jocs adequats per a l’edat
Ø Cançoner
Ø Com muntar un eix d’animació
Ø Algunes cosetes sobre els ESQUIROLS, aquests animalons tan simpàtics
TRETS PSICOLÒGICS DELS NENS I NENES D’AQUESTA EDAT
La
manera de jugar és molt diferent entre nens i nenes: els nens actuen i les
nenes parlen. Potser per això la manera de barallar-se també és diferent. Els
nens, quan s’empipen, donen empentes i cops de peu, i es barallen. Les nenes es
retiren l’amistat (“Ja no t’estic amiga”) i organitzen un petit complot perquè
les altres tampoc siguin les seves amigues.
Si
aneu de campament, us recomano no allargar-lo més de dues nits, i que puguin
veure els pares tant el primer dia com l’últim. Així evitareu al màxim que es
puguin enyorar, la qual cosa, a aquesta edat, els ho faria passar molt
malament.
Durant
les excursions, evidentment, haureu de dormir vosaltres dins la mateixa tenda
dels nens. Per evitar mulladers nocturns, us recomano de dur-los a tots a fer
una pixadeta abans d’anar a dormir, i a mitja nit,
els lleveu a tots un a un i els feu fer una altra pixadeta
(alguns estaran pràcticament adormits, però els feu pixar igualment). I per si
de cas, feu-los portar un pijama de recanvi.
Aspectes pedagògics en aquesta etapa:
L’educació dels nens i
nenes en aquest moment ha de tenir en compte una sèrie de consideracions:
- LA NECESSITAT DE
CREAR HÀBITS D’AUTONOMIA.
Anar a dormir i
llevar-se a la mateixa hora, saber estar assegut correctament a la taula, saber-se vestir sol, saber-se
pentinar i rentar les dents…
- POTENCIAR L’EDUCACIÓ
SENSORIAL.
Cal posar en activitat
tots els sentits, associant els exercicis sensorials amb els exercicis motors i
les activitats de gesticulació.
- EDUCAR LA IMAGINACIÓ.
És la facultat humana
per excel·lència, i tanmateix no se li presta la atenció que es mereix. És
important desenvolupar la imaginació adequadament, la qual cosa ajudarà al nen
a ser creatiu, cosa tant necessària avui en dia, no només en el camp de les
arts, sinó també en el de les ciències.
El nen és un ésser
imaginatiu per excel·lència. Li agraden les històries extraordinàries, inventa
personatges fantàstics, barreja lo real amb lo fictici, li agraden les
rondalles, els contes, les llegendes… i en tot això troba la seva ment material
per a activar-se i madurar. Amb la imaginació allò
que pensa és “com si” existís, per això en els seus jocs els objectes els pot
veure com éssers vius que interactuen amb el nen.
Educar la imaginació és
compatible amb que aprengui a distingir lo imaginat de lo real.
- EDUCAR EL CARÀCTER.
Cal anar creant els
fonaments de la personalitat i per a això ha d’estar envoltat d’afecte i
d’amor, però evitant un excés que el faci un nen “mimat”. Li hem de posar
normes clares i justes que enquadrin la seva conducta. Cal ensenyar-lo a viure
amb normes des dels primers anys. Tan perniciós per al nen és que no tingui en
el seu entorn cap referent de normes, com que abundi massa en elles. Han de ser
adequades a la seva edat, fàcils d’entendre i d’observar el seu compliment.
- EDUCAR EN VALORS.
Els valors són els
punts cardinals de la persona; indiquen cap a on anar, què fer en cada moment.
Aquesta edat és un moment magnífic per a començar a cultivar els valors.
El nen aprèn les conductes
socials a través de la imitació de les actituds i de la conducta que mostren
altres persones (pares, mestres, altres nens més grans,...). Tractarem que la
nostra conducta doni exemple dels valors que volem educar.
En aquesta edat no és
el moment de justificar-li els valors sinó de què comencin a actuar de manera
virtuosa; més endavant ja entendran els motius de fer-ho així.
Entre els 4 i els 5 anys:
- A aquesta edat
segueix gaudint amb les activitats físiques (grimpar, gronxar-se,
lliscar,...). Però encara que el seu joc és tot moviment, combinarà aquest
amb activitats més tranquil·les. Dedica més temps continuat a una sola
tasca.
- Mostra major
autonomia, tant a nivell motriu com afectiu.
- Va perfeccionant
la seva habilitat manual.
- Psicomotricitat
als quatre anys:
o
sap saltar a la
"pota coixa"
o
manté
l’equilibri en un sol peu durant alguns segons
o
al llançar una
pilota, tira el braç cap a endarrere i la llança amb força
o
pot botonar-se la roba i fer-se el nus en les sabates
- En el seu joc es
reflecteix molt la gran imaginació que té, arribant a confondre lo real
amb lo irreal. Els temors que pot arribar a sentir de forma més acusada
solen ser producte de la seva imaginació. Demostra les seves pors; són
pors específiques: a la foscor, als animals,...
- Es reflecteix
clarament en el seu joc el que anomenem "joc simbòlic", que és
aquell en el qual el nen assigna a cada objecte o joguina de la seva
activitat un paper o rol; a través d’aquest joc, el nen expressarà els
seus conflictes interns, els seus desitjos i pors...Observar aquest tipus
de joc pot ser de gran ajuda per a conèixer com viu el nen el que passa al
seu al voltant.
- En general, li
costa compartir les seves joguines amb altres nens o necessita dur-les amb
ell allà on va.
- Són molt sociables;
malgrat que realitzin una activitat individual, van conversant amb els
nens que tenen al costat.
- Són molt parladors
i preguntaires (els famosos i inacabables "per què", que ja
s’inicien en l’any anterior).
- Llenguatge i
memòria es desenvolupen molt a aquesta edat.
- En el llenguatge
comet pocs errors; s’apropa gairebé del tot al llenguatge adult. Si se’n
detecten seria signe d’alarma i motiu de consulta amb l’especialista
infantil. No heu d’abandonar-ne l’evolució del trastorn a l’atzar; és
convenient reeducar el llenguatge del nen abans que s’iniciï en
l’aprenentatge de la lecto-escriptura, doncs
s’agreujaria el seu problema.
- En quant a la
memòria, no oblidem que retindrà sempre amb més facilitat allò que sigui
del seu interès, i ara ho farà clarament.
- Llenguatge i
socialització als quatre anys:
o
fa preguntes
gairebé sense parar
o
li agrada fer
jocs de paraules; es diverteix amb els més absurds disbarats, per a atreure
l’atenció de l’auditori
o
el seu
llenguatge és clar; no li agrada repetir les coses
o
arriba a
sostenir llargues converses, barreja de ficció i realitat; té molt de xerraire
i una mica d’irritant
o
és parlador i
utilitza amb entusiasme el pronom personal
o
pot vestir-se i
desvestir-se gairebé sense ajuda
o
es fa el llaç
de les sabates, es pentina sol i es raspalla les dents
o
va al bany sol,
preferentment quan hi ha altres a dins, mogut per "una nova curiositat que
comença a sorgir"
o
comença a
formar grups per a jugar de dos o tres nens
o
comparteix les
seves coses, però de vegades té rampells capritxosos amb la intenció de
provocar reaccions en els altres: "pot ser un veritable sergent per a
donar ordres als altres"
o
té certa
consciència de les actituds i opinions dels altres: és excel·lent per a trobar
pretextos i justificar el seu comportament
- Al voltant dels 4
anys, descobreix de forma natural la diferència anatòmica entre els
diferents sexes, i serà un dels interessos presents. Intentarà verificar
cada vegada que li sigui possible aquestes diferències, tant amb altres
nens com amb els seus pares. Serà quelcom natural el fer-ho.
- Hi ha una gran
necessitat d’afirmar-se com a persona: ara és
capaç d’imitar als adults en moltes coses. La identificació amb aquests
serà fonamental en la seva evolució. Generalment, s’identificarà amb el
progenitor del mateix sexe, la qual cosa ajudarà a nen a acceptar el seu
propi sexe. Altres identificacions complementàries (amb germans, avis,
mestres,...) contribuiran a acabar de perfilar les característiques del
nen/a; aquestes últimes explicarien la diversitat de caràcters entre
germans.
- En el dibuix de la
figura humana, és capaç de representar aquelles parts del cos que coneix
bé; a mesura que vagi coneixent més, anirà completant el seu dibuix.
Entre els 5 i els 6 anys:
- Aquesta és una
edat fàcil, més conformista. Els coneixements adquirits fins a ara
s’organitzen i prenen solidesa.
- La seva motricitat
segueix perfeccionant-se, però ara és més tranquil·la, la qual cosa li
permet també gaudir en espais reduïts (l’any anterior encara necessitava
espais grans).
- Psicomotricitat
als cinc anys:
- salta i bota amb
soltesa
- arriba a
conservar l’equilibri uns quants segons sobre la punta dels peus
- està capacitat
per a realitzar exercicis físics i dansa
- fa servir el
raspall de dents i la pinta
- pot dibuixar la
figura d’una persona
- El nen interioritza els objectes reals en forma d’imatge, que
no és fotogràfica sinó que està carregada de significació i de
subjectivitat; pren de l’objecte allò que l’impressiona i té per a ell un
valor simbòlic; per exemple, el llop ferotge dels contes és, sobre tot,
una gran boca.
- El nen expressarà
en els seus dibuixos el que es coneix com a "realisme
intel·lectual", és a dir, el que dibuixa no és la realitat
(objectivament parlant), sinó els objectes tal com són per a ell. Així
observarem transparències entre un objecte i altre, desproporcions,
absència de perspectiva,...
- El nen expressarà
amb els seus dibuixos el que no pot expressar d’una altra manera.
- En el joc,
s’observen diferents interessos segons es tracti de nens o nenes.
- Apareixen els
amics inseparables del seu mateix sexe.
- En aquesta edat la
lateralitat sol estar bastant definida (la lateralitat és el predomini del
costat dret o de l’esquerra (de mà, ull i peu)). Utilitzarà més i serà més
hàbil amb la seva mà dominant, sigui una o altra.
- Aquest procés es
va completant fins als 6 anys, però ja s’ha d’anar definint, doncs ha
d’estar clar abans que es produeixi l’aprenentatge de la lecto-escriptura. Una lateralitat poc clara complicarà
els aprenentatges i repercutirà en altres àrees de la seva vida. En
aquests casos, cal ajudar-lo a lateralitzar-se,
descobrint quin és el seu costat dominant.
- Encara no reconeix
la dreta i esquerra en el cos de l’altre.
- Si es detecten
defectes de pronunciació en el llenguatge serà convenient consultar a un
especialista infantil.
- Llenguatge i
socialització als cinc anys:
- sembla un adult
en la seva forma de parlar; les seves respostes són ajustades a les
preguntes que se li fan
- les seves
preguntes busquen una resposta i té un veritable desig de saber coses
- en el seu desig
d’entendre el món és molt pràctic i li agraden els detalls concrets,
sense anar-se’n per les branques ni deixar-se endur per fantasies
- distingeix les
seves mà dreta i esquerra però no les dels altres
- és obedient i es
pot confiar en ell
- li agrada
col·laborar en algunes tasques domèstiques
- es mostra
protector, de vegades, amb els més petits
- sap dir el seu
nom i l’adreça
- juga en petits
grups de dos a cinc nens
- prefereix el joc
amb altres nens i mostra certa comprensió de situacions socials
- la seguretat en
sí mateix, la confiança en els altres i la conformitat social són els
trets més característics
- Li agraden molt
els contes, i tot i que encara no sap llegir passa llargues estones mirant
els dibuixos.
- Li agrada acabar
el que ha començat, tant en el joc com en la conversa. Li molesta deixar
alguna cosa a mig fer.
- Es troba en una
actitud molt receptiva, en la qual el món extern és molt important.
- Els nens d’aquesta
edat poden ser molt diferents els uns dels altres.
INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS DE LA BRANCA
NOTA: Si no coneixeu el mètode educatiu de l’escoltisme, us recomano llegir abans la secció “El mètode escolta”.
(secció en
construcció)
