| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: problemes freqüents.

Problemes freqüents durant les sortides.

 

FER-SE PIPÍ AL LLIT (o caca a sobre)

 

L’eneuresi nocturna és un trastorn consistent en orinar-se al llit durant la nit de manera involuntària. A banda de les molèsties que això pugui causar als pares o als caps, el que cal tenir més present és que pot afectar emocionalment al nen.

Deixarem de banda les causes mèdiques i els tractaments d’aquest trastorn, i ens centrarem en la manera com nosaltres podem ajudar al nen o nena. Per començar us donaré algunes dades:

·      És al voltant dels 3 anys quan els nens comencen a mantenir-se secs durant la nit, però aproximadament un 15% dels nens més grans de 3 anys encara mullen el llit.

·      El problema afecta més sovint als nens que a les nenes.

·      És freqüent que hi hagi antecedents familiars.

·      Usualment el trastorn es resol en arribar a la pubertat.

·      La majoria de les vegades no hi ha cap problema emocional com a causa.

 

El més important que hem de recordar, és que els nens no s’orinen al llit a propòsit, i que en general els fa vergonya quan passa.

 

Coses que NO s’han de fer MAI:

·      ridiculitzar-lo

·      renyar-lo

·      fer-lo sentir culpable

·      avergonyir-lo davant dels altres

 

Coses que haurien de fer els pares:

·      motivar-lo a intentar mantenir-se sec.

·      animar-lo i demostrar-li confiança en què aviat arribarà a dormir la nit sencera sense mullar

·      seguir atentament l’evolució del problema conjuntament amb el nen: veure quants dies es mulla, que ajudi a canviar els llençols, etc.

·      elogiar-lo i reconèixer el seu esforç els matins que es lleva sec.

·      recompensar-lo si aconsegueix passar alguns dies sense mullar el llit.

 

Com a caps, podem ajudar de la següent manera:

·      No deixeu que els altres nens sàpiguen que algú s’ha fet pipí al llit, perquè això provocaria la vergonya de l’afectat, que probablement no voldria tornar a venir a cap sortida.

·      Advertiu als pares de què us avisin si el seu fill o filla pot patir aquest problema. Deixeu clar també que vosaltres sabeu com portar el tema, i que per tant aquest trastorn no ha d’impedir a ningú de venir a les sortides o campaments.

·      Els nens que poden patir el problema han de dur sempre un pijama de recanvi, que guardaran dins una butxaca de la motxilla, per així tenir-lo més a mà durant la nit si cal canviar-se el pijama. Tampoc és mala idea que portin un sac de recanvi o una funda per protegir el matalàs.

·      També recomano que aquests nens portin un bolquer calçeta per a cada una de les nits que haurà de passar de campaments. Actualment es fan bolquers calçeta amb talles grans de fins a 15 anys d'edat. Són fàcils de posar i treure; ho pot fer el mateix nen tot sol. Es poden dur discretament sota el pijama sense que es noti, i l'aparença exterior és similar a la de la roba interior (calçes i calçotets). Demaneu als pares que els hi comprin, i que hi possin també una bosseta opaca amb cada bolquer (de manera que el nen podrà discretament llençar-lo a la basura si quan es lleva està moll).

·      Feu que tothom vagi a fer un riu just abans d’anar-se’n al llit.

·      Limiteu els líquids que beuen durant les tres hores abans d’anar-se’n a dormir (un got com a molt).

·      No doneu de beure als nens productes amb cafeïna, com ara cafè o Coca Cola, ni tan sols a l’hora de dinar. Sí que poden prendre la Coca Cola sense cafeïna.

·      Lleveu a mitja nit als nens o nenes amb risc de patir el problema per tal que puguin buidar la bufeta (repartiu-vos les nits entre els caps).

·      Els nens petits, segurament us cridaran a vosaltres si es desperten i es troben molls. Procureu que els altres nens no es despertin, però si algú demana, dieu que us heu llevat perquè aquell nen té mal de panxa (no dieu als altres que s’ha fet pipí al llit).

·      Si algun nen descobreix que hi ha un sac moll, l’excusa serà que es va vessar una cantimplora.

·      No deixeu que continuïn dormint amb el pijama o el sac moll, perquè podrien refredar-se. En cas de necessitat, podeu recórrer a xandalls, anoracs, llençols, mantes, tovalloles,... per mantenir-los abrigats i secs.

·      L’endemà al matí, tothom (insisteixo, tothom) ha de penjar el seu sac per ventilar-lo. Això, a més de ser una bona mesura higiènica, us servirà per eixugar els sacs que estiguin humits passant desapercebuts entre els altres. Tanmateix, compte!!, no es posi a ploure i acabeu amb tots els sacs molls.

 

Un altra problema que us podeu trobar, i que resulta més molest, és el dels nens que es fan caca a sobre. Normalment hi ha algun problema físic o emocional al darrera. Les conseqüències socials d’aquest trastorn poden ser molt greus, perquè els amics es burlaran d’ell i els adults tendiran a evitar-lo. Per això cal que sigueu molt comprensius amb el nen o nena que pateixi aquest problema i ajudar-lo a dissimular tant com sigui possible. Normalment el primer símptoma és la pudor. Parleu amb el nen afectat: és important que us avisi quan estigui brut. Porteu-lo a la dutxa o al riu, i deixeu que sigui ell mateix qui es renti i es posi roba neta. La roba bruta és millor deixar-la dins una galleda en remull amb aigua freda i sabó.

Per algun motiu que desconec, els pares tendeixen a “oblidar-se” de mencionar que el seu nen pateix aquest problema; per tant us recomano que abans de marxar de campaments demaneu als pares que us avisin de qualsevol trastorn que puguin patir els seus fills; ho haureu de fer amb molta mà esquerra, perquè possiblement no ho voldran parlar davant dels altres pares.