EL SISTEMA SOLAR

Anomenem Sistema Solar al conjunt format pel Sol i tots els cossos que orbiten al seu voltant. Està format per:

1) el Sol

2) els planetes

3) satèl·lits que orbiten al voltant dels planetes

4) planetes nans

5) cossos menors del Sistema Solar

6) gas i pols

 

Nota: per mesurar distàncies dins el Sistema Solar fem servir la unitat astronòmica (UA). Una UA són 149,6 milions de Km, i equival a la distància que separa La Terra del Sol.

Comparativa entre la mida del Sol i dels planetes

 
El Sol
 

(1) El Sol

És l’estrella que ocupa el centre del Sistema Solar. Comparada amb els planetes és enorme: a dins seu hi cabrien 1.000 Júpiters o 1.300.000 Terres. Conté el 99,86% de la massa del sistema.

 

 

 

(2) Els planetes

Els planetes són grans masses esfèriques que orbiten al voltant del Sol. El nostre Sistema Solar conté vuit planetes, dividits en dos grups:

• Mercuri, Venus, la Terra i Mart es diuen planetes interiors perquè són els més propers al Sol. També se'ls anomena planetes tel·lúrics o rocosos. Són petits i rocosos, amb densitat alta. Tenen un moviment de translació ràpid, un moviment de rotació lent, poques o cap lluna, i una forma gairebé esfèrica.

• Júpiter, Saturn, Urà i Neptú s’anomenen gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets en bona part d’hidrogen, heli i altres gasos. Estan més lluny del Sol, tenen una translació lenta, una rotació ràpida, i tenen molts satèl·lits, una forma no ben bé esfèrica (són com pilotes aplatades en els pols), i tots ells tenen anells.

Nota: Diversos d’aquests planetes són visibles a simple vista o amb telescopi. Consulteu la secció sobre "Observació dels planetes" per saber com trobar-los i que hi podreu veure.

Els 8 planetes i la nostra Lluna
 

 

Algunes de les llunes del Sistema Solar, comparades amb la Terra
 

(3) Satèl·lits

Són cossos que orbiten al voltant dels planetes. Estan fets majoritàriament de roca i gel. La seva mida varia des d’uns pocs kilòmetres de diàmetre els més petits, fins a dimensions majors a la del planeta Mercuri els més grans.

Excepte Mercuri i Venus, tots els altres planetes tenen algun satèl·lit orbitant al seu voltant.

 

 

 

(4) Planetes nans

Són petites masses esfèriques que orbiten al voltant del Sol. Actualment n’hi ha 5 de reconeguts: Ceres, Plutó, Eris, Makemake i Haumea, tots ells amb una massa molt inferior a la de la nostra Lluna. Quasi tots es mouen més enllà de l’òrbita de Neptú, excepte Ceres, que òrbita entre Mart i Júpiter.

En els propers anys és probable que aquest grup vegi augmentat el seu nombre, ja que hi ha molts candidats a planeta nan que estan esperant a ser reconeguts.

Els planetes nans comparats amb la Terra
 

 

Asteroide
 

(5) Cossos menors del Sistema Solar (abreviat SSSB: Small Solar System Bodies)

Són petites masses sense forma esfèrica que orbiten al voltant del Sol.

Reben noms diversos:

Asteroides: cossos que orbiten més a prop que Neptú. Es composen principalment de materials rocosos. Tenen dimensions que van des de 10 metres els més petits fins a uns 500 Km els més grans. Es coneixen uns 400.000, però es calcula que n’hi pot haver 5 vegades més.

En funció de la zona que orbiten es classifiquen en:

Asteroides propers a la Terra (abreviat NEA: Near Earth Asteroids): es mouen per l’interior de l’òrbita de Mart i alguns poden acostar-se perillosament a la Terra.
Dins d’aquest grup es fa una subdivisió, segons com sigui la seva òrbita, entre Asteroides Aton, Asteroides Apol·lo, i Asteroides Amor.

Asteroides del cinturó principal: són la majoria, i formen un anell entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Troians: es mouen en la mateixa òrbita que el planeta Júpiter.

Centaures: es mouen entre les òrbites de Júpiter i Neptú.


 
Núvol d'Oort  

 

Objectes Transneptunians (TNO): cossos congelats que orbiten més lluny que Neptú. Es composen de gel, roques i pols.

Orbiten principalment quatre zones:

Cinturó de Kuiper: són centenars de milers de cossos que formen un anell situat a continuació de l’òrbita de Neptú, entre les 30 i les 50 UA.

Disc Dispers: semblen ser objectes que van ser expulsats del Cinturó de Kuiper cap a òrbites més excèntriques i inclinades.

Núvol de Hills: anomenat també núvol d’Oort interior, és un cinturó en forma de “donut” de cossos congelats que orbiten entre 2.000 i 20.000 UA de distància. Es calcula que pot tenir més d’un bilió d’objectes.

Núvol d’Oort: és un núvol esfèric de cossos congelats que envolta tot el Sistema Solar a una distància entre 20.000 i 50.000 UA.

 

 
Cometa  

 

Cometes: són TNO que van veure pertorbada la seva òrbita i van començar a moure’s més a prop del Sol. Se’n coneixen uns 4.000. Mesuren uns pocs kilòmetres de diàmetre (60 Km els més grans).

Segueixen òrbites molt el·líptiques que els fan acostar-se i allunyar-se del Sol alternativament. En acostar-se al Sol, el gel de què estan composats es fon i es crea un embolcall brillant de gas i pols al voltant del cometa, anomenat coma. Es formen després dues cues: la cua iònica és blava i apunta sempre en direcció oposada al Sol, mentre que la cua de pols és blanca i va dibuixant més o menys el camí per on ha passat el cometa. Les cues poden arribar a fer 100 milions de Km.

Entre els cometes es fa una subdivisió entre cometes de curt període i cometes de llarg període. Els primers recorren la seva òrbita en menys de 200 anys, i procedeixen del Cinturó de Kuiper i del Disc Dispers. Els segons, que normalment resulten més espectaculars, triguen en completar l’òrbita més de 200 anys i procedeixen del Núvol de Hills i del Núvol d’Oort.

 

 
Un bòlid creuant el cel  

 

Meteoroides: són petits fragments sòlids amb mides compreses entre un gra de sorra i 10 metres. Molts es generen en la col·lisió d’asteroides, o en la desintegració de cometes.

Quan un meteoroide arriba a la Terra, es crema durant l’entrada a l’atmosfera i això origina un meteor: una línia de llum en el cel, popularment anomenada estel fugaç.
Un bòlid és un meteor de gran dimensions i molt brillant que deixa una "estela" lluminosa persistent en el firmament. Aquesta "estela" pot romandre visible durant diversos segons (fins i tot minuts) després de caure el meteor. En algunes ocasions, el pas d'un bòlid va acompanyat per una sèrie d'explosions que podem arribar a escoltar.
Sovint els bòlids no es cremen completament a l'atmosfera i una part n'arriba a la superfície terrestre. Aquestes roques vingudes de l'espai les anomenem meteorits.

Nota: Les pluges de meteors (o pluges d’estels) ocorren quan la Terra travessa l'òrbita d'algun cometa; en aquestes zones normalment hi ha molta pols acumulada. Aleshores podem veure caure molts estels fugaços en poca estona. Aquestes pluges es repeteixen cada any en la mateixa data, i sempre veiem venir els meteors de la mateixa direcció. Potser la més famosa són les Perseides (o “Llàgrimes de Sant Llorenç”) que té lloc cada any als voltants del 12 d’agost.


 
Nota: anomenem NEO (Near Earth Object) a tot aquell cos que en la seva òrbita s’acosta perillosament a la Terra, ja sigui un asteroide, un cometa o un gran meteoroide.

 

(6) Pols i gas interplanetari

L’espai interplanetari al volant del Sol conté gas i pols dispersa procedent de l’evaporació de cometes, de la col·lisió d’asteroides, de material que escapa dels planetes i satèl·lits, i de partícules emanades pel Sol (vent solar).

Aquest material és més dens en el mateix pla en el que orbiten els planetes, per la qual cosa resulta visible des de la Terra (des d’indrets amb un cel molt fosc) com una banda de llum molt dèbil que recorre les constel·lacions del zodíac, i que anomenem llum zodiacal.

Nota: per observar la llum zodiacal aneu a un indret sense contaminació lumínica de cap mena, en una nit sense Lluna, i mireu cap a l’oest a la primavera just després de que es faci fosc, o cap a l’est a la tardor just abans de que es faci clar.

 

La llum zodiacal al costat de la llum de la Via Làctia
 

 

Capítol següent: origen, dimensions i situació del Sistema Solar Capítol següent