La Terra vista des de l'espai

 

 

LA TERRA, el planeta blau

Òrbita i rotació

La Terra és el tercer planeta en ordre de distàncies al Sol (149,6 milions de Km). La llum del Sol triga poc més de 8 minuts en recórrer aquesta distància. La seva òrbita és gairebé circular, y tarda 365 dies en completar-la. A aquest període de temps l’anomenem any.
Dóna una volta sobre sí mateixa (rotació) cada 24 hores. A aquest període de temps l’anomenem dia.

 

Massa i dimensions

Amb 12.756 Km de diàmetre, la Terra és el més gran dels planetes interiors. És el més dens (més sòlid) de tots els planetes: 5 vegades i mitja més dens que l’aigua. La seva massa és més gran que la massa de Mercuri, Venus, Mart i la Lluna junts. Gràcies a això, la gravetat a nivell de superfície és la tercera més gran del Sistema Solar, només superada per les de Júpiter i Neptú.

 

 

 

Atmosfera i clima

L’atmosfera ens protegeix de les perilloses emissions de rajos X, rajos gamma i radiació ultraviolada que provenen del Sol i d’altres estrelles. Dispersa la llum i absorbeix calor; de dia evita que la Terra s’escalfi massa, i de nit que es refredi. També ens protegeix dels meteoroides que impacten contra el planeta: la majoria es cremen abans de tocar la superfície.

L’atmosfera de la Terra es composa principalment de nitrogen (78%) i oxigen (21%). Aquest oxigen no existia a l’atmosfera primitiva, sinó que ha estat fabricat pels éssers vius al llarg de milers de milions d’anys, i s’ha anat acumulant. Gràcies a aquest oxigen, es va formar una capa d’ozó a l’estratosfera que protegeix la Terra dels perillosos rajos ultraviolats del Sol, la qual cosa va permetre als animals abandonar el medi aquàtic i conquerir els continents.

També té una proporció molt petita de CO2 que permet malgrat tot un significatiu efecte hivernacle. La temperatura mitja del planeta és d’uns 14ºC (8,5ºC sobre els continents i 16ºC sobre els oceans). Si no fos pel CO2 les temperatures estarien permanentment sota zero i els oceans estarien congelats.

La inclinació de l’eix de rotació del planeta (23º) és la responsable dels períodes estacionals (hivern, primavera, estiu...) en variar al llarg de l’any l’angle com ens arriben els rajos solars. Quan l’hemisferi nord està apuntant en direcció al Sol, aquí és estiu, mentre que a l’hemisferi sud serà hivern. I a l’inrevés, quan és l’hemisferi sud el que apunta cap al Sol, allà serà estiu, mentre que aquí serà hivern.

Nota: les estacions no tenen res a veure amb la distància de la Terra al Sol. De fet, quan a l’hemisferi nord és estiu la Terra es troba més allunyada del Sol que quan és hivern.

 

El planeta Terra està esquitxat de núvols de vapor d'aigua

 

 

La inclinació de l'eix terrestre determina les estacions

 

El camp magnètic terrestre ens protegeix de les emissions del Sol

 

 

Magnetosfera

La Terra està rodejada per un potent camp magnètic que ens protegeix de les perilloses emissions del Sol. Si no fos per ell, les Ejeccions de Massa Coronal que de tant en tant surten del Sol deteriorarien la nostra atmosfera, mentre que els rajos ultraviolats i el vent solar ens anirien poc a poc desposseint de l’aigua.

La magnetosfera es genera al nucli de la Terra: la rotació del planeta ocasiona un efecte de dinamo en el nucli metàl·lic, que està parcialment fos per la calor interna. Ni Venus ni Mart no tenen magnetosfera; en el cas de Venus perquè la rotació és massa lenta; en el cas de Mart perquè en ser un planeta molt més petit el seu interior ja s’ha refredat i el nucli s’ha solidificat.

 

 

Aigua

La Terra és l’únic planeta del Sistema Solar amb aigua líquida a nivell de superfície. Els oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra. Juguen un paper fonamental en el temps atmosfèric i en el clima. D’aigua se n’ha trobat a molts llocs del Sistema Solar, però sempre en forma de gel o vapor. El marge de temperatures i pressions en què l’aigua pot romandre en estat líquid és molt estret, però la Terra, gràcies a la seva distància al Sol, a la composició i densitat de la seva atmosfera, a la magnetosfera,... té totes les condicions adequades.

Les marees que fan pujar i baixar periòdicament el nivell del mar es produeixen per l’atracció gravitatòria de la Lluna i el Sol. Un cicle complert dura 24 hores i 50 minuts, i en ell es produeixen 2 plenamars i 2 baixamars (el temps entre una i l’altra és de 6 hores i 12 minuts).

 

El 71% de la superfície terrestre està recobert d'aigua líquida salada  

Els cicles geològics

Hi ha dos grans processos que han modelat la superfície del nostre planeta i que han tingut una decisiva importància en l'evolució i distribució de la vida:

  • L'existència, d'una banda, d'una atmosfera i una hidrosfera ha provocat un continu procés d'erosió, transport i sedimentació de les roques.

  • Per altra banda, durant milers de milions d'anys s'ha anat succeint un lent però continu desplaçament de les plaques que formen la part externa del planeta, originant l'anomenada tectònica de plaques. Els continents s'uneixen entre sí o es fragmenten, els oceans s'obren, s'alcen muntanyes, erupcionen volcans, es modifica el clima, influint tot això, de forma molt important en l'evolució i desenvolupament dels éssers vius.

 

 

Vida

La Terra és, fins ara, l'únic racó de l'Univers on sabem que hi ha vida. Les condicions en el nostre planeta són òptimes perquè la vida es desenvolupi. Són moltes i molt variades les particularitats que fan del nostre petit punt blau un racó especial, favorable per a la vida. No les desgranarem ara aquí, seria molt llarg explicar-les totes, i és un tema que es mereix un capítol a part. N'hi ha prou a dir que l'existència de vida a la Terra està íntimament lligada a la presència d'aigua líquida. A la Terra, allà on hi ha aigua hi ha vida.

Fa almenys 3.600 milions d'anys (*), en un oceà primitiu que suposem carregat amb diferents tipus de molècules orgàniques, apareixerien els primers éssers vius, similars als actuals bacteris. Els primers organismes multicel·lulars no es formarien fins fa 1.700 milions d’anys. Fa uns 700 milions d'anys es va accelerar el ritme d'aparició de nous tipus de vida; tots els grans grups d'organismes que ara coneixem: invertebrats, vertebrats, plantes, etc. van anar apareixent en uns pocs centenars de milions d'anys. Les primeres plantes van conquerir els continents fa 450 milions d’anys, i a partir d’aleshores els éssers vius deixen d'estar limitats a la vida aquàtica i conquisten el medi terrestre i aeri.

 

  Les condicions a la Terra són molt favorables per a la vida  

(*) Nota: en realitat no hi ha unanimitat entre els experts sobre el moment d’aparició de la vida. Alguns s’aventuren a situar-lo fa 3.850 milions d’anys. Les restes fòssils més antigues ens donen una data entorn dels 3.600 o 3.700 milions d’anys, però hi ha qui considera que aquestes restes són d’origen geoquímic, i no biològic. Les següents restes fòssils més antigues tenen entre 2.700 i 2.800 milions d’anys.

Actualment es calcula que existeixen 2 o 3 milions d'espècies diferents d’éssers vius, però al llarg de tota la història de la Terra han existit uns 1.000 milions d’espècies, ara ja extintes.

En el futur, es creu que la Terra podrà continuar allotjant vida entre 500 i 1.500 milions d’anys més; després, la lluminositat creixent del Sol evaporarà els oceans i extingirà tota la vida.

 

Satèl·lits

La Terra té un únic satèl·lit natural, que és la Lluna, de la qual en parlem al següent capítol.

 

 

 

Capítol anterior Capítol següent: la Lluna Capítol següent