|
Tenim un nen molt egoista
que no pensa mai en els seus companys. Únicament és jo, jo i meu. Com li traiem
aquest egocentrisme?
Egoisme i egocentrisme
no són la mateixa cosa. Caldria discernir quin és el cas concret d’aquest nen:
si és egoista o és egocèntric (o les dues coses alhora).
L’egoisme es un
amor desmesurat cap a mi mateix, que em fa posar sempre per davant les meves
necessitats, i em fa ignorar les dels altres si s’oposen a les meves.
L’egocentrisme és
creure que tot el món gira al meu voltant. És completament normal en nens
petits de 3 o 4 anys, però a mesura que van creixent, aprenen a entendre el
punt de vista dels altres, amb la qual cosa van perdent l’egocentrisme
(normalment).
En adolescents, l’egocentrisme
se sol manifestar en que creuen que tothom els mira, els observa, i s’interessa
per ells. En alguns això els provoca timidesa. En altres els fa sentir-se
especials i una mica herois. Habitualment aquest tret de la personalitat
continuarà en part fins a l’etapa adulta, simplement que a mesura que el noi es
va fent gran i el seu pensament guanyi en objectivitat, aprendrà a
controlar-ho.
Lluitar contra l’egoisme
i l’egocentrisme no és fàcil en aquesta societat nostra, tan individualista, i
que sap valorar molt bé els èxits individuals, però té dificultats per valorar
els èxits col·lectius. Posaré uns exemples: quan el Barça guanya, els diaris
parlen de Ronaldinho i Eto’o, però s’obliden de la resta de l’equip. Quan una
pel·lícula triomfa, tothom parla del director i de l’actriu protagonista, però
s’obliden de la resta d’actors i de tot l’equip tècnic i de postproducció. Quan
un partit polític guanya les eleccions, tothom glorifica al seu líder, però s’obliden
de la resta de membres del partit. La tele, els diaris i les revistes
necessiten una foto per la portada, i els èxits col·lectius sempre s’atribueixen
a persones concretes amb noms i cognoms, sense pensar en tothom qui porten al
darrera.
Amb això el que
vull dir és que, quan els caps intentem educar l’altruisme en els nens, en
realitat estem lluitant contracorrent, i per tant haurem de ser molt pacients.
De vegades farem dues passes endavant i una endarrere, però amb paciència i
constància podem acabar inculcant en els nostres nois i noies els valors de l’amistat,
el companyerisme, el respecte, la solidaritat, el compartir,...
I com ens ho fem
per inculcar aquests valors?
Doncs, primer de
tot, cal desenvolupar en el nen el sentit de la EMPATIA. L’empatia és la capacitat que té una persona de ficar-se
en la pell d’una altra, d’entendre els seus sentiments, de compartir amb ella
les seves alegries i les seves tristeses. Ens permet entendre les necessitats i
els problemes dels altres, i reaccionar en conseqüència.
I com ens ho fem
per desenvolupar l’empatia?
Doncs en base a
sis coses:
1) LA CONVIVÈNCIA AMB ELS ALTRES: conviure
amb els altres ens ajuda a entendre’ls. Aquesta convivència ja es dóna durant
els caus setmanals, però també és molt important fer sortides de cap de setmana i campaments que durin diversos
dies.
2) EL TREBALL EN EQUIP: és una habilitat
que s’adquireix amb la pràctica. Aplicant el mètode escolta estareu ensenyant a treballar en equip:
a) Quan repartiu els nens en petits grups, i els doneu una organització
interna, un estil de funcionament democràtic, i els adjudiqueu feines a fer.
b) Quan feu accions i projectes en grup,
seguint els passos que marca la Pedagogia
del Projecte.
3) ELS JOCS NO COMPETITIUS: especialment
els "Jocs de confiança" (que no s’han de posar en pràctica fins que
els nens es coneguin bé entre ells), els "Jocs cooperatius", els
"Jocs de comunicació" i els "Jocs de resolució de
conflictes". Consulta aquesta selecció
de jocs adequats per a cada edat.
4) LES ACCIONS REFLEXIVES: per mitjà de
contes, textos i reflexions ajudem al nen a pensar sobre els temes de l’amistat,
la solidaritat, el compartir, etc. Aquí tens un recull d’activitats per a la reflexió: fixa’t en els apartats "Saber compartir. Per la
solidaritat.", "No jutjar
per les aparences. Contra la discriminació.", "El millor tresor: l’amistat", i "La veritable felicitat".
5) EL REFORÇ POSITIU: haureu d’estar
atents al comportament del nen, per premiar-lo cada cop que veieu en ell un
comportament altruista, en favor dels altres. I com se’l premia? Doncs elogiant
el que acaba de fer, amb unes paraules agradables, un copet a l’esquena (una
carícia al cabell si és un nen petit), un “així m’agrada” o un “ho has fet molt
bé”. I si es tracta d’una cosa molt grossa, posant-lo d’exemple a la resta de
la classe (“Mireu el que acaba de fer en Xavier. Molt bé Xavier, molt bé!”).
Aneu en compte, però, perquè un excés d’elogis acaba perdent valor.
6) UN CLIMA ADEQUAT: Heu de construir un
context cooperatiu (en comptes de competitiu). La vostra forma de treballar en
el cau ha de fomentar el treball en grup, la cooperació, el saber compartir, el
“tot ho fem entre tots”, el “tots som importants”,...