|
||||||
L’ORGANITZACIÓ EN GRUPS
Un dels trets més característics de l’escoltisme és la seva estructuració en grups i subgrups, i que la major part del treball es fa en equip. L’organització de la Unitat en petits grups (les anomenades sisenes, patrulles, etc.) és un dels 5 dinamismes que defineixen el mètode escolta. En el petit grup els nens aprenen a fer-se valer com a persones, ja que tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres. I també en el petit grup, els nens aprenen a tenir en compte als altres i a seguir unes normes de convivència.
El petit grup cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització (un cap, un secretari, etc.) i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.
La pràctica ens ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6 persones (quan un grup es composa de 7 membres, la tendència natural és a dividir-se en dos grups de 4 i 3, la qual cosa dificulta el treball).
Dins del petit grup, el diàleg, la confrontació
d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de
col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.
A mi m’agrada distingir entre treball en grup i treball en equip. En el
treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i
cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines
es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin
dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del
tipus de feina que estiguem realitzant. En general, el treball en equip és més
lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord,
però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de
triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor de fer
un treball en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és
preferible el treball en grup.
COM FORMAR EQUIPS
(“Sobre el treball
en grup”. Publicació d’Escoltes Catalans)
Índex:
5. Paper
del cap en els diferents grups
6. Exemples
La Unitat constitueix
l’organització metodològica bàsica d’un Agrupament. És a dir, l’Agrupament està subdividit en quatre o cinc etapes
depenent de l’edat dels infants. Existeixen quatre etapes educatives (Follets,
Llops, Raiers i Pioners) i una etapa formativa (Clan).
La Unitat serà aquell espai on l’infant es podrà desenvolupar, compartir i aprendre amb el
seu grup d’iguals. Ja que serà un grup amb les mateixes edats i d’un sector sòcioambiental semblant.
La subdivisió de l’Agrupament en Unitats fa que es puguin treballar molts aspectes
seguint uns valors com la participació, solidaritat, tolerància, respecte...
que no es podria treballar en un grup molt nombrós, amb una diversitat
d’interessos, inquietuds, possibilitats i capacitats a nivell intel·lectual
força diferenciat, amb el que podrien compartir molt poc.
Evidentment, la capacitat
d’atenció, resposta i mecanismes d’aprenentatge serà molt diferent segons
l’edat i l’entorn del nen/a. Per tant, el grau d’exigència o el que esperem
d’ells serà també, molt diferent. És per això, que establim les diverses
Unitats.
L’ésser humà viu immers en una
societat , i en ella dins de subgrups que formen el seu entorn immediat. És a
partir de la interacció d’aquest amb altres éssers que aprèn i es desenvolupa
com a persona. Cal tenir en compte doncs, el seu grup d’amistats, la relació
que estableix amb ells/es. I en aquest cas, un dels seus entorns pròxims és el
cau, la seva Unitat que serà un factor importantíssim en el desenvolupament
global de l’infant.
Dins l’escoltisme, el grup serà una
eina bàsica que ens permetrà treballar la diversitat entre els infants,
potenciar la participació, l’aprenentatge de treball en equip, la integració de
persones amb diferències i necessitat específiques, treballar la coeducació,
solidaritat, assumir responsabilitats, respectar els compromisos, saber prendre
decisions individuals i en grups...
El treball i les activitats en
grups ajuden a entendre i respectar la diversitat d’opinions, a elaborar una
opinió pròpia i saber-la justificar, a la vegada que et dóna seguretat i
fermesa.
Hem definit el terme d’Unitat, com a concepte característic en l’escoltisme, el
grup en canvi el veurem com un terme més genèric.
L’ésser humà des del principi de la
seva existència s’ha anat agrupant amb altres éssers. És evident que els
motius, interessos i les necessitats pels quals l’individu
s’ha anat agrupant són diferents al llarg de la història. D’entrada els éssers
humans es van començar a agrupar per un instint de sobreviure, formaven grups
per caçar i poder defensar-se.
Poc a poc però, veiem que l’individu és un ésser depenent que necessita comunicar-se,
compartir, experimentar i comparar a través dels altres. Ens adonem doncs, que
és un ésser vulnerable que necessita agrupar-se amb
altre gent per afinitats, interessos, o per obligació.
Un grup el definim com un conjunt
de gent amb uns objectius comuns, i que sovint creen uns codis de comunicació
propis. És clar, que el primer grup en el que pertany l’individu
i que demostra que necessitem els demés éssers humans per viure, és la família.
Més tard el nen/a formarà el seu grup a l’escola (grup-classe),
amics... i el seus cercles s’aniran ampliant.
Els grups, al igual que els éssers
vius, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Cada grup pot néixer d’una manera
totalment diferent, però els podem classificar en tres tipus:
a. els que neixen de forma voluntària, com són els grups de música, teatre o equips
de futbol.
b. per obligació o adscripció automàtica, el cas de la família.
c. i per necessitat, tots aquells
grups que es creen a partir d’una demanda o protesta concreta, com són les
plataformes de defensa d’uns interessos determinats.
El grup creix en quant a forma,
augmentant el seus membres, i de contingut, ja que cada cop les relacions són
més estretes i profundes.
També té dues formes de
reproduir-se: internament, formant a partir d’aquest subgrups i comissions; i
externament quan a partir d’aquest grup sorgeix, per exemple, un grup d’amics
que fa un equip de futbol, bàsquet, teatre...
I finalment, moren perquè ja s’ha
assolit l’objectiu que es perseguia, o bé perquè no s’ha assolit. Però en tot
cas, normalment en torna a néixer un altre (ha canviat l’objectiu).
Un exemple clar i que tots/es
nosaltres vivim de forma propera, és el d’un Agrupament. Un grup escolta, neix
de forma voluntària, i va creixent any rera any, tant
a nivell de membres, com d’aprofundiment de les relacions. Es reprodueixen en
altres edats de forma interna, i externament quan hi ha desavinences. Mor cada
any quan arriba l’últim dia de curs, i torna a néixer el setembre, amb el
començament del nou curs.
Fins ara hem vist que la Unitat era
aquell grup de nens/es o joves delimitat per una mateixa edat.
En la Unitat però, podem treballar
amb el grup gran (tot el grup) o podem treballar a partir d’altres grups, grups
més petits , segons les necessitats que tinguem.
Dos tipus de factors condicionaran
el tipus de grup:
* Edat del grup amb el que estem
treballant.
* L’activitat o treball que vulguem
realitzar.
* Aspectes que vulguem treballar.
Els caps o educadors del lleure hem
de ser capaços de veure quin tipus de grup serà més adequat en cada moment.
- El gran grup (la Unitat
sencera), serà el grup més nombrós i segurament la manera més difícil de
treballar, degut precisament, a la gran quantitat de gent. I això, es tradueix
en una més difícil coordinació, dificultat de control, de seguiment, de
participació i atenció individualitzada (importantíssim en grups d’edat
petits).
Però en canvi és positiu per afavorir
la cohesió del grup; per l’autonomia i autogestió del grup; per aprendre a
dirigir-te i expressar-te en públic, alhora que aprens a escoltar i respectar
les diverses opinions i punts de vista.
El gran grup serà més encertat
utilitzar-lo en la realització de grans accions (netejar el cau, pintar-lo,
netejar boscos, recollida de papers pel barri...) o activitats concretes
(cantades, excursions i sortides per la ciutat), en les festes del cau, barri
i/o poble.
D’altra banda, ens serà molt
positiu en les valoracions d’activitats o curs (joves), i en les assemblees.
Tot i ser difícil de controlar a
l’hora de fer xerrades o accions, ja que és difícil respectar el torn de
paraula, saber escoltar, respectar el silenci... (exercici que cal exercitar),
valorem el fet de fer-ho així, ja que llavors en el petit grup ho tindrem del
tot assolit. I en els grups de més edat és important que aprenguin i
s’acostumin a fer-ho, perquè de fet, és el que es trobaran en la societat, en
el món que els envolta.
- El petit grup fix, és la
subdivisió de la Unitat amb grups –sempre amb els mateixos components–
anomenades originàriament patrulles o sisenes (grups de sis). Així i tot, el
grup fix pot ser de llarga durada, quan l’utilitzem durant tot el curs –que no
vol dir que l’utilitzem constantment– o temporal ( trimestre, campament...)
El fet que sigui fix, que sempre
siguin els mateixos components, hem d’anar en compte a l’hora de fer els grups,
ja que hauran de treballar junts una llarga temporada. Per tant, haurem de
tenir en compte una sèrie de variables:
- preferències dels nens/es o
nois/es.
- grups equilibrats en quant a
sexe.
- nens/es que puguin treballar
sense distreure's o jugar massa.
- maduresa dels components del
grup.
- aspectes de marginalitat.
- edat variada dels components del
grup.
En definitiva, que tot respectant
la voluntat i afinitats dels nens/es i nois/es quedin grups equilibrats
respecte a totes les variables que hem dit anteriorment, i en d’altres segons
les característiques de la Unitat (imaginació, creativitat, hiperactivitat,
apatia, manca de motivació...).
Evidentment no és gens fàcil i,
segurament, no tothom estarà igual de content ("no sempre plou a gust de
tothom"). És per això que haurem de saber combinar les activitats en grup,
i no abusar durant tota una mateixa tarda dels grups fixos.
En cada edat –o veurem més
endavant– les possibilitats en quant a temps i activitats seran diferents. Amb
els més petits la necessitat de canviar contínuament, farà les activitats i els
grups més dinàmics. En canvi, amb els grans seran activitats més llargues o
projectes.
Tampoc trobem gaire positiu
treballar tot l’any amb els mateixos grups, ja que limita la possibilitat de
conèixer i compartir les tasques amb altres companys/es de la Unitat. El fet de
treballar sempre amb la mateixa gent pot produir cansament i manca de
motivació.
De manera que ja està bé treballar
en petits grups, i que siguin més o menys fixos durant un temps, per tal
d’afavorir l’autonomia i la responsabilitat, però que al llarg del curs puguin
variar i treballar amb altres nens/es.
Les activitats que es poden fer amb
els grups petits fixos, dependrà de l’edat de la Unitat, però les activitats
més adequades són càrrecs o serveis de neteja del cau, responsabilitats
quotidianes; activitats específiques i que demanin constància en el temps, com
són els projectes amb els més grans, o tallers, i centres d’interès com a fil
conductor amb els més petits.
- I l’últim estil de grup és el petit
grup mòbil, que serà la subdivisió de la Unitat segons les necessitats del
moment, i que ens servirà per fer una activitat, o una acció en un breu espai
de temps.
Com a grup petit, té les mateixes
avantatges que l’anterior, facilitat de treball,
fàcil i còmode de controlar, molt més dinàmic i participatiu (ja que és més
fàcil i parlar i actuar en grup reduït que davant de tota la Unitat).
Sovint pot ser una mica més difícil
que el fix, perquè varien sempre els components i perquè es solen ajuntar en
grups d’amics/gues.
És un tipus de treball molt útil
per trencar l’estabilitat i estancament del grup fix. Per donar possibilitat
que els amics/gues es retrobin i puguin compartir una
mateixa activitat.
Les activitats més adequades per
treballar en petits grups mòbils, seran els tallers, jocs, valoracions d’una
activitat o pel·lícula, i activitats específiques en general.
Amb els grups petits, serà més
fàcil treballar hàbits i valors com l’autonomia personal, el respecte mutu, la
solidaritat, la companyonia, la cooperació...
Cal però, saber combinar i
utilitzar els diferents tipus de grups segons el moment, l’edat o l’activitat
ho requereixi.
Fins aquí hem vist que eren els
grups, i quants tipus de grups existien en el món de l’escoltisme.
Amb tot això, podem veure de forma
implícita perquè serveixen els grups. Per treballar de forma més tranquil·la i
ordenada, depenent de l’activitat que estem fent, del grup i de les seves
necessitats.
Un determinat tipus de grup ens
permetrà treballar uns aspectes o uns altres, i segons els objectius que ens haguem
plantejat i les necessitats del grup, n’utilitzarem
un o altre.
* Relacions interpersonals: Segurament el tipus de grup que ens serà
més útil per treballar les relacions entre els companys, serà el petit grup.
El petit grup ens permet una
relació estreta amb els companys/es, dóna la possibilitat de conèixer força bé
a les persones.
Així i tot, hi hauria el petit grup
fix, amb el que arribaríem a conèixer molt més a les persones, però limita la
possibilitat de conèixer a la resta de les persones del grup.
D’altra banda, el petit grup mòbil
permetria una relació més estreta i amb tots els i les companyes de la Unitat.
* Coordinació: A nivell de coordinació, per un cap o
educador és més difícil coordinar i controlar un gran grup. També pels mateixos
joves (pioners i claners) els és més difícil. Però
per altra banda, si s’aconsegueix dur a terme una activitat o acció que resulti
satisfactòria en quant a la coordinació, l’objectiu d’aprendre a coordinar
haurà estat més significatiu que en els grups petits.
Pensem que a la llarga és
interessant que aprenguin a coordinar-se en petit i
gran grup, sobretot en el cas dels més grans (pioners i claners).
* Cohesió del grup: Si el que volem treballar és la cohesió del
grup, i el sentit de pertinència en un grup o Unitat, en traurem més profit si
ho treballem a través d’una activitat amb el gran grup.
Buscarem una activitat en la que hi
puguem participar tos/es junts/es i que a la vegada doni consciència de grup.
Amb això no volem dir, que no es
pugui treballar amb una activitat o acció amb el petit grup, depèn del grup i
de les seves necessitats. Però és important tenir en compte, que si es treballa
la cohesió amb el petit grup fix s’ha de tenir cura de la forma com es fa, ja
que hi ha el perill de caure en un joc de competitivitat entre grups.
* Autonomia i responsabilitat: En principi serà més fàcil començar a
treballar aquest objectiu en petit grup, però també depèn de l’edat del grup
amb la que estem treballant.
Amb els més petits serà convenient
fer-ho a través del petit grup a nivell de càrrecs i tasques per una activitat
concreta, i amb el gran grup quan siguin tasques personals i específiques.
Perquè hem de tenir en compte, que amb els més petits treballarem l’autonomia i
responsabilitat a partir de coses concretes del dia a dia, com és fer-se la
motxilla, tenir cura de les seves coses... , o en càrrecs del cau (material,
escombrar, netejar taules...).
En canvi amb els més grans, ho
podrem treballar en petit grup, quan elaborem grans accions o projectes (ja que
és més fàcil organitzar-se), o en gran grup en les activitats quotidianes.
* Esperit crític: L’esperit crític, el desenvoluparan en les
reunions, assemblees, i valoracions de grup, perquè és allà on hauran de saber
escoltar, respectar les diverses opinions, i saber donar la seva de forma
educada.
Aquest treball és més fàcil en
petit grup, perquè els costarà menys expressar el seu pensament. En edats
petites, les valoracions i assemblees les farem tots junts, intentant no forçar
a ningú, ni cohibir-lo. Però amb els més grans –que en principi estaran ja
avesats a parlar davant el grup– podem intercalar petit o gran grup segons
l’activitat que estiguem duent a terme.
En tot cas, és positiu aprendre a
desenvolupar l’esperit crític tant davant d’un gran grup, com en el petit.
* Respecte i solidaritat: Aquest objectiu que ens marquem ja en el
dossier verd, és un valor que no podem definir a on el podem treballar millor.
Hem de mostrar-nos solidaris i respectuosos en qualsevol activitat, tant si
implica gran o petit grup. El que si és clar, és que les relacions seran més
estretes en el petit grup fix i per tant les amistats probablement seran més
sòlides. A la vegada però, els conflictes seran més forts o faran més mal.
Aquest és un objectiu que podem
treballar a partir de diverses accions, jocs i activitats, depèn de l'edat del grup. Però tant podran ser grans accions que
realitzarem tota la Unitat junta com activitats més petites que requereixin
dividir-nos en petits grups, fixes o mòbils.
* Participació i dinamisme: Quan vulguem potenciar la participació i
dinamisme utilitzarem un grup o altre depèn de les característiques del grup
(edat, personalitats, necessitats específiques...) i també haurem de tenir en
compte l’activitat que vulguem realitzar.
Hem de pensar que amb el grup petit
fix, es crearà un clima de confiança ràpidament, que afavorirà la participació
dels seus membres. Però en el gran grup, la participació pot quedar més
diluïda, pot passar més desapercebuda.
El grup petit mòbil serà un
entremig.
5. Paper del cap en els diferents grups
El paper del cap educador/a serà
diferent segons l’edat del grup, les característiques d’aquest, i de
l’activitat que duem a terme.
En quant al tipus de grup té poca
rellevància, però si que hi ha algun petit matís. Entre altres coses perquè
quan parlem de gran grup, no parlem de quantitat de gent , bé potser si
implícitament, però no necessàriament. Parlem només de tota la Unitat.
La quantitat de gent per Unitat
variarà segons l’Agrupament, només podem comptar amb
un mínim de 6 persones perquè es constitueixi la Unitat, i quan s’arriben a
25-30 persones s’aconsella un desdoblament.
Gran grup
Quan el cap treballa davant de tota
la Unitat, és a dir un gran grup, segurament li serà més difícil controlar i
coordinar l’activitat que està duent a terme.
L’atenció del cap davant el grup és
generalitzada, i això fa que sigui més "impersonal". També l’atenció
per part dels nens/es és molt més dispersa, i fa que el cap hagi d’estar més
atent, sovint en tensió, a la vegada que ha d’adoptar el rol de dinamitzador.
Evidentment, el to de veu del cap
davant els nens/es serà més fort, ja que l’ambient en el gran grup comporta un
brogit de fons.
Petit grup
En aquest cas no trobarem masses diferències
del paper del cap davant el petit grup fix i mòbil.
D’entrada, el petit grup fix es
coneixen molt més a l’hora de treballar , per tant, l’activitat o tasca es
desenvoluparà probablement amb tota la tranquil·litat i deixarà que el cap es
pugui moure amb més comoditat per dins els grups, que pugui adoptar un paper
més d’observador i actuar quan realment faci falta.
Però en el petit grup mòbil,
aquesta tendència també es donarà. Perquè de fet, hem de recordar que estem
treballant amb un grup petit d’una mateixa Unitat, i que un dels objectius que
treballem al llarg del curs, des del primer any que estan al cau, és la cohesió
de grup.
Així doncs, el grup ja es coneix,
segurament portaran temps o potser anys junts.
En principi doncs, el paper del cap
serà més de mediador-observador, i la seva atenció al
grup podrà ser més individualitzada.
Gran
grup
1.- Joc organitzat en una plaça o
al cau.
Qualsevol joc dirigit que
organitzem com: arrencar cebes, xarxes, bomba, el pescador, cuca ronyosa..., és
més adequat fer-ho amb el gran grup.
2.- Festa de la Unitat, de tot l’Agrupament o amb d’altres Agrupaments o entitats.
Festes que organitzem i preparem
tota la Unitat, o amb l’Agrupament al final de cada
trimestre.
La preparació de la festa l’organitzarem
millor en grups reduïts, però en l’assistència i participació el dia de la
festa, hi serem tots/es junts.
3.- Actuació conjunta en la
rehabilitació d’un espai, en la neteja del cau, barri o plaça.
En un projecte o empresa en el que
ens proposem netejar el cau, reciclar les escombraries que trobem a la plaça o
carrer del cau...
4.- Assemblea o valoració.
Una assemblea per decidir una
proposta o per valorar una activitat, projecte, empresa és interessant que ho
fem tots/es junts; per ordre i respectant el torn de paraula.
Les valoracions de les activitats
dependrà de l’edat dels nens/es i d’allò que ens haguem proposat assolir.
Petit
grup fix
1.- Organització dels càrrecs.
Normalment hi ha unes tasques a fer
al cau com: escombrar, regar les plantes, recollir el material, netejar
taules... Totes aquestes es poden organitzar per realitzar en grups durant un
mes o un trimestre depenent dels dies i les activitats del cau.
2.- Preparació i representació
d’una obra o cançó.
Activitat que podem portar a terme al
final d’un campament (com a cloenda), com a fi d’una trobada o intercanvi...
A partir d’una cançó popular en
podem fer una adaptació, modificar-la, canviar la lletra... i fer-ne una
coreografia o representació.
Buscar un conte o història que pot
ser popular o inventada i representar-la.
3.- Realització d’un raid de dos
dies en un campament.
Excursió en la que han de
sobreviure sols durant dos dies i una nit amb un mínim de menjar i beure.
Però també pot ser la preparació i organització
de sortides de matí, a la muntanya o a la ciutat.
En Unitats d’edats més grans
(Raiers, Pioners i Clan) poden organitzar sortides de dissabte al matí. Es
tracta de buscar llocs d’interès, ja sigui a nivell cultural, social o sortides
a la natura, i que en preparin una ruta, tenint en compte els diferents factors
que hi poden intervenir (transport metropolità, esmorzar, entrades...), per fer
un cop al mes.
Petit
grup mòbil
1.- Xerrada i debat sobre una
pel·lícula.
A partir d’una pel·lícula que tracti
qualsevol tema que els pugui ser interessant: pena de mort, homosexualitat,
drogues i alcohol, rols en la societat... fer-ne una reflexió en grups, posicionar-se i fer una posta en comú i unes conclusions
finals.
Aquesta activitat però tant es pot
fer en grups petits, com fer dos grups donant-los nosaltres un posicionament a
cada un dels grups i a partir d’aquí fer-ne un debat (no és necessari que els
nois/es creguin fermament amb aquell posicionament, però si que és bo que
puguin veure altres criteris, raons i arguments, és a dir, l’altre cara de la
moneda.
2.- Taller d’una activitat concreta
d’una tarda.
Des d’una activitat plàstica, a un
taller d’animals o de cuina. Lligat però, amb el centre d’interès o tasca que
s’estigui treballant.
3.- Joc de pistes.
Activitat que tant la pot
organitzar el/la cap, com els mateixos nois/es en Unitats més grans.
Qualsevol joc de pistes o de rol és
bo que es puguin organitzar amb els seus amics, diferents dels grups fixos. Cal
recordar que els grups fixos els hem construït tenint en compte la voluntat
dels nens/es, però també a partir del criteri del cap, que sovint no coincideix
amb la voluntat del nen/a o noi/a. És important doncs, que el joc el puguin
compartir amb els amics que ells/es escollissin, tot mirant que siguin
equilibrats.
