Venus és el planeta més proper a nosaltres. A simple vista sembla una estrella molt brillant (de fet és la més brillant de totes), però en realitat no és una estrella sinó un planeta.

És un planeta de grandària similar a la Terra, totalment recobert de núvols blancs. Durant un temps els astrònoms es van imaginar que sota dels núvols hi hauria selves tropicals repletes de vida. Ara sabem que aquests núvols no són d’aigua, sinó d’àcid sulfúric, i que la vida en el planeta és impossible, per culpa de la calor infernal (480ºC), els vents huracanats (400 km/h) i la pressió atmosfèrica aixafadora (90 atmosferes).

És la primera "estrella" en brillar o l’última en desaparèixer (serà una o altra depenent del mes), per això se’l coneix popularment com "Estel del matí" ("Lucero del Alba") quan se'l veu cap a l'est abans de sortir el Sol, i també "Estel de la tarda" quan és el primer astre en aparèixer cap a l'oest poc després de posar-se el Sol, però en realitat es tracta del mateix cos.

Brilla amb una llum blanca molt intensa i en un lloc totalment a les fosques pot arribar a produir ombres en els objectes.

Vist amb prismàtics, si teniu la imatge fixa i ben enfocada, podeu arribar a veure que té fases, igual que la Lluna. Això vol dir que de vegades només veiem il·luminada la meitat del planeta, segons la posició en què estigui respecte al Sol (tal com passa amb la Lluna). Cal mirar-lo durant les hores crepusculars (al vespre i a l’alba, quan encara no és fosc del tot i el cel té un color violeta-blavós); d’aquesta manera el veurem com si fos una lluna petiteta. En canvi, si el mirem quan ja és negra nit, només veurem una estrella molt brillant a la que li surten raigs de llum.

Amb el telescopi es pot apreciar la fase perfectament. De vegades podrem veure petites diferències de brillantor en els núvols. És interessant veure com va canviant aquesta fase conforme van passant els dies. Els millors dies per a veure’l són aquells en què està visualment més separat del Sol (*); vet aquí els pròxims dies en què això passarà:

• 27 de març del 2012, al vespre, després de posar-se el Sol.
• 15 d’agost del 2012, de matinada, abans de la sortida del Sol.

* En realitat, cal aclarir que el millor moment no serà estrictament en aquests dies, sino les setmanes prèvies (si es veu de matinada) i posteriors (quan es veu al vespre) a aquests dies.

Un trànsit de Venus és quan des de la Terra observem aquest planeta passar per davant del Sol, de manera que veiem la seva silueta retallada sobre el disc solar. És un esdeveniment gens freqüent (es dóna un parell de vegades cada segle). El proper succeirà el 6 de juny del 2012, i durarà unes 7 hores.

Més informació sobre Venus

Mapa i coordenades de la posició actual