Diccionari
escolta i guia
Cortesia d’Ignasi Lluís Prats i Rosell (MEG)
ACTUALITZAT 23/6/2010
>> Proposar una nova paraula per incloure al diccionari
A
Abnegació: és una de les tres virtuts bàsiques de
l’escoltisme/guiatge. La podem considerar com el sacrifici voluntari dels béns
materials, de la voluntat, dels afectes i fins i tot de la vida en servei a Déu
o pel bé d’altri (al servei dels altres).
Acampada: Activitat
de les unitats escoltes/guies que consisteix a instal·lar-se a l’aire lliure en
tendes de campanya.
Acció: Manifestació d’una força, manera d’obrar
d’una causa, acompliment d’una funció. Efecte de "fer" (produir,
crear una cosa, fabricar, formar, imaginar, inventar, ocasionar, disposar,
arreglar, millorar, perfeccionar, ensenyar, proveir, representar, intentar,
créixer i molts d’altres verbs que suposen un activitat o facultat d’obrar).
L’/la Escolta/Guia és actiu/va, diligent i eficaç, sempre a punt al servei de
la seva Promesa.
Acció Escolta de Catalunya: és una federació d'agrupaments escoltes de Catalunya.
Es defineix com una escola de ciutadans actius, democràtica, oberta,
progressista i catalana. Actualment és format per 16 agrupaments.
Forma part del Moviment Laic i Progressista i és membre
de la Federación de Asociaciones Scouts de
España (ASDE) i de la Federació Catalana d'Escoltisme i
Guiatge.
El 21 d'octubre de 2001 a
Canyelles, el Garraf, l'Assemblea Nacional de Scouts de Catalunya (SC) i
l'Assemblea General de Germanor
Escolta de Catalunya (GEC) vam aprovar el document ProjGECte
eSColta, a partir del qual decidien crear una nova associació juvenil que
assumia l'objectiu de continuar educant i formant infants i joves des de
l'escoltisme.
Les assemblees de les dues
associacions van decidir posar fi als nostres projectes associatius per separat
i emprenien un camí junts amb l'objectiu de poder oferir moltes més eines i
recursos als caps escoltes i educadors i als més de 1.000 infants, adolescents
i joves que sumaren entre totes dues entitats. El 21 d'octubre posaven fi a més
de vuit mesos de treball braç a braç i de debat intern sobre el model
d'associació que volien, tant des dels equips associatius com des dels propis
agrupaments.
El sistema educatiu de
l'associació continuarà inspirat en el mètode educatiu ideat per Robert
Baden-Powell i fonamentat en el compromís a través de la llei i la promesa
escoltes com a eines pedagògiques i de treball adaptades a la realitat catalana
actual. L'associació es basarà en els fonaments de la catalanitat, el
pluralisme i la fidelitat al mètode escolta.
Acció Escolta de Catalunya es
va proposar continuar les seves gestions per ser membre de la Federació
Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) mitjançant la qual podrà relacionar-se
amb altres associacions del moviment escolta d'arreu del món.
Acció Escolta de Catalunya, nom
de la nova entitat, neix finalment el 20 de gener de 2002 a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès), moment en què es reunia per primer cop l'Assemblea
Nacional constituent i aprovava els nous estatuts. Les dues associacions
d'origen treballen a partir d'aquell moment per tal de confeccionar uns equips
de treball que donessin forma a l'entitat, i que permetessin desenvolupar el
document marc de la fusió, duent a terme el model de participació interna i
externa proposat, desenvolupant el programa educatiu, concretant fins al detall
la formació que l'associació vol per als seus educadors i caps escoltes, i
complint els compromisos que l'associació va assumir en el seu document marc
amb la societat com a agent transformador de la mateixa societat.
Amb la voluntat d'unir els
esforços de l'escoltisme català, Acció Escolta de Catalunya és membre de la per
ser membre de la Federació Catalana d'Escoltisme i
Guiatge (FCEG) mitjançant la qual es relaciona amb altres
associacions del moviment escolta d'arreu del món. També està integrada dins la
Federación de Asociaciones Scouts de
España (Federación ASDE) a partir de la qual s'agermana amb les
associacions escoltes de la resta de l'Estat i amb la qual manté un lligam de
col·laboració, intercanvi i participació.
Per actuar coordinadament des
de diferents perspectives de l'activisme social i cultural tot generant un
seguit de sinergies optimitzar i compartir esforços, recursos, capital humà,
etc., Acció Escolta és membre del Moviment Laic i Progressista (MLP). Alhora
és membre del Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya a través de la qual s'implica amb el moviment associatiu
juvenil assumint responsabilitats en la construcció de la societat civil.
Acollida/acolliment: Acció d’acollir.
Acollir: Admetre
a casa nostra, en la nostra companyia, acceptar. També podem considerar
l’acollir com el fet de protegir, emparar, afavorir, refugiar, franquejar la
casa i l’accés a una comunitat.
L’/la escolta/guia accepta sempre els altres
tal i com són i procura fer el millor per ells, d’acord amb els ensenyaments de
B.P.
Actitud: en el sentit ampli de “disposició d’ànim
envers alguna cosa”. Podem considerar
que està relacionat directament amb l’esforç, la voluntat, l’atenció, la
imaginació, el valor, el pensament i per descomptat amb l’ànima.
Activitat: qualitat
d’actiu, facultat d’obrar. Qualsevol acció en què els/les nois/es participen,
ja sigui de forma individual o col·lectiva i que porta associada una experiència
educativa.
Agrair: Correspondre amb gratitud (a un benefici, un
servei o favor rebut). L’/la escolta/guia, que és agraït, no espera recompensa
per l’actuació o per l’acció o per fer el que considera el seu deure,
especialment quan es tracta d’ajudar els altres en tot moment.
Agrupament: Un agrupament escolta (o agrupament guia,
o agrupament escolta i guia) és la unitat bàsica organitzativa dels escoltes
i de les guies.
Està format pels educadors o caps escoltes i els
infants de 5 a 18 anys, que es troben agrupats per branques
o unitats, segons els seus trams d'edat.
L’Agrupament Escolta i Guia és l’òrgan
fonamental per al desenvolupament del mètode escolta/guia. S’organitza en
unitats segons l’edat dels nois i les noies.
Un agrupament sol tenir al voltant d'un
centenar de membres, entre infants i caps (educadors), encara que aquest nombre
pot ser molt variable.
El funcionament de l'organisme és decidit pel
Consell d'Agrupament, on
hi són presents tots els caps.
Normalment, els agrupaments es troben
agrupats en associacions. En aquestes associacions, hi conviuen agrupaments que
tenen trets educatius i ideològics comuns.
Ajudar: prestar
concurs (a algú) en un afer, un treball, etc. socórrer (una persona mancada de recursos). Es pot
considerar com un verb conjugat especialment per a tots/es els/les
escoltes/guies: útils/es, bons/es ciutadans/es, abnegats/des, capaços/ces de
posar esforç i les capacitats que es destinen al servei dels altres.
Akela: Cap del Poble dels Llops en el Llibre de
la Selva. Es denomina així al/la Cap d’Estol dels/les Llops/Daines.
Alegria: Sentiment de plaer que neix generalment d’una
viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, en
les paraules, etc). "La vida d’un/a escolta/guia la viu tan alegrement que
sempre està somrient" (B.P.).
Alites: Unitat que acull els/les nens/es en l’interval
d’edat que va dels 5-6 als 8 anys.
Amics del Bosc (Els): És una novel·la de l'escriptora britànica AH McCartney que
s'utilitza com a ambient fantàstic per a la secció de Castors/Fures.
Una Colònia de Castors observa una
família humana, la Família Jones, que s'ha mudat a prop de la seva presa. Els castors els posen nom atenent a les seves
característiques personals, Ull de Falcó, Bombolla, Arc de Sant Martí, Raig de
Llum i Tic Tac.
Amistat
Internacional Scout i Guia (AISG): La finalitat d'aquesta organització d'adults és posar en contacte a
aquells que ja no tenen una funció en els moviments juvenils, però que fidels a
la seva promesa de servei, poden donar suport al Moviment Scout - Guia.
Els objectius són:
a)
Ajudar els que
alguna vegada han estat escoltes o guies a mantenir viu en ells l'esperit de la
Llei Escolta i Guia.
b) Transmetre l'esperit de la Llei Escolta i
Guia al si de les comunitats on viuen i treballen els seus membres.
c) Col·laborar amb les associacions i grups
juvenils d'escoltes i guies i fomentar el desenvolupament d'aquestes
organitzacions.
d) Promoure relacions amistoses amb les
associacions d'escoltes i guies adults de tot l'Estat espanyol.
e) Realitzar tots els actes lícits que siguin
necessaris per a la consecució de les finalitats anteriors, com ara la
realització, publicació i distribució de butlletins, memòries, estudis,
conferències, cursos, assignació de fons per a projectes mitjançant creació de
beques, concursos, premis, recompenses, exposicions, actes de germanor o
qualsevol altre mitjà legalment admissible.
Animador de truc: es limita a fer tasques d’impuls i animació. Per això no se l’anomena Cap, sinó Animador. L’Animador ha d’estimular la participació de tots/es i ajudar a revisar i aprofundir en les activitats realitzades.
Antics Escoltes i Guies:
és un grup de persones que, en un
moment o altre, han estat actives en l’escoltisme o en el guiatge, ja sigui com
a nois i noies de les unitats, ja com a caps i responsables o com a pares i
mares...
Persones agraïdes a l’escoltisme i al guiatge per tot el que n’han
rebut. Persones que els agrada trobar-se de tant en tant per reviure, com a
adults, l’esperit escolta i guia, fomentant lligams d’amistat i ajut...
Ajuden a que el moviment escolta i guia continuï endavant al
nostre país en el seu propòsit de formar ciutadans responsables i cristians
compromesos...
Des del mes de febrer de l’any 2006, el que fins aleshores era
l’Associació d’Antics i Amics de MEG (ADAIA), es va constituir com a assemblea
de col·laboradors de la Fundació Josep Sans, amb el nom d’Antics Escoltes i
Guies. D’aquesta manera, es concentren esforços en una mateixa direcció: donar
suport a l’educació dels nois i noies per mitjà de l’escoltisme i el guiatge.
En virtut d’aquest acord, la Fundació ha assumit com a pròpies les
activitats que fins ara duia a terme l’associació d’Antics Escoltes i Guies,
tant de suport a MEG com de dinamització interna dels seus associats, les quals
són impulsades per un Equip Coordinador, format per membres de la Junta
Directiva.
Antics Escoltes de Mallorca: L’any 1987 es constitueix a Palma
l’Associació d’Antics Escoltes de Mallorca, fruit de la iniciativa d’homes i
dones, escoltes i guies, encoratjats per la celebració del 30è aniversari
del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
Per tant l’Aplec Scout s’identifica amb els principis de l’escoltisme i per
aquest motiu s’esforça en defensar els Drets Humans, treballa per la pau, la
comprensió internacional i la justícia, amb una perspectiva progressista de la
societat mallorquina actual.
Té
com a objecte mantenir viu en els seus membres l’esperit de l’escoltisme,
donant-li suport activament en el seu propòsit de formar ciutadans responsables
i compromesos. Per a la realització d’aquest objecte promou i organitza
activitats i serveis que responen a les iniciatives dels seus associats, també
fomenta la col·laboració amb els moviments escoltes d’acord amb les necessitats
d’aquests i les possibilitats de l’Associació.
Mantenim
lligams de germanor amb altres associacions semblants, tant a nivell de les
illes com estatal i internacional.
Com
a ciutadans responsables i compromesos amb la nostra cultura, llengua i nació,
defensam i promovem els valors que configuren el nostre poble i assumim les
arrels cristianes que comporten la nostra identitat.
Assemblea
(R/NG): la
formen tots els membres de la Unitat (nois/es i caps). És el lloc de discussió
i elecció dels projectes del grup i de revisió de la seva execució.
Associació: Una
Associació escolta/guia és una entitat sense ànim de lucre formada segons la
legislació vigent al seu país, i que engloba a un o diversos agrupaments
escoltes/guies. Les associacions escoltes/guies han d’estar reconegudes per
alguna de les associacions nacionals i internacionals.
Associació Catalana de Scouts: és el referent exclusiu de la Federació
Mundial de Scouts Independents a Catalunya (WFIS).
És la primera i única entitat catalana directament reconeguda com a membre per
un organisme internacional d'escoltisme.
Asociacion Española de Guias y Scouts de
Europa: La finalitat
fonamental de l'Associació serà formar joves a través de la pràctica de
l'Escoltisme tradicional de Baden Powell sobre les bases cristianes que són el
fonament de la civilització europea. Aquestes bases es desenvoluparan
mitjançant el foment de la vida perfecta, la promoció de doctrina cristiana,
activitats d'apostolat i iniciatives per l'evangelització.
L'associació serà
de confessió catòlica i plantejarà tots els seus actes i decisions segons les
regles d'aquesta fe i els seus costums, en filial comunió amb els seus bisbes i
participarà corresponsablement en els organismes i programes que promoguin
l'evangelització i la pastoral de joventut, a més, facilitarà el compliment de
les facultats canòniques de l'autoritat eclesiàstica en el coneixement i
confirmació si procedís del nomenament de consellers Religiosos i en les
informacions preceptives dels nomenaments dels seus directius a la Secretaria
General de la Conferència.
Alguns joves no cristians poden ser admesos
excepcionalment en les unitats, a condició que els seus pares acceptin per
endavant reconèixer el caràcter confessional del grup. Ningú no pot pronunciar
la promesa Escolta o Guia si no ha estat batejat. De vegades es pot admetre la
promesa a uns escoltes una guia compromesa en la formació catecumenal
acollint-se al baptisme de desig.
La FSE considera
l'escoltisme masculí i el guidismo femení com dues experiències i aplicacions
diverses del mateix mètode educatiu escolta. Per raons essencialment educatives
i per respecte a la vocació de cada un, la AEGSE i la resta d'associacions de
la FSE opten per l'educació separada dels seus membres. Així, acullen els nois
i les noies en unitats diferents, amb activitats separades per als dos sexes,
encara que hi ha alguns moments de trobada. Els Guies i Scouts d'Europa
exclouen tota forma de promiscuïtat en les unitats i, sempre evitant les
separacions artificials, consideren que l'educació dels nois i de les noies ha
de ser efectuada en estructures diferents reflectides en dues seccions en
l'ordre pedagògic. Per contra, en l'ordre associatiu, constitueixen un moviment
únic en el seu esperit i la seva gestió.
Associacions escoltes a Catalunya
- Federació Catalana d'Escoltisme
i Guiatge
- Minyons Escoltes i Guies de
Catalunya
- Escoltes Catalans
- Acció Escolta de Catalunya
- Centre Marista d'Escoltes
Austeritat: qualitat d’auster. En el nostre context,
persona que viu, obra, jutja d’una manera rígida i/o ajustat a les normes de la
moral. És una característica essencial de l’/la escolta/guia, detallada a la
Promesa i a la Llei, severa, estricta i en els principis i en les virtuts.
Aventura: segons el diccionari: fet que s’esdevé
inesperadament a algú. Per a l’/la escolta/guia, com diu B.P.: és viure a l’aire lliure enmig de la natura
que Déu ens ha donat, entre les altes muntanyes o entre els pujols i els
arbres, els ocells, les bèsties, el mar i els rius. Viure en contacte amb la
natura, en una tenda de campanya, cuinant els nostres aliments i explorant,
constitueix l’aventura més gran.
En concret, és el nom que rep el Projecte que
es viu com a progressió comunitària dels/les Ràngers/Noies Guies.
B
Bagheera: La pantera del Llibre de la
Selva que ensenyava a Mowgli la llei de la selva. És un dels ajudants d’Akela.
Baloo: L’os del "Llibre de la Selva" que
ensenyava a Mowgli la ciència de la selva. Baloo és el personatge que dins de
la mítica de LL/D ensenya les Màximes als llops/daines. En alguns agrupaments
també els hi ensenya el ball que fan els llops/daines.
B.O.: sigles de
Bona Obra. La Promesa compromet
a fer una bona obra cada dia, però, com deia el Fundador: Però no penseu pas que els escoltes només hagin de una sola bona obra
diària. N’han de fer una, però si en poden fer cinquanta, millor. Qui fa
una B.O. és una persona útil, que fa tot el que pot per ajudar als altres.
Bona caça: "Bona
caça" és la salutació que usaven per acomiadar els personatges del llibre
de la selva de Rudyard Kipling, ve a dir alguna cosa així com "bona
sort" o "fins aviat".
Avui dia és una salutació molt típica en el món
escolta/guia, en trobades sobretot, on a l'hora d'acomiadar-se, a més de
l'encaixada de mà esquerra es pot sentir qui diu "Bona caça!". També
se sol utilitzar molt en escrits o cartes escoltes, on normalment s'acomiaden
amb SAP (Sempre A Punt) o SAPPS (Sempre
A Punt Per Servir) o "Bona Caça!"
Bondat: qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer el bé. L’/la
Escolta/Guia és essencialment bo i ajuda als altres a tothora, ja que és el seu
deure.
Bon humor: L’/la escolta/guia sempre té un "bon humor infrangible" segons B.P., que afirma que : Si el noi vol, pot estar sempre de bon humor. Això li serà de gra ajut en qualsevol ocasió, sobre tot en els perills i dificultats, i li permetrà sovint de conservar una situació que d’altres de mal geni haurien de deixar, enfadats.
Bordó: Bastó alt del qual
es serveixen els pelegrins en llurs viatges pedestres. A la tradició escolta/guia el bordó té moltes
utilitats, encara que la més important és ser el signe representatiu de l’Estol
(veieu l’entrada Totem) i de les Patrulles o Equips (veieu entrades: Patrulla,
Equip). Aquests petits grups col·loquen al bordó el banderí amb els símbols
propis del petit grup (patrulla, equip).
B.P.: Inicials de Baden-Powell (per conèixer la vida
del Fundador veieu les entrades: Robert Baden-Powell i Història de
l’Escoltisme/Guiatge). També és l’acrònim de "Be prepared": Sempre
a punt.
Branca : Els agrupaments s’organitzen en cinc unitats (grup
de nois i noies d’un mateix interval d’edat). El conjunt de totes les unitats
d'un mateix interval d'edat dels diferents agrupaments del Moviment es coneix
amb el nom de branca i cadascuna d'elles té un nom concret.
Bronwsea: Illa anglesa on, a l’estiu de 1907, es va fer el primer campament
Escolta. Assistiren 24 nois i va ser dirigit per en B.P.
Bureau Mundial Escolta: És el secretariat que porta a terme les
instruccions del Comitè i de la Conferència Mundial. El Bureau és administrat
pel Secretari General del Moviment Escolta, que es recolza en un petit grup de
tècnics. Les oficines del Bureau ajuden a millorar a les associacions i a fer
créixer l'Escoltisme a través de la formació de professionals i voluntaris;
establint polítiques financeres i tècniques de captació de recursos, facilitats
comunitàries i procediments; i assistint en l'obtenció de les diverses ajudes
nacionals que ofereix a l'escoltisme cada país.
També prepara esdeveniments d'abast mundial
com les Jamboree Mundial Escolta,
alhora que encoratja i recolza altres esdeveniments regionals. Actua com a
enllaç entre el Moviment Escolta i les altres organitzacions internacionals.
Posa un gran esforç en l'extensió de la filosofia escolta en les nacions
emergents, contribuint així al seu desenvolupament.
La Seu Central del Bureau es troba actualment
a Ginebra,
Suïssa
i té oficines en cadascuna de les sis divisions regionals.
L'Organització Mundial del Moviment Escolta
està associat amb el Centre
Escolta Internacional de Kandersteg a Kandersteg (Suïssa)
que és gestionat per una organització sense ànim de lucre independent.
La Jamboree Mundial Escolta
se celebra cada quatre anys sota la direcció de la WOSM i amb la participació
com a convidades de membres de la WAGGGS. A més, també s'organitza la World Scout Moot, una
Jamboree per a caps escoltes entre 17 i 26 anys; i la World Scout Indaba, una
trobada de dirigents escoltes. La Fundació Mundial Escolta
és una fundació permanent, gestionada per un Consell Directiu independent i que
es recolza en les donacions, portant a terme programes de desenvolupament de
l'escoltisme arreu del món.
La WOSM és una organització no governamental
(ONG) que representa al Moviment Escolta davant les Nacions Unides (ONU). La
WOSM i la WAGGGS, conjuntament, tenen l'estatus de Membre Consultiu en el
Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides.
C
CA: Sigles de Cap d’Agrupament.
Caça: És el nom que rep el Projecte de
Progressió comunitari en els/les llops/daines.
Camisa: part de l’uniforme dels escoltes i de les
guies. Té diferents colors d’acord amb la branca on està el/la noi/a.
Campament: L’educació que pretén l’escoltisme i el
guiatge es realitza a través d’activitats a la natura, per això cal que
sovintegin les sortides matinals, d’un o dos dies o acampades més llargues
aprofitant les vacances de Nadal, de Setmana Santa i d’estiu.
Els
campaments són l'ocasió de viure una aventura, un moment per gaudir de nous
paisatges, descobrir el país, viure a prop de la natura en tendes de campanya.
És el moment on es pot treballar i veure la progressió del/la noi/a, així com
també pot ser el punt final del projecte que s’ha desenvolupat durant un cert
període de temps.
B.P. escriu: NOTA ALS PARES. L’acampada és
la part principal de l’escoltisme i una gran oportunitat per al noi d’adquirir
confiança en si mateix i mitjans per a valer-se, a part de proporcionar-li
salut. Alguns pares, que mai no han passat l’experiència d’un campement, s’ho
miren amb desconfiança, com si fos massa dur i arriscat per als nois. Però quan
veuen que els vailets en retornen vessant salut i felicitat i millorats
moralment en els aspectes de virilitat i de companyonia, no poden estar-se
d’apreciar els béns que porten aquestes sortides. Espero que els vostres fills
trobaran el vostre encoratjament per anar a acampar sempre que puguin. (extret
del llibre: Escoltisme per a nois)
Cap Escolta Mundial: Al Jamboree
d’Olympia, el 1920, B.P. va ser nomenat World Chief del Moviment Escolta
Mundial per 8.000 escoltes vinguts de 34 països.
Baden Powell va ser l'únic a ostentar aquest càrrec.
Des d'aleshores, el màxim responsable de la OMMS és el seu Secretari General.
Cap d’equip: és un noi o noia escollit pels seus companys
i que té la missió de coordinar l’equip, convocar les reunions, i estimular
tothom a que treballi i participi.
Cap de patrulla: és un noi
o noia de tercer any escollit pels seus companys per liderar-los. Té les
següents funcions:
- Coordinar la Patrulla.
- També pot convocar reunions de la
mateixa, fins i tot sense el permís o el coneixement dels Caps d’Unitat.
- Assegurar que tothom participi en la
mesura de les seves possibilitats.
- Vetllar
pels seus companys.
Cap de turc: Nom que es dóna al passafulard fet amb fil de cuir i
que representa, en molts agrupaments escoltes/guies, que s’ha fet la promesa.
Forma de fer un turc:
Caps: Joves que duen a terme una responsabilitat de tipus
pedagògic dins de l’àmbit de l’Agrupament. Els equips de caps es reuneixen
regularment al consell d'agrupament, on s'organitza la vida quotidiana del Cau
i on es du a terme el seguiment pedagògic de les activitats. L'equip
d'agrupament és qui n'assumeix la coordinació.
Caràcter: Tret indicador de la natura essencial d’una
persona, organisme o cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la
de les altres. La formació de caràcter depèn de varis factors, entre ells el
medi i la formació i també l’experiència. B.P. explica que el caràcter no es
pot ensenyar en una classe. Ha de ser desenvolupat en l’individu i en gran
mesura pel seu esforç personal.
El treballar dia a dia per la formació del
caràcter propi, sobre tot en l’eliminació dels mals hàbits i les tendències
negatives, així com el desenvolupament de les qualitats positives formen part
del compromís escolta/guia, essent l’element essencial del desenvolupament
integral de la persona, que en definitiva és la finalitat de
l’escoltisme/guiatge.
Càrrecs: En el petit grup (escamot, sisena, patrulla, equip) els/les nois/es tenen
responsabilitats a adequades a la seva edat i possibilitats.
Aquests càrrecs estan pensats per fer
responsables els/les escoltes/guies en el seu procés d’aprenentatge. Els
càrrecs també serveixen per demostrar llurs capacitats per fer una feina ben feta.
També serveixen per a que els/les nois/es se sentin útils i necessaris dins del
grup.
Carisma: Do extraordinari i
transitori concedit per l’Esperit Sant als cristians. Qualitat d’una persona
que la fa més apta per a complir la seva missió.
A l’escoltisme/guiatge s’assumeix que els
carismes (sigui imaginació, capacitat de treball, alegria, fantasia o alguna
altra) no han de suposar una dignitat més gran per a qui els rep, sinó la seva
especial i complementària forma de fer per ser hàbil en el servei. Els carismes
es poden considerar un regal per oferir als altres.
Castors i Fures/Llúdrigues: Unitat que acull als nens/es en l’interval
d’edat que va dels 5-6 als 8 anys.
Els cinc dinamismes bàsics (encara que a
castors/fures només se n’empren 4) a la unitat de Castors es desenvolupen de la forma següent:
1.
El Petit grup.
Escamot/Poblat: L’escamot l’han de formar un mínim de 4 i un
màxim de 6 nens/es, ja que són els components idonis per un bon funcionament.
Cal que hi hagi un equilibri de sexes i edats: això permetrà una interrelació
entre els Castors de primer i segon any i entre nens i nenes.
Aquesta composició de l’escamot
variarà al llarg del curs, ja que els Castors tot just estan iniciant l’aprenentatge
amb els companys. Un grup fix durant el curs reduirà les seves experiències i
no els enriquirà en el seu coneixement de diferents estils de treballar i de
diverses maneres de ser i de fer.
Cada escamot tindrà uns elements
identificatius: nom, senyal, racó, etc. Cada escamot estarà vetllat per un cap,
el qual ajudarà els Castors a organitzar-se, planificar-se,... i en general, a
solucionar els petits problemes de funcionament del grup. Els càrrecs de
l’escamot seran concrets i amb finalitats palpables a l’abast de les
possibilitats dels Castors, per això, degut a l’etapa d’egocentrisme
característica d’aquesta edat, cap nen/a tindrà un càrrec que el faci
responsable del seu company.
2.
Institucions
de la branca de Castors: ASSEMBLEA, CONSELL DE PRESA i CONSELLET.
La finalitat d’aquestes
institucions és la d’introduir el Castor al joc democràtic, és a dir, que nens
i nenes participin en la presa de decisions que afecten a tota la Unitat.
Ajuden al Castor a descobrir que viu en una col·lectivitat on els acords s’han
de prendre entre tots, facilitant així que vagi superant el seu egocentrisme
tot escoltant i respectant les opinions dels altres, millorant la seva
sociabilitat.
Ø Assemblea: Està formada per tota la Unitat, és a dir, els
Castors de primer i segon any i caps d’unitat. Les seves funcions són:
1.
confeccionar les normes de la unitat, és a dir, totes aquelles regles de
convivència, de treball, hàbits i actituds personals,... que els Castors es
proposen per tal d’assolir una bona convivència.
2.
decidir aquells aspectes que afecten a tota
la Unitat com pot ser
l’elecció i revisió del projecte (la Presa), la resolució de problemes interns
que es plantegin,...
3.
revisar
el dia a dia de la Unitat,
és a dir, tots aquells aspectes que afecten al funcionament i a la bona marxa
del curs.
4.
revisar
el progrés personal de cada
Castor i de la Unitat en el seu conjunt.
Es farà ús d’aquesta institució
durant tot el curs i les vegades que s’escaigui.
Ø Consell
de Presa:
Està format pels càrrecs de l’escamot que siguin necessaris per a un determinat
projecte (Presa) i pels caps d’unitat; per exemple, si es fa la planificació i
el seguiment del material, el formaran els encarregats de material junt amb els
caps. Per tant, la composició d’aquest consell no es fixa, sinó que va variant.
Les seves funcions són dues:
1.
Durant
la fase de planificació, haurà de planificar al seu nivell, és a dir, haurà de
preveure les necessitats de cada taller.
2.
Durant
la fase de realització servirà per fer-ne el seguiment.
3.
Aquest consell
es convocarà les vegades que calgui per la bona marxa del projecte, en funció
de les necessitats que puguin sortir.
Ø
Consellet: Està format pels caps i pels castors de segon i
tercer any. La seva funció serà la de revisar i reflexionar sobre el seu
progrés personal al llarg de l’estada a Castors. Es farà ús d’aquesta
institució quan calgui per revisar el seu compromís i durant el pas de branca.
3. Funcionament de la Unitat.
El projecte o PRESA
La manera idònia per a treballar
de forma activa educant valors és emprant la Pedagogia del
Projecte. Per tant, totes les activitats formaran part d’alguna
Presa. Els Castors seran els protagonistes de tot allò que fan al Cau. L’escamot
serà l’òrgan de treball amb el qual es realitzaran les Preses.
A l’escamot li cal organitzar-se
internament repartint-se una sèrie de responsabilitats diferents entre tots els
nens. Aquestes responsabilitats varien depenent de les necessitats de cada
Presa. Per exemple, si la Presa escollida és preparar el dinar, una de les
responsabilitats necessàries és l’encarregat de cuina, mentre que si el següent
projecte és fer una revista no ens caldran aquestes responsabilitats sinó
d’altres ben diferents.
Les feines de l’escamot al llarg
de la Presa seran:
1.
Proposta: Elaborar les propostes, és a dir, pensar-se el que
els agradaria fer amb la resta dels companys/es. La proposta de la Presa ha de
sortir del Castor, dins el seu petit grup (escamot).
2.
Elecció: Presentar la proposta a l’Assemblea. Un cop
cada escamot ha pensat una proposta es parlarà de totes elles a l’Assemblea
(reunió de tots els Castors i els Caps). Cada escamot explicarà a la resta la
proposta de Presa, (és a dir, allò que ells han pensat fer). Un cop han estat
explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció, que es farà sempre per
consens. Es donen dues eleccions: primer dins l’escamot, ja que seria bo
que cada nen/a faci la seva proposta, i la segona entre tota l’Assemblea.
3.
Planificació: Un cop tenim la proposta escollida, es
tracta de fer-la assequible a les possibilitats de la Unitat. Els Castors
hauran de pensar quan la volen fer, quines coses necessitaran, quin repartiment
de feines,... Per tal de portar a terme aquesta planificació convocarem el
Consell de Presa format pels responsables de totes les feines necessàries per
tirar endavant la Presa.
4.
Realització: Realitzar la part de la Presa que cada
escamot ha de treballar. La realització és del Castor des del principi fins el final:
ells són els protagonistes de la seva història. Aquí també podem convocar el
Consell de Presa.
5.
Revisió:
Revisar el funcionament que
ha tingut el seu escamot a nivell d’organització durant la Presa. En la
revisió, els Castors comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat
bé, quina ha estat la seva participació, si han après alguna cosa,... Hi ha
moltes maneres de revisar, cal buscar cada vegada la manera més adient.
4. Compromís i progrés
personal
La promesa és un compromís
individual i personalitzat d’adhesió voluntària a la llei escolta/guia.
L’acostumen a fer els nens i nenes que estan cursant el seu segon any a la
branca de Castors, durant les festes de Nadal. No cal fer la promesa com un
acte de teatre o simplement un ritus; cal entendre-la dins el context del
compromís, el qual no serà possible sense experiències prèvies de
responsabilitats i compromisos. La promesa suposa un pas endavant en el progrés
personal, perquè per fer la promesa cal entendre i viure els valors que es
desprenen de la llei.
No hi ha un model únic de
promesa. No obstant, els elements que haurien de configurar-la són: una raó de fer-ho públic, una reflexió
personal, un compromís envers un mateix, envers la unitat i envers els altres,
una festa, i perquè no, uns elements simbòlics.
Un altre aspecte que es creu molt
important en aquesta etapa, és el seu final: el Pas de Branca; cal
considerar que aquest moment és molt important ressaltar-lo per tal de fer
balanç de tot el progrés personal i, per tant, del creixement envers l’actitud
de compromís, que el nen/a ha fet.
Objectius de la unitat i dels Caps. Es vol ajudar els
Castors a:
·
Fomentar l’amistat.
·
Potenciar la sinceritat i el joc net.
·
Aprendre els valors socials: convivència,
consciència de grup, companyonia, respecte,...
·
Aprendre el funcionament d’un grup:
treballar en equip, comunicar-se, joc democràtic,...
·
Fomentar el sentit del grup: fer les coses
entre tots, la solidaritat, el compartir,...
·
Assumir petites responsabilitats.
·
Aprendre a revisar i valorar allò que han
fet.
·
Ser endreçats. Tenir sentit de l’ordre i
respectar el material.
·
Adquirir hàbits de manteniment del propi
cos: rentar-se, vestir-se, menjar de tot,...
·
Adquirir confiança en sí mateixos. Aprendre
a afrontar les pròpies pors.
·
Explorar els sentits: observar, olorar,
escoltar, tocar, tastar...
·
Conèixer les pròpies capacitats:
enfilant-se, saltant, grimpant, corrent, ...
·
Potenciar les capacitats físiques: caminar
amb motxilla, agilitat, reflexes,...
·
Potenciar les habilitats psicomotrius:
coordinació (saltar a corda, tallar amb tisores,...), orientació
esquerra-dreta,...
·
Aprendre tècniques manuals: retallar,
enganxar, fer estels, fer titelles, etc.
·
Aprendre tècniques de campisme: saber fer
la motxilla, parts d’una tenda, orientar-se,...
·
Descobrir l’entorn social i cultural.
Coneixement del poble o ciutat. Urbanisme.
·
Respectar i estimar la natura. Fomentar una
actitud ecològica.
Cau: lloc de trobada/reunió i a on es fan les
activitats. També s’utilitza com a nom de lloc genèric per referir-se a
l’agrupament escolta i guia o els seus locals.
Cavaller: Persona que va muntada a cavall. Persona que recorria el món per redreçar torts,
protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc.
Persona cavallerosa. Segons B.P. els integrants de les ordres de cavalleria
consideraven: el propi honor els era
sagrat; ren lleil a Déu, al seu rei i al seu país; eren especialment cortesos i
seervicials mamb les dones, els infants i els desvalguts; ajudaven a tothom;
donaven el seu diner i el seu pa als qui ho necessiteven, i estalviaven per tal
de poder-ho fer; es mantenien forts i sans i actius per a poder fer bé totes
aquestes coses.
Cavallerositat. Qualitat de cavallerós, que es
capté com un cavaller. Qualitat molt valorada per B.P.: Vosaltres, els escoltes, no podeu fer res de millor que seguir
l’exemple dels cavallers.
Celebració: Les celebracions són,
bàsicament, moments en els quals s'expressa l'Esperit escolta/guia amb signes determinats
que, al mateix temps, fomenten i potencien aquest esperit.
La celebració exigeix solemnitat,
per aquest motiu és més important que la cerimònia o la funció. També permeten
commemorar algun esdeveniment important.
Celebrar: Última Fase del Projecte
("Construcció de la presa", "Caça", "Aventura",
"Empresa", "Descoberta-Acció").
Centre Marista d’Escoltes: El Centre Marista d’eScoltes
(CMS) és una entitat educativa formada per agrupaments dels col·legis Maristes
de tot Catalunya. Pretenem educar en el lleure a joves i infants mitjançant el
mètode escolta que va idear Baden Powell i seguint, obert a altres carismes de
vivència cristiana, l’estil marista.
Centres d’interès: El Programa progressiu de
formació que desenvolupa l’escoltisme/guiatge es basa en els centres d'interès
dels nois, adolescents i joves, tenint en compte, com ensenya B.P., que es tracta d'un Gran Joc i d'una
Fraternitat Universal. Així, els centres d'interès que es consideren
bàsicament són l'aventura, l'amistat i la diversió dels/les nois/es.
Cinc dinamismes
(els): Els dinamismes són uns trets
qualitatius que configuren el mètode de treball. Són els següents:
1.
El petit grup
És l’element de personalització i de socialització per
excel·lència (PERSONALITZACIÓ: perquè és en el petit grup on els nens i nenes
tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i
així ser valorats i considerats pels altres; SOCIALITZACIÓ: perquè en el petit
grup aprenen les normes de convivència).
Cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un
cert nivell d’organització i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre
tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se
senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció
concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.
La pràctica ha demostrat que el petit grup no hauria
de tenir mai més de 6 persones.
Dins
del petit grup, el diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip
porten a l’adquisició d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància,
valoració de la diversitat i comprensió.
Cal distingir entre treball en grup i treball en
equip. En el treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents
membres, i cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes
les feines es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem
dir quin dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre
depèn del tipus de feina que s’estigui realitzant. En general, el treball en
equip és més lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es
posi d’acord, però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per
això, a l’hora de triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc.
és millor fer un treball en equip. Però
a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és preferible el treball en
grup.
2.
El progrés personal
És l’objectiu bàsic.
Per a l’educador, comporta dues coses:
1.
Una
atenció personalitzada a cada noi i cada noia, tot fent un seguiment seriós de
l’evolució de cadascú; i,
2.
Mostrar
a cada noi, de forma explícita, els seus avenços en el terreny de la relació
amb els altres, el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc.
Per al noi o la noia, comporta una revisió d’ell
mateix: de la seva forma de relacionar-se amb els companys/es, de la seva
aportació al grup, de les seves ganes de continuar, ...
Cada nova responsabilitat i cada nova situació, generarà
noves necessitats d’aprenentatge i així s’impulsa el progrés.
3.
El compromís
El compromís representa un gest personal de
responsabilització davant del grup i es manifesta en les cada vegada més
exigents responsabilitats que el noi o noia assumeix des de la seva entrada a
l’agrupament. Aquesta responsabilitat creixent és la que autoeduca la persona i
per la qual apostem com a element bàsic en l’educació que volem donar.
Lligada al COMPROMÍS i al PROGRÉS PERSONAL, ha
arribat l’hora de parlar de la PROMESA
ESCOLTA/GUIA. Considerada de gran importància. Consisteix en l’explicitació
del compromís, el qual implica l’acceptació i integració plena al grup i
l’assumpció personal dels valors de la Llei Escolta.
En alguns agrupaments, els nois i noies fan una
promesa a cadascuna de les branques per les que passen, sempre durant el seu 2n
any a la branca (fan una promesa a Castors, una a Llops/Daines, una a
Ràngers/Noies guies, etc.). Però de totes elles, la que s’ha considerat com a
més important és la que es fa amb els nois i les noies de 2n de Ràngers/Noies
guies (12 anys).
Els nois i les noies a qui pertoca fer la promesa es
reuneixen un dia o unes hores abans amb un cap; parlaran una estona de
l’escoltisme/guiatge, de què els ha ofert, de què han après,... i després ve la
reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de
reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els
agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als
altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els agraden han de veure
quines és possible que ells canviïn (evidentment, es parla d’actituds, i no de
trets físics).
També es pot fer una reflexió entorn de la societat,
de quines coses agraden i quines no, i com es pot aportar el gra de sorra per
millorar l’entorn.
Tant si és quelcom de nosaltres mateixos com si és de
la societat, es tracta que el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se
per canviar allò que ells no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en
sortirà un compromís concret, una frase del tipus “Prometo que a partir
d’ara...” que hauran de posar per escrit.
Per fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada
noi/a un temps de solitud, perquè pugui pensar per ell mateix sense la
interferència dels caps ni dels/les amics/gues. Oferiu-los alguna mena de guió
amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la seva reflexió.
Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la promesa que a
partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells mateixos i/o de
la societat.
Ha de ser, evidentment, un compromís assumible. Una
promesa realista que de debò puguin dur a terme.
També ha de ser un compromís lliure: per tant, si
algú no vol fer la promesa, simplement no la fa.
Un cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de
fer-lo conèixer a tothom: és l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de
qualsevol manera: s’ha de fer en un acte solemne, festiu però seriós alhora, i
fent ús d’elements simbòlics i rituals. El motiu de què la fem així és perquè
volem que els nois i les noies recordin la seva promesa durant molts anys, i la
considerin un compromís seriós i ferm.
Alguns exemples d’elements que poden ajudar a donar
solemnitat i simbolisme a La Promesa:
·
Faran la
promesa davant de tota la Unitat. O més encara, també es pot convidar als
pares. O millor encara, convidar a tot l’Agrupament.
·
Tothom
ha d’anar vestit per l’ocasió: camisa escolta/guia i fulard.
·
Cada noi
o noia que fa la promesa haurà de demanar a un company que li faci de padrí (ha
de ser algú que ja hagi fet la promesa). També ho poden demanar al seu pare o a
un germà gran, si són escoltes/guies.
·
El padrí
s’adreçarà al públic i els dirà, per exemple: “Us presento al (Nom i Cognom),
que ha manifestat la seva voluntat de realitzar la Promesa Escolta/Guia.
Vosaltres sereu testimonis del seu compromís.” Aleshores el noi o noia que fa
la promesa aixeca la mà tot fent la salutació escolta i formula la frase que ha
escrit.
·
El/la
noi/a que ha fet la promesa escriurà el text sobre una cinta de roba, i també
hi posarà el seu nom. Aquesta cinta la lligarà a un tòtem de la Unitat (es farà
servir cada any el mateix, de manera que aquest tòtem recollirà les promeses de
tothom qui al llarg dels anys ha passat per la branca). NOTA: el tòtem es un
tronc pintat i decorat que es pot clavar dret al terra i que té tot de puntes
clavades per anar-hi lligant les cintes de les promeses.
·
També
signaran en el Llibre d’Honor de la Unitat: és un llibre que recull les
promeses i els noms de tots aquells que, al llarg dels anys, han passat per la
branca. També hi podeu posar fotos.
·
Finalment,
farem una festa per celebrar-ho.
4.
El joc institucional
Dins de cada branca hi ha una sèrie d’institucions
(p.ex. la Patrulla, el Cap de Patrulla, l’Assemblea de la Unitat, els Comitès,
etc.).
Les institucions són creades per a facilitar el
desenvolupament i la realització dels projectes de la Unitat, però al mateix
temps forneixen un dels principis bàsics de la pedagogia escolta i guia: educar
en actituds democràtiques.
L’existència d’aquestes institucions potencia el
protagonisme de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. El
repartiment de les funcions, responsabilitats i àmbits de decisió habitua els
nois i les noies a la presa de decisions per majoria, impulsa la seva maduració
individual, i els fa sentir-se responsables de les actuacions i decisions del
grup.
5.
La fraternitat universal
Aquest
dinamisme donarà a tota activitat la dimensió d’obertura, solidaritat i esperit
de servei. A partir de la descoberta i la relació directa amb l’entorn més
immediat, d’una manera progressiva, els nois i les noies arribaran a conèixer,
valorar i comprometre’s amb realitats d’abast més ampli. El trinomi descoberta – compromís – servei
sintetitza els objectius de la intervenció educativa de l’escoltisme/guiatge.
La descoberta d’una realitat concreta demanarà un compromís al jove per
realitzar un servei de cara a la transformació i millora d’aquella realitat.
Aquests trets bàsics o dinamismes del mètode
es desenvolupen en el si del projecte de grup i és el cap (l’educador) qui
vetllarà perquè siguin els elements dinamitzadors de fons en tot moment. Serà
així, utilitzant aquesta eina per donar el protagonisme actiu als nois i a les
noies, com s’aconseguirà una educació basada en la descoberta, que provoca
canvis d’actituds i un compromís d’actuació.
Cerimònia: Una cerimònia escolta
és un acte reglat, la funció i desenvolupament vénen definits prèviament per
les normes o els costums del Moviment Escolta/Guia, de l'associació, de l’Agrupament escolta/guia o de la Unitat.
La cerimònia té lloc perquè la comunitat escolta/guia
(la branca, l’agrupament escolta/guia, etc.) celebri que un o diversos dels
seus membres ha aconseguit un objectiu en la seva progressió escolta/guia com
és el lliurament d'insígnies, o ha decidit adquirir un compromís com és la Promesa Escolta/Guia o el compromís
de fer de cap (la Insígnia de Fusta).
En els inicis de l'Escoltisme, davant la necessitat
d'atorgar premis, reconeixements, insígnies i/o promeses, Baden-Powell i els
primers caps escoltes van dissenyar unes cerimònies basades en la vida dels indis
americans i dels cavallers medievals. En les cerimònies cada paraula, cada
gest, té una simbologia concreta.
Les cerimònies poden ser de petit grup, d’unitat,
d’agrupament escolta/guia, d'associació, entre seccions, entre agrupaments,
etc. Estan reglamentades per unes normes bàsiques que solen ser de l'associació
escolta/guia a la qual es pertany però la cerimònia sol veure's implementada
per la tradició de la comunitat escolta/guia que la celebra. És a dir, dos
grups escoltes d'una mateixa associació poden realitzar de forma diferent la
cerimònia de promesa escolta/guia segons la tradició o el costum de cada un.
La tradició és per tant un factor important en les
celebracions escoltes/guies i si cada petit grup, agrupament escolta/guia
personalitza les seves cerimònies el nombre de cerimònies existents és infinit.
Algunes cerimònies es celebren amb caràcter públic,
qualsevol pot assistir-hi. Altres en canvi, com la Vetlla de la promesa o el
Tòtem són cerimònies que es mantenen en secret per mantenir la màgia i el
misteri per a qui la faci per primera vegada.
Clan o (Clan de Ròvers): Unitat, en diferents associacions escoltes i
guies, que acull als/les joves de més de 17 anys. Veieu el terme Truc.
També, en algunes associaciones escoltes i guies nom
donat al petit grup dins de la unitat de Truc.
Coeducació: És un instrument educatiu amb un
objectiu bàsic: l'educació global de la persona. L'acció educativa tendeix a
oferir al/la noi/a ocasions per a realitzar-se plenament, en totes les seves
capacitats, vivint l'aventura del seu creixement i preparant-lo per a servir
amb alegria, per a ser feliç fent feliços els altres, per a sentir-se
veritablement lliure.
La coeducació a l’escoltisme/guiatge
permet als nois/es desenvolupar-se junts utilitzant el mateix mètode educatiu i
facilitant el diàleg entre homes i dones. Aquest camí ha de construir-se per
etapes, adaptades als períodes evolutius corresponents i tenint en compte les
metes que, en conjunt, constitueixen una autèntica escala de valors. El fer
seus els valors permet que els/les adolescents arribin a convertir-se en un
home/dona de caràcter:
-
ACCEPTAR les persones que són diferents, les que no pensen igual,
les que senten coses d'altra manera.
-
ACOLLIR el patrimoni de capacitats, de qualitats i de diversitats
dels altres, no només com una contribució al propi creixement sinó per a estar
en situació de créixer junts.
-
CONÈIXER tractant de comprendre, en lloc de donar per segur; no
creure cegament en les pròpies idees; manifestar curiositat i interès pels
altres, pel que fan i pensen.
-
DONAR generosament sense esperar contrapartides.
-
PARTICIPAR, no limitar-se a mirar, a delegar en els altres.
-
RESPECTAR als altres tal com són i ser un mateix en tot moment,
sense interpretar altres "papers".
-
CONSTRUIR una realitat humana rica i fecunda, en la que la
col·laboració home/dona sigui possible, com és desitjable.
-
LLUITAR per unes relacions humanes obertes a la comprensió i al
diàleg; per un model de societat obstinada a rebutjar la injustícia, la violència
i, en general, tot el que degrada i deprimeix.
Coherència: Etimològicament, connexió,
relació estreta d’idees que s’acorden entre elles. Aquest tipus de vinculació,
tan íntima com la que es dóna entre les molècules d'un cos, és el que ha d'existir
entre l’/la escolta/guia i l'estil de
vida que emana de la seva Promesa, de tal forma que pot dir-se, i es diu, que
un/a escolta/guia és sempre un/a escolta/guia; no només quan està amb la seva
Unitat, sinó també en família, en el centre d'estudis, en el treball i en els
moments de diversió. Aquest tipus de coherència fa a l’/la escolta/guia digne/a
de confiança.
Comissari: Cap escolta/guia amb responsabilitat a nivell
territorial o general. A MEiGC existeixen els comissaris generals, els comissaris
de demarcació i de sector (en el cas del Barcelonès), i els adjunts de Branca.
Les reunions a les quals assisteixen s’anomenen comissariats.
Comitè Mundial Escolta: ("World Scout Comitee") és el
principal òrgan executiu, sorgit de la Conferència Mundial Escolta i format per
un grup de voluntaris escollits. El Comitè Mundial Escolta representa a la
Conferència Mundial Escolta en el període entre les reunions del plenari de la
Conferència. Els membres del Comitè Mundial Escolta son escollits per períodes
de sis anys i les eleccions es fan sense tenir en compte les nacionalitats de
cadascú.
Comitès
(R/NG): formats per un membre de cada Patrulla. Es formen
reunint tots els nois i les noies que tenen un mateix càrrec a cada Patrulla.
Fan serveis per a tot el grup. Els Comitès no són estables durant el curs; es
fan i es desfan expressament per a cada projecte.
Companys: Nom emprat per a designar els/les joves de més de 17
anys ens els agrupaments associats a la Federació d’Escoltisme Valencià. Veieu
el terme Truc.
Compromís: Nom que rep la Promesa escolta/guia a la branca de
P/C o la renovació d’aquesta.
Compromís: Obligació contreta per una
promesa, una paraula donada, etc. (veieu "Projecte de Vida"). El
compromís pot ser personal i privat; sense cap tipus de publicitat o pot ser
fet públicament. A l’/la escoltisme/guiatge el compromís públic es fa
normalment a través de la Promesa escolta/guia.
L’/la escolta/guia sap que,
íntimament unida a la responsabilitat de la persona, està la responsabilitat de
servir i transformar a la societat, autèntica comunitat de persones. És
conscient, per això, que ha de participar en tota acció que estigui destinada a
promoure el bé comú. En aquesta línia, ha contret voluntàriament l'obligació i
ofert la seva competència, la seva honestedat, la seva il·lusió i el seu esforç
al servei d’aquest objectiu. Més en concret, els/les escoltes/guies assumeixen
el compromís ferm d'intentar deixar el món un mica millor de com l’han trobat,
principalment amb el seu testimoniatge de vida i la seva vocació de servei,
que l’impulsa a una participació activa
i responsable de la vida comunitària.
Conferència Mundial Escolta: ("World Scout Conference") és l'òrgan de govern principal i es
reuneix cada tres anys, precedida del Fòrum Mundial
d'Escoltisme Juvenil. La Conferència Mundial Escolta és una
assemblea general de l'Escoltisme i està composta per sis delegats de cadascuna
de les Associacions Escoltes que en formen part. Si un estat disposa de més
d'una associació, aquestes formen una federació per a coordinar-se i escollir
la seva representació mundial. Les bases perquè s'accepti el reconeixement
internacional i per entrar a formar part de la Conferència Mundial Escolta,
passen per l'adhesió als principis de l'Organització Mundial del Moviment
Escolta i l'acceptació de la independència de cadascun dels membres de
l'associació dels poders polítics.
A la Conferència Mundial Escolta s'acorden els
esforços bàsics de cooperació i s'adopta un pla de coordinació mútua.
Confiança: Es defineix com la seguretat de
qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú.
Aquesta definició és aplicable a l’/la escolta/guia per que és digne de
confiança i que té crèdit davant els altres per ser el que és i per les seves
especials condicions i vocació.
Consell: És la reunió a un nivell màxim
de responsables d'una organització per a exercir les funcions que té
encomanades com òrgan de direcció. En general, les competències assignades
tenen a veure amb la coordinació, control, planificació i presa de decisions. A
l’escoltisme/guiatge hi ha diversos tipus de Consells.
Consell d’agrupament: òrgan de decisió format per l’Equip
d’Agrupament, els caps, l’animador de truc i el consiliari (en associacions
confessionals). És l’òrgan màxim de responsabilitat de l’agrupament i a on es treballen
els objectius, la dinàmica pedagògica, ....
Reunió periòdica de tots els caps, convocada pels
caps d’Agrupament per informar de temes del Moviment o externs, revisar
aspectes de l’AEiG, com es troben les unitats, plantejar projectes comuns, proposar
solucions a situacions complicades i difícils, etc.
Consell de
Coordinació (P/C):
la formen els Caps d’Unitat més els Caps d’Equip. Té la missió de dirigir els
projectes de la Unitat: coordinar el treball dels diferents Equips, solucionar
els problemes tècnics imprevistos, fer una programació i un calendari, i
vetllar perquè tot es vagi executant a temps.
Consell
d’Expedició (R/NG):
serveix per planificar i controlar l’execució dels projectes. Està format pels
Caps d’Unitat, els Caps de Patrulla, i un representant de cada Comitè implicat.
Consell
d’Honor (R/NG):
en forma part tothom que ha fet la promesa. Analitza els problemes de fons de
la consecució de l’estil de vida del grup, el treball de la llei, la reflexió
per a progressar humanament, etc... A
la pràctica és una manera de reunir els nois i les noies més grans de la Unitat
sempre que faci falta.
Consell de
Presa (C/F): Està format pels càrrecs de l’escamot que
siguin necessaris per a un determinat projecte i pels caps d’unitat; per
exemple, si fem la planificació i el seguiment del material, el formaran els
encarregats de material junt amb els caps. Per tant, la composició d’aquest
consell no es fixa, sinó que va variant.
Aquest consell es convocarà les vegades que
sigui necessari per revisar la marxa de la Presa o quan hi ha algun problema de
relació.
Consell de
Roca (LL/D):
reunió de tots en ocasions solemnes per l’Estol.
El Consell de Roca és una assemblea de
tota la branca de Ll/D o estol, en la
que es revisa la progressió de cadascun/a dels llops/daines. És el lloc en el
que es decideix si el llop/daina està preparat per a fer la Promesa o per
resoldre algun problema de la branca o d’alguna Sisena. Les decisions dels/les
llops/daines que tenen la Promesa es prenen en conjunt i les fa explícites
l’Akela, que sempre té en consideració les opinions de tots els/les
llops/daines. Es procura fer-se en un dia de 
lluna i es busca una pedra gran
on seuen els caps i els/les llops/daines queden a un altre nivell. Els llops/daines
tenen paraula i vot i els/les potatendres només paraula.
Consellet
(C/F): Està format pels caps i pels castors/fures de
segon i tercer any. La seva funció serà la de revisar i reflexionar sobre el
seu progrés personal al llarg de l’estada a Castors. Es farà ús d’aquesta
institució quan calgui per revisar el seu compromís i durant el pas de branca
Consell de
traçuts (LL/D): format pels Caps, els Segons de sisena i nens/nenes
amb especialitats tècniques. Assegura la coordinació de les caceres.
Consell
d’Unitat (P/C) o Consell de Camisa: la formen els Caps d’Unitat més els
nois i noies de tercer any (o aquells que han fet la promesa/compromís de
Pioners/Caravel·les). Intervé per deliberar sobre problemes especialment
seriosos o en circumstàncies crítiques, el funcionament de la mateixa i el
plantejament d'activitats i anàlisis de programació comunitària i personal.
Constitució: conjunt de lleis o normes que estableixen els
pioners/caravel·les per governar la Unitat.