LES TRES OPCIONS DE L’ESCOLTISME

TRANSCENDÈNCIA – PAÍS – PERSONA

Si sou escoltes, ja deveu saber que l’escoltisme basa la seva proposta educativa en 3 opcions, que s’han anomenat TRANSCENDÈNCIA, PAÍS i PERSONA (o també FE, PAÍS i EDUCACIÓ).

L’existència d’aquestes 3 opcions deriva de la mateixa CONSTITUCIÓ MUNDIAL DEL MOVIMENT ESCOLTA, que en el seu CAPÍTOL I, diu:

«Article II.

1. El Moviment Escolta està fundat sobre els principis següents:

a) Deures envers Déu

L’adhesió a principis espirituals, la fidelitat a la religió que els expressa i l’acceptació dels deures que en resulten.

b) Deures envers els altres

La lleialtat envers el seu país dins la perspectiva de la promoció de la pau, de la comprensió i de la cooperació a nivell local, nacional i internacional.

La participació al desenvolupament de la societat en el respecte de la dignitat de l’home i de la integritat de la natura.

c) Deures envers un mateix

La responsabilitat del seu propi desenvolupament.»

El primer que hem de saber d’aquestes 3 opcions, es que no s’exclouen entre elles, sinó que són complementàries. Això vol dir que no són per triar l’una o l’altra, sinó que hem de treballar-les totes tres. És important treballar totes tres amb la mateixa intensitat. De la mateixa manera que un tamboret ens quedaria coix si una pota fos més curta que les altres, tampoc en l’educació d’un infant podem deixar un aspecte més curt que els altres.

Fent una altra analogia, podem imaginar l’educació d’un infant igual que la construcció d’una casa: es comença pels fonaments, i poc a poc es van aixecant les parets. Les 3 opcions són com les columnes sobre les quals recolzem les parets; no hi ha una opció més important que les altres, si falla qualsevol de les columnes, la casa es pot ensorrar. I una cosa més, no podem pretendre anar massa de pressa, perquè el ciment d’un mur ha d’estar sec abans de continuar construint-hi a sobre; també els valors educatius que volem transmetre es van assumint poc a poc.

LA NOSTRA OPCIÓ DE TRANSCENDÈNCIA (FE)

Molts caps han considerat que aquesta és l’opció més difícil de treballar, i això és així perquè ells mateixos no tenen clares les seves creences o perquè es pensen que la religió és un feix d’obligacions que cal complir. Però això no és veritat. El cristianisme, per exemple, el que proposa és un estil de vida, i el que cal procurar és que dins del cau se segueixi aquest estil. D’aquesta manera els nois i noies aprendran amb fets, i no només paraules.

Ieshúa ben Ioséf va néixer aproximadament cap a l’any 4 a.C. Tenia al voltant d’uns 35 anys quan va ser condemnat a mort a causa de les seves idees, que les autoritats del seu país consideraven revolucionàries. Per als musulmans és un dels profetes més importants: Isá Al-Masij (Jesús el Messies); els cristians li diem Jesucrist o Jesús de Natzaret,... En ell han cregut cristians i musulmans, a més de molts jueus (Yeshúa HaNotzri), alguns hindús (Avatar), i uns pocs zoroastristes (Saosyant). Però, que més podem dir d’aquest fuster del segle I? Com va aconseguir, predicant durant tot just tres anys, assolir tanta rellevància? I sobretot, que hi ha d’excepcional en el seu missatge?.

«Si els cristians practiquessin el que Jesús va predicar en el Sermó de la Muntanya, jo seria, sens dubte cristià», va dir el Mahatma Gandhi, conegut líder hindú. I és que el Sermó de la Muntanya –juntament amb la resta de l’evangeli– descriu molt bé l’estil de vida que proposa el cristianisme, i que es podria resumir com segueix:

© Vols ser cristià? Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer, persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats. La felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.

© El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.

Aquest era l’estil de Jesús, i tant de bo que fos l’estil de moltes més persones, i el nostre propi, arreu on anem.

Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes de vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb angoixa. Si un dia t’equivoques, demana perdó i procura millorar. Recorda que només els Sants són perfectes; la resta de la gent en tenim prou amb intentar-ho.

Una última consideració: passa molt sovint que l’Opció de Transcendència (Fe) només es té en compte durant els moments de reflexió (Bon Dies, Bona Nits, beneir la taula,...). Aprofiteu els moments de reflexió per transmetre aquests valors, però feu també activitats específiques, que durin un parell d’horetes. Ho podeu fer per mitjà de contes, textos, teatre, sorpreses, jocs de rol,... D’idees n’hi ha moltíssimes. En podeu trobar algunes a l’apartat “Activitats per a la reflexió i l’aprenentatge de valors”.

LA NOSTRA OPCIÓ DE PAÍS

El moviment escolta és un moviment educatiu, i no d’acció política. No està adscrit a cap partit ni ideologia política. Però educa als nois i noies perquè siguin actius dins de la societat, i que es comprometin en el progrés econòmic, polític, social i cultural del poble i del país al qual pertanyen.

És per això que l’escoltisme es planteja l’educació política dels seus nois i noies, amb les finalitats següents:

Ø LA HISTÒRIA: coneixement del procés històric i educació d’una consciència sobre el paper històric i social que cada home té personalment i solidàriament amb els altres.

Ø EL FUNCIONAMENT I ELS PROBLEMES: coneixement del funcionament i dels problemes actuals que té plantejats la nostra societat, i educació d’una actitud crítica davant la societat i el seu funcionament.

Ø LES POSSIBILITATS DE TRANSFORMACIÓ: coneixement de les possibilitats i dificultats de transformació de la societat i educació d’una actitud de lluita, de valentia i de serenitat, per a fer front de forma activa a les exigències de transformació.

Les descobertes i els projectes en grup són les principals eines per a treballar l’opció país. També hi ha textos, jocs de rol, etc. que ens ajuden a parlar i reflexionar sobre problemes socials: pobresa, marginació, guerres, destrucció de la natura,... En trobareu molts als diaris. També en podeu trobar alguns a l’apartat “Activitats per a la reflexió i l’aprenentatge de valors”.

LA NOSTRA OPCIÓ DE PERSONA (EDUCACIÓ)

L’escoltisme no pretén pas entretenir la mainada, sinó que es defineix com un moviment de pedagogia activa i d’autoeducació.

Aquesta es pot aconseguir per mitjà de la realització de projectes en grup (que també anomenem accions). Les accions i la vida a la natura són la primera i principal eina educativa que l’escoltisme ofereix als nois i noies.

Gràcies a la PEDAGOGIA DEL PROJECTE l’escoltisme fa que els nois i noies se sentin i siguin ells mateixos els protagonistes de la pròpia educació.

Això vol dir:

Que són els nois els qui manifesten els seus centres reals d’interès i elaboren les seves propostes d’acció, esperonant la iniciativa personal i la creativitat.
Que són els nois, en el consell del grup, els qui decideixen entre les diferents propostes fetes, entrenant-se ja en els comportaments democràtics.
Que són els nois els qui programen i planifiquen el temps i les feines, prenent el compromís i la responsabilitat que els faran un dia ciutadans responsables.
Que són tots i cadascun dels nois els qui troben el seu lloc en la realització del projecte, ajudant a tot home a trobar el seu lloc en una empresa comuna més àmplia i que va més enllà de la feina concreta objecte de l’acció.
Que són els nois, a l’hora de revisar la feina feta, els qui s’adonen de la clau de l’èxit o del fracàs, de si tothom a pres el gust per les responsabilitats i de com l’acció feta entre tots ha educat a cadascun dels que n’han estat actors.

Així es clou el cercle, i els nois s’autoeduquen gràcies a l’acció.

Als caps toca només de crear les condicions pedagògiques que fan al cas perquè les accions serveixin veritablement al progrés real i integral de tots i cadascun dels nois i noies del grup.

Això vol dir:

· Que són els caps els qui han d’estar atents a la intencionalitat educativa de l’acció.

· Que són els caps els qui han de donar el cop de mà necessari perquè l’acció estigui a l’abast dels nois, i d’encoratjar-los quan se sentin temptats de deixar-la córrer.

· Que són els caps els qui han de fer lloc perquè l’acció sigui tasca de tots, defensant els petits i els febles, i retallant les ganes de lluïment dels més forts del grup.

· Que són els caps els qui ajuden a descobrir el valor i el sentit únic i transcendent que tota acció té.

Així els caps descobreixen el seu paper d’acompanyants dels nois, de germans grans, que els ajuden a esdevenir homes.

Hi ha alguns punts més que vull destacar:

· L’educació de la persona es basa en l’assumpció de responsabilitats, de cadascú dins del Petit Equip, i de cada equip dins de la Unitat.

· Els objectius essencials són: l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se, i l’autogestió del grup.

· És essencial l’ajuda del cap com a guia del progrés de cada persona. També és imprescindible la interrelació entre els companys de diferents edats dins d’una mateixa branca. L’aprenentatge entre companys enriqueix el procés educatiu.

· Pretenem que cadascú arribi a ser el guia de la seva educació personal. Volem que tot el progrés sigui conegut i interioritzat per la persona que fa l’aprenentatge, per tal de ser conscient en tot moment de la seva formació. Això també ens inclou a nosaltres mateixos (els caps també ens estem formant).