Agrupament Escolta i Guia
PARE BERTRAN

Població: Sant Andreu de Palomar - BARCELONA
Afiliació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Fulard: carbassa amb rivet blanc
Any de fundació: 1965

El 1965 es va fundar l’Agrupament Escolta i Guia Pare Bertran. Estava situat, com avui dia, a l’Escola Jesús Maria i Josep l’ex-vila de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
En un inici només hi havia nois (en un principi només quatre), igual que a l’escola. El primer fulard era de color blau cel, amb la vora blau marí.
El primer cap d’agrupament fou el Sr. Perales i el consiliari el Pare Riera. En aquells temps, l’afiliació de l’agrupament era la DDE (Delegació Diocesana d’Escoltisme), que més tard passà a ser Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. El vincle de l’Agrupament amb l’escola era la desapareguda Comunitat Cristiana.

El 1968 hi va haver problemes entre alguns caps i l’escola i l’Agrupament va patir la seva primera escissió, que donà lloc a l’A.E. Pau Casals de la parròquia de Crist Rei, a la Sagrera.
Sembla ser que fou en aquell moment que l’A.E.P.B. va adoptar els nous colors del seu fulard: carbassa amb la vora blanca (alguns diuen que el carbassa ve de la barreja del vermell i el groc de les quatre barres i el blanc del desig de pau).
Van ser temps difícils, amb pocs nois. Paral·lelament al cau, els pares havien creat l’Agrupació Excursionista Sant Andreu i,sota la seva capa, es van realitzar la majoria de campaments dels successius anys.
Aviat va arribar una nova etapa d’or de la mà dels germans Francesc i Cinto Jové (que assumiren el paper de caps d’agrupament consecutivament), dels pares Roca i Arasa, i dels Srs. Dabert i Guasch de la Comunitat rist Cristiana.

El curs 1974/1975 entraren les noies per primer cop. S’havia intentat fusionar l’A.E.Pare Bertran amb l’A.Guia Jungfrau, depenent de la parròquia de Jesús, Maria i Josep, però la idea no va progressar i tots dos agrupaments van transformar-se en mixtes i van continuar el propi camí.
Mica en mica, a mesura que els nois i noies es feien grans, van anar apareixent les unitats de Pioners/Caravel·les i el Truc, configurant un agrupament complert cap el 1977.
També estàvem en plena època de dictadura, primer i de transició, després. L’agrupament era un lloc on parlar de política, defensar la nostra llengua i cultura i denunciar la situació social era força habitual. Durant un temps, un cap va estar utilitzant una fotocopiadora subversivament per fer propaganda del Front d’Alliberament Català. Anys més tard, en època ja d’eleccions, es va vincular, erròniament, famílies de l’agrupament amb el PSUC. Era l’època que quan s’anava d’excursió es cantaven les cançons prohibides com
l’Estaca i tot el repertori d’en Lluís Llach o d’en Raimon.
Aviat es va acabar l’època en que els pares feien de caps d’agrupament. El darrer va ser el Sr. Antoni Gallardo, anomenat " Dimitri" perquè sempre amenaçava amb dimitir si no li feien cas. El primer cap d’agrupament jove va ser un tal Luís, al qual anomenaven " Petit " degut a la seva gran alçada.

En algun moment d’aquest període, cap el 1977 ó 78, va crear-se el logotip del cau: el Pedraforca sobre les quatre barres amb la inscripció "Sobre el cim de les muntanyes es veu millor aquesta terra i se l’estima més".

L’agrupament seguia creixent i les unitats estaven plenes de nois i noies, però, com tots els grups, la dinàmica és cíclica i tocava algun daltabaix.

El curs 1983/1984, noves discrepàncies entre alguns caps i l’escola van provocar la segona escissió. Així va aparèixer l’A.E. i G. Gregal, que es va quedar a Sant Andreu mateix.
L’agrupament va suportar la sotragada gràcies a que la majoria dels membres del Truc van continuar i van passar a ser caps.
La vitalitat es va notar amb la celebració del XX Aniversari, on diversos actes van concentrar força gent, culminant amb un concert del grup de folck català "Els Esquirols"
.A partir del moment que el pare Arasa marxa de l’escola, el Sr. Guasch es va morir, i la Comunitat Cristiana va anar cap avall fins desaparèixer, l’Agrupament va començar a perdre ubicació a l’escola. Els locals històrics del carrer Pare Manyanet van passar a l’escola, no tenint, des d’aquell moment, un local decent. L’agrupament va acostar-se cap a la parròquia, però sense entrar-hi.
Malgrat això, l’inici d’aquesta etapa va ser un bon moment d’escoltisme. Molts caps van fer tasques d’adjunt i fins i tot de comissari al Sector II de Barcelona al qual està integrat.

Com a nota anecdòtica destacar que el 1987, hereva d’una empresa de Pioners/Caravel·les del 1985, va néixer la colla de Diables La Satànica de Sant Andreu, que manté en el seu vestit unes flames carbasses en recordatori del fulard de l’agrupament.
I el cicle va tornar a remuntar, amb locals precaris, amb poca definició de la relació agrupament escola, però amb bona relació amb Minyons Escoltes. Era una bona època per l’agrupament, però vivint d’esquena a l’escola.
I l’inevitable va arribar. La tercera escissió que donà vida a un nou agrupament a Sant Andreu, l’A.E. i G. Flor de Neu.
Aquest cop sí que l’agrupament va quedar tocat. No hi havia caps. Es va recuperar algun ex-membre i dues caravel·les van fer el salt directe a cap! Uns pares hi van ficar el coll i van respondre pel precari equip de caps davant l’escola que,finalment, va donar el seu suport.
Va ser aquí quan l’agrupament va passar a anomenar-se Agrupament Escolta i Guia Pare Bertran, incloent el mot Guia en el nom i també es van redefinir els principis ideològics de l’agrupament.

Aquests darrers anys no han estat fàcils, però l’agrupament ha subsistit i, cada cop més, va consolidant-se amb nombre de caps, de nois i noies i de qualitat pedagògica. Cal destacar en aquesta empresa la col·laboració i la fe en l’equip de caps de tots els pares membres, i sobretot, de la Dolors i la Montse que han assumit el paper de caps d’agrupament, amb l`ajuda del Jordi com ha responsable pedagògic.

Per més informació, visita la web oficial de l'Agrupament: www.parebertran.org .