| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: l'eix d'animació.

 

L’EIX D’ANIMACIÓ

 

INDEX:

1. Tipus d’eix d’animació

2. Disposició psicològica de cada edat

3. Utilitat de l’eix d’animació

4. Elecció d’un eix d’animació

5. Alguns eixos d’animació

6. Com es munta l’eix d’animació

 

 

1. TIPUS D’EIX D’ANIMACIÓ

 

2. DISPOSICIÓ PSICOLÒGICA DE CADA EDAT

El Castor té una gran curiositat. Vol saber i pregunta coses sobre països llunyans, costums del món dels animals, com funciona el seu cos, vida dels esquimals, els homes prehistòrics,... En aquesta edat aprèn a distingir el món real, on no tot és possible, del món imaginari on sí. Ara és capaç de comprendre un conte o relat mític, i en gaudirà molt d’ells tot sabent que, de fet, les coses no podran ser mai com s’explica en els contes. Cal tenir cura de proporcionar elements màgics i utilitzar narracions d’aquest tipus, aprofitant aquest gran gust que hi senten.

El Llop i la Daina estan vivint un moment en què necessiten afermar el seu jo, trobar una seguretat: de moviments, de paraula, de tracte amb els companys. A vegades s’hi llancen amb entusiasme, a vegades reaccionen amb timidesa. Per això els agrada tant de representar papers: els permet identificar-se amb un personatge (persona o animal, tant se val) i actuar amb molta més llibertat i usant la fantasia, que tant té a veure amb la creativitat.

Els Ràngers i les Guies senten una especial predilecció per les històries d’aventura i de misteri. En aquesta edat, però, caldrà anar amb cura de no caure en l’infantilisme al triar l’eix d’animació, perquè això feriria la sensibilitat dels nens.

En edats més grans l’eix d’animació ja no es fa imprescindible, però si que continua essent recomanable. Als Pioners i les Caravel·les els agradaran temes èpics, en un entorn medieval o fantàstic (p.ex. el món d’en Tolkien). Per altra banda, s’obre la possibilitat de fer servir eixos força complexes, com ara la solidaritat o els drets humans.

També per als adults és vàlid l’eix d’animació. Nosaltres mateixos, si ens conviden a anar a un sopar, segurament ens hi engrescarem més si ens diuen que es tractarà d’un Sopar Medieval, on tothom anirà disfressat i trobarem la sala ambientada.

 

3. UTILITAT DE L’EIX D’ANIMACIÓ

Els continguts mítics obren la noia i el noi a tot un món molt més ampli que el real, i l’estimulen fortament a inventar, relacionar, expressar, admirar, sense que això el desarreli de la realitat.

Els papers mítics que el nen representa, a cavall d’una història, li són un important element personalitzador, donen més amplitud a la seva expressió corporal i verbal i l’entrenen a moure’s en situacions diverses a les usuals.

Les institucions de la branca (p.ex. el Consell de Roca, les lleis de l’estol, el paper de la sisena) si les envoltem d’un rerefons mític (ja sigui a través del “Llibre de la Selva” o altre) ajudem a que siguin millor assimilades, i les situem en un context més emotiu i evocador que no a través de simples noms funcionals.

En els jocs: és molt bo a l’hora de muntar qualsevol tipus de joc, poder-ho fer a través de tota una història, més o menys fantàstica, que inclou el joc pretès. Valen “contes de fades”, rondalles basades en fets històrics, llegendes vinculades a la història d’un castell o poble que visitem, etc. En aquest cas, la fantasia amplia molt més la vivència de la nena i el nen.

Al camp d’estiu: per assegurar un bon ritme al camp i estimular els nois i noies a treballar amb il·lusió tots els dies del campament, és molt important que els caps introduïm l’eix d’animació.

Ja podem parlar d’un bon projecte o d’una bona organització..., si no hi ha l’eix d’animació, el més fàcil és que al llarg del campament passem per moments de cansament, que ens faran decaure el ritme i ens resultarà difícil de donar bona empenta per tal de reprendre’l.

Aquest element d’animació englobarà totes les activitats més destacades del camp, donant-hi un ritme i un aire de novetat constant.

 

4. ELECCIÓ D’UN EIX D’ANIMACIÓ

Prèviament a l’elecció de qualsevol eix d’animació, hem de disposar d’uns objectius educatius i d’un projecte.

 

Si pensem que des de l’equip de caps hem de fer també propostes concretes a la Unitat, per quan aquesta ha de triar el projecte (p.ex. el camp d’estiu), l’ordre de plantejaments serà:

 

OBJECTIUS            mancances a compensar, aspectes a desenvolupar, descobertes interessants, ...

PROJECTE        imaginar diversos projectes que reuneixin aquestes condicions; i no és bo que presentem un de sol, ja que condicionaria massa a la Unitat.

EIX D’ANIMACIÓ       un per a cadascun dels projectes: un Eix que ajudi a ressaltar els principals objectius del projecte

 

En canvi, si l’equip de caps ha de treballar a partir d’un projecte ja triat pels nois i noies, el procés és invers:

 

PROJECTE             escollit per la Unitat

OBJECTIUS      que poden enriquir i completar el projecte inicial.

EIX D’ANIMACIÓ       elements fantàstics, o històrics, o mítics, que poden lligar i ressaltar els objectius principals del projecte.

 

En tot cas, és clar que els nois i noies sols, difícilment es marcarien gaires objectius i que els faltaria informació per a desenvolupar un eix d’animació. Però sí que és possible, treballant en equip amb ells, d’anar enriquint uns i altres.

Es tracta, un cop triada l’acció a fer, que l’equip de caps sapiguem trobar tota una història, real o fantàstica, en la qual puguem incloure-hi totes les destreses que cal desenvolupar en l’acció triada; no oblidem que podem fer-hi intervenir personatges disfressats que ens visiten, ambientació amb diapositives i cartells, missatges misteriosos, jocs de pista plens de suggestió i fantasia, etc. Preparar-ho vol temps, però els resultats superen amb escreix els esforços. Per què no provar-ho?

En el cas de sortides i campaments, un cop sabem les possibilitats del lloc ‑monuments, runes, pobles, boscos, desnivells, etc.- es tractarà de muntar l’eix d’animació: pot ser una o diverses històries encavalcades, de les quals ja es comença a parlar abans del camp, i que donen color als aspectes bàsics: l’ambientació, la festa d’inauguració, els cants, els àpats "rituals", els jocs de nit, les vetllades, la diada dels pares, les tècniques que volem practicar, etc.

         Un dels valors principals d’aquests elements de fantasia és que desvetllen i afinen en els nens la natural capacitat d’observació i d’admiració: un mite clàssic ens pot introduir a una vetlla d’estels, una història de la jungla pot iniciar la tècnica de reproducció de petjades, una tradició medieval pot interessar-los per uns capitells romànics, etc. Es tracta, senzillament, de partir dels recursos disponibles i de què volem aconseguir, per a cercar-hi l’embolcall d’història o fantasia que els ho farà més suggestiu.

 

5. ALGUNS EIXOS D’ANIMACIÓ

Si pensem una mica, serà fàcil trobar multitud de temes que poden ser un eix d’animació. Ens podem inspirar en la història, en llegendes, en contes, en mites, en tradicions, en la cultura d’altres països,...

Us proposo de fer una pluja d’idees per tal que surtin alguns exemples.

 

Suggeriments:

Víkings            Viatge espacial           Viatges Gulliver          El Petit Príncep

Barrufets          Moros i cristians         Extraterrestres            El món del circ

Astèrix             Grup explorador         Olimpíades                L’Edat Mitjana

Xinesos            Vida d’un poble          Bandolers                  Fira medieval

Romans           La Patum                   Harry Potter               Follets i fades

 

També podem encavalcar diversos eixos d’animació. La forma més habitual de fer-ho és a través d’una "màquina del temps" que ens permet visitar diferents moments de la història, o "un avió" amb el qual viatjar a d’altres continents i països. Aquest sistema permet tractar una gran varietat de costums i cultures diferents, introduint-nos al tema de la diversitat.

 

6. COM ES MUNTA L’EIX D’ANIMACIÓ?

Un cop hem triat el tema, s’haurà de:

Finalment, podem pensar en tots els aspectes externs més vistosos: disfresses, decoració, músiques, cants, danses, etc. Lo important és que, tot plegat, no sigui viscut com un vernís “folklòric”, sinó aprofundint en el sentit de tots aquests elements: podem servir-nos dels cartells, dels “manifestos”, dels “discursos” lligats a cada situació. Però lo essencial és que la Unitat copsi el sentit de les tradicions i estil que volem reviure.

 

Queda clar? Doncs som-hi !

 

TORNAR AMUNT