| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Mètode escolta: els dinamismes i l'educació per l'acció.

L’EDUCACIÓ PER L’ACCIÓ

 

L’escoltisme pretén educar ciutadans responsables i conscients, capaços de treballar per la comunitat.

Les accions són projectes que el grup planifica i duu a terme, seguint els passos de la Pedagogia del Projecte. Per mitjà de l’acció, els nois i noies aprenen a assumir responsabilitats, a organitzar-se, a espavilar-se i a treballar en equip.

Educar “per l’acció” o “a través de l’acció” vol dir educar tot fent coses. No és una educació passiva, sinó una educació activa, en la que el nen intervé activament, tot participant en els projectes des del principi fins al final (en la planificació, l’execució, la revisió, etc.).

Però més enllà d’unes aptituds de treball, per mitjà de l’acció els nois i noies també aprenen que és possible d’intervenir en la societat, d’actuar sobre ella, millorant i canviant les coses que no ens agraden. Evidentment que aquesta capacitat de canviar les coses és limitada, però cal que els nanos aprenguin a ser persones ACTIVES i PROACTIVES, i no pas passives.

Una persona PASSIVA és algú que, davant dels esdeveniments, es queda quiet i no intervé.

Una persona ACTIVA és algú que, davant dels esdeveniments, pren una postura i participa.

Una persona PROACTIVA és la que fa que passin els esdeveniments.

Aquestes dues últimes actituds són les que nosaltres volem per als nostres escoltes i guies.

 

 

ELS CINC DINAMISMES

 

Els dinamismes són uns trets qualitatius que configuren el nostre mètode de treball. Són els següents:

 

EL PETIT GRUP

És l’element personalitzador i socialitzador per excel·lència (PERSONALITZADOR: perquè és en el petit grup on els nens i nenes tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres; SOCIALITZADOR: perquè en el petit grup aprenen les normes de convivència).

 

Cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.

La pràctica ens ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6 persones.

 

Dins del petit grup, el diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.

 

A mi m’agrada distingir entre treball en grup i treball en equip. En el treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del tipus de feina que estiguem realitzant. En general, el treball en equip és més lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord, però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor de fer un treball en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és preferible el treball en grup.

 

Com a referència a l’hora de formar grups, podeu consultar l’apartat “Com formar equips”.

 

EL PROGRÉS PERSONAL

És el nostre objectiu bàsic.

Per a l’educador, comporta dues coses:

  1. Una atenció personalitzada a cada noi i cada noia, tot fent un seguiment seriós de l’evolució de cadascú
  2. Mostrar a cada noi, de forma explícita, els seus avenços en el terreny de la relació amb els altres, el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc.

Per al noi o la noia, comporta una revisió d’ell mateix: de la seva forma de relacionar-se amb els companys, de la seva aportació al grup, de les seves ganes de continuar,...

Cada nova responsabilitat i cada nova situació, generarà noves necessitats d’aprenentatge i així s’impulsa el progrés.

 

EL COMPROMÍS

El compromís representa un gest personal de responsabilització davant del grup i es manifesta en les cada vegada més exigents responsabilitats que el noi o noia assumeix des de la seva entrada en el grup. Aquesta responsabilitat creixent és la que autoeduca la persona i per la qual apostem com a element bàsic en l’educació que volem donar.

 

Lligada al COMPROMÍS i al PROGRÉS PERSONAL, ha arribat l’hora de parlar de la PROMESA ESCOLTA. Considerada de gran importància, consisteix en l’explicitació del compromís, el qual implica l’acceptació i integració plena al grup i l’assumpció personal dels valors de la Llei Escolta.

En alguns agrupaments, els nois i noies fan una promesa a cadascuna de les branques per les que passen, sempre durant el seu 2on any a la branca (fan una promesa a Castors, una a Llops, una a Ràngers, etc.). Però de totes elles, la que s’ha considerat com a més important es la que es fa amb els nois i noies de 2on de Ràngers (12 anys).

 

Antigament, la promesa escolta deia quelcom així:

 

On my honour I promise that I will do my best

To do my duty to God and my country;

To help other people at all times;

To obey the Scout Law.

 

La traducció al català seria:

 

Pel meu honor, prometo que faré tot el possible

Per acomplir el meu deure envers Déu i el meu país;

Per ajudar a altres persones en tot moment;

Per obeir la Llei Escolta.

 

Actualment, aquesta manera de fer la promesa és progressivament substituïda per una altra manera que, tot i tenir menys valor simbòlic, té molt més de sentit, i fa incidència directament sobre el compromís i el progrés personal.

En aquesta nova manera de fer, els nois i noies a qui pertoca fer la promesa es reuneixen un dia o unes hores abans amb un cap; parlaran una estona de l’escoltisme, de què els ha ofert, de què han après,... i després ve la reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els agraden han de veure quines és possible que ells canviïn (evidentment, parlem d’actituds, i no de trets físics).

També es pot fer una reflexió entorn de la societat, de quines coses ens agraden i quines no, i com podem aportar el nostre gra de sorra per millorar l’entorn.

Tant si és quelcom de nosaltres mateixos com si és de la societat, es tracta de que el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se per canviar allò que ells no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en sortirà un compromís concret, una frase del tipus “Prometo que a partir d’ara...” que hauran de posar per escrit.

Per fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada nen sol, perquè pugui pensar per ell mateix sense la interferència dels caps ni dels amics. Oferiu-los alguna mena de guió amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la seva reflexió. Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la promesa que a partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells mateixos o de la societat.

Ha de ser, evidentment, un compromís assumible. Una promesa realista que de debò puguin dur a terme.

També ha de ser un compromís lliure: per tant, si algú no vol fer la promesa, simplement no la fa.

 

Un cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de fer-lo conèixer a tothom: és l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de qualsevol manera: s’ha de fer amb un acte solemne, festiu però seriós alhora, i fent ús d’elements simbòlics i rituals. El motiu de què la fem així és perquè volem que els nois i noies recordin la seva promesa durant molts anys, i la considerin un compromís seriós i ferm.

 

Alguns exemples d’elements que poden ajudar a donar solemnitat i simbolisme a La Promesa:

·        Faran la promesa davant de tota la Unitat. O més encara, també convidarem als pares. O millor encara, convidarem a tot l’Agrupament.

·        Tothom ha d’anar vestit per l’ocasió: camisa escolta (si al vostre Agrupament en feu servir) i fulard.

·        Cada noi o noia que fa la promesa haurà de demanar a un company que li faci de padrí (ha de ser algú que ja hagi fet la promesa). També ho poden demanar al seu pare o a un germà gran, si havien estat escoltes.

·        El padrí s’adreçarà al públic i els dirà, per exemple: “Us presento al (Nom i Cognom), que ha manifestat la seva voluntat de realitzar la Promesa Escolta. Vosaltres sereu testimonis del seu compromís.” Aleshores el noi o noia que fa la promesa aixeca la mà tot fent la salutació escolta i formula la frase que ha escrit.

·        El que ha fet la promesa escriurà la mateixa sobre una cinta de roba, i també hi posarà el seu nom. Aquesta cinta la lligarà a un tòtem de la Unitat (es farà servir cada any el mateix, de manera que aquest tòtem recollirà les promeses de tothom qui al llarg dels anys ha passat per la branca). NOTA: el tòtem es un tronc pintat i decorat que es pot clavar dret al terra i que té tot de puntes clavades per anar-hi lligant les cintes de les promeses.

·        També signaran en el Llibre d’Honor de la Unitat: és un llibre que recull les promeses i els noms de tots aquells que, al llarg dels anys, han passat per la branca. També hi podeu posar fotos.

·        Finalment, farem una festa per celebrar-ho.

 

EL JOC INSTITUCIONAL

Dins de cada branca hi ha una sèrie d’institucions (p.ex. la Patrulla, el Cap de Patrulla, l’Assemblea de la Unitat, els Comitès, etc. En teniu una descripció de cada una a la secció Les Branques).

Les institucions són creades per a facilitar el desenvolupament i la realització dels projectes de la Unitat, però al mateix temps forneixen un dels principis bàsics de la pedagogia escolta i guia: educar en actituds democràtiques.

L’existència d’aquestes institucions potencia el protagonis­me de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. El repartiment de les funcions, responsabilitats i àmbits de decisió habitua els nois i les noies a la presa de decisions per majoria, impulsa la seva maduració individual, i els fa sentir-se responsables de les actuacions i decisions del grup.

 

LA FRATERNITAT UNIVERSAL

Aquest dinamisme donarà a tota activitat la dimensió d’obertura, solidaritat i esperit de servei. A partir de la descoberta i la relació directa amb l’entorn més immediat, d’una manera progressiva, els nois i les noies arribaran a conèixer, valorar i comprometre’s amb realitats d’abast mes ampli. El trinomi descoberta – compromís – ­servei sintetitza els objectius de la nostra intervenció educativa. La descoberta d’una realitat concreta demanarà un compromís al jove per realitzar un servei de cara a la transformació i millora d’aquella realitat.

 

 

Aquests trets bàsics o dinamismes del mètode es desenvolupen en el si del projecte de grup i és l’educador qui vetllarà perquè siguin els elements dinamitzadors de fons en tot moment. Serà així, utilitzant aquesta eina per donar el protagonisme actiu als nois i a les noies, com s’aconseguirà una educació basada en la descoberta, que provoca canvis d’actituds i un compromís d’actuació.