 |
|
|
|
CONSTEL·LACIONS: Orió, Ca Major, Ca Menor, Llebre, Plèiades (Taure).
MESOS: febrer i març
Llegendes relacionades:
Altres constel·lacions relacionades: Escorpí, Serpentari.
El naixement d'Orió
Hirieo, el fundador de la ciutat de Hiria, a Beòcia, mai havia conegut cap dona però desitjava malgrat tot tenir un hereu.
Un dia, els déus Zeus, Hermes i Posidó el van visitar al seu palau. Hirieo va sacrificar per a ells el millor bou del seu ramat.
Més tard els va preguntar què podia fer per tenir un descendent sense haver de casar-se. Zeus li va fer portar la pell del bou que Hirieo havia sacrificat per a ells i li va demanar que orinés al damunt. Així ho va fer, i llavors els tres déus van enterrar la pell en el jardí del palau i van marxar.
Nou mesos més tard, va aparèixer en el lloc on la pell havia estat enterrada un nen al que Hirieo va donar el nom d'Orió (perquè havia nascut de l'orina). Posidó, déu de l'oceà, li va donar la facultat de caminar sobre la superfície del mar. Quan va arribar a l'edat adulta, era molt però que molt gran, un autèntic gegant.
Un gran caçador
Orió era un excel·lent caçador. L'acompanyaven els seus dos fidels gossos de caça: el ca major i el ca menor. El ca major era tan veloç que una vegada va atrapar una guineu en plena carrera, gesta que va impressionar fins i tot a Zeus.
 |
Enopió, rei de la illa de Quíos, va demanar a Orió que es vingués a caçar a la seva illa, per a ajudar-la a alliberar-se del flagell de les feres. Va ser rebut en la cort del rei i allí es va enamorar de la seva filla, la princesa Merope. Enopió va voler lliurar-se d'aquest incòmode pretendent, pel que va decidir prometre-li la mà de la seva filla si aquest aconseguia exterminar per complet de Quíos a totes les feres que atacaven a homes i bestiar. Enopió estava convençut que Orió no ho assoliria, però aquest era un excel·lent caçador i no va tenir cap problema per acomplir l'encàrrec. Quan va regressar i va demanar la mà de Merope, Enopió es va desdir de les seves promeses, l'enamorat Orió es va empipar i va saquejar el palau, sent no obstant això finalment capturat per l'exèrcit de llancers del rei. Com a càstig, Enopió el va cegar i el va abandonar a la platja. Orió va marxar llavors directe a través del mar fins a la illa de Lemnos, on va ser atret per la forja de Hefest, qui va acceptar cedir-li com a pigall ("lazarillo") al seu ajudant Cedalió. Així, guiat pel noi, Orió va regressar al mar i i va caminar cap a aquest per a trobar-se amb el sol. Durant el seu camí, va recuperar miraculosament la vista. |
L'assetjament a les Plèiades
Una vegada recuperada la vista, Orió no podia venjar-se directament del rei Enopió, ja que gaudia de la protecció del propi Hefest. No obstant això, va perseguir sense treva durant cinc llargs anys a Merope i a les seves sis germanes, les Plèiades. Els seus noms eren Merope, Taigete, Maya, Electra, Alcyone, Celaeno i Asterope (i eren en realitat filles d'Atlas i Pleione). Aquestes, cansades de tal assetjament, van suplicar a Zeus que les alliberés de tan molest encalçador ("acosador"). Zeus es va compadir d'elles i va convertir a les set germanes en coloms que van alçar el vol arribant fins al cel i convertint-se en estrelles (cúmul de les Plèiades - M45), posant-se sobre el llom del toro (constel·lació de Taure) que les protegeix d'Orió.
La seva mort
Es diu que Artemisa, la deessa caçadora, es va enamorar d'Orió, la qual cosa va enutjar a Apol·lo, déu del sol i germà bessó d'Artemisa, ja que aquesta havia fet vot de castedat. Un dia Orió es gloriava davant dels seus amics de que ni tigres, ni panteres, ni lleons o serps podien atemorir-lo. En aquestes que va aparèixer un escorpí (constel·lació d'Escorpí), diuen que enviat pel mateix Apol·lo, i tots els amics d'Orió es varen apartar espantats. Ell va riure irònicament, davant de la ridiculesa d’aquell petit i insignificant animal. I ja l’anava a esclafar amb el peu quan l’animal el va picar amb el seu agulló. El verí es va estendre ràpidament, i Orió va caure al terra mig mort.
Afortunadament, el metge Asclepi (constel·lació de Serpentari) passava per allà, i el va poder curar amb el seu beuratge especial, capaç de reviure als morts (veieu la llegenda Asclepi i la immortalitat). Però el déu Zeus no estava disposat a permetre més resurreccions, i va fer caure un llamp sobre el pobre Asclepi, que va deixar-lo fulminat. De l’impacte del llamp, Orió va caure al mar, però no va morir, sinó que es va aixecar, i va començar a caminar sobre les aigües, tal i com ell era capaç de fer.
Apol·lo, en veure que Orió escapava, enganyà a Artemisa perquè li disparés amb una fletxa, ja que ella era una gran tiradora, dient-li que era un monstre marí; ella el va matar i en descobrir-ho implorà als déus que li retornessin la vida però això li fou negat per Zeus.
No obstant això, el déu suprem va accedir a col·locar a Orió en el firmament amb els seus dos fidels gossos de caça (constel·lacions del Ca Major i del Ca Menor) i una llebre (constel·lació de la Llebre), perquè els homes, quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades, recordessin les seves aventures com a caçador. També es va encarregar Zeus de situar en el cel a l'escorpí, però va anar amb compte de posar-lo el més allunyat possible del gegant perquè mai més tornessin a enfrontar-se. D'aquesta manera, quan Orió desapareix de la volta celeste és quan fa la seva aparició Escorpí. Mentre que Orió apareix durant l'hivern, Escorpí ho fa a l'estiu.
Zeus també li va donar el domini de les tempestes, el gel i el vent, i des de llavors, quan apareix Orió sobre el firmament, aquest porta amb sí el vent, el fred, les tempestats, els gels, les neus i els gebres, que tan abundants són a l'hivern sobre la Terra, coincidint amb l'arribada d'aquesta constel·lació.
 |
Els voltants de la constel·lació d'Orió representen una autèntica escena de caça, on no hi falten ni la llebre ni els gossos. |
