|
||||||
Jocs de paraules (“travallengües”, cap-i-cues,...)
No és el mateix
dir ...
1) Vi bo, que boví.
2) Cos de fada, que fa de cos.
3) Mort de pena, que pena de mort.
4) Un pessic de pa, que pa de pessic.
5) Dues tasses de te, que dues tetasses.
6) “La hija del rajá, que la raja de la hija.”
7) “La calle del Conde del Asalto, que asalto a un conde en la calle.”
Embarbussaments. (“travallengües”)
(n’hi ha de repetits perquè és un
recull dels que ha anat enviant la gent)
1) Elàstics blaus mullats fan fàstic. Si es
diu ràpid, sembla que es parla en alemany.
2) Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. Sembla
alemany.
3) Cards verds taquen, secs piquen.
4) Cards secs taquen, verds punxen.
5) Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic
si es mullen i es taquen. Sembla alemany
6) Alls tendres et couen i et piquen. Sembla
dit en alemany.
7) Alls secs piquen, tendres couen.
8) En un got net no hi pot haver-hi hagut mai vi.
Si es diu ràpid, sembla que es parla en anglès.
9) Pel maig, rai; si em put l'alè de tant tossir, jo
no li veig el pèl a l'ou. Sembla anglès
10) En quin tinter té tinta Anton?
Sembla xinès.
11) A les cinc quan donc el
tai; ja ho sé, caic sec. Sembla xinès
12) Al pi petit no li cal escala, si li cal, du-li.
Dita ràpid, sembla xinès.
13) A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li!
14) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si
cal, du-li.
15) És que sé que compra pa un bon xaval a punt de
suar? Sembla francès
16) A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. Sembla portuguès
17) S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb
allioli? Sembla italià
18) La brida del ruc quan rellisca d'un buf t'esberla
la closca. Sembla rus
19) Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop. Sembla rus.
20) Fugi, mare!, poc hi 'nava
amb una saca. Sembla japonès
21) I la Lilí me li va dir
que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. Sembla
àrab
22) Ho veus que'era, bagarra?, amb el casc i la gorra se sua. Sembla euskera
23) Avis murris viatgen amb òmnibus gratis.
Sembla llatí.
24) Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus
gratis. Sembla llatí
25) Quan puja l'autómnibus
de Gràcia l'àvia sua. Si es diu ràpid, sembla que es parla en llatí.
26) Duc pa sec al sac, sec
on soc i el suco amb suc.
27) Teta tonta, tanta tinta
tota t'unta.
28) En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes,
la tapa i en Llepes, el cul.
29) En Panxo li va dir a en
Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa'm, però a la panxa no.
30) En Pinxo li va dir al Panxo:
Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir-li
al Pinxo: Punxa'm però a la panxa no! Un pinxo pinxet punxava la panxa d'un
panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo pinxet, no punxis brut!.
31) En un pot no hi pot haver-hi hagut mai vi del
fort sense un embut.
32) Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.
33) Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està.
34) Un plat pla ple de pebre negre està.
35) Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un
plat blanc pla ple de pebre negre està.
36) Dins cap cap cap un cap de corda.
37) Cap cap pla, cap al cap
del replà.
38) En cap d'aquests caps no cabria mai el meu cap
que en el teu cap en cap cap.
39) En cap cap cap el que cap en aquest cap.
40) En quin cap cap? En cap
cap cap!
41) En cap cap cap que Déu deu deu.
42) Si qui deu deu diu que
deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
43) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un
penjat.
44) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat,
si el jutjat es despenges es menjaria el setze fetges dels setze jutges que
l'han jutjat.
45) Paula para la taula, para-la bé que el pare ja
ve.
46) La mare d'en Tano quan
era gitano i tocava el piano.
47) Per la carretera de Roses passa un carro carregat
de rocs.
48) Un carro carregat de terra roja per la carretera
de Catarroja.
49) Un carro carregat de rocs, corria per la
carretera, i el carreter carregat de rabia li corria
al darrera.
50) Un carro carregat de rocs per la carretera del
Garraf.
51) Senyora, diu la senyora si s’enyora de la
senyora.
52) Com a ploure, prou que plou Pau, però plou poc.
53) Plou poc, però per lo poc que plou, plou prou. Dir-la
depressa i amb la boca plena de menjar.
54) A Pons pocs i bons, i encara els que són bons no
són de Pons.
55) Arribes a Ribes, Ribes?
56) A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes
vives de jeure a l'hospital.
57) Déu vos guard, que té
guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu:
tants?. Diu: si. I quant (valen)?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu:
tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull !
58) Tu, maca, que sola que vas... Si és diu
de pressa sembla que diguis tomaca, cassola i cabàs.
59) Digues dues dagues.
60) A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa.
61) Davant del cine hi ha l'alzina.
62) Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
63) Què dius ara que diu Sara?
64) Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que
roba la roba.
65) La rica de la parròquia no duu perruca perquè li
reca.
67) Babau, beu vi bo i viu bé.
68) Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims
vint-i-cinc.
69) A Rubí cotó collir. A Rodó collir cotó. A
veure si la dieu ben ràpid ...
70) Quin quinquellaire, de
quin pis, té quinqués que no es trenquin?.
71) Un remolinet d'al·lotes, d'al·lotes un remolí,
que ens hi arremolinam? Arremolinem-nos-hi.
72) Un brot de remerolí i
un brot de remerolera, que ens hi arremolinam?
arremolinem-nos -hi.
73) Un llit ben encaragolat,
qui serà que el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se.
74) El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador
serà.
75) L'arquebisbe de Constantinoble
es vol desarquebisbeconstantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador
serà.
76) Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha
trac? Per dir-la cridant.
77) La Clara viu a la cala d'Alacant.
78) Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té. Cal
pronunciar-la el més ràpid possible.
79) Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té.
80) Si hi ha neu no hi aneu. Si pronunciem la
frase amb rapidesa sembla que ens estiguem contradient, tot i que només estem
donant un bon consell.
81) Quatretonda
la redonda, Benigànim el
pollós, Xàtiva la socarrada i Llutxent el pedregós.
82) Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc
preu.
83) Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per
pintar platets petits, per posar pebre picant.
84) Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que
busco al bosc.
85) Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau?
Rata, aixeta, pany i clau.
86) Quin fum fa? Fa un fum fi.
87) Que te creus que te crec.
88) La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què
fas perdiu? , la garsa li diu.
89) Tinc tanta set que a les cinc tinc son.
90) Tinc una son, una gana i una set, que no dormo,
ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria.
91) Un tigre, dos tigres, tres tigres ... S´ha de dir ben depressa.
92) Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.
93) Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira
i el "cagarro" s'estira.
94) Entre a un hort, a genollons, a collir codonys;
codonys collits amb la punta dels dits. Si es diu ràpid, sempre s'acaba
dient "codint collons".
95) A genollons pujava la costa. A genollons collia
codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys
collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas.
96) De genollons collia codonys, quant més m'agenollava, més
codonys trobava. Quant més m'ajupia, més codonys collia.
97) De
genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys
collia; quan m'aixecava codonys agafava.
98) Codonys collia la tia Maria de genollons, collia
codonys de genollons.
99) Codonys collia a l'hort de la tia Maria.
100) Que
bé vius que quin vi beus!
101) “El perro de San Roque no
tiene rabo porque Ramón Ramírez se lo ha robado”
Palíndroms
(frases que sonen igual si es llegeixen
del dret o del revés. També dites “cap-i-cues”)
CATALÀ
- A
Calaf, l'Acili. si li cal, fa laca.
- A
casa cal refer la casaca.
- A
Cartago, Gog atraca.
- A
Cornellà, Tània i Aina
tallen roca.
- A
flacs ell escalfa.
- A
Dènia ve l'Eva i neda.
- A
Gavà la gent nega la vaga.
- A
Itàlia mai la tia.
- A
la "citè" te tic Alà.
- A
la bala, a la babalà alabala.
- A
la galera farè la gala.
- A
lloar a Déu, que darà olla.
- A massissa
massa, massisa mà.
- A
soca, a cops es poca cosa.
- A
Tirana mana Rita.
- A
tort, ella la fa la lletrota.
- A
un inodor rodó, ni nua.
- Ací
Pere repica.
- Ací,
manual, la Berta treballa una mica.
- Ada separarà la rara pesada.
- Ai,,,!
Foc a la còfia...!
- Allà,
per ara, per paga prepararé palla.
- Ara
Caí, pesarà sèpia cara.
- Ara,
Jep, Martí trampejarà.
- És
pacífica? Pse...!
- I
ara calla, carai!
- És
a la gorga groga l'ase.
- L'avi la veu que val, ... i val!
- La
lluna: gros òrgan ullal.
- Lúcid, irònic,
i no ridicul.
- No sap pas on.
- Se li veu
que vil és.
- Serà
fina? Ja ni fa res!
- Sola,
la Sara darà sal a l'ós.
- Stop! Ara
pots.
- Té llet al clatellet.
- Tip,
el pastor ara fara rots a ple pit.
- Té
tara: baratet!
- Tira'm
anís a la sina, marit.
- Tramaran
anar a Mart.
- Un
avi salta l'atlas, i va nu.
ESPAÑOL
- Dábale arroz a la zorra el abad
- A cavar a Caravaca
- A Colima va mi loca.
- A eso separa Paca, y
acapara pesos, ea!
- A Luci
le pasa la película
- A sor Adela, Pepe le da
rosa.
- A ti la sal y la salita
- A tu rival, la viruta.
- Abusón, acá no suba
- ¿Acaso repelen leperos acá?
- Adán no cede con Eva, y Yavé no cede con nada.
- Al amanecer asaré cena
mala.
- Allá, cada gorda drogada,
calla.
- Amad a Loyola, dama.
- Amo la pacífica paloma.
- Anás usó tu auto, Susana
- Arena mala me da de mala
manera.
- Así Mario oirá misa.
- Ata más acá la casamata.
- Edipo: la mamá lo pide.
- Eva usa vello, lo lleva
suave.
- Isaac no ronca así.
- La maja, Bartolo, trabaja mal.
- Lavan esa base naval.
- Los romanos son amor, Sol.
- Mal si le das la fe falsa
del Islam.
- Ni nicotina ni tocinín
- Nota épica: nací peatón!.
- sacáis ropa por si acaso.
- Oído aparta o atrapa odio.
- Oír a Darío.
- Oiré la voz noble del bonzo
Valerio
- ¡Oro! ... ¡Ya hay oro!
- Otro poseso José soportó
- ¿Pirata me mata?... R.I.P.!
- Raja barómetro por temor a
bajar.
- Roba la lona, no la labor.
- Roza las alas al azor.
- Sainetero: ¿lo retenías?
- Y, así la cosa, Pepe pasó Calisay.
- Yo de lo mínimo le doy
