|
L’eina bàsica i imprescindible per orientar-se és un mapa. Ens indica la nostra posició en el terreny i mostra la direcció correcta del lloc cap a on ens dirigim. Per fer servir correctament un mapa, convé anar proveïts també d’una brúixola, gràcies a la qual podrem:
En el cas que no disposem de brúixola, podem intentar determinar els punts cardinals (Nord, Sud,...) a partir del Sol, els estels, o altres referències indirectes.
NOTA: les tècniques aquí descrites són vàlides per al nostre país i per
les regions temperades de l’hemisferi Nord. Poden no ser vàlides a l’hemisferi
Sud, o en latituds diferents a la nostra.
Tipus
de mapes
De mapes n’hi ha de diferents tipus. És important escollir adequadament el tipus de mapa que necessitem.
Els mapes de carreteres indiquen els pobles, les carreteres asfaltades, i de vegades algunes pistes forestals sense asfaltar. Són els més adequats per als desplaçaments que fem en cotxe, però no són adequats per als excursionistes que anem a peu.
Els excursionistes fem servir mapes topogràfics, que són uns mapes més detallats, on hi ha dibuixades les muntanyes (per mitjà de corbes de nivell), els camins i corriols, i molts detalls, com ara cases de pagès, línies elèctriques, rieres i torrents, fonts, etc.
A un costat del mapa sol haver-hi una llegenda, que ens diu quins símbols s’han fet servir en el mapa per representar cadascun d’aquests detalls.
Antiguitat
del mapa
És important triar un mapa que estigui actualitzat. Normalment en lletra petita s’indica en quin any es va fer el mapa. Penseu que si el mapa és molt antic, ens podem trobar que hagin canviat els camins que hi apareixen (alguns hauran desaparegut, mentre que se n’hauran obert de nous). Si no teniu més remei que fer servir un mapa antic, guieu-vos pel perfil de les muntanyes, valls i rius, més que pels camins que hi hagi dibuixats.
Escala
Els mapes d’excursionisme representen la realitat a escala, habitualment entre 1:10000 i 1:50000. Què vol dir això? Per exemple, si tenim un mapa a escala 1:40000 significa que cada centímetre del mapa representa 40.000 centímetres a la realitat (és a dir, 400 metres). En un mapa d’escala 1:20000, cada centímetre del mapa són 200 metres a la realitat. En un mapa d’escala 1:50000, cada centímetre del mapa són 500 metres a la realitat.
Escala
gràfica
Al peu del mapa hi sol haver dibuixada una escala gràfica, que és un regle graduat que ens ajuda a convertir les longituds sobre el mapa en longituds reals. L’ escala gràfica sol tenir dues parts, una a la dreta del 0, on cada divisió representa (normalment) 500 metres, i una altra per distàncies curtes a l’esquerra del 0, on cada divisió representa 100 metres.
Mesura
de distàncies
Gràcies a que està fet a escala, el mapa ens permet conèixer la distància entre dos punts.
Les distàncies en línia recta es poden mesurar amb un regle. Per exemple: tenim un mapa d’escala 1:25000; cada centímetre del mapa, seran 250 metres a la realitat. Si amb un regle mesurem que la distància entre dos punts, en línia recta, són 10 centímetres, voldrà dir que a la realitat aquella distància serà de 2500 metres (2,5 Km).
Mesurar les distàncies es complica quan no seguim una línia recta, sinó un camí amb corbes i canvis de direcció. El que fem aleshores es agafar un fil, i anar resseguint tot el camí amb les seves corbes. Després estirem el fil, i ja tenim la distància total. Podeu estendre el fil directament sobre l’escala gràfica, per transformar la longitud mesurada en el mapa en longitud real.
Corbes
de nivell
Les corbes de nivell ens ajuden a visualitzar la forma de les muntanyes i les valls.
Una corba de nivell és una línia imaginària que uneix tots els punts d’igual altitud sobre el nivell del mar. Habitualment es fa servir una corba de nivell cada 20 metres més d’alçada sobre el nivell del mar (podem tenir per exemple una corba amb els punts a 0m d’alçada, una altra als 20m, una altra als 40m, 60m, etc...). Les corbes que són múltiples de 100 es representen més gruixudes (100, 200, 300,...).
Nota: en mapes molt
detallats us podeu trobar corbes de nivell cada 10 metres, en comptes de cada
20m.
Mirant aquestes corbes, ens podem imaginar quin perfil tenen les muntanyes que representen. Quan les línies estan molt juntes, voldrà dir que estarem davant d’una gran pendent, mentre que si les línies estan més separades el pendent serà més suau.
En les valls les corbes adopten la forma de V invertida, sovint amb una línia blava (que representa una riera o torrent) resseguint la part més fonda:
En un coll o port (el pas estret entre dues muntanyes), les corbes solen adoptar aquesta forma:
Podem intentar imaginar quin tipus de terreny ens trobarem, segons com sigui el pendent. Les pendents molt pronunciades solen ser rocoses i escarpades; les pendents suaus solen tenir vegetació. En el fons de les valls aquesta vegetació es fa molt més espessa. En les esplanades (representades com a corbes de nivell molt separades) trobarem sovint terrenys agrícoles, però també prats o boscos.
Ara bé, tot això ens ho estem imaginant, però no tenim cap garantia de que realment serà així. No necessàriament el terreny entre dues corbes de nivell ha de ser un vessant regular, entre mig podria haver-hi sortints rocosos, depressions del terreny, qualsevol variació topogràfica que no quedi mesurada dins d’aquests 20 metres d’alçada que van d’una corba a la següent. Per exemple, un cingle de 10 metres entre mig de dues corbes no quedaria registrat, i tanmateix podria fer el terreny completament impossible de travessar a peu.
El Nord
en els mapes
¿Com podem saber si el lloc que veiem en el mapa, cap a on volem anar, està davant nostre, a la nostra dreta, a la nostra esquerra, o bé darrera nostre?
Per poder fer servir un mapa, abans és necessari orientar-lo correctament. La majoria de mapes es dibuixen de manera que el Nord queda a la part superior del mapa. Sabent això, serà suficient esbrinar cap a on queda el Nord per poder orientar correctament el mapa.
Nota: els plànols de
carrers de pobles i ciutats normalment no tenen el Nord a dalt, sinó que indiquen
amb un dibuixet cap a on queda el Nord.
Els
punts cardinals
Els punts cardinals principals són quatre: el Nord (N), l’Est (E), el Sud (S) i l’Oest (W). Els punt intermedis a aquests es denominen nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SW) i nord-oest (NW). Entremig d’aquests 8 punts, encara en podríem trobar uns altres punts intermedis: el nord-nord-est (NNE), l’est-nord-est (ENE), etc.
NOTA: l’Oest el podeu
veure representat com una W o bé com una O.
Quan necessitem marcar direccions amb més precisió, fem servir els azimuts. El que fem és dividir l’esfera en 360º en el sentit de les agulles del rellotge, de manera que els 0º corresponen al Nord, els 90º a l’Est, els 180º al Sud, els 270º a l’Oest, i els 360º novament al Nord. Per exemple, si ens diuen que hem d’anar en direcció 40º, ens estan indicant una direcció que queda 5º a l’esquerra del NE.
Trobar
el Nord a partir de la brúixola
La brúixola té una agulla imantada que assenyala directament cap al Nord. També té representats els punts cardinals, així com els graus d’azimut. Si l’agulla té dues parts, una vermella i una negra, habitualment és la vermella la que assenyala cap al Nord (sol tenir també algun tipus de pintura fluorescent, que la fa visible durant la nit).
NOTA: el Nord magnètic no està exactament al mateix lloc que el Nord
geogràfic, però s’hi acosta raonablement. Per a excursions curtes com les que
fem nosaltres, és una aproximació prou bona.
Perquè una brúixola assenyali correctament cap al Nord és necessari que l’agulla quedi ben horitzontal i pugui girar lliurement. També cal evitar que en les proximitats de la brúixola hi hagi metalls, aparells elèctrics, o línies elèctriques que puguin interferir.
NOTA: situeu-vos a més de 100 metres de línies d’alta tensió, a més de
20 metres de vehicles pesants (camions, tractors,...), a més de 10 metres de
cables d’electricitat convencionals, i a més de 2 metres de qualsevol altre artefacte
metàl·lic. Determinats minerals en el terra també poden influir.
Tipus
de brúixola
Hi ha diferents tipus de brúixola. La brúixola militar (o lensàtica) té una tapa articulada per mitjà d’una frontissa (“bisagra”). A la tapa hi ha una espècie d’espiera (“mirilla”) que permet l’alineació de marques entre sí (per tal d’assenyalar rumbs). En comptes de tenir una agulla imantada, el que gira és tota l’esfera on hi ha representats els punts cardinals i els graus d’azimut.
La brúixola militar és molt bona per assenyalar rumbs, però per a l’ús excursionista, en que la brúixola es fa servir damunt d’un mapa, és més pràctica la brúixola silva, que va subjecta a una planxa de plàstic transparent, i en què el limbe on estan representats els punts cardinals i els graus d’azimut és mòbil (es pot girar a esquerra i dreta).
Parts
de la brúixola
|
Brúixola silva:
|
|
Brúixola militar o lensàtica:
7. Càpsula transparent externa giratòria (anell de rotació extern) |
Marcant
rumbs
Com marcar el rumb amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola silva:
NOTA: les estrelles, pel fet que es mouen de lloc al llarg de la nit,
només serviran com a punt de referència durant 30 minuts, aproximadament. Tan
sols l’Estel Polar romandrà quiet sense moure’s de lloc.
NOTA: en casos de visibilitat limitada (boira, pluja intensa, vegetació
espessa,...) la brúixola pot ser la vostra única guia per mantenir el rumb. Si
us heu de desviar cap a un costat per evitar algun obstacle del camí, compteu quants
passos us heu desviat a la dreta o a l’esquerra, i intenteu posteriorment
desfer aquesta desviació en sentit contrari, per recuperar el rumb original.
NOTA: si heu de fer un recorregut molt llarg, feu servir punts de
referència successius. Trieu un primer destí que estigui en el rumb adequat, i
quan hi arribeu, trieu un segon destí que quedi en el mateix rumb, i així
successivament.
Localitzar-nos
en un mapa per triangulació
Trobar la nostra posició en un mapa és molt senzill si disposem d’una brúixola.
(*) Com es fa això
amb la brúixola silva? Orientant la fletxa de direcció de viatge vers el punt
de referència, girant el limbe fins que la marca N del mateix i la fletxa
orientadora coincideixi amb l’agulla magnètica, i llegint el rumb (els graus
d’azimut) assenyalat pel punt de lectura.
Com es fa això amb la
brúixola militar? Apuntant cap al punt de referència la mira davantera que té
el filferro vertical, i mirant per la mira posterior fins que veiem coincidir
el filferro amb el punt de referència; esperant que el limbe flotant giri i
quedi alineat amb el Nord magnètic; llegint el rumb en el punt de lectura amb
ajuda de la lupa (que es pot inclinar endavant).
La lectura de la
brúixola militar serà en aquest cas més precisa, però l’avantatge de la
brúixola silva és que a l’hora de traslladar la lectura al mapa, ella mateixa
és un regle i un mesurador d’angles, que ens permet dibuixar la línia amb
l’angle adequat.
Hora
oficial vs. hora solar
L’hora oficial espanyola no coincideix amb l’hora solar. Per calcular l’hora solar, durant l’horari d’estiu cal restar-li dues hores a l’hora oficial. Durant l’horari d’hivern cal restar-li una hora. P.ex. si som 10 d’agost i el rellotge ens marca les 15:30h, l’hora solar seran les 13:30H.
NOTA: l’horari d’estiu és el vigent a partir de l’últim diumenge de
març i durant tots els mesos següents, fins arribar a l’últim diumenge d’octubre
en que es produeix el canvi a l’horari d’hivern.
Punts
de sortida i posta del Sol
Sempre ens han dit que el Sol surt per l’Est i es posa per l’Oest. Tanmateix resulta que no és EXACTAMENT veritat, sinó que només ho fa pel punt exacte dos dies a l’any, en els equinoccis (21 de març i 23 de setembre) i només si ens trobem en terreny pla. La resta de l'any, o bé si estem envoltats de cadenes muntanyoses, la referència és només aproximada.
El recorregut aparent del Sol és diferent a l’estiu que a l’hivern. A l’estiu fa un recorregut molt llarg; el dia més llarg és el del solstici d’estiu (aprox. 22 de juny) en que el Sol surt aproximadament pel NE i es posa pel NW. A l’hivern, per contra, fa un recorregut molt curt, essent el dia més curt el del solstici d’hivern (22 de desembre) en que el Sol surt pel SE i es posa pel SW. Veiem doncs que hi pot haver una diferència considerable (de fins a 90º) entre els punts de sortida o posta del Sol, segons l’època de l’any.
Posició
del Sol a determinades hores
NOTA: Totes
les hores a que em referiré a continuació són hores solars.
El que sí que és veritat, i es compleix sempre, és que a les 12:00H del migdia hora solar, el Sol es troba exactament a sobre del punt cardinal Sud. Si en aquest moment clavéssim una estaca a terra, l’ombra de l’estaca assenyalaria directament cap al Nord.
També es compleix de manera aproximada (no exacta), que a les 6:00H el Sol es troba a l’Est, a les 9:00H al SE, a les 15:00H al SW, i a les 18:00H a l’Oest.
L’ombra d’un pal marcaria just la direcció contraria.
Mètode
del rellotge de manetes
Un rellotge convencional de manetes pot fer-se servir per trobar els punts cardinals. El primer que has de fer és canviar-li l’hora de manera que mostri l’hora solar. A continuació aguanta el rellotge horitzontalment, i apunta la maneta de les hores vers el Sol. La bisectriu de l’angle que formen la maneta de les hores amb la xifra 12 del rellotge assenyala cap al Sud.
NOTA: la bisectriu és la línia que divideix un angle en dues meitats
iguals.
NOTA: l’ombra d’un escuradents posat vertical a la punta de la maneta
de les hores et pot ajudar a determinar quan aquesta està realment apuntant cap
al Sol.
Mètode
de l’ombra
Si clavem un pal a terra, marquem l'extrem de l'ombra, deixem passar quinze minuts i tornem a marcar de nou l’extrem de l'ombra, en unir aquests dos punts, la línia que obtenim ens indicarà la direcció Oest - Est (el primer punt és l'Oest i el segon l'Est). En traçar una perpendicular tindrem el Nord i el Sud. Aquest sistema només ens permet tenir una referència aproximada. Com més temps deixem passar entre la primera i la segona marca i més propers ens trobem al migdia, més augmentarà la seva precisió.
L’estel
polar
Encara que sembla que estiguin quietes, totes les estrelles es mouen lentament pel firmament a mesura que avança la nit. Només una estrella resta fixa en un punt sense moure's: l'Estel Polar, que assenyala directament cap al nord geogràfic.
Durant segles, els navegants van fer servir aquest estel per orientar-se.
Per localitzar-la, busqueu la constel·lació de l’Óssa Major ("El Carro"). Les dues estrelles de l'extrem de la "cullera" assenyalen gairebé exactament cap a l'Estel Polar, que es troba a una distància quatre vegades superior a la que separa ambdues.
La Polar no és una estrella molt brillant (només és de segona magnitud) però és fàcil de reconèixer perquè al voltant seu no hi ha altres estels brillants que ens puguin confondre.
Quan, per qualsevol motiu, l’Óssa Major no és visible, podeu trobar l'Estel Polar a partir de Cassiopea. La bisectriu de qualsevol dels dos angles que formen la W apunta aproximadament cap a la Polar.
La
constel·lació d’Orió
Des d'Octubre fins Abril, podeu localitzar fàcilment al cel l'espectacular constel·lació d’Orió (el gegant), formada per moltes estrelles brillants. És molt fàcil de reconèixer pel seu "Cinturó", una alineació de tres estrelles (coneguda també com "Els Tres Reis" o "Les Tres Maries"). Al nord del mateix, dues estrelles ens assenyalen les espatlles del gegant, mentre que al sud dues estrelles més assenyalen els peus. Betelgeuse, que trobareu en la espatlla esquerra, té un color clarament ataronjat.
Durant el seu recorregut nocturn pel firmament, el “Cinturó” d’Orió surt per l’Est, fa un recorregut cap al Sud, i es posa per l’Oest.
La posició relativa de les espatlles del gegant també ens dóna una referència aproximada. Si Betelgeuse i Bellatrix estan més o menys a la mateixa alçada sobre l’horitzó, l’alineació Betelgeuse-Saiph assenyala aproximadament cap al Sud.
La
Lluna
La lluna pot proporcionar també una aproximació dels punts cardinals. Quan està en fase creixent, el cantó il·luminat assenyala sempre cap a l'Oest i quan està en fase minvant (o decreixent), el cantó il·luminat assenyala cap a l'Est.
Si tens dubtes per saber quan està d'una o altra manera, pensa que “la Lluna és una mentidera: està en fase Creixent quant té forma de D, i en fase Decreixent quan té forma de C”.
Molsa
en el tronc d’un arbre
La molsa creixerà en les zones més ombrívoles i humides d’un tronc (normalment cap al Nord).
Anells
de creixement d’arbres
En les soques d’arbres tallats, els anells de creixement solen estar més junts i atapeïts cap al cantó que li tocava menys el Sol (normalment cap al Nord).
Esglésies
i ermites
Les esglésies i ermites cristianes es construeixen normalment de manera que la zona on va l’altar quedi assenyalant cap al lloc on surt el Sol (cap a l’Est).
Penells
(“veletas”) per assenyalar la direcció del vent
Molts d’aquests penells, que podeu trobar a les teulades de cases i masies, tenen punts cardinals.
Rellotges
de Sol
Tot i que n’hi ha de diferents tipus, el model més comú té el gnòmon orientat cap al Sud.
Plaques
solars
Cada vegada més carreteres tenen plaques solars fotovoltaiques per alimentar els diferents instruments de control del trànsit. Aquests panells solars estan gairebé sempre orientats cap al sud.
Consells
Actuació
si creiem haver-nos perdut
MIRAR
ENSUMAR
ESCOLTAR
Us deixo alguns enllaços a pàgines web de cartografia que resulten útils per preparar-vos la ruta amb antelació:
Vissir 3, atles electrònic de Catalunya (sel·leccioneu capa topogràfica o ortofotogràfica)
Hipermapa, atles electrònic de Catalunya
http://hipermapa.ptop.gencat.cat/hipermapa/client/151208/base_high_cat.html
Iberpix, atles electrònic d'Espanya
http://www.ign.es/iberpix/visoriberpix/visorign.html
Google maps, atles electrònic mundial