|
Secció patrocinada per: |
|
Jocs de paraules (“travallengües”, cap-i-cues,...)
|
No és el mateix dir ...
1) Vi
bo, que boví.
2) Cos de fada, que fa
de cos.
3) Mort de pena, que
pena de mort.
4) Un pessic de pa, que
pa de pessic.
5) Dues tasses de te,
que dues tetasses.
6) “La hija del rajá, que la raja de la hija.”
7) “La calle del Conde del Asalto, que asalto a un conde
en la calle.”
Embarbussaments. (“travallengües”)
(n’hi
ha de repetits perquè és un recull dels que ha anat enviant la gent)
1) Elàstics blaus
mullats fan fàstic. Si es diu ràpid, sembla que es parla en alemany.
2) Cards secs piquen,
verds taquen si es toquen. Sembla alemany.
3) Cards verds taquen,
secs piquen.
4) Cards secs taquen,
verds punxen.
5) Cards verds taquen i
secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen. Sembla alemany
6) Alls tendres et couen
i et piquen. Sembla dit en alemany.
7) Alls secs piquen,
tendres couen.
8) En un got net no hi
pot haver-hi hagut mai vi. Si es diu ràpid, sembla que es parla en
anglès.
9) Pel maig, rai; si em
put l'alè de tant tossir, jo no li veig el pèl a l'ou. Sembla anglès
10) En quin tinter té
tinta Anton? Sembla xinès.
11) A les cinc quan donc el tai; ja ho sé, caic sec. Sembla xinès
12) Al pi petit no li
cal escala, si li cal, du-li. Dita ràpid, sembla xinès.
13) A pi xic escala no
li cal, i si li cal du-li!
14) Al pi alt escala hi
cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li.
15) És que sé que compra
pa un bon xaval a punt de suar? Sembla francès
16) A peresa no el
guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. Sembla
portuguès
17) S'alça la matina,
carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli? Sembla italià
18) La brida del ruc
quan rellisca d'un buf t'esberla la closca. Sembla rus
19) Les carxofes de
Polop, quan bullen fan xop-xop. Sembla rus.
20) Fugi, mare!, poc hi
'nava amb una saca. Sembla japonès
21) I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. Sembla àrab
22) Ho veus que'era, bagarra?, amb el casc i
la gorra se sua. Sembla euskera
23) Avis murris viatgen
amb òmnibus gratis. Sembla llatí.
24) Avis murris porten
els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. Sembla llatí
25) Quan puja l'autómnibus de Gràcia l'àvia sua. Si es diu ràpid,
sembla que es parla en llatí.
26) Duc
pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc.
27) Teta tonta, tanta tinta tota t'unta.
28) En Llapes i en LLepes van fer un
bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul.
29) En Panxo li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un
punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa'm, però
a la panxa no.
30) En Pinxo li va dir
al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir-li al Pinxo: Punxa'm però a la panxa no! Un
pinxo pinxet punxava la panxa d'un panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo
pinxet, no punxis brut!.
31) En un pot no hi pot
haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut.
32) Un plat pla, blau
clar, ple de pebre negre està.
33) Un plat pla, blanc,
ple de pebres verds està.
34) Un plat pla ple de
pebre negre està.
35) Un plat blanc pla
ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està.
36) Dins cap cap cap un cap de corda.
37) Cap cap pla, cap al cap del replà.
38) En cap d'aquests
caps no cabria mai el meu cap que en el teu cap en cap cap.
39) En cap cap cap el que cap en aquest cap.
40) En quin cap cap? En cap cap cap!
41) En cap cap cap que Déu deu deu.
42) Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que
deu i deu el que diu.
43) Setze jutges d'un
jutjat mengen fetge d'un penjat.
44) Setze jutges d'un
jutjat mengen fetge d'un penjat, si el jutjat es despenges es menjaria el setze
fetges dels setze jutges que l'han jutjat.
45) Paula para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.
46) La mare d'en Tano quan era gitano i tocava el piano.
47) Per la carretera de
Roses passa un carro carregat de rocs.
48) Un carro carregat de
terra roja per la carretera de Catarroja.
49) Un carro carregat de
rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rabia
li corria al darrera.
50) Un carro carregat de
rocs per la carretera del Garraf.
51) Senyora, diu la senyora
si s’enyora de la senyora.
52) Com a ploure, prou
que plou Pau, però plou poc.
53) Plou poc, però per
lo poc que plou, plou prou. Dir-la depressa i
amb la boca plena de menjar.
54) A Pons pocs i bons,
i encara els que són bons no són de Pons.
55) Arribes a Ribes,
Ribes?
56) A Ribes si hi
arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l'hospital.
57) Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants.
Diu:
tants?. Diu: si. I quant (valen)?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu:
tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull !
58) Tu, maca, que sola
que vas... Si és diu de pressa sembla que diguis tomaca, cassola i
cabàs.
59) Digues dues dagues.
60) A mi sí, que re mi
fa si fa sol o si no en fa.
61) Davant del cine hi
ha l'alzina.
62) Duc com puc un ruc a
un duc rus mut.
63) Què dius ara que diu
Sara?
64) Qui roba una arrova
de roba no roba l'arrova, que roba la roba.
65) La rica de la
parròquia no duu perruca perquè li reca.
67) Babau, beu vi bo i
viu bé.
68) Tinc cinc fills
tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc.
69) A Rubí cotó collir.
A Rodó collir cotó. A veure si la dieu ben ràpid ...
70) Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es
trenquin?.
71) Un remolinet
d'al·lotes, d'al·lotes un remolí, que ens hi arremolinam?
Arremolinem-nos-hi.
72) Un brot de remerolí i un brot de remerolera,
que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi.
73) Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà,
jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se.
74) El cel està
enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador
que el desenrajoli bon desenrajolador serà.
75) L'arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbeconstantinobilitzar.
El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador
serà.
76) Pare, una haca l'he
treta, l'altra haca l'ha trac? Per dir-la cridant.
77) La Clara viu a la
cala d'Alacant.
78) Aquesta botella té
tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó
té. Cal pronunciar-la el més ràpid possible.
79) Una bota té vi, vi
té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té.
80) Si hi ha neu no hi
aneu. Si pronunciem la frase amb rapidesa sembla que ens estiguem
contradient, tot i que només estem donant un bon consell.
81) Quatretonda
la redonda, Benigànim el
pollós, Xàtiva la socarrada i Llutxent el pedregós.
82) Pere Pau, pintor
pastera, pinta portes per poc preu.
83) Pere Prat Paret,
pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant.
84) Jo visc al bosc i
busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
85) Poma, pera, ...qui
li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau.
86) Quin fum fa? Fa un
fum fi.
87) Que te creus que te
crec.
88) La perdiu diu a la
garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu.
89) Tinc tanta set que a
les cinc tinc son.
90) Tinc una son, una
gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passaria.
91) Un tigre, dos
tigres, tres tigres ... S´ha de dir ben depressa.
92) Ala, baliga-balaga,
vés a cabdellar fil fi.
93) Vaig a bosc a cavall
de la post. La post se gira i el "cagarro" s'estira.
94) Entre a un hort, a
genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits. Si
es diu ràpid, sempre s'acaba dient "codint collons".
95) A genollons pujava
la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera.
Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas.
96) De genollons collia codonys, quant més m'agenollava, més
codonys trobava. Quant més m'ajupia, més codonys collia.
97) De genollons collia, collia; de genollons
collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava.
98) Codonys collia la
tia Maria de genollons, collia codonys de genollons.
99) Codonys collia a
l'hort de la tia Maria.
100) Que bé vius que quin vi beus!
101) “El
perro de San Roque no tiene rabo porque Ramón Ramírez se lo ha robado”
102) Un plat pla ple de fetge fregit en un plat pla. Si us hi fixeu té una tornada que fa més difícil i curiós encara el joc.
(frases que
sonen igual si es llegeixen del dret o del revés. També dites “cap-i-cues”)