AEiG GELSTO Agrupament Escolta i Guia
GELSTO
Grup Escolta La Salle Torreforta

Població: La Granja - TARRAGONA
Afiliació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Fulard: negre amb els rivets vermell i verd
Any de fundació: 1989
Fundador: Josep Senserrich

Sembla ser que els qualificatius determinen moltes vegades l'embranzida i la pervivència dels grups. El nostre fou un cas com un cabàs. Quan fa dotze anys es plantejà la possibilitat d'iniciar un grup de "reflexió", el qualificatiu, reflexió, espantà a més d'un que ensumà el tuf clerical que en un col·legi religiós podia comportar aquell mot.

Calia dissenyar una nova imatge; el reclam fou un grupet, cada més nombrós, que s'anà constituint setmana rera setmana al voltant d'unes guitarres i uns fulls de cançons, quasi sempre en català -calia iniciar una normalització necessària-, que anaven farcint de bon ritme les carpetes i els cors il·lusionats dels futurs escoltes.

El sacrifici que se'ls demanava arribà al seu punt màxim d'exigència quan organitzaren les eucaristies a les 8 del matí; hiverni i estiu, amb fred i calor. Aquell grup de "reflexió" -entre cometes-, que cada setmana anava assajant les seves cançons, anava trobant el seu punt de referència en la missa de cada dijous; el grup es començava a gestar.

Calia llençar l'ham amb una proposta que ens aglutinés encara més. El Pessebre vivent de la Pobla de Montornès fou l'excusa necessària que captivà a un centenar de nois/es d'EGB del Col·legi La Salle Torreforta a participar de la iniciativa. La platja de Torredembarra fou testimoni dels jocs, la gresca, la caminada fins l'ermita i l'empastifada de sobres pels camps de garrofers, en forma de gimcana, feren les delícies de tothom.

De cop i volta se'ns encengueren les llumetes; amb un grupet de professors engrescats decidírem que cada mes podríem fer una sortida d'aquest tipus: preus mínims, omplanar un o dos autocars, fer una caminada d'un parell d'hores amb jocs o gimcanes, dinar i cap a casa. Oli en un llum, la iniciativa funcionà i totes les ermites i turons de la comarca tremolaven en sentir-nos passar.

Però calia donar el cop d'efecte definitiu als més grans de la colla, unes noies d'FP i uns quants marrecs de vuitè. El Montsant fou el lloc escollit. Sant Joan del Codolar, la cova Santa i la cova del Serret foren els nostres allotjaments i recers improvisats. La motxilla a l'esquena, la boira, el bivac a ple mes de desembre, el foc a terra i la ruta compartida amb nois i noies del Fent Camí foren l'espurna d'un foc que ja feia caliu.

Calia arrodonir totes aquelles iniciatives amb una proposta lúdica per l'estiu que els engresqués encara més a continuar, i és així com començaren les primeres colònies a Querol.

La gent que ho havia tastat no van posar cap inconvenient a fer-se'n soci, disposar d'un carnet, pagar una quota anual i poder gaudir d'una excursió mensual, la preparació de la Fira del Joc, campaments a l'estiu, Pujada a peu a Montserrat, Pasqua Jove i activitats en petit grup cada dissabte.

El Grup Juvenil s'anava consolidant, érem una entitat reconeguda a la Generalitat i gaudíem de subvencions que ens permetien omplir de material i també de trastos una petita habitació que se'ns havia concedit després de dos anys de lluita; l'anomenàvem Cau.

La confiança que els pares dipositaven en el Grup ens engrescà a organitzar els primers campaments a les Llosses (Ripollès). Fou una autèntica aventura. Amb un grupet de professors, uns caps joves preocupats per on es dutxarien i a on farien les necessitats, -algú s'arribà a creure que les tendes es muntaven bufant o que als arbres havia endolls-, unes cuineres que ignoraven on s'havien ficat, un material de préstec i amb una furgoneta groga que no s'aguantava els pets, però que feia les nostres delícies, anaven conduint el Grup vers l'Escoltisme.

La crisi parroquial, la tècnica del convenciment i altres enginys van permetre l'entrada de nous monitors, que poc a poc s'anirien dient caps. Es consolidà com a propi del grup el treball per grups d'edats els dissabtes a la tarda, l'assemblea de pares a l'inici de curs, la celebració del Nadal, la sortida a la neu, l'organització de la Fira, la festa del llibre per Sant Jordi, la calçotada o arrossada amb tot l'Agrupament, els campaments d'estiu i tot inclòs en uns estatuts. Tot plegat, hores de treball que els caps anaven fent amb il·lusió i sense massa reconeixement, a voltes.

El grup, força madur aleshores, decideix entrar a formar part de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, adoptant la metodologia escolta, organitzant-se per unitats i des d'una opció cristiana. Es crea un nou logotip i des de llavors ens anomenàrem GELSTO, Grup Escolta La Salle TOrreforta.

La iniciativa ens obrí la possibilitat d'aconseguir una formació Escolta més acurada; que els caps prenguessin més responsabilitats i iniciatives, que cada unitat s'organitzes de forma autònoma i que el cap d'Agrupament no fos sempre la mateixa persona.

El cinquè i el desè aniversari es succeeixen com un llampec en el temps: taules rodones, projectes per l'Àfrica, activitats lúdiques i festives, pintada d'un gran mural al pati, exposicions, cine-forums, i un gran sopar obert a tothom amb un final festiu. Uns anys molt mogudets, amb les seves crisis però amb il·lusió i amb noves empentes i iniciatives.

L'agrupament ha anat creixent i no només s'ha dedicat a educar als nois/es, sinó que també, per iniciativa d'uns quants antics caps, s'ha format un grup de pares molt engrescat que s'han anomenat Grup Aventura.

Els campaments se succeeixen any rera any: Bagà (Bergadà), Cogolls (Garrotxa), Les Esglésies (Pallars Sobirà), Beceit (Franja aragonesa), Camprodon (Ripollès), Guardiolada (La Segarra) i Castellbò (Alt Urgell). Els trucaires anaven fent el relleu de caps i tots plegats, caps, nois i noies i molt pares col·laboradors van fent possible cada dia les paraules de Baden Powell: "... El camí autèntic per arribar a la felicitat és fent feliç a l'altra gent, procurant deixar el món una mica millor de com l'hem trobat..."

L’any 2006 el nostre agrupament és guardonat guanyador del Premi Jaume Ciurana a l’actuació cívica juvenil en la millora de l’entorn natural, com a organitzador de l’activitat MARXA TORREFORTA-LA MUSSARA, així com per la tasca de manteniment i millora de camins i senders mil·lenaris del Camp de Tarragona.
Aquests premis els atorga el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Grup d’Antics i Amics de la Fundació Josep Sans, i tenen com a objectiu fomentar en els joves actituds de civisme, l’esperit de servei i el compromís envers la societat i el respecte per la natura.
La Marxa Torreforta – La Mussara es fa durant el mes d'abril, i l'hem organitzat cada any des del 1998. Aquesta és una marxa no competitiva que transcorre per antics camins i vies de comunicació, utilitzades ja en època romana, a les comarques del Tarragonès i del Baix Camp. L’activitat pretén desenvolupar l’esperit esportiu, el contacte directe amb la natura i un major coneixement del nostre entorn. Així mateix, amb la difusió d’aquests camins a la ciutadania del Camp de Tarragona, s’aconsegueix que perdurin en el temps i que els projectes de les grans obres d’infraestructures de les nostres comarques mantinguin aquestes vies i les respectin com a senders i camins que permetin gaudir d’una saludable caminada.
Podeu trobar més informació a la següent pàgina: http://www.gelsto.com/lamarxa/

 

Per més informació, visita la web: http://www.gencat.net/entitats/gelsto.htm .