Origen i formació del Sistema Solar

El Sistema Solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys, quan una enorme nebulosa de gas i pols es va començar a col·lapsar, possiblement a causa d'alguna pertorbació que la va travessar (com per exemple l'explosió d'una supernova propera). Per efecte de la gravetat tot el material es va anar concentrant cap al centre, agregant-se, i formant una bola al bell mig de la nebulosa, que cada cop tenia més massa i per tant cada cop atrapava més i més material. A l'interior d'aquesta bola, cada vegada més densa, els àtoms xocaven els uns amb els altres, i la temperatura va anar augmentant, fins al punt que la bola es va tornar incandescent, un punt lluminós, molt similar a una estrella (però que encara no ho era).

Els potents vents expulsats per la protoestrella van escombrar molt lluny la major part del material que formava la nebulosa original, però una petita part es va quedar en forma d'un disc pla que donava voltes al voltant de la protoestrella. D'aquest disc de materials de desfet, per un procés d'acreció (unió de la matèria per efecte de la gravetat), es van anar formant tots els planetes, satèl·lits, asteroides,... que actualment orbiten al voltant del Sol.

A l'interior de la protoestrella, la densitat, pressió i temperatura del nucli anaven augmentant, i en arribar als nivells suficients es van començar a produir reaccions termonuclears: havia nascut una estrella; havia nascut el Sol!!

Segurament el Sol no va néixer en solitari, sinó que dins de l’enorme nebulosa es van formar al mateix temps centenars d’estrelles. Les més massives ja deuen haver desaparegut, perquè les estrelles grosses viuen pocs anys. Les petites i mitjanes, com el Sol, van conviure una temporada plegades formant un cúmul estel·lar, però amb el temps es varen anar dispersant per la galàxia, i ara mateix ja no sabríem dir on paren.

Dimensions del Sistema Solar

Nota: per mesurar distàncies dins el Sistema Solar fem servir la unitat astronòmica (UA). Una UA són 149,6 milions de Km, i equival a la distància que separa La Terra del Sol.
Quan es mesuren distàncies més grans es fa servir l’any llum, que és la distància que un raig de llum recorre en un any. La llum es desplaça a 300.000 Km/s, així que en un any recorre 9,46 bilions de Km.

El Sol, l’estrella que ocupa el centre del sistema, fa 1.400.000 Km de diàmetre.

La Terra es troba a 1 UA del Sol.

Neptú, el planeta més allunyat, es troba a 30 UA del Sol.

L’heliopausa, el límit fins on arriba el vent solar, considerada la frontera del Sistema Solar, es creu que està situada a unes 133 UA del Sol. En conjunt, per tant, el Sistema Solar faria uns 40.000 milions de Km de diàmetre.

La nau més ràpida que ha fabricat l'ésser humà (la New Horizons de la NASA) trigaria 74 anys en travessar-lo.

Més enllà, a distàncies que arriben fins a les 50.000 UA ens trobem tot el conjunt de cossos congelats que envolten el Sistema Solar i formen el Núvol d’Oort.

La següent estrella més propera, Proxima Centauri, està situada a 267.000 UA (4,2 anys llum). La New Horizons trigaria 74.000 anys en arribar-hi.

Situació del Sistema Solar dins de la galàxia

La galàxia on nosaltres vivim es diu Via Làctia; és una enorme col·lecció d’estrelles, disposades en un disc que gira formant una espiral. Conté almenys 200.000 milions d’estrelles (alguns diuen que el doble), i mesura entre 80.000 i 100.000 anys llum de diàmetre (un trilió de km).

El Sol és una més d’aquestes estrelles. Està situat a uns 26.000 anys llum del centre galàctic, i gira al voltant d’aquest centre a 800.000 Km/h, emprant 225 milions d’anys en completar una volta.

Si volguéssim representar la nostra galàxia a escala, dibuixant el Sistema Solar (fins a l’òrbita de Neptú) com un cercle de 1 mm de diàmetre, la galàxia seria un disc d’uns 100 Km de diàmetre.

Per poder-vos-ho representar mentalment: si encongíssiu el Sistema Solar fins a fer-lo de la mida d’una puça, la galàxia seria gran com tota la província de Barcelona.

Però l’Univers no s’acaba amb la nostra galàxia. Es calcula que en tot l’Univers hi ha mig bilió de galàxies, distribuïdes en una esfera de 93.000 milions d’anys llum de diàmetre.

L'Univers és tan gran, que en el seu diàmetre (el que fa de punta a punta) hi cabrien un milió de galàxies com la nostra, una al costat de l'altra.