|
L’eneuresi
nocturna és un trastorn consistent en orinar-se al llit durant la nit de manera
involuntària. A banda de les molèsties que això pugui causar als pares o als
caps, el que cal tenir més present és que pot afectar emocionalment al nen.
Deixarem de banda
les causes mèdiques i els tractaments d’aquest trastorn, i ens centrarem en la
manera com nosaltres podem ajudar al nen o nena. Per començar us donaré algunes
dades:
·
És al
voltant dels 3 anys quan els nens comencen a mantenir-se secs durant la nit,
però aproximadament un 15% dels nens més grans de 3 anys encara mullen el llit.
·
El
problema afecta més sovint als nens que a les nenes.
·
És
freqüent que hi hagi antecedents familiars.
·
Usualment
el trastorn es resol en arribar a la pubertat.
·
La
majoria de les vegades no hi ha cap problema emocional com a causa.
El més important
que hem de recordar, és que els nens no s’orinen al llit a propòsit, i que en
general els fa vergonya quan passa.
Coses que NO
s’han de fer MAI:
·
ridiculitzar-lo
·
renyar-lo
·
fer-lo
sentir culpable
·
avergonyir-lo
davant dels altres
Coses que haurien
de fer els pares:
·
motivar-lo
a intentar mantenir-se sec.
·
animar-lo
i demostrar-li confiança en què aviat arribarà a dormir la nit sencera sense
mullar
·
seguir
atentament l’evolució del problema conjuntament amb el nen: veure quants dies
es mulla, que ajudi a canviar els llençols, etc.
·
elogiar-lo
i reconèixer el seu esforç els matins que es lleva sec.
·
recompensar-lo
si aconsegueix passar alguns dies sense mullar el llit.
Com a caps, podem
ajudar de la següent manera:
·
No
deixeu que els altres nens sàpiguen que algú s’ha fet pipí al llit, perquè això
provocaria la vergonya de l’afectat, que probablement
no voldria tornar a venir a cap sortida.
·
Advertiu
als pares de què us avisin si el seu fill o filla pot patir aquest problema.
Deixeu clar també que vosaltres sabeu com portar el tema, i que per tant aquest
trastorn no ha d’impedir a ningú de venir a les sortides o campaments.
·
Els
nens que poden patir el problema han de dur sempre un pijama de recanvi, que
guardaran dins una butxaca de la motxilla, per així tenir-lo més a mà durant la
nit si cal canviar-se el pijama. Tampoc és mala idea que portin un sac de
recanvi o una funda per protegir el matalàs.
·
Feu
que tothom vagi a fer un riu just abans d’anar-se’n al llit.
·
Limiteu
els líquids que beuen durant les tres hores abans d’anar-se’n a dormir (un got
com a molt).
·
No
doneu de beure als nens productes amb cafeïna, com ara cafè o Coca Cola, ni tan
sols a l’hora de dinar. Sí que poden prendre la Coca Cola sense cafeïna.
·
Lleveu
a mitja nit als nens o nenes amb risc de patir el problema per tal que puguin
buidar la bufeta (repartiu-vos les nits entre els caps).
·
Els
nens petits, segurament us cridaran a vosaltres si es desperten i es troben
molls. Procureu que els altres nens no es despertin, però si algú demana, dieu
que us heu llevat perquè aquell nen té mal de panxa (no dieu als altres que
s’ha fet pipí al llit).
·
Si
algun nen descobreix que hi ha un sac moll, l’excusa serà que es va vessar una
cantimplora.
·
No
deixeu que continuïn dormint amb el pijama o el sac moll, perquè podrien
refredar-se. En cas de necessitat, podeu recórrer a xandalls, anoracs,
llençols, mantes, tovalloles,... per mantenir-los abrigats i secs.
·
L’endemà
al matí, tothom (insisteixo, tothom) ha de penjar el seu sac per ventilar-lo.
Això, a més de ser una bona mesura higiènica, us servirà per eixugar els sacs
que estiguin humits passant desapercebuts entre els altres. Tanmateix,
compte!!, no es posi a ploure i acabeu amb tots els sacs molls.
Un altra problema
que us podeu trobar, i que resulta més molest, és el dels nens que es fan caca
a sobre. Normalment hi ha algun problema físic o emocional al darrera. Les
conseqüències socials d’aquest trastorn poden ser molt greus, perquè els amics
es burlaran d’ell i els adults tendiran a evitar-lo. Per
això cal que sigueu molt comprensius amb el nen o nena que pateixi aquest
problema i ajudar-lo a dissimular tant com sigui possible. Normalment el primer
símptoma és la pudor. Parleu amb el nen afectat: és important que us avisi quan
estigui brut. Porteu-lo a la dutxa o al riu, i deixeu que sigui ell mateix qui
es renti i es posi roba neta. La roba bruta és millor deixar-la dins una
galleda en remull amb aigua freda i sabó.
Per algun motiu
que desconec, els pares tendeixen a “oblidar-se” de mencionar que el seu nen
pateix aquest problema; per tant us recomano que abans de marxar de campaments
demaneu als pares que us avisin de qualsevol trastorn que puguin patir els seus
fills; ho haureu de fer amb molta mà esquerra, perquè possiblement no ho
voldran parlar davant dels altres pares.