www.JouScout.com

 

Diccionari escolta i guia

Cortesia d’Ignasi Lluís Prats i Rosell (MEG)

ACTUALITZAT 23/6/2010

 

>> Proposar una nova paraula per incloure al diccionari

 

A

 

Abnegació: és una de les tres virtuts bàsiques de l’escoltisme/guiatge. La podem considerar com el sacrifici voluntari dels béns materials, de la voluntat, dels afectes i fins i tot de la vida en servei a Déu o pel bé d’altri (al servei dels altres).

 

Acampada:  Activitat de les unitats escoltes/guies que consisteix a instal·lar-se a l’aire lliure en tendes de campanya.

 

Acció: Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció. Efecte de "fer" (produir, crear una cosa, fabricar, formar, imaginar, inventar, ocasionar, disposar, arreglar, millorar, perfeccionar, ensenyar, proveir, representar, intentar, créixer i molts d’altres verbs que suposen un activitat o facultat d’obrar). L’/la Escolta/Guia és actiu/va, diligent i eficaç, sempre a punt al servei de la seva Promesa.

Acció Escolta de Catalunya: és una federació d'agrupaments escoltes de Catalunya. Es defineix com una escola de ciutadans actius, democràtica, oberta, progressista i catalana. Actualment és format per 16 agrupaments.

Forma part del Moviment Laic i Progressista i és membre de la Federación de Asociaciones Scouts de España (ASDE) i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge.

El 21 d'octubre de 2001 a Canyelles, el Garraf, l'Assemblea Nacional de Scouts de Catalunya (SC) i l'Assemblea General de Germanor Escolta de Catalunya (GEC) vam aprovar el document ProjGECte eSColta, a partir del qual decidien crear una nova associació juvenil que assumia l'objectiu de continuar educant i formant infants i joves des de l'escoltisme.

Les assemblees de les dues associacions van decidir posar fi als nostres projectes associatius per separat i emprenien un camí junts amb l'objectiu de poder oferir moltes més eines i recursos als caps escoltes i educadors i als més de 1.000 infants, adolescents i joves que sumaren entre totes dues entitats. El 21 d'octubre posaven fi a més de vuit mesos de treball braç a braç i de debat intern sobre el model d'associació que volien, tant des dels equips associatius com des dels propis agrupaments.

El sistema educatiu de l'associació continuarà inspirat en el mètode educatiu ideat per Robert Baden-Powell i fonamentat en el compromís a través de la llei i la promesa escoltes com a eines pedagògiques i de treball adaptades a la realitat catalana actual. L'associació es basarà en els fonaments de la catalanitat, el pluralisme i la fidelitat al mètode escolta.

Acció Escolta de Catalunya es va proposar continuar les seves gestions per ser membre de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) mitjançant la qual podrà relacionar-se amb altres associacions del moviment escolta d'arreu del món.

Acció Escolta de Catalunya, nom de la nova entitat, neix finalment el 20 de gener de 2002 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), moment en què es reunia per primer cop l'Assemblea Nacional constituent i aprovava els nous estatuts. Les dues associacions d'origen treballen a partir d'aquell moment per tal de confeccionar uns equips de treball que donessin forma a l'entitat, i que permetessin desenvolupar el document marc de la fusió, duent a terme el model de participació interna i externa proposat, desenvolupant el programa educatiu, concretant fins al detall la formació que l'associació vol per als seus educadors i caps escoltes, i complint els compromisos que l'associació va assumir en el seu document marc amb la societat com a agent transformador de la mateixa societat.

Amb la voluntat d'unir els esforços de l'escoltisme català, Acció Escolta de Catalunya és membre de la per ser membre de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) mitjançant la qual es relaciona amb altres associacions del moviment escolta d'arreu del món. També està integrada dins la Federación de Asociaciones Scouts de España (Federación ASDE) a partir de la qual s'agermana amb les associacions escoltes de la resta de l'Estat i amb la qual manté un lligam de col·laboració, intercanvi i participació.

Per actuar coordinadament des de diferents perspectives de l'activisme social i cultural tot generant un seguit de sinergies optimitzar i compartir esforços, recursos, capital humà, etc., Acció Escolta és membre del Moviment Laic i Progressista (MLP). Alhora és membre del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a través de la qual s'implica amb el moviment associatiu juvenil assumint responsabilitats en la construcció de la societat civil.

Acollida/acolliment: Acció d’acollir.

 

Acollir:  Admetre a casa nostra, en la nostra companyia, acceptar. També podem considerar l’acollir com el fet de protegir, emparar, afavorir, refugiar, franquejar la casa i l’accés a una comunitat.

 

L’/la escolta/guia accepta sempre els altres tal i com són i procura fer el millor per ells, d’acord amb els ensenyaments de B.P.

 

Actitud: en el sentit ampli de “disposició d’ànim envers alguna cosa”.  Podem considerar que està relacionat directament amb l’esforç, la voluntat, l’atenció, la imaginació, el valor, el pensament i per descomptat amb l’ànima.

 

Activitat:  qualitat d’actiu, facultat d’obrar. Qualsevol acció en què els/les nois/es participen, ja sigui de forma individual o col·lectiva i que porta associada una experiència educativa.

 

Agrair: Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o favor rebut). L’/la escolta/guia, que és agraït, no espera recompensa per l’actuació o per l’acció o per fer el que considera el seu deure, especialment quan es tracta d’ajudar els altres en tot moment.

 

Agrupament: Un agrupament escolta (o agrupament guia, o agrupament escolta i guia) és la unitat bàsica organitzativa dels escoltes i de les guies. Està format pels educadors o caps escoltes i els infants de 5 a 18 anys, que es troben agrupats per branques o unitats, segons els seus trams d'edat.

 

L’Agrupament Escolta i Guia és l’òrgan fonamental per al desenvolupament del mètode escolta/guia. S’organitza en unitats segons l’edat dels nois i les noies.

 

Un agrupament sol tenir al voltant d'un centenar de membres, entre infants i caps (educadors), encara que aquest nombre pot ser molt variable.

 

El funcionament de l'organisme és decidit pel Consell d'Agrupament, on hi són presents tots els caps.

 

Normalment, els agrupaments es troben agrupats en associacions. En aquestes associacions, hi conviuen agrupaments que tenen trets educatius i ideològics comuns.

 

Ajudar: prestar concurs (a algú) en un afer, un treball, etc. socórrer (una persona mancada de recursos). Es pot considerar com un verb conjugat especialment per a tots/es els/les escoltes/guies: útils/es, bons/es ciutadans/es, abnegats/des, capaços/ces de posar esforç i les capacitats que es destinen al servei dels altres.

 

Akela: Cap del Poble dels Llops en el Llibre de la Selva. Es denomina així al/la Cap d’Estol dels/les Llops/Daines.

Alegria: Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, en les paraules, etc). "La vida d’un/a escolta/guia la viu tan alegrement que sempre està somrient" (B.P.).

 

Alites: Unitat que acull els/les nens/es en l’interval d’edat que va dels 5-6 als 8 anys.

 

Amics del Bosc (Els): És una novel·la de l'escriptora britànica AH McCartney que s'utilitza com a ambient fantàstic per a la secció de Castors/Fures.

 

Una Colònia de Castors observa una família humana, la Família Jones, que s'ha mudat a prop de la seva presa. Els castors els posen nom atenent a les seves característiques personals, Ull de Falcó, Bombolla, Arc de Sant Martí, Raig de Llum i Tic Tac.

 

Amistat Internacional Scout i Guia (AISG): La finalitat d'aquesta organització d'adults és posar en contacte a aquells que ja no tenen una funció en els moviments juvenils, però que fidels a la seva promesa de servei, poden donar suport al Moviment Scout - Guia.


Els objectius són:

a)     Ajudar els que alguna vegada han estat escoltes o guies a mantenir viu en ells l'esperit de la Llei Escolta i Guia.

b)     Transmetre l'esperit de la Llei Escolta i Guia al si de les comunitats on viuen i treballen els seus membres.

c)      Col·laborar amb les associacions i grups juvenils d'escoltes i guies i fomentar el desenvolupament d'aquestes organitzacions.

d)     Promoure relacions amistoses amb les associacions d'escoltes i guies adults de tot l'Estat espanyol.

e)      Realitzar tots els actes lícits que siguin necessaris per a la consecució de les finalitats anteriors, com ara la realització, publicació i distribució de butlletins, memòries, estudis, conferències, cursos, assignació de fons per a projectes mitjançant creació de beques, concursos, premis, recompenses, exposicions, actes de germanor o qualsevol altre mitjà legalment admissible.

 

Animador de truc: es limita a fer tasques d’impuls i animació. Per això no se l’anomena Cap, sinó Animador. L’Animador ha d’estimular la participació de tots/es i ajudar a revisar i aprofundir en les activitats realitzades.

Antics Escoltes i Guies:  és un grup de persones que, en un moment o altre, han estat actives en l’escoltisme o en el guiatge, ja sigui com a nois i noies de les unitats, ja com a caps i responsables o com a pares i mares...

Persones agraïdes a l’escoltisme i al guiatge per tot el que n’han rebut. Persones que els agrada trobar-se de tant en tant per reviure, com a adults, l’esperit escolta i guia, fomentant lligams d’amistat i ajut...

Ajuden a que el moviment escolta i guia continuï endavant al nostre país en el seu propòsit de formar ciutadans responsables i cristians compromesos...

Des del mes de febrer de l’any 2006, el que fins aleshores era l’Associació d’Antics i Amics de MEG (ADAIA), es va constituir com a assemblea de col·laboradors de la Fundació Josep Sans, amb el nom d’Antics Escoltes i Guies. D’aquesta manera, es concentren esforços en una mateixa direcció: donar suport a l’educació dels nois i noies per mitjà de l’escoltisme i el guiatge.

En virtut d’aquest acord, la Fundació ha assumit com a pròpies les activitats que fins ara duia a terme l’associació d’Antics Escoltes i Guies, tant de suport a MEG com de dinamització interna dels seus associats, les quals són impulsades per un Equip Coordinador, format per membres de la Junta Directiva.

Antics Escoltes de Mallorca: L’any 1987 es constitueix a Palma l’Associació d’Antics Escoltes de Mallorca, fruit de la iniciativa d’homes i dones, escoltes i guies, encoratjats per la celebració del 30è aniversari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Per tant l’Aplec Scout s’identifica amb els principis de l’escoltisme i per aquest motiu s’esforça en defensar els Drets Humans, treballa per la pau, la comprensió internacional i la justícia, amb una perspectiva progressista de la societat mallorquina actual.

Té com a objecte mantenir viu en els seus membres l’esperit de l’escoltisme, donant-li suport activament en el seu propòsit de formar ciutadans responsables i compromesos. Per a la realització d’aquest objecte promou i organitza activitats i serveis que responen a les iniciatives dels seus associats, també fomenta la col·laboració amb els moviments escoltes d’acord amb les necessitats d’aquests i les possibilitats de l’Associació.

Mantenim lligams de germanor amb altres associacions semblants, tant a nivell de les illes com estatal i internacional.

Com a ciutadans responsables i compromesos amb la nostra cultura, llengua i nació, defensam i promovem els valors que configuren el nostre poble i assumim les arrels cristianes que comporten la nostra identitat.

Assemblea (R/NG): la formen tots els membres de la Unitat (nois/es i caps). És el lloc de discussió i elecció dels projectes del grup i de revisió de la seva execució.

 

Associació: Una Associació escolta/guia és una entitat sense ànim de lucre formada segons la legislació vigent al seu país, i que engloba a un o diversos agrupaments escoltes/guies. Les associacions escoltes/guies han d’estar reconegudes per alguna de les associacions nacionals i internacionals.

 

Associació Catalana de Scouts: és el referent exclusiu de la Federació Mundial de Scouts Independents a Catalunya (WFIS).


És la primera i única entitat catalana directament reconeguda com a membre per un organisme internacional d'escoltisme.

 

Asociacion Española de Guias y Scouts de Europa: La finalitat fonamental de l'Associació serà formar joves a través de la pràctica de l'Escoltisme tradicional de Baden Powell sobre les bases cristianes que són el fonament de la civilització europea. Aquestes bases es desenvoluparan mitjançant el foment de la vida perfecta, la promoció de doctrina cristiana, activitats d'apostolat i iniciatives per l'evangelització.


L'associació serà de confessió catòlica i plantejarà tots els seus actes i decisions segons les regles d'aquesta fe i els seus costums, en filial comunió amb els seus bisbes i participarà corresponsablement en els organismes i programes que promoguin l'evangelització i la pastoral de joventut, a més, facilitarà el compliment de les facultats canòniques de l'autoritat eclesiàstica en el coneixement i confirmació si procedís del nomenament de consellers Religiosos i en les informacions preceptives dels nomenaments dels seus directius a la Secretaria General de la Conferència.

 

Alguns joves no cristians poden ser admesos excepcionalment en les unitats, a condició que els seus pares acceptin per endavant reconèixer el caràcter confessional del grup. Ningú no pot pronunciar la promesa Escolta o Guia si no ha estat batejat. De vegades es pot admetre la promesa a uns escoltes una guia compromesa en la formació catecumenal acollint-se al baptisme de desig.


La FSE considera l'escoltisme masculí i el guidismo femení com dues experiències i aplicacions diverses del mateix mètode educatiu escolta. Per raons essencialment educatives i per respecte a la vocació de cada un, la AEGSE i la resta d'associacions de la FSE opten per l'educació separada dels seus membres. Així, acullen els nois i les noies en unitats diferents, amb activitats separades per als dos sexes, encara que hi ha alguns moments de trobada. Els Guies i Scouts d'Europa exclouen tota forma de promiscuïtat en les unitats i, sempre evitant les separacions artificials, consideren que l'educació dels nois i de les noies ha de ser efectuada en estructures diferents reflectides en dues seccions en l'ordre pedagògic. Per contra, en l'ordre associatiu, constitueixen un moviment únic en el seu esperit i la seva gestió.

 

Associacions escoltes a Catalunya

 

 

Austeritat: qualitat d’auster. En el nostre context, persona que viu, obra, jutja d’una manera rígida i/o ajustat a les normes de la moral. És una característica essencial de l’/la escolta/guia, detallada a la Promesa i a la Llei, severa, estricta i en els principis i en les virtuts.

 

Aventura: segons el diccionari: fet que s’esdevé inesperadament a algú. Per a l’/la escolta/guia, com diu B.P.: és viure a l’aire lliure enmig de la natura que Déu ens ha donat, entre les altes muntanyes o entre els pujols i els arbres, els ocells, les bèsties, el mar i els rius. Viure en contacte amb la natura, en una tenda de campanya, cuinant els nostres aliments i explorant, constitueix l’aventura més gran.

 

En concret, és el nom que rep el Projecte que es viu com a progressió comunitària dels/les Ràngers/Noies Guies.

 

 

 

B

 

Bagheera: La pantera del Llibre de la Selva que ensenyava a Mowgli la llei de la selva. És un dels ajudants d’Akela.

 

Baloo: L’os del "Llibre de la Selva" que ensenyava a Mowgli la ciència de la selva. Baloo és el personatge que dins de la mítica de LL/D ensenya les Màximes als llops/daines. En alguns agrupaments també els hi ensenya el ball que fan els llops/daines.

 

B.O.:   sigles de Bona Obra. La Promesa compromet a fer una bona obra cada dia, però, com deia el Fundador: Però no penseu pas que els escoltes només hagin de una sola bona obra diària. N’han de fer una, però si en poden fer cinquanta, millor. Qui fa una B.O. és una persona útil, que fa tot el que pot per ajudar als altres.

 

Bona caça: "Bona caça" és la salutació que usaven per acomiadar els personatges del llibre de la selva de Rudyard Kipling, ve a dir alguna cosa així com "bona sort" o "fins aviat".


Avui dia és una salutació molt típica en el món escolta/guia, en trobades sobretot, on a l'hora d'acomiadar-se, a més de l'encaixada de mà esquerra es pot sentir qui diu "Bona caça!". També se sol utilitzar molt en escrits o cartes escoltes, on normalment s'acomiaden amb SAP (Sempre A Punt) o SAPPS  (Sempre A Punt Per Servir) o "Bona Caça!"

 

Bondat: qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer el bé. L’/la Escolta/Guia és essencialment bo i ajuda als altres a tothora, ja que és el seu deure.

 

Bon humor: L’/la escolta/guia sempre té un "bon humor infrangible" segons B.P., que afirma que : Si el noi vol, pot estar sempre de bon humor. Això li serà de gra ajut en qualsevol ocasió, sobre tot en els perills i dificultats, i li permetrà sovint de conservar una situació que d’altres de mal geni haurien de deixar, enfadats.

 

Bordó:  Bastó alt del qual es serveixen els pelegrins en llurs viatges pedestres. A la tradició escolta/guia el bordó té moltes utilitats, encara que la més important és ser el signe representatiu de l’Estol (veieu l’entrada Totem) i de les Patrulles o Equips (veieu entrades: Patrulla, Equip). Aquests petits grups col·loquen al bordó el banderí amb els símbols propis del petit grup (patrulla, equip).

 

B.P.: Inicials de Baden-Powell (per conèixer la vida del Fundador veieu les entrades: Robert Baden-Powell i Història de l’Escoltisme/Guiatge). També és l’acrònim de "Be prepared":  Sempre a punt.

 

Branca : Els agrupaments s’organitzen en cinc unitats (grup de nois i noies d’un mateix interval d’edat). El conjunt de totes les unitats d'un mateix interval d'edat dels diferents agrupaments del Moviment es coneix amb el nom de branca i cadascuna d'elles té un nom concret.

 

Bronwsea: Illa anglesa on, a l’estiu de 1907, es va fer el primer campament Escolta. Assistiren 24 nois i va ser dirigit per en B.P.

 

Bureau Mundial Escolta: És el secretariat que porta a terme les instruccions del Comitè i de la Conferència Mundial. El Bureau és administrat pel Secretari General del Moviment Escolta, que es recolza en un petit grup de tècnics. Les oficines del Bureau ajuden a millorar a les associacions i a fer créixer l'Escoltisme a través de la formació de professionals i voluntaris; establint polítiques financeres i tècniques de captació de recursos, facilitats comunitàries i procediments; i assistint en l'obtenció de les diverses ajudes nacionals que ofereix a l'escoltisme cada país.

 

També prepara esdeveniments d'abast mundial com les Jamboree Mundial Escolta, alhora que encoratja i recolza altres esdeveniments regionals. Actua com a enllaç entre el Moviment Escolta i les altres organitzacions internacionals. Posa un gran esforç en l'extensió de la filosofia escolta en les nacions emergents, contribuint així al seu desenvolupament.

 

La Seu Central del Bureau es troba actualment a Ginebra, Suïssa i té oficines en cadascuna de les sis divisions regionals.

 

L'Organització Mundial del Moviment Escolta està associat amb el Centre Escolta Internacional de Kandersteg a Kandersteg (Suïssa) que és gestionat per una organització sense ànim de lucre independent.

 

La Jamboree Mundial Escolta se celebra cada quatre anys sota la direcció de la WOSM i amb la participació com a convidades de membres de la WAGGGS. A més, també s'organitza la World Scout Moot, una Jamboree per a caps escoltes entre 17 i 26 anys; i la World Scout Indaba, una trobada de dirigents escoltes. La Fundació Mundial Escolta és una fundació permanent, gestionada per un Consell Directiu independent i que es recolza en les donacions, portant a terme programes de desenvolupament de l'escoltisme arreu del món.

 

La WOSM és una organització no governamental (ONG) que representa al Moviment Escolta davant les Nacions Unides (ONU). La WOSM i la WAGGGS, conjuntament, tenen l'estatus de Membre Consultiu en el Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides.

 

 

C

 

CA: Sigles de Cap d’Agrupament.

 

Caça: És el nom que rep el Projecte de Progressió comunitari en els/les llops/daines.

 

Camisa: part de l’uniforme dels escoltes i de les guies. Té diferents colors d’acord amb la branca on està el/la noi/a.

 

Campament: L’educació que pretén l’escoltisme i el guiatge es realitza a través d’activitats a la natura, per això cal que sovintegin les sortides matinals, d’un o dos dies o acampades més llargues aprofitant les vacances de Nadal, de Setmana Santa i d’estiu.

 

Els campaments són l'ocasió de viure una aventura, un moment per gaudir de nous paisatges, descobrir el país, viure a prop de la natura en tendes de campanya. És el moment on es pot treballar i veure la progressió del/la noi/a, així com també pot ser el punt final del projecte que s’ha desenvolupat durant un cert període de temps.

 

B.P. escriu: NOTA ALS PARES. L’acampada és la part principal de l’escoltisme i una gran oportunitat per al noi d’adquirir confiança en si mateix i mitjans per a valer-se, a part de proporcionar-li salut. Alguns pares, que mai no han passat l’experiència d’un campement, s’ho miren amb desconfiança, com si fos massa dur i arriscat per als nois. Però quan veuen que els vailets en retornen vessant salut i felicitat i millorats moralment en els aspectes de virilitat i de companyonia, no poden estar-se d’apreciar els béns que porten aquestes sortides. Espero que els vostres fills trobaran el vostre encoratjament per anar a acampar sempre que puguin. (extret del llibre: Escoltisme per a nois)

 

Cap Escolta Mundial: Al Jamboree d’Olympia, el 1920, B.P. va ser nomenat World Chief del Moviment Escolta Mundial per 8.000 escoltes vinguts de 34 països.


Baden Powell va ser l'únic a ostentar aquest càrrec. Des d'aleshores, el màxim responsable de la OMMS és el seu Secretari General.

 

Cap d’equip: és un noi o noia escollit pels seus companys i que té la missió de coordinar l’equip, convocar les reunions, i estimular tothom a que treballi i participi.

 

Cap de patrulla: és un noi o noia de tercer any escollit pels seus companys per liderar-los. Té les següents funcions:

 

 

Cap de turc: Nom que es dóna al passafulard fet amb fil de cuir i que representa, en molts agrupaments escoltes/guies, que s’ha fet la promesa.

 

Forma de fer un turc:

passa foulard      passa foulard    passa foulard    passa foulard   passa foulard
passa foulard   passa foulard   passa foulard   passa foulard   passa foulard
passa foulard    passa foulard

 

Caps: Joves que duen a terme una responsabilitat de tipus pedagògic dins de l’àmbit de l’Agrupament. Els equips de caps es reuneixen regularment al consell d'agrupament, on s'organitza la vida quotidiana del Cau i on es du a terme el seguiment pedagògic de les activitats. L'equip d'agrupament és qui n'assumeix la coordinació.

 

Caràcter: Tret indicador de la natura essencial d’una persona, organisme o cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. La formació de caràcter depèn de varis factors, entre ells el medi i la formació i també l’experiència. B.P. explica que el caràcter no es pot ensenyar en una classe. Ha de ser desenvolupat en l’individu i en gran mesura pel seu esforç personal.

 

El treballar dia a dia per la formació del caràcter propi, sobre tot en l’eliminació dels mals hàbits i les tendències negatives, així com el desenvolupament de les qualitats positives formen part del compromís escolta/guia, essent l’element essencial del desenvolupament integral de la persona, que en definitiva és la finalitat de l’escoltisme/guiatge.

 

Càrrecs: En el petit grup (escamot, sisena, patrulla, equip) els/les nois/es tenen responsabilitats a adequades a la seva edat i possibilitats.

 

Aquests càrrecs estan pensats per fer responsables els/les escoltes/guies en el seu procés d’aprenentatge. Els càrrecs també serveixen per demostrar llurs capacitats per fer una feina ben feta. També serveixen per a que els/les nois/es se sentin útils i necessaris dins del grup.

 

Carisma: Do extraordinari i transitori concedit per l’Esperit Sant als cristians. Qualitat d’una persona que la fa més apta per a complir la seva missió.

 

A l’escoltisme/guiatge s’assumeix que els carismes (sigui imaginació, capacitat de treball, alegria, fantasia o alguna altra) no han de suposar una dignitat més gran per a qui els rep, sinó la seva especial i complementària forma de fer per ser hàbil en el servei. Els carismes es poden considerar un regal per oferir als altres.

 

Castors i Fures/Llúdrigues: Unitat que acull als nens/es en l’interval d’edat que va dels 5-6 als 8 anys.

 

Els cinc dinamismes bàsics (encara que a castors/fures només se n’empren 4) a la unitat de Castors es desenvolupen de la forma següent:  

 

 

 

 

1.      El Petit grup.

 

Escamot/Poblat: L’escamot l’han de formar un mínim de 4 i un màxim de 6 nens/es, ja que són els components idonis per un bon funcionament. Cal que hi hagi un equilibri de sexes i edats: això permetrà una interrelació entre els Castors de primer i segon any i entre nens i nenes.

 

Aquesta composició de l’escamot variarà al llarg del curs, ja que els Castors tot just estan iniciant l’aprenentatge amb els companys. Un grup fix durant el curs reduirà les seves experiències i no els enriquirà en el seu coneixement de diferents estils de treballar i de diverses maneres de ser i de fer.

 

Cada escamot tindrà uns elements identificatius: nom, senyal, racó, etc. Cada escamot estarà vetllat per un cap, el qual ajudarà els Castors a organitzar-se, planificar-se,... i en general, a solucionar els petits problemes de funcionament del grup. Els càrrecs de l’escamot seran concrets i amb finalitats palpables a l’abast de les possibilitats dels Castors, per això, degut a l’etapa d’egocentrisme característica d’aquesta edat, cap nen/a tindrà un càrrec que el faci responsable del seu company.

 

2.      Institucions de la branca de Castors: ASSEMBLEA, CONSELL DE PRESA i CONSELLET.

 

La finalitat d’aquestes institucions és la d’introduir el Castor al joc democràtic, és a dir, que nens i nenes participin en la presa de decisions que afecten a tota la Unitat. Ajuden al Castor a descobrir que viu en una col·lectivitat on els acords s’han de prendre entre tots, facilitant així que vagi superant el seu egocentrisme tot escoltant i respectant les opinions dels altres, millorant la seva sociabilitat.

 

Ø      Assemblea: Està formada per tota la Unitat, és a dir, els Castors de primer i segon any i caps d’unitat. Les seves funcions són:

 

1.      confeccionar les normes de la unitat, és a dir, totes aquelles regles de convivència, de treball, hàbits i actituds personals,... que els Castors es proposen per tal d’assolir una bona convivència.

2.      decidir aquells aspectes que afecten a tota la Unitat com pot ser l’elecció i revisió del projecte (la Presa), la resolució de problemes interns que es plantegin,...

3.      revisar el dia a dia de la Unitat, és a dir, tots aquells aspectes que afecten al funcionament i a la bona marxa del curs.

4.      revisar el progrés personal de cada Castor i de la Unitat en el seu conjunt.

 

Es farà ús d’aquesta institució durant tot el curs i les vegades que s’escaigui.

 

Ø      Consell de Presa: Està format pels càrrecs de l’escamot que siguin necessaris per a un determinat projecte (Presa) i pels caps d’unitat; per exemple, si es fa la planificació i el seguiment del material, el formaran els encarregats de material junt amb els caps. Per tant, la composició d’aquest consell no es fixa, sinó que va variant.

 

Les seves funcions són dues:

 

1.      Durant la fase de planificació, haurà de planificar al seu nivell, és a dir, haurà de preveure les necessitats de cada taller.

2.      Durant la fase de realització servirà per fer-ne el seguiment.

3.      Aquest consell es convocarà les vegades que calgui per la bona marxa del projecte, en funció de les necessitats que puguin sortir.

 

Ø                                         Consellet: Està format pels caps i pels castors de segon i tercer any. La seva funció serà la de revisar i reflexionar sobre el seu progrés personal al llarg de l’estada a Castors. Es farà ús d’aquesta institució quan calgui per revisar el seu compromís i durant el pas de branca.

 

3. Funcionament de la Unitat. El projecte o PRESA

 

La manera idònia per a treballar de forma activa educant valors és emprant la Pedagogia del Projecte. Per tant, totes les activitats formaran part d’alguna Presa. Els Castors seran els protagonistes de tot allò que fan al Cau. L’escamot serà l’òrgan de treball amb el qual es realitzaran les Preses.

 

A l’escamot li cal organitzar-se internament repartint-se una sèrie de responsabilitats diferents entre tots els nens. Aquestes responsabilitats varien depenent de les necessitats de cada Presa. Per exemple, si la Presa escollida és preparar el dinar, una de les responsabilitats necessàries és l’encarregat de cuina, mentre que si el següent projecte és fer una revista no ens caldran aquestes responsabilitats sinó d’altres ben diferents.

 

Les feines de l’escamot al llarg de la Presa seran:

 

1.      Proposta: Elaborar les propostes, és a dir, pensar-se el que els agradaria fer amb la resta dels companys/es. La proposta de la Presa ha de sortir del Castor, dins el seu petit grup (escamot).

2.      Elecció: Presentar la proposta a l’Assemblea. Un cop cada escamot ha pensat una proposta es parlarà de totes elles a l’Assemblea (reunió de tots els Castors i els Caps). Cada escamot explicarà a la resta la proposta de Presa, (és a dir, allò que ells han pensat fer). Un cop han estat explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció, que es farà sempre per consens. Es donen dues eleccions: primer dins l’escamot, ja que seria bo que cada nen/a faci la seva proposta, i la segona entre tota l’Assemblea.

3.      Planificació: Un cop tenim la proposta escollida, es tracta de fer-la assequible a les possibilitats de la Unitat. Els Castors hauran de pensar quan la volen fer, quines coses necessitaran, quin repartiment de feines,... Per tal de portar a terme aquesta planificació convocarem el Consell de Presa format pels responsables de totes les feines necessàries per tirar endavant la Presa.

4.      Realització: Realitzar la part de la Presa que cada escamot ha de treballar. La realització és del Castor des del principi fins el final: ells són els protagonistes de la seva història. Aquí també podem convocar el Consell de Presa.

5.      Revisió: Revisar el funcionament que ha tingut el seu escamot a nivell d’organització durant la Presa. En la revisió, els Castors comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat bé, quina ha estat la seva participació, si han après alguna cosa,... Hi ha moltes maneres de revisar, cal buscar cada vegada la manera més adient.

 

4. Compromís i progrés personal

 

La promesa és un compromís individual i personalitzat d’adhesió voluntària a la llei escolta/guia. L’acostumen a fer els nens i nenes que estan cursant el seu segon any a la branca de Castors, durant les festes de Nadal. No cal fer la promesa com un acte de teatre o simplement un ritus; cal entendre-la dins el context del compromís, el qual no serà possible sense experiències prèvies de responsabilitats i compromisos. La promesa suposa un pas endavant en el progrés personal, perquè per fer la promesa cal entendre i viure els valors que es desprenen de la llei.

 

No hi ha un model únic de promesa. No obstant, els elements que haurien de configurar-la són: una raó de fer-ho públic, una reflexió personal, un compromís envers un mateix, envers la unitat i envers els altres, una festa, i perquè no, uns elements simbòlics.

 

Un altre aspecte que es creu molt important en aquesta etapa, és el seu final: el Pas de Branca; cal considerar que aquest moment és molt important ressaltar-lo per tal de fer balanç de tot el progrés personal i, per tant, del creixement envers l’actitud de compromís, que el nen/a ha fet.

 

Objectius de la unitat i dels Caps. Es vol ajudar els Castors a:

 

·        Fomentar l’amistat.

·        Potenciar la sinceritat i el joc net.

·        Aprendre els valors socials: convivència, consciència de grup, companyonia, respecte,...

·        Aprendre el funcionament d’un grup: treballar en equip, comunicar-se, joc democràtic,...

·        Fomentar el sentit del grup: fer les coses entre tots, la solidaritat, el compartir,...

·        Assumir petites responsabilitats.

·        Aprendre a revisar i valorar allò que han fet.

·        Ser endreçats. Tenir sentit de l’ordre i respectar el material.

·        Adquirir hàbits de manteniment del propi cos: rentar-se, vestir-se, menjar de tot,...

·        Adquirir confiança en sí mateixos. Aprendre a afrontar les pròpies pors.

·        Explorar els sentits: observar, olorar, escoltar, tocar, tastar...

·        Conèixer les pròpies capacitats: enfilant-se, saltant, grimpant, corrent, ...

·        Potenciar les capacitats físiques: caminar amb motxilla, agilitat, reflexes,...

·        Potenciar les habilitats psicomotrius: coordinació (saltar a corda, tallar amb tisores,...), orientació esquerra-dreta,...

·        Aprendre tècniques manuals: retallar, enganxar, fer estels, fer titelles, etc.

·        Aprendre tècniques de campisme: saber fer la motxilla, parts d’una tenda, orientar-se,...

·        Descobrir l’entorn social i cultural. Coneixement del poble o ciutat. Urbanisme.

·        Respectar i estimar la natura. Fomentar una actitud ecològica.

 

Cau: lloc de trobada/reunió i a on es fan les activitats. També s’utilitza com a nom de lloc genèric per referir-se a l’agrupament escolta i guia o els seus locals.

 

Cavaller: Persona que va muntada a cavall. Persona que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc. Persona cavallerosa. Segons B.P. els integrants de les ordres de cavalleria consideraven: el propi honor els era sagrat; ren lleil a Déu, al seu rei i al seu país; eren especialment cortesos i seervicials mamb les dones, els infants i els desvalguts; ajudaven a tothom; donaven el seu diner i el seu pa als qui ho necessiteven, i estalviaven per tal de poder-ho fer; es mantenien forts i sans i actius per a poder fer bé totes aquestes coses.

 

Cavallerositat. Qualitat de cavallerós, que es capté com un cavaller. Qualitat molt valorada per B.P.: Vosaltres, els escoltes, no podeu fer res de millor que seguir l’exemple dels cavallers.

 

Celebració: Les celebracions són, bàsicament, moments en els quals s'expressa l'Esperit escolta/guia amb signes determinats que, al mateix temps, fomenten i potencien aquest esperit.

 

La celebració exigeix solemnitat, per aquest motiu és més important que la cerimònia o la funció. També permeten commemorar algun esdeveniment important.

 

Celebrar: Última Fase del Projecte ("Construcció de la presa", "Caça", "Aventura", "Empresa", "Descoberta-Acció").

 

Centre Marista d’Escoltes: El Centre Marista d’eScoltes (CMS) és una entitat educativa formada per agrupaments dels col·legis Maristes de tot Catalunya. Pretenem educar en el lleure a joves i infants mitjançant el mètode escolta que va idear Baden Powell i seguint, obert a altres carismes de vivència cristiana, l’estil marista.

 

Centres d’interès: El Programa progressiu de formació que desenvolupa l’escoltisme/guiatge es basa en els centres d'interès dels nois, adolescents i joves, tenint en compte, com ensenya B.P., que es tracta d'un Gran Joc i d'una Fraternitat Universal. Així, els centres d'interès que es consideren bàsicament són l'aventura, l'amistat i la diversió dels/les nois/es.

 

Cinc dinamismes (els): Els dinamismes són uns trets qualitatius que configuren el mètode de treball. Són els següents:

 

1. El petit grup

 

És l’element de personalització i de socialització per excel·lència (PERSONALITZACIÓ: perquè és en el petit grup on els nens i nenes tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres; SOCIALITZACIÓ: perquè en el petit grup aprenen les normes de convivència).

 

Cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.

 

La pràctica ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6 persones.

 

Dins del petit grup, el diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.

 

Cal distingir entre treball en grup i treball en equip. En el treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del tipus de feina que s’estigui realitzant. En general, el treball en equip és més lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord, però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor  fer un treball en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és preferible el treball en grup.

 

2. El progrés personal

 

És l’objectiu bàsic.

 

Per a l’educador, comporta dues coses:

 

1.      Una atenció personalitzada a cada noi i cada noia, tot fent un seguiment seriós de l’evolució de cadascú; i,

2.      Mostrar a cada noi, de forma explícita, els seus avenços en el terreny de la relació amb els altres, el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc.

 

Per al noi o la noia, comporta una revisió d’ell mateix: de la seva forma de relacionar-se amb els companys/es, de la seva aportació al grup, de les seves ganes de continuar, ...

 

Cada nova responsabilitat i cada nova situació, generarà noves necessitats d’aprenentatge i així s’impulsa el progrés.

 

3. El compromís

 

El compromís representa un gest personal de responsabilització davant del grup i es manifesta en les cada vegada més exigents responsabilitats que el noi o noia assumeix des de la seva entrada a l’agrupament. Aquesta responsabilitat creixent és la que autoeduca la persona i per la qual apostem com a element bàsic en l’educació que volem donar.

 

Lligada al COMPROMÍS i al PROGRÉS PERSONAL, ha arribat l’hora de parlar de la PROMESA ESCOLTA/GUIA. Considerada de gran importància. Consisteix en l’explicitació del compromís, el qual implica l’acceptació i integració plena al grup i l’assumpció personal dels valors de la Llei Escolta.

 

En alguns agrupaments, els nois i noies fan una promesa a cadascuna de les branques per les que passen, sempre durant el seu 2n any a la branca (fan una promesa a Castors, una a Llops/Daines, una a Ràngers/Noies guies, etc.). Però de totes elles, la que s’ha considerat com a més important és la que es fa amb els nois i les noies de 2n de Ràngers/Noies guies (12 anys).

 

Els nois i les noies a qui pertoca fer la promesa es reuneixen un dia o unes hores abans amb un cap; parlaran una estona de l’escoltisme/guiatge, de què els ha ofert, de què han après,... i després ve la reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els agraden han de veure quines és possible que ells canviïn (evidentment, es parla d’actituds, i no de trets físics).

 

També es pot fer una reflexió entorn de la societat, de quines coses agraden i quines no, i com es pot aportar el gra de sorra per millorar l’entorn.

 

Tant si és quelcom de nosaltres mateixos com si és de la societat, es tracta que el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se per canviar allò que ells no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en sortirà un compromís concret, una frase del tipus “Prometo que a partir d’ara...” que hauran de posar per escrit.

 

Per fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada noi/a un temps de solitud, perquè pugui pensar per ell mateix sense la interferència dels caps ni dels/les amics/gues. Oferiu-los alguna mena de guió amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la seva reflexió. Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la promesa que a partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells mateixos i/o de la societat.

 

Ha de ser, evidentment, un compromís assumible. Una promesa realista que de debò puguin dur a terme.

 

També ha de ser un compromís lliure: per tant, si algú no vol fer la promesa, simplement no la fa.

 

Un cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de fer-lo conèixer a tothom: és l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de qualsevol manera: s’ha de fer en un acte solemne, festiu però seriós alhora, i fent ús d’elements simbòlics i rituals. El motiu de què la fem així és perquè volem que els nois i les noies recordin la seva promesa durant molts anys, i la considerin un compromís seriós i ferm.

 

Alguns exemples d’elements que poden ajudar a donar solemnitat i simbolisme a La Promesa:

·        Faran la promesa davant de tota la Unitat. O més encara, també es pot convidar als pares. O millor encara, convidar a tot l’Agrupament.

·        Tothom ha d’anar vestit per l’ocasió: camisa escolta/guia i fulard.

·        Cada noi o noia que fa la promesa haurà de demanar a un company que li faci de padrí (ha de ser algú que ja hagi fet la promesa). També ho poden demanar al seu pare o a un germà gran, si són escoltes/guies.

·        El padrí s’adreçarà al públic i els dirà, per exemple: “Us presento al (Nom i Cognom), que ha manifestat la seva voluntat de realitzar la Promesa Escolta/Guia. Vosaltres sereu testimonis del seu compromís.” Aleshores el noi o noia que fa la promesa aixeca la mà tot fent la salutació escolta i formula la frase que ha escrit.

·        El/la noi/a que ha fet la promesa escriurà el text sobre una cinta de roba, i també hi posarà el seu nom. Aquesta cinta la lligarà a un tòtem de la Unitat (es farà servir cada any el mateix, de manera que aquest tòtem recollirà les promeses de tothom qui al llarg dels anys ha passat per la branca). NOTA: el tòtem es un tronc pintat i decorat que es pot clavar dret al terra i que té tot de puntes clavades per anar-hi lligant les cintes de les promeses.

·        També signaran en el Llibre d’Honor de la Unitat: és un llibre que recull les promeses i els noms de tots aquells que, al llarg dels anys, han passat per la branca. També hi podeu posar fotos.

·        Finalment, farem una festa per celebrar-ho.

 

4. El joc institucional

 

Dins de cada branca hi ha una sèrie d’institucions (p.ex. la Patrulla, el Cap de Patrulla, l’Assemblea de la Unitat, els Comitès, etc.).

 

Les institucions són creades per a facilitar el desenvolupament i la realització dels projectes de la Unitat, però al mateix temps forneixen un dels principis bàsics de la pedagogia escolta i guia: educar en actituds democràtiques.

 

L’existència d’aquestes institucions potencia el protagonis­me de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. El repartiment de les funcions, responsabilitats i àmbits de decisió habitua els nois i les noies a la presa de decisions per majoria, impulsa la seva maduració individual, i els fa sentir-se responsables de les actuacions i decisions del grup.

 

5. La fraternitat universal

 

Aquest dinamisme donarà a tota activitat la dimensió d’obertura, solidaritat i esperit de servei. A partir de la descoberta i la relació directa amb l’entorn més immediat, d’una manera progressiva, els nois i les noies arribaran a conèixer, valorar i comprometre’s amb realitats d’abast més ampli. El trinomi descoberta – compromís – ­servei sintetitza els objectius de la intervenció educativa de l’escoltisme/guiatge. La descoberta d’una realitat concreta demanarà un compromís al jove per realitzar un servei de cara a la transformació i millora d’aquella realitat.

 

Aquests trets bàsics o dinamismes del mètode es desenvolupen en el si del projecte de grup i és el cap (l’educador) qui vetllarà perquè siguin els elements dinamitzadors de fons en tot moment. Serà així, utilitzant aquesta eina per donar el protagonisme actiu als nois i a les noies, com s’aconseguirà una educació basada en la descoberta, que provoca canvis d’actituds i un compromís d’actuació.

 

Cerimònia: Una cerimònia escolta és un acte reglat, la funció i desenvolupament vénen definits prèviament per les normes o els costums del Moviment Escolta/Guia, de l'associació,  de l’Agrupament escolta/guia o de la Unitat.


La cerimònia té lloc perquè la comunitat escolta/guia (la branca, l’agrupament escolta/guia, etc.) celebri que un o diversos dels seus membres ha aconseguit un objectiu en la seva progressió escolta/guia com és el lliurament d'insígnies, o ha decidit adquirir un compromís com
és la Promesa Escolta/Guia o el compromís de fer de cap (la Insígnia de Fusta).


En els inicis de l'Escoltisme, davant la necessitat d'atorgar premis, reconeixements, insígnies i/o promeses, Baden-Powell i els primers caps escoltes van dissenyar unes cerimònies basades en la vida dels indis americans i dels cavallers medievals. En les cerimònies cada paraula, cada gest, té una simbologia concreta.


Les cerimònies poden ser de petit grup, d’unitat, d’agrupament escolta/guia, d'associació, entre seccions, entre agrupaments, etc. Estan reglamentades per unes normes bàsiques que solen ser de l'associació escolta/guia a la qual es pertany però la cerimònia sol veure's implementada per la tradició de la comunitat escolta/guia que la celebra. És a dir, dos grups escoltes d'una mateixa associació poden realitzar de forma diferent la cerimònia de promesa escolta/guia segons la tradició o el costum de cada un.


La tradició és per tant un factor important en les celebracions escoltes/guies i si cada petit grup, agrupament escolta/guia personalitza les seves cerimònies el nombre de cerimònies existents és infinit.


Algunes cerimònies es celebren amb caràcter públic, qualsevol pot assistir-hi. Altres en canvi, com la Vetlla de la promesa o el Tòtem són cerimònies que es mantenen en secret per mantenir la màgia i el misteri per a qui la faci per primera vegada.

 

Clan o (Clan de Ròvers): Unitat, en diferents associacions escoltes i guies, que acull als/les joves de més de 17 anys. Veieu el terme Truc.

 

També, en algunes associaciones escoltes i guies nom donat al petit grup dins de la unitat de Truc.

 

Coeducació: És un instrument educatiu amb un objectiu bàsic: l'educació global de la persona. L'acció educativa tendeix a oferir al/la noi/a ocasions per a realitzar-se plenament, en totes les seves capacitats, vivint l'aventura del seu creixement i preparant-lo per a servir amb alegria, per a ser feliç fent feliços els altres, per a sentir-se veritablement lliure.

 

La coeducació a l’escoltisme/guiatge permet als nois/es desenvolupar-se junts utilitzant el mateix mètode educatiu i facilitant el diàleg entre homes i dones. Aquest camí ha de construir-se per etapes, adaptades als períodes evolutius corresponents i tenint en compte les metes que, en conjunt, constitueixen una autèntica escala de valors. El fer seus els valors permet que els/les adolescents arribin a convertir-se en un home/dona de caràcter:

 

-          ACCEPTAR les persones que són diferents, les que no pensen igual, les que senten coses d'altra manera.

-          ACOLLIR el patrimoni de capacitats, de qualitats i de diversitats dels altres, no només com una contribució al propi creixement sinó per a estar en situació de créixer junts.

-          CONÈIXER tractant de comprendre, en lloc de donar per segur; no creure cegament en les pròpies idees; manifestar curiositat i interès pels altres, pel que fan i pensen.

-          DONAR generosament sense esperar contrapartides.

-          PARTICIPAR, no limitar-se a mirar, a delegar en els altres.

-          RESPECTAR als altres tal com són i ser un mateix en tot moment, sense interpretar altres "papers".

-          CONSTRUIR una realitat humana rica i fecunda, en la que la col·laboració home/dona sigui possible, com és desitjable.

-          LLUITAR per unes relacions humanes obertes a la comprensió i al diàleg; per un model de societat obstinada a rebutjar la injustícia, la violència i, en general, tot el que degrada i deprimeix.

 

Coherència: Etimològicament, connexió, relació estreta d’idees que s’acorden entre elles. Aquest tipus de vinculació, tan íntima com la que es dóna entre les molècules d'un cos, és el que ha d'existir entre l’/la  escolta/guia i l'estil de vida que emana de la seva Promesa, de tal forma que pot dir-se, i es diu, que un/a escolta/guia és sempre un/a escolta/guia; no només quan està amb la seva Unitat, sinó també en família, en el centre d'estudis, en el treball i en els moments de diversió. Aquest tipus de coherència fa a l’/la escolta/guia digne/a de confiança.

 

Comissari: Cap escolta/guia amb responsabilitat a nivell territorial o general. A MEiGC existeixen els comissaris generals, els comissaris de demarcació i de sector (en el cas del Barcelonès), i els adjunts de Branca. Les reunions a les quals assisteixen s’anomenen comissariats.

 

Comitè Mundial Escolta: ("World Scout Comitee") és el principal òrgan executiu, sorgit de la Conferència Mundial Escolta i format per un grup de voluntaris escollits. El Comitè Mundial Escolta representa a la Conferència Mundial Escolta en el període entre les reunions del plenari de la Conferència. Els membres del Comitè Mundial Escolta son escollits per períodes de sis anys i les eleccions es fan sense tenir en compte les nacionalitats de cadascú.

 

Comitès (R/NG): formats per un membre de cada Patrulla. Es formen reunint tots els nois i les noies que tenen un mateix càrrec a cada Patrulla. Fan serveis per a tot el grup. Els Comitès no són estables durant el curs; es fan i es desfan expressament per a cada projecte.

 

Companys: Nom emprat per a designar els/les joves de més de 17 anys ens els agrupaments associats a la Federació d’Escoltisme Valencià. Veieu el terme Truc.

 

Compromís: Nom que rep la Promesa escolta/guia a la branca de P/C o la renovació d’aquesta.

 

Compromís: Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. (veieu "Projecte de Vida"). El compromís pot ser personal i privat; sense cap tipus de publicitat o pot ser fet públicament. A l’/la escoltisme/guiatge el compromís públic es fa normalment a través de la Promesa escolta/guia.

L’/la escolta/guia sap que, íntimament unida a la responsabilitat de la persona, està la responsabilitat de servir i transformar a la societat, autèntica comunitat de persones. És conscient, per això, que ha de participar en tota acció que estigui destinada a promoure el bé comú. En aquesta línia, ha contret voluntàriament l'obligació i ofert la seva competència, la seva honestedat, la seva il·lusió i el seu esforç al servei d’aquest objectiu. Més en concret, els/les escoltes/guies assumeixen el compromís ferm d'intentar deixar el món un mica millor de com l’han trobat, principalment amb el seu testimoniatge de vida i la seva vocació de servei, que  l’impulsa a una participació activa i responsable de la vida comunitària.

 

Conferència Mundial Escolta:  ("World Scout Conference") és l'òrgan de govern principal i es reuneix cada tres anys, precedida del Fòrum Mundial d'Escoltisme Juvenil. La Conferència Mundial Escolta és una assemblea general de l'Escoltisme i està composta per sis delegats de cadascuna de les Associacions Escoltes que en formen part. Si un estat disposa de més d'una associació, aquestes formen una federació per a coordinar-se i escollir la seva representació mundial. Les bases perquè s'accepti el reconeixement internacional i per entrar a formar part de la Conferència Mundial Escolta, passen per l'adhesió als principis de l'Organització Mundial del Moviment Escolta i l'acceptació de la independència de cadascun dels membres de l'associació dels poders polítics.

 

A la Conferència Mundial Escolta s'acorden els esforços bàsics de cooperació i s'adopta un pla de coordinació mútua.

 

Confiança: Es defineix com la seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú. Aquesta definició és aplicable a l’/la escolta/guia per que és digne de confiança i que té crèdit davant els altres per ser el que és i per les seves especials condicions i vocació.

 

Consell: És la reunió a un nivell màxim de responsables d'una organització per a exercir les funcions que té encomanades com òrgan de direcció. En general, les competències assignades tenen a veure amb la coordinació, control, planificació i presa de decisions. A l’escoltisme/guiatge hi ha diversos tipus de Consells.

 

Consell d’agrupament: òrgan de decisió format per l’Equip d’Agrupament, els caps, l’animador de truc i el consiliari (en associacions confessionals). És l’òrgan màxim de responsabilitat de l’agrupament i a on es treballen els objectius, la dinàmica pedagògica, ....

 

Reunió periòdica de tots els caps, convocada pels caps d’Agrupament per informar de temes del Moviment o externs, revisar aspectes de l’AEiG, com es troben les unitats, plantejar projectes comuns, proposar solucions a situacions complicades i difícils, etc.

 

Consell de Coordinació (P/C): la formen els Caps d’Unitat més els Caps d’Equip. Té la missió de dirigir els projectes de la Unitat: coordinar el treball dels diferents Equips, solucionar els problemes tècnics imprevistos, fer una programació i un calendari, i vetllar perquè tot es vagi executant a temps.

 

Consell d’Expedició (R/NG): serveix per planificar i controlar l’execució dels projectes. Està format pels Caps d’Unitat, els Caps de Patrulla, i un representant de cada Comitè implicat.

 

Consell d’Honor (R/NG): en forma part tothom que ha fet la promesa. Analitza els problemes de fons de la consecució de l’estil de vida del grup, el treball de la llei, la reflexió per a progressar humanament, etc... A la pràctica és una manera de reunir els nois i les noies més grans de la Unitat sempre que faci falta.

 

Consell de Presa (C/F): Està format pels càrrecs de l’escamot que siguin necessaris per a un determinat projecte i pels caps d’unitat; per exemple, si fem la planificació i el seguiment del material, el formaran els encarregats de material junt amb els caps. Per tant, la composició d’aquest consell no es fixa, sinó que va variant.

 

Aquest consell es convocarà les vegades que sigui necessari per revisar la marxa de la Presa o quan hi ha algun problema de relació.

 

Consell de Roca (LL/D): reunió de tots en ocasions solemnes per l’Estol.

 

El Consell de Roca és una assemblea de tota la branca  de Ll/D o estol, en la que es revisa la progressió de cadascun/a dels llops/daines. És el lloc en el que es decideix si el llop/daina està preparat per a fer la Promesa o per resoldre algun problema de la branca o d’alguna Sisena. Les decisions dels/les llops/daines que tenen la Promesa es prenen en conjunt i les fa explícites l’Akela, que sempre té en consideració les opinions de tots els/les llops/daines. Es procura fer-se en un dia de haremos lo mejorlluna i es busca una pedra gran on seuen els caps i els/les llops/daines queden a un altre nivell. Els llops/daines tenen paraula i vot i els/les potatendres només paraula.

 

 

 

Consellet (C/F): Està format pels caps i pels castors/fures de segon i tercer any. La seva funció serà la de revisar i reflexionar sobre el seu progrés personal al llarg de l’estada a Castors. Es farà ús d’aquesta institució quan calgui per revisar el seu compromís i durant el pas de branca

 

Consell de traçuts (LL/D): format pels Caps, els Segons de sisena i nens/nenes amb especialitats tècniques. Assegura la coordinació de les caceres.

 

Consell d’Unitat (P/C) o Consell de Camisa: la formen els Caps d’Unitat més els nois i noies de tercer any (o aquells que han fet la promesa/compromís de Pioners/Caravel·les). Intervé per deliberar sobre problemes especialment seriosos o en circumstàncies crítiques, el funcionament de la mateixa i el plantejament d'activitats i anàlisis de programació comunitària i personal.

 

Constitució: conjunt de lleis o normes que estableixen els pioners/caravel·les per governar la Unitat.

 

Cortesia: És tota demostració de respecte i desig d'agradar a una persona. Equival a urbanitat extrema. L’/la escolta/guia és cortès, és a dir, "mostra deferència, solidaritat humana i un bon humor infrangible" (B.P.).

 

Costum: manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie.

 

Crear un lloc bo. Com crear un espai de qualitat.

 

"Per ensenyar anglès a en Johnny primer cal conèixer a en Johnny.

També pot ser útil saber una mica d’anglès."   Sir Robert Baden-Powell

 

A l’hora d’educar el més important no és el què fem, sinó el com ho fem.

 

Els/les nens/es d’avui en dia estan acostumats/des a coses espectaculars (les veuen a la tele, al cinema, als parcs d’atraccions) i als caps els costa trobar coses que puguin donar als nois/es que no hagin fet abans (amb els pares, al cole, en activitats extraescolars,...). Però sí hi ha una cosa que l’escoltisme/guiatge pot oferir i a la qual molts d’aquests nens i nenes no estan acostumats: un lloc on poder parlar, on se l’escolta, on se sent valorat, on nota que els altres confien en ell, on se li fa costat, on se l’anima, on les crítiques són constructives,...

 

En resum, que no es tracta ni de fer grans projectes, ni de passar-hi moltes hores, sinó que el temps que el/la nen/a passa amb els caps sigui un temps de qualitat.

 

La psicòloga Icíar de la Peña diu:

 

            «El desenfreno diario al que estamos sometidos los padres ha generado cierto sentimiento de culpabilidad. Por él se pretende compensar la ausencia y falta de dedicación a los hijos con excesiva benevolencia a la hora de establecer los valores y normas familiares, o con una cantidad de dinero que no es acorde a sus necesidades. Esta actitud, lejos de contentar a los menores, los convierte en personas manipuladoras que exigirán cada vez más, una mayor compensación a nuestra falta de dedicación, mientras los aleja irremediablemente de los padres a favor de alguien que les permita llenar ese sentimiento de soledad y vacío que tienen en casa. Hay que empezar a convencerse de que nuestros hijos, más que nuestro dinero, lo que necesitan es nuestro tiempo y dedicación. Una vez más hay que aclarar que no es cuestión de cuántas horas estemos con ellos, sino de cómo se administran esas horas. Se trata de dialogar, escuchar, compartir, confiar, respetar...»

 

Cal insistir: els/les caps no s’han de preocupar tant del QUÈ es fa sinó del COM es fa. Pels/les nois/es serà més important la relació que el/la cap mantingui amb ells, que no pas les coses que s’arribin a fer.

 

Els dissabtes al cau, els caps no s’han de limitar a entretenir la mainada, sinó que s’ha de donar un sentit educatiu a totes les activitats que es facin. Treballar amb nens/es suposa passar per moments bons i també dolents. Però en conjunt els bons sempre superen amb escreix als no tan bons. El cap que posa il·lusió, paciència i bon humor veurà que gaudirà molt de la canalla.

 

"Els nens són com les plantes: s'han de regar cada dia." B.P.

 

Curiositat: És el desig de saber, de conèixer i esbrinar alguna cosa. És fonamental a l’/al escoltisme/guiatge. Cal que es fomenti en els/les nois/es.

 

 

D

 

D.D.E.: Delegació diocesana d’Escoltisme.

 

Demarcació: Àrea territorial. Antigament corresponia a un bisbat, però avui, tot i que s’ha respectat l’estructura diocesana, és simplement una divisió territorial que engloba diversos agrupaments. A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya hi ha 8 demarcacions: Baix Llobregat/ Garraf/ Alt Penedès; Barcelonès; Girona; Lleida/ Solsona/ Urgell; Manresa; Tarragona; Vallès/ Maresme; Vic.

 

Diada del pensament: El 22 de febrer es realitzen a tot el món activitats escoltes/guies per celebrar l’onomàstica de Baden-Powell, fundador dels escoltes i de les guies. Cal esmentar que és també és la data de naixement de la seva dona, Olave de Baden-Powell.

 

Disciplina: Regla de l’ensenyament imposada per un mestre als seus deixebles; instrucció física, moral o mental. A més, disciplina és el conjunt de regles que s’imposen a un col·lectiu.

 

B.P. assenyalava dues formes de disciplina: una, l'expressió de lleialtat a través de l'acció; una altra, la submissió a les ordres per por a rebre un càstig. L’/la escolta/guia pertany, sempre, al primer grup. A més, l’/la escolta/guia ha de ser capaç de lluitar per a posar mètode i ordre a la seva vida, el que farà possible que pugui arribar a les fites que es proposi.

 

Discreció: llibertat de decidir o obrar segons el seu propi judici. És una característica de l’/la escolta/guia, repetidament destacada per B.P.

 

Discriminació: Acció de discriminar. Infravaloració d’un grup social que en fa un altre, amb el corresponent comportament de segregació.

 

 

E

 

Educar: Formar (algú) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

 

La preocupació més important de l’Escoltisme/Guiatge és la formació del caràcter dels/les nois/es. El camí per a formar el caràcter dels/les escoltes /guies es basa en una educació activa, positiva i sobretot progressiva.

 

El Mètode escolta/guia, des de la perspectiva pedagògica, pretén que el/la noi/a aprengui fent i valorant el seu progrés  personal, és a dir, un aprenentatge per l’Acció. En B. P. diu: “El coneixement  que es cerca adquirir, perdura; el que no es cerca, no”.

 

Educació per l’acció: L’escoltisme pretén educar ciutadans responsables i conscients, capaços de treballar per la comunitat.

 

Les accions són projectes que el grup planifica i duu a terme, seguint els passos de la Pedagogia del Projecte. Per mitjà de l’acció, els nois i noies aprenen a assumir responsabilitats, a organitzar-se, a espavilar-se i a treballar en equip.

 

Educar “per l’acció” o “a través de l’acció” vol dir educar tot fent coses. No és una educació passiva, sinó una educació activa, en la que el/la nen/a intervé activament, tot participant en els projectes des del principi fins al final (en la planificació, l’execució, la revisió, etc.).

 

Però, més enllà d’unes aptituds de treball, per mitjà de l’acció els nois i les noies també aprenen que és possible d’intervenir en la societat, d’actuar sobre ella, millorant i canviant les coses que no ens agraden. Evidentment que aquesta capacitat de canviar les coses és limitada, però cal que els nanos aprenguin a ser persones ACTIVES i PROACTIVES, i no pas passives.

 

Una persona PASSIVA és algú que, davant dels esdeveniments, es queda quiet i no intervé.

 

Una persona ACTIVA és algú que, davant dels esdeveniments, pren una postura i participa.

 

Una persona PROACTIVA és la que fa que passin els esdeveniments.

 

Aquestes dues últimes actituds són les que l’escoltisme/guiatge vol per als escoltes i les guies.

 

Eix d’animació: Cada unitat, per a un curs (o cicle solar) o una activitat determinada escull una ambientació d’aquesta.

 

Encaixada amb la mà esquerra:  L'encaixada amb la mà esquerra és part de la salutació escolta/guia i, com a tal, va acompanyada del senyal escolta/guia amb els tres dits. La història de l'encaixada amb la mà esquerra és la següent:


"Durant la campanya contra Prempeh, Rei dels Ashanti, Baden-Powell va capturar a un dels caps. En rendir-se, el nostre fundador li va estendre la mà dreta en senyal d'amistat. No obstant això, el cap Ashanti va insistir en donar-li la mà esquerra, explicant que només els més valents d’entre els valents es saluden amb la mà esquerra, perquè per fer-ho haurien de desproveir-se de la seva major protecció que és el seu escut "


Des dels orígens de l'escoltisme/guiatge, els/les escoltes/guies de tot el món estrenyen la mà esquerra, la mà més propera al cor.

 

Empresa:  En el del Mètode Escolta/guia té un paper preponderant "l’educació per l'acció". El sistema específic de les Unitats Escoltes/Guies per dur a terme aquest principi és l'Empresa. Consisteix en un conjunt d'activitats que constitueixen una unitat dividida en etapes orientades cap a la consecució d'una Aventura (R/NG) a la mida dels escoltes i de les guies. És triada per l'Assemblea d'Unitat.

 

També, nom donat a l’activitat que fan els Pioners i les Caravel·les durant un trimestre o durant tot el curs. És escollida per l’Assemblea de la Unitat.

 

Ensenyes: veieu Insígnia

 

Equip: Petit grup de Pioners/caravel·les que està format per 5 membres (amb barreja de nois i noies, veterans i novells). És una unitat de vida i de treball que pot portar una vida relativament autònoma: fa les seves pròpies reunions, té els seus propis signes d’identitat (nom, distintiu, etc...), el seu pressupost en material, una habitació pròpia (si els locals són prou grans o sinó un racó al cau), una cartellera, un armari, material d’acampada propi,...

 

Equip d’agrupament: L’equip d’agrupament es responsabilitza de portar a terme la proposta educativa que s’ofereix als nois i a les noies de l’agrupament. Per fer-ho, coordina, anima els equips de caps i els ofereix formació, alhora que gestiona les necessitats generals de l’agrupament.


Està format pels/les caps d’Agrupament, l’Administrador/a-Tresorer/a, el/la Responsable pedagògic/a, el/la Secretari/a i pel Consiliari (en els agrupaments confessionals o que treballen la transcendència religiosa).

 

Equip de caps: L'equip de caps està format per nois i noies majors d’edat.


Els caps són persones que treballen, de forma voluntària, des d’una visió educativa, això els converteix en educadors. Dediquen gran part del seu temps a fer que els nens i les nenes aprenguin a conviure i es formin com a persones en d'un ambient de companyia en contacte amb la natura.


Els equips de caps de cada unitat es troben setmanalment per a preparar les activitats que es desenvoluparan el dissabte o a les sortides.

 

Tot seguit s’exposa una relació de possibles objectius d’un equip de caps:

 

·        Tots a una.

·        Cohesionar l’Equip de Caps i crear un lloc bo per a treballar.

·        Funcionar i sentir-se com un equip.

·        Entendre’s bé i aprendre a parlar un mateix llenguatge.

·        Consensuar el que es diu davant de les noies i els nois, i mai desautoritzar un altre cap davant d’un nen/a.

·        Evitar que cada cap agafi un rol específic de cara als/les nois/es.

·        Repartir-se sempre els papers, tant en les activitats com a l’hora de renyar.

·        Assumir les responsabilitats i les decisions col·lectivament.

·        Aprofitar les diferents opinions per enriquir-se i fer el treball més productiu, aportant el millor de cadascú a les activitats.

·        Els caps que tenen experiència han de tenir en compte als caps nous: fer-los cas, motivar-los perquè aportin idees noves, i transmetre’ls l’experiència, perquè el dia de demà puguin prendre el relleu.

·        Separar sempre els temes personals dels del Cau.

·        Crear un ambient festiu treballador.

·        Puntualitat.

·        Prendre consciència a l’hora de treballar.

·        Crear un espai per parlar, expressar problemes i angoixes respecte el cau.

·        Aconseguir un ambient distés on tothom s’hi pugui trobar a gust.

·        Crear un ambient de confiança amb els/les nens/es.

·        Crear un vincle afectiu amb els/les nens/es.

·        Ser un exemple pel/la nen/a.

·        Aconseguir un respecte dels/les nens/es vers el cap.

·        Potenciar la formació de caps continuada.

·        Ser conscients dels valors i hàbits sobre els quals s’educa als nens i  nenes.

·        Vetllar per l’educació amb els valors de l’Escoltisme/guiatge.

·        Vetllar pel progrés personal dels/les nens/es.

·        Acompanyar els/les nens/es en el seu creixement (físic, psicològic, afectiu i social).

·        Potenciar la relació entre branques.

·        Potenciar la relació amb altres Agrupaments.

·        Buscar una bona relació amb els/les pares/mares.

·        Mantenir els/les pares/mares informats i aconseguir que s’impliquin en les coses del cau.

·        Mantenir un ordre i higiene al cau.

 

Escolta/Guia: S'empra, en general, per a denominar tot el que es refereix al Moviment juvenil fundat per B.P. Especialment, designa a cadascun dels membres que formen part de Moviment. Els escoltes i les guies són nois i noies que adquireixen les mateixes habilitats que els descobridors, els exploradors, els missioners ....

 

Els/les escoltes/guies són capaços de trobar sempre el seu camí perquè saben descobrir i interpretar les petjades, com també saben cuidar de la seva salut; són forts i agosarats, sempre estan a punt per a plantar cara al perill i sempre disposats a donar-se auxili mútuament.

Escoltes catalans: És una associació laica escolta i guia sense estar lligada a cap ideologia religiosa ni política; Escoltes Catalans educa en i per la llibertat, entenent la laïcitat com una actitud encaminada a respectar la diversitat de creences i pensaments, i a triar lliurement els propis.

Unes idees en acció

 

La laïcitat,  vivint les nostres diferències i els nostres pensaments com a font d'enriquiment per a cadascú.

La coeducació,  aprenent conjuntament noies i nois, educant des de i per a la igualtat

La catalanitat,  descobrint la nostra identitat com a pas previ per conèixer i respectar la pluralitat d'identitats i cultures que enriqueixen el planeta.

La participació social,  implicant-nos en tot allò que ens afecta des d'un moviment atent i obert a les realitats i als problemes del món.

La solidaritat,  treballant de manera activa i conscient en pro d'una societat més justa i més lliure.

La democràcia,  participant en els òrgans de debat i decisió, tot respectant majories i minories.

La sostenibilitat,  responsabilitzant-nos de preservar el medi natural, del qual ens sentim part.

Escoltes Catalans és membre de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que aplega i representa l'escoltisme del nostre país a nivell nacional i internacional.

Escoltes de Menorca:  L'Escoltisme ha estat present al llarg d'aquest segle a la nostra petita illa de Menorca en quatre períodes diferents:

La primera etapa, que abasta vuit anys -de 1913 a 1921-, està lligada a l'Ateneu de Maó, entitat social i cultural formada per molts intel.lectuals i militars de l'època. L'acta de constitució del Comitè Local dels ¨Exploradores de España¨ porta la data del 29 d'abril de 1913. Aquest grup d'escoltes arribaren a ser uns 150 membres, dividits en tres grups, i desapareix perquè els seus fundadors van ser destinats a l'Àfrica amb motiu de la guerra del Marroc.

L'any 1925 es reorganitza l'escoltisme a Maó i un centenar d'exploradors desenvolupen una gran activitat fins l'inici de la República. Era aquest un Moviment d'influència militar en l'estil, que tenia el suport de les institucions públiques i l'acceptació popular. Les seves celebracions més importants eren la festa de començament de curs i la Diada de Sant Jordi. En el mes de juny de l'any 27, els exploradors de Maó visiten la ciutat de Barcelona, els rep l'alcalde i fan un acte d'agermanament Barcelona-Maó.

L'any següent els exploradors de Barcelona els tornen la visita a Menorca. El febrer de l'any 29, una secció d'exploradors maonesos es desplaça a Mallorca a saludar el cap mundial de l'Escoltisme, Sir Baden Powell. També aquest mateix any, participen a la Jamboree de Barcelona, coincidint amb l'Exposició Universal. A partir de l'any 32 el moviment perviu amb dificultats, el seu local social és assaltat i els arxius destruïts, i desapareix en iniciar-se la guerra civil del 1936.

La tercera etapa es desenvolupa durant els anys cinquanta, en un context social marcat pel règim autoritari i pels criteris de la ¨Falange¨. Així, l'any 1953, un grup de joves estudiants de l'institut de Maó, mitjançant el contacte amb un cap de Minyons Escoltes que feia les seves milícies universitàries a Menorca, introdueixen de nou l'Escoltisme a l'illa. Es desfà en marxar aquests estudiants, cap allà l'any 1959.

L'Escoltisme, realitat avui

La quarta i definitiva etapa s'inicia l'any 1962, aquesta vegada a Ciutadella. Primer amb l'agrupament Sant Jordi i uns anys després, el novembre del 68, l'agrupament escolta Federico Pareja, lligat a l'ordre salesiana. De llavors ençà, i fins l'actualitat, la presència de l'Escoltisme a Menorca no s'ha interromput.

Uns anys després, d'aquests dos agrupaments neix la necessitat de formar una Delegació que els representés, així que el 30 de gener de 1971 es constitueix la primera Delegació Diocesana d'Escoltisme de Menorca. Per Pasqua del mateix any, tots els caps dels dos agrupaments prenen part a un curs de formació a Barcelona, organitzat per MEGSJC, continuant les bones relacions que sempre hi ha hagut amb el moviment escolta i guia català.

Aquest anys també es realitzà el primer camp d'estiu fora de l'illa, concretament al Montseny. Per aquesta època, per primera vegada s'obre el moviment a les al.lotes, encara que al principi estaven en locals separats. Hauríem d'esperar encara cinc anys més per formar un únic grup d'al.lots i al.lotes junts als locals de cada agrupament, començant a educar coeducativament d'allà ençà.

Des dels primers anys sempre hem mantingut el contacte amb MSC nacional i s'ha participat a les seves activitats, sempre dintre les nostres possibilitats. Així, l'octubre del 73 s'assisteix per primer cop a l'Assemblea de l'MSC a Xerès; uns anys més tard, dos caps de l'AEFP participen a la Jamboree mundial a Noruega, tenint la primera experiència escolta a nivell mundial; la unitat de Pioners-Caravel.les del mateix agrupament també va participar en la primera Jamborette de Pioners que organitzà MSC a Zuaza (Àlava).

Un altre aspecte del nostre moviment és que sempre s'ha caracteritzat per una forta estima a la nostra cultura i a la nostra llengua; d'aquesta manera, ja des del principi es treballa en la normalització lingüística i hem de destacar que ja cap allà l'any 74, l'Escoltisme realitzava cursets de menorquí a Ciutadella, essent una de les associacions pioneres en aquest aspecte.

L'any 78 neix a l'altre costat de l'illa un altre agrupament, l'AE Àngel Ruiz i Pablo, al poble d'Es Castell, quedant l'Escoltisme format per tres agrupaments. Cens que minvarà, ja que un parell d'anys després desapareix el primer agrupament, el Sant Jordi, i quedaran sols un agrupament a Ciutadella i el recent d'Es Castell. Però la flama de l'Escoltisme a Menorca ja estava encesa, així que l'any següent sortia l'agrupament Sant Lluís, al poble del mateix nom.

Altres agrupaments que es formaren uns anys després van ser: l'any 84, AE Santa Eulàlia d'Alaior, Cristòfol Barberà, Migjorn Gran i el de Sant Climent. També l'agrupament de Sant Bartomeu a Ferreries, dos anys més tard. Any que des de la Delegació es creà l'Escola de Formació dels Escoltes de Menorca, per donar resposta a la demanda de formació dels caps de tots els agrupaments, essent l'única escola de formació en el lleure de l'illa.

La dècada dels noranta comença amb l'aparició de dos agrupaments més, el de Sant Martí d'Es Mercadal, l'any 91, i el de Paco Ramonell, l'any següent, a la ciutat de Maó, i així queda implantat l'Escoltisme a tots els pobles de l'illa de Menorca. A partir de llavors, a Ciutadella es crea l'any 92 un nou agrupament, el de Sant Rafael, i comença el seu rodatge el de Sant Antoni Maria Claret, i, l'any 94, coincidint amb la celebració a Menorca de la vint-i-cinquena Assemblea de l'MSC, punt culminant de l'Escoltisme a l'illa, s'introdueix el segon agrupament de la ciutat de Maó, Sant Antoni Abat.

L'actual Associació Diocesana d'Escoltisme-Escoltes de Menorca es composa avui de dotze agrupaments i té un total de 954 membres: 170 responsables o caps i 784 al.lots/es i joves escoltes. I analitzant aquestes dades, comparativament amb les dels cens de l'illa de Menorca, ens dóna percentatges aproximats com que el cens escolta representa un 1,5% de la població total de l'illa, i que comparant el grup de població que abarca des dels vuit anys als divuit, el cens d'al.lots/es i joves escoltes representa un 6% d'aquesta edat. És un moviment educatiu compromès en cada poble i ben present en molts d'àmbits de la nostra societat menorquina i esglèsia menorquina.

Escoltes i Guies de Mallorca: La dècada dels 70 fou de grans canvis polítics i socials. De grans inquietuds i compromisos en tots el camps de la societat. En la celebració del Dia del Pensament de 1975 del “Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca”, el moviment catòlic scout-guia de Mallorca, sorgí a la llum una corrent de pensament que, dins aquest moviment, demanava canvis importants en quant al tractament de la Fe, del sistema coeducatiu, de la democràcia interna de la institució.... En no arribar a un acord les dues parts, els responsables que volien els canvis varen deixar l’associació.


En principi, fundaren grups scout-guies independents, i hagué una certa època de confusió per la divisió que aquest cisma va generà. Alguns pares i mares no sabien cap a quina part s’havien de dirigir.


En el curs 77-78, el Bisbat ordenà que es complís la resolució del MEGM de no cedir locals de l’Església als grups laics. L’associació “Escoltes de Mallorca”, encara sense estatuts, s’havia establert en el local de l’Obra Cultural Balear, que els hi cedia un espai. Però la majoria de grups no va tenir aquesta sort i el fet de quedar-se sense locals va fer que dels cinc grups que componien l’associació només quedés un, el de “La Soletat”. Aquesta fou una època de certa decadència, per aquest motiu i també per el fet de les eleccions democràtiques, que va fer que moltes persones en tot el moviment associatiu de Ciutat deixessin aquestes àrees d’activisme.

En 1979, el nou elegit Ajuntament socialista proposà la creació d’una escola de temps lliure per a la formació de responsables i monitors. Per a poder posar en marxa aquesta escola, EM redactà els primers estatuts i es legalitzà en el Registre Civil, elegint a Josep Quevedo i Garcia, President. EM va crear el Centre d’Estudis de l’Esplai, que actualment funciona de forma independent de l’associació.

Entre 1981 i 1986 EM organitzà la festa de la “Flama de la Llengua”, en defensa de la llengua Catalana, pròpia de Mallorca.


La gent que quedava a l’associació es reuní en el grup “Gabriel Alomar i Villalonga” que passà per diversos locals i que actualment funciona en Establiments.


L’any 1984 nasqué el grup “Nuredduna” que està situat a Palmanyola.


En 1985 passà per l’entitat el Club d’Esplai de Son Gotleu.


L’any 1990 el grup excursionista “Agafa la motxilla” estigué un temps en l’associació. Aquest any s’establiren contactes amb entitats d’escultisme-guidisme laics de Galiza, Euskadi i del Principat, amb l’objectiu de fundar el ESLAK, una coordinadora d’entitats laiques d’escultisme que actualment es troba inactiva.

L’any 1995, ESCOLTES DE MALLORCA entrà a formar part de la “FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE GUIDISMO”, l’entitat que representa a l’Estat Espanyol dins el buró europeu i mundial de guies. Per ésser coherents amb aquesta realitat la nostra associació ha canviat el seu nom passant a dir-se ESCOLTES I GUIES DE MALLORCA.

L’associació ha continuat la seva marxa fins avui mateix i entre altres coses cal destacar que en els últims temps hi ha hagut una normalització de les relacions amb el MEGM, com ho constata la participació molt activa de la nostra entitat en el “Sant Jordi 2000”, una trobada de tots els scouts i guies de les Balears i la nostra participació en els Sant Jordi dels darrers anys.

 

Escoltisme: Moviment d'educació fundat per Robert Baden-Powell que es proposa el desenvolupament de la personalitat dels infants, els/les adolescents i els/les joves a través de la vida de grup en els temps de lleure. El sentit de la responsabilitat, l'esperit de servei i el treball en equip en són els valors educatius més característics i hi té força importància la vida a l'aire lliure. Els grups són formats per uns vint membres, organitzats en diferents equips i aplegats en agrupaments escoltes. L'escoltisme s'organitza en etapes educatives segons l'edat (unitats): de 6 a 8 anys, i segons l'associació, la unitat és castors o follets; de 9 a 11 anys la unitat és llops i daines (o llobatons); de 12 a 14 anys la unitat és ràngers i guies o raiers; de 15 a 17 anys la unitat és pioners i caravel·les o pioners; i des dels 17 anys els nois i noies s'agrupen en trucs o clans o comapnys. A partir de 18 anys ja poden començar la tasca de cap o educador responsable.

 

El moviment escolta/guia no té una confessió pròpia tot i treballar la dimensió espiritual, malgrat que hi ha organismes de caire religiós que coordinen les associacions escoltes/guies d'una mateixa confessió. Des del 1920 els escoltes dels diversos països es reuneixen periòdicament en grans campaments internacionals anomenats Jamboree mundial. Del primer, celebrat a Londres, sorgí l'Associació Internacional de Boy-Scouts, (des del 1961 Organització Mundial del Moviment Escolta).

 

Escoltisme per a nois:  Llibre publicat per en B.P. el 1908 sota el títol: Scouting for Boys, que va servir de base per a la creació del Moviment Escolta/Guia Mundial.

 

Especialitat: Insígnies que es lliuren als/les nois/es en funció de competències demostrades en temes concrets, triats per ells i que poden constituir un estímul a la creació de "hobbys" i a la preparació tècnica per servir als altres.

 

Esperit esportiu: B.P. compara al/la bon/a escolta/guia amb el bon esportista, que és aquell/a que accepta perdre sense queixar-se o preocupar-se per això i, quan és vençut/da, està sempre disposat/da a reconèixer al triomfador el mèrit que li correspon.

 

Esperit escolta/guia: Conjunt de principis espirituals establerts pel fundador i definits per la tradició. Eina comprensible i atractiva perquè els/les joves s’autoeduquin. Eix de tota activitat.

 

Es poden destacar com a elements de l’Esperit escolta/guia:

 

·        Promesa

·        Llei

·        Principis

·        Virtuts

·        Propòsit diari

·        Lema

 

Esplets: Nom donat a les noies guies del Moviment Escolta de Mallorca.

 

Esquirols: Nom donat a la branca, no reconeguda pel moviment escolta/guia que agrupa els/les nens/es de 4 a 6 anys.

 

Estels: Insígnia que s’atorga en superar diferents proves. En molts d’agrupaments es lliuren a la unitat de Llops/daines (1r i 2n estel) i a Ràngers/Noies Guies (en poden ser tres en funció del progrés personal del/la noi/a).

 

Estil escolta/guia: Etimològicament, l'estil pot definir-se com el conjunt de singularitats i característiques que diferencien a una persona de les altres.

 

L'Estil escolta/guia, en conseqüència, és tot allò que distingeix a un/a Escolta/Guia, com, per exemple:

 

- la tolerància;

- la paciència;

- la lleialtat;

- l'optimisme;

- la responsabilitat;

- l'enginy;

- la capacitat d'observació i deducció;

- la seva actitud enfront de la dificultat i el perill;

- el seu esperit de servei i de sacrifici; i,

- el seu concepte de l'honor.

 

El millor exemple d'Estil Escolta/Guia l’ofereix qui duu a la pràctica la Promesa i la Llei Escolta.

 

Estol: Nom tradicional de l’escoltisme/guiatge de parla catalana per designar a la Unitat de Llops/Daines, que agrupa a nois/es de 8 a 11 anys, en correspondència a l’estol de llops que adopta a Mowgli en el conte de J. Rudyard Kipling.

 

El cap de l’Estol és l’Akela, nom del llop cap de l’estol en la Història de Mowgli.

 

Excursió de passos: És l’excursió en la que es realitzen celebracions amb preparació específica, símbols i cançons, i on els/les nois/es de diferents branques s'acomiaden de les seves Unitats, si els correspon, per a passar a una Unitat de la Branca superior.

 

Èxit: En línies generals, és la manera bona o dolenta de sortir d’algun afer, alguna empresa, alguna actuació. L’/la escolta/guia sap que l'èxit depèn en gran mesura d'un/a mateix/a, ja que sempre està a punt per a aprofitar les oportunitats que la vida presenta, de forma honesta i a partir del treball bé fet.

 

L'èxit s'aconseguirà per un/a escolta/guia quan arribi a desenvolupar-se com persona a través de les potencialitats rebudes, eliminant, amb treball seriós i responsable, els hàbits negatius, i sigui capaç de definir i seguir un Projecte de Vida. Els dos aspectes anteriors inclouen el servei als altres, tant en la pròpia professió com en l'orientació general de la persona. 

 

Exploradors: Nom emprat per a designar els/les nens/es de 10 a 13 en els agrupaments associats a la Federació d’Escoltisme Valencià. Veieu el terme R/NG.

 

Extrajob: A  l’Escoltisme Europeu aquesta paraula ha pres cos per a indicar els treballs realitzats pels Escoltes/guies per, des d’una perspectiva formativa i educativa, reunir recursos per al seus Campaments, empreses, ....

 

 

F

 

Fantasia: Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat; creació fictícia, imatge il·lusòria, noció quimèrica. A l’escoltisme/guiatge es potencia la fantasia, ja que un/a escolta/guia imaginatiu i enginyós és capaç de representar, des d’una perspectiva sensible, o idealitzar les coses reals. La fantasia és un element bàsic per a que l’aventura, la descoberta sigui atractiva i instructiva.

 

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge: La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) és l’organització territorial que aplega tot l’escoltisme i el guiatge que es fa a Catalunya, en base als acords de reconeixement del Comitè d’Enllaç del Guiatge a Espanya (CEGE) per la Conferència Mundial de l’Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS), el juliol de 1969, i de la Federació d’Escoltisme a Espanya (FEE) per la Conferència Mundial d’Escoltisme, de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), el març de 1978.

 

Formen part de la FCEG: Minyones Escoltes i Guies; Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya

 

L’escoltisme i el guiatge són presents a Catalunya des dels inicis del segle XX, i arrelen com a moviments catalans a partir de 1927, amb la creació per Josep M. Batista i Roca de la Germanor de Minyons de Muntanya i, el 1930, de la Germanor de Noies Guies.

 
El 1933 grups escoltes, precedents al 1927, es constitueixen en una associació independent anomenada Boy Scouts de Catalunya. Amb la unificació el 1936 de la Germanor de Minyons de Muntanya amb Boy Scouts de Catalunya, creant la Institució Catalana d’Escoltisme, tot l’escoltisme present a Catalunya passa a formar part d’una mateixa organització.

 
El règim franquista implantat després de la Guerra Civil (1936-39) va prohibir les activitats escoltes a Catalunya i il·legalitzà l’escoltisme català. Malgrat això, a principis dels anys 40 l’escoltisme començà a restituir-se en la clandestinitat sota l’impuls d’Antoni Batlle.


 L’any 1959 la Institució Catalana d’Escoltisme dóna peu a tres associacions i esdevé l’Associació Catalana d’Escoltisme (ACDE), amb una estructura federativa que aplega les tres entitats: Minyons de Muntanya, oberts; Boy Scouts de Catalunya, aconfessionals; i Minyons Escoltes, confessionals. En el guiatge, de manera similar, el 1965 es constitueix la federació Guiatge Català (GC), aplegant principalment la Germanor de Noies Guies, pluralista; Guies Sant Jordi, confessional; i la coeducativa Noies i Nois Escoltes (NINE), oberta.

 
GC va ser membre constituent del CEGE, i va esdevenir membre de la WAGGGS el 1969, mitjançant el reconeixement del CEGE per la Conferència Mundial de la WAGGGS. ACDE va ser membre constituent de la FEE, i va esdevenir membre de la WOSM el 1978, mitjançant el reconeixement de la FEE per la Conferència Mundial d’Escoltisme. En ambdós casos, les organitzacions reconegudes tenien com a membres components associacions d’àmbit espanyol, d’una banda, i organitzacions (GC en el cas del CEGE i ACDE en el cas de la FEE) que només es basaven en la representació territorial catalana, d’una altra.

 
El 1974, les dues associacions no confessionals d’ACDE: Minyons de Muntanya i Boy Scouts de Catalunya, juntament amb la Germanor de Nois i Noies Guies, membre de GC i esdevinguda coeducativa, i l’associació Nova Escolta del País Valencià i alguns agrupaments provinents de NINE, es fusionen en una nova associació: Escoltes Catalans (EC), que es defineix laica, coeducativa i catalana.

 
El 1975, les associacions Guies Sant Jordi i Minyons Escoltes s’unifiquen, tancant el procés de treball en comú iniciat l’any 1968 constituint Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), com a associació catòlica, coeducativa i catalana.


El 30 de juny de 1977 es constitueix la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, subsumint dins seu ACDE i GC, i aplegant com a associacions federades EC, MEGSJC i NINE. Aquesta darrera desapareixerà el 1984. La legalització de la FCEG i de les seves associacions federades no es farà fins el 1983, quan la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en matèria de legalització d’associacions.

 
El desembre de 1983, els grups de l’Asociación de Scouts de España presents a Catalunya des dels anys 60 prenen l’acord de constituir l’àrea Scout de Catalunya, depenent d’ASDE, com a associació amb caràcter suficient dins Catalunya. L’associació Scouts de Catalunya es dissol el 2002 dins un procés de fusió en la nova associació Acció Escolta de Catalunya.

 
L’octubre de 2000 la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge signa en el marc de la FEE l’Acord per modificar l’estructura de l’escoltisme a Espanya, que té com a conseqüència un Conveni d’Associació entre la FCEG i la FEE per la qual la FCEG deixa de formar part de la FEE, assumeix de manera exclusiva la representació de tot l’escoltisme que es practica a Catalunya i passa a vincular-se a l’escoltisme mundial mitjançant un conveni d’associació amb la FEE.

 
En el mateix marc, per tal que la FCEG pugui exercir la seva funció d’aplegar i representar tot l’escoltisme i guiatge que es fa a Catalunya i per tancar el parèntesi d’irregularitat històrica, s’acorda la integració d’Acció Escolta de Catalunya dins la FCEG, com a associació els membres de la qual ja pertanyien a la WOSM, i que conseqüentment mantindrà la consideració de pertinença única a la WOSM.

Federació d’Escoltisme Valencià: és un moviment educatiu al servei dels xiquets i joves valencians basat en els principis de l'escoltisme que treballa pel desenvolupament social.

Agrupa les tres associacions diocesanes d'escoltisme de la Comunitat Valenciana (Scouts de Castelló, Moviment Escolta de València i Scouts d’Alacant), donant suport a l'acció de més de 75 agrupaments escoltes locals, amb més de 5.000 membres: xiquets, joves i adults; que es desenvolupen i progressen descobrint el seu entorn natural i social, i aprenen mitjançant el compromís i el servei a prendre responsabilitats personals i col·lectives.

Federación de Asociaciones de Scouts de España (ASDE): Federació de diferents associacions escoltes i guies de l’Estat Espanyol. Hi formen part: Associació Escolta de Catalunya; Exploradores de Castilla y León; Exploradores de Madrid; Exploradores de Múrcia; Exploradores del Principado de Asturias; Scouts de Andalucia; Scouts de Aragón; Scouts de Balears; Scouts-Exploradores de Canarias; Scouts de Cantabria; Scouts de Castilla-La Mancha; Scouts de Ceuta; Scouts de Extramadura; Scouts de Galicia; Scouts de la Rioja; Scouts de Melilla; Scouts de València.

Federación de Escultismo en España: és l’Organizació Scout de l’Estat Espanyol reconeguda per l’Organizació Mundial del Moviment Scout (OMMS) que representa l’escoltisme de l’Estat Espayol davant de les instàncies estatutàries de l’escoltisme mundial i de la seva Regió Europea. Formen part de la FEE: la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge; el Moviment Scout Catòlic; i, la Federación de Asociaciones Scouts de España.

Federación Española de Guidismo: FEG, Federació Espanyola de Guiatge, hereva de l'antiga Associació Guies d'Espanya, cedeix el 20 d'octubre 1984 a El Escorial (Madrid), el seu nom en exclusiva a aquesta Federació. És una organització educativa en el temps de lleure amb personalitat jurídica pròpia d'àmbit estatal, sense ànim de lucre, oberta a nenes, nens, adolescents i joves sense distinció de creença, raça, nacionalitat o qualsevol circumstància. S'encamina a fomentar la unitat de propòsits i l'acord comú sobre els principis fonamentals, proporcionant oportunitats per a l'autoeducació en el desenvolupament del caràcter, ciutadania responsable i el servei a la comunitat oferint-li un ideal i un esperit basat en:

Responsabilitat en si mateix

Responsabilitat en les comunitats en què viu

Servei als altres i fraternitat per a tothom.

Respecte a tot ésser vivent.

Educació en valors. FEG, està formada per 18 Grups Guies Escoltes que constitueixen les 6 associacions Guies Scouts d'àmbit autonòmic: Associació Scout-Guia Basc da Ponte (Galícia), Associació Guies d'Aragó (Aragó), Associació Guies de Madrid (Madrid), Associació Guiatge València (València), Escoltes i Guies de Mallorca (Illes Balears), Euskal Eskaut Gia Elkartea (País Basc), sent en total més de 1.000 membres

FEG educa a partir dels centres d'interès de les nenes, nens, adolescents i joves, i de la idea que l'organització, la planificació, la realització i l'avaluació és promoguda pels mateixos nois i noies possibilitant d'aquesta manera que cadascú triï el que més li agradi, o el que vulgui aprendre.

Tot això és un procés d'autoeducació en PROGRESSIÓ CONSTANT. És la mateixa i el mateix Guia qui es proposa unes fites i s'esforça per assolir-les. No obstant això, la missió dels responsables és molt activa i important ja que cal que sàpiguen crear les condicions pedagògiques necessàries perquè les activitats del grup ajudin a l'evolució de les noies i dels nois.

El programa educatiu té el seu fonament en els valors que emanen de la Promesa Guia i la Llei Guia establerts pel fundador, Baden Powell el 1907 i adaptada a la realitat de l'Estat Espanyol per les Associacions Membres de la Federació Espanyola de Guiatge, aquests formen la base per a la presa de decisions per part de la persona i influeixen en la forma que han de realitzar-la interacció amb els altres.

A nivell mundial, el guiatge està present en més de 144 països, amb més de 10 milions de Guies i Noies Escoltes d'ambdós sexes. El Guiatge mundial està dirigit, de forma autònoma, per l'Associació Mundial de Noies Escoltes, amb seu a Londres, FEG és membre de l'Associació Mundial de Noies Escoltes.

A nivell nacional la Federació Espanyola de Guiatge forma part i participa activament en el Consell de la Joventut d'Espanya i hi ha col·laboració mútua amb: Ministeri de Treball i Afers Socials, Direcció General d'Acció social, del Menor i la Família, Institut de la Joventut i Federació d'Associacions de Scouts d'Espanya-ASDE.

Federacio d’Scouts Baden Powell: Escoltes SBP és una entitat, d'àmbit nacional, No Lucrativa de caràcter Educatiu, que pretén participar en la construcció d'una societat diferent basada en la Solidaritat, el Respecte, la Tolerància, la Cooperació i la Justícia, col·laborant en la formació de persones sensibilitzades amb la necessitat de crear un Món Millor.

Felicitat: Estat d’ànim plenament satisfet. Suposa satisfacció, alegria i goig. B.P. ens assenyala les claus per a arribar a la felicitat: no prendre’s les coses massa de debò i deixar que tots els nostres actes i pensaments estiguin dirigits per l'Amor.

En  seguir les pautes indicades per B.P. i les assenyalades al definir l'èxit, ja es dóna un pas transcendent cap a la felicitat; si a això s’afegeix una preparació per a tenir en compte els consells més savis (per exemple, com afrontar les preocupacions, viure en el present, acceptar els fets, eliminar els sentiments de culpa que immobilitzen, lluitar per canviar el que és canviable i acceptar el que no ho és, posant entusiasme i entrega en tot el que es fa), és segur que els/les escoltes/guies així s'acostaran veritablement a la felicitat.

 

Fem servei: lema dels/les Truc.

 

Ferrerets: Nom donat a la  unitat, del Moviment Escolta de Mallorca, que acull als/les nens/es en l’interval d’edat que va dels 6 als 7 anys.  Veieu: Castors/fures.

 

Festa de la promesa. És la celebració per excel·lència a l’Escoltisme/Guiatge.

 

De forma molt resumida, cal recordar que és imprescindible i sumament necessària la preparació adequada perquè l'aspirant pugui assumir el compromís solemne que és la Promesa Escolta/Guia. Aquesta preparació s'obté en la seva formació, a més a més de la seva participació en el programa educatiu corresponent i en la vetlla de la promesa que es fa abans de la Festa de la Promesa.

 

El programa corresponent ha de preveure, primer, la petició de l'aspirant i la seva ratificació pel Consell d’Honor.

 

En el cas de la Promesa de Caps la ratificació correspon al Consell Agrupament.

 

L'aspirant ha de triar : el lloc, dia i hora de la celebració. Cal tenir present que la Promesa és un acte voluntari i que té un fort simbolisme i una gran exigència, és l’inici d’un camí i/o estil de vida: escolta o guia.

 

Hi ha diferents formes de fer el cerimonial. Aquí s’explicarà una de les fórmules més habituals, sobre la qual hi pot haver nombroses variants.

 

En el moment i lloc triats, la Unitat que celebra el compromís escolta/guia forma en semicercle o en forma de ferradura (tots cara a cara, sense que l'aspirant doni l'esquena a ningú), vestint l'uniforme.

 

Els Caps de la Unitat, juntament amb els caps d’Agrupament i el Consiliari (si l’agrupament és confessional o treballa la transcèndència religiosa) tanquen el cercle o la ferradura. La col·locació dels educadors acostuma a ser: a la dreta dels caps d’unitat es col·loquen els caps d’agrupament i a l’esquerra dels caps d’unitat el consiliari. El tòtem de la unitat de la patrulla presideix també la cerimònia i està situat davant de l’equip de responsables.

 

El padrí o el cap de patrulla acompanya al sol·licitant de la Promesa davant dels caps (equip de responsables). Aquests fan una sèrie de preguntes a l’aspirant (moltes associacions escoltes i guies tenen normalitzades les preguntes i bona part d’aquesta part de la cerimònia). L’aspirant les respon i fa la Promesa tot dient la Llei Escolta/guia. Finalitzada aquesta part un dels caps de la unitat desfà el nus del fulard i li posa el passafulard (en algunes organitzacions escoltes s’imposa un nou fulard). El padrí, un/a Cap o el cap de la seva Patrulla li penja la Flor de Lis o el Trèbol. El/la nou/va escolta/guia saluda a tots i cadascún dels membre de l’equip de responsables i a tota la unitat. El padrí o el cap de patrulla l’acompanya al lloc on estava abans d’iniciar a cerimònia.

 

És molt important no solament l'ambientació, sinó aconseguir que la totalitat dels assistents a la Festa puguin escoltar els diàlegs que es produeixin. També és aconsellable que tots els presents hagin preparat l'ocasió, circumstància que pot estimular-se preveient la participació de representants de les Patrulles i dels convidats (si n’hi ha). En la mateixa línia, han de cuidar-se els moments de la presentació, capacitació, compromís i acollida.

 

Finalment, després de l'acte formal es tindran previstes activitats festives, com correspon a un moment transcendental en la vida dels/les nois/es al fer la Promesa Escolta/Guia, dignifiquen la seva vida. Això ha de celebrar-se amb una gran festa.

 

El compromís de la Promesa Escolta/Guia és la font de tota l'espiritualitat escolta/guia, que al seu torn dirigeix tota l'activitat a l’Escoltisme/Guiatge.

 

La Promesa Escolta/Guia es realitza una vegada solament i per a tota la vida. No obstant això, en moments singulars, pot i ha de renovar-se, bàsicament en altres moments: En el Compromís a Pioners/Caravel·les; al truc i/o en iniciar la tasca de Cap.

 

Fidelitat: Qualitat de fidel. Sota la perspectiva escolta/guia l’hem d’entendre des del punt de vista del compromís envers algú, constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’honor, en definitiva del compliment de la Promesa i de la Llei.

 

Finalitat: Fi amb què es fa una cosa.

 

Finalitat de l’escoltisme/guiatge: Segons la Constitució Escolta Mundial, l’/el escoltisme/guiatge té per fi contribuir, entre altres institucions, al desenvolupament dels/les nois/es i joves, sense distincions, ajudant-los a realitzar plenament les seves possibilitats físiques, intel·lectuals, socials i espirituals com persones, ciutadans i membres de les seves comunitats locals, nacionals i internacionals.

 

L’/el escoltisme/guiatge com Moviment Educatiu tendeix a la plena realització de les capacitats de la persona que s'adscriu voluntàriament. El procés de desenvolupament de totes i cadascuna de les dimensions de la persona és, a l’/el escoltisme/guiatge, integral.

 

Flor de lis: La Flor de Lis és la insígnia de compromís que en els escoltes i les guies té un gran significat. La Flor de Lis té tres pètals, com els tres dits de la salutació escolta/guia, que representa els principis que es manifesten a la promesa escolta/guia i els de la part inferior representen les virtuts: lleialtat, abnegació i puresa. Les estrelles que estan en els pètals laterals mantenen present la Llei escolta/guia, cadascuna de les estrelles té cinc puntes i a cada un d’elles hi ha simbolitzades els punts de la llei escolta/guia.

 

La línea que divideix el pètal central simula una agulla imantada, com les de la brúixola que simbolitza el camí recte que l’/la escolta/guia busca a la seva vida.
Els tres pètals de la flor de lis estan units per un anell que simbolitza la Germanor Escolta Mundial. La flor de lis està envoltada per una corda tancada pel nus pla que simbolitza el treball, la dedicació que cal tenir per superar-se. També significa la unió de tots els escoltes i de les guies.

 

 

FO.CA: Sigles de formació de caps. Comença amb la FOCA prèvia, que són unes hores d’orientació per a caps nous. Amb la FOCA Bàsica i realitzant una memòria s’assoleix el títol de monitor en el lleure.

 

Focs: Unitat, en diferents associacions escoltes i guies, que acull els/les joves de més de 17 anys. Veieu el terme Truc.

 

Follets: Unitat, d’Escoltes Catalans, que acull als nens/es en l’interval d’edat que va dels 6 als 9 anys. Veieu l’entrada: Castors/fures

 

Formació: Acció de formar i en un sentit ampli és el desenvolupament harmònic de la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals, intel·lectuals. És, també, sinònim d'educació. A l’/el escoltisme/guiatge, la formació es fa, en gran part, a partir de l'exemple i l'acció.

 

Formació a MEGC: Des de MEG s’organitzen diferents formacions pels caps. Destaquem les següents:

 

 

Fortalesa: Deia B.P. que "els cavallers eren homes que mai es donaven per morts fins a no estar-ho de debò. Sempre estaven llestos per a veure el final de les seves aventures... Quan tot sembli anar malament, somrieu i repetiu-vos aquesta tornada: Persistiu, persistiu, persistiu". Sinònim de virilitat per als nostres avantpassats, pot definir-se avui com l'actitud ferma de l'home i de la dona de caràcter enfront de les adversitats de la vida que respecten l'existència però comprometen béns molt benvolguts. En sentit ampli és sinònim de "Fermesa", és a dir, de la tenacitat en el compliment del bé. En sentit estricte, és una particular fermesa d'ànim que consisteix en no deixar-se superar per greus perills o mals aliens en el compliment del deure o en l'exercici de la virtut. El/la escolta/guia tindrà la virtut de la fermesa quan estigui disposat a fer el bé, a complir amb el seu deure, menyspreant el mal sense temeritat.

 

Fulard: mocador de coll d’un color amb un voraviu o més d’un altre. Identifica a l’agrupament. Té una forma específica de ser enrotllat i de ser nuat. Quan s’ha fet la promesa escolta/guia es pot portar un passafulard.

 

El mocador és un símbol extern de la promesa utilitzat en totes les seccions.


En alguns agrupaments/associacions, es porta a partir d'haver fet la promesa, en canvi, en altres es porta des d'un principi però, del revés o sense el voraviu com a símbol de Potatendra i quan es fa la promesa se li dóna la volta per que se li vegin tots els colors senyalitzant així que ja s'ha fet la promesa o es canvia el fulard.

 

Cada agrupament escolta/guia té un fulard amb colors propis que l'identifiquen i que no es repeteix en altres grups de la mateixa demarcació o associació. També hi ha fulards que determinen que qui el porta té un rang determinat o compleix certs requisits, com són el fulard de color salmó de la Insígnia de Fusta i els fulards d'associació.

 
Els colors d'un fulard sempre tenen un significat.

 

Fulard de potatendra: mocador de coll d’un color sense voraviu.

 

Fulard de Gilwey: el fulard de Gilwell defineix, a més a més, algunes característiques que es pretenen en el dirigent escolta/guia que té la Insígnia de Fusta (veieu aquesta entrada).


Oficialment el fulard té per fons un color rosa cendra (el color de la humilitat) i per dins color vermell maó (per significar la calor dels bons sentiments). CALENT PER DINS I HUMIL PER FORA. Això és el que el fulard significa. A prop de la punta hi ha un tros d'escacs d'un patró vingut d'Escòcia. Com no podia ser d'altra forma és el tartà del clan MacLaren i serveix per recordar el gest generós dels MacLaren en haver ofert al Moviment Escolta el parc Gilwell, gest aquest que va fer possible l'aparició de la formació per dirigents escoltes seguint l'esquema Insígnia de Fusta.


És per això que la Insígnia de Fusta ve a significar un exemple a seguir, en alguns escrits es parla dels colors i es dóna una altra significació als tons però el més important és que com Insígnies de Fusta (caps) no vol dir que seran servits pels altres, ja que a major formació escolta/guia
més han d'estar al servei dels altres, tal com els colors de la Insígnia de Fusta.


El color intern, vermell maó, seria Servei; això significa no només estar al servei dels germans i germanes escoltes/guies, sinó que a més a més poder mostrar en les accions els valors del moviment en el dia a dia, és per això que B.P. parla de la bona obra del dia; i el color de fora, rosa cendra, Humilitat, el fundador B.P. parla de viure sense més pretensions.

 

detalle del pañuelo de Gilwell

 

Fundació Escolta Josep Carol: –la fundació catalana de l'escoltisme laic– és una organització no lucrativa de caràcter educatiu que es va crearl'any 1997 des de l'associació Escoltes Catalans aplegant iniciatives i serveis que ja existien i que té dues finalitats: l'educació, en un sentit ampli, i el suport al moviment escolta català, coeducatiu i laic.

 

La proposta educativa de la Fundació es basa en els valors propis de l'escoltisme laic i es du a terme tant des dels diversos serveis educatius i de lleure com mitjançant la formació d'educadors i educadores en el temps lliure, essencialment a través de les seves dues principals seccions:

 

ESCA-Serveis Educatius i de Lleure i l'Escola FORCA-Serveis de Formació.

 

Així mateix, la Fundació s'enriqueix d'un mètode educatiu participatiu fonamentat en la transmissió de valors, la pedagogia de l'acció i el compromís individual i col·lectiu.

Fundació Josep Sans: és una entitat sense afany de lucre d’àmbit català, que té com a missió col·laborar en l’educació dels infants i joves mitjançant el suport a moviments i institucions de joventut catalanes que emprin el mètode escolta i guia.

Es va constituir formalment l’any 1978, tot i que la seva activitat s’havia iniciat anteriorment, vinculant-se a la figura de Josep Sans en reconeixement a la seva tasca al servei de l’escoltisme i el guiatge català, especialment pel suport que va donar a la difusió d’aquest arreu del món.

Està vinculada formalment a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), moviment associatiu de voluntaris i voluntàries que treballa per l’educació en el lleure, oferint als nens, nenes i joves l’oportunitat de créixer i aprendre a partir de la proposta pedagògica i metodològica de l’escoltisme i el guiatge.

Constitueix l’objecte de la Fundació Josep Sans (FJS) la promoció i ajuda a moviments i institucions de joventut catalanes que es proposin l’educació integral dels nois i noies, adolescents i adults utilitzant el mètode escolta, a partir del treball i la vivència de l’espiritualitat i del compromís nacional.

Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat que els envolta i en sigui agents de transformació social.

La Fundació Josep Sans vol així col·laborar en l’educació dels infants i joves, recolzant la promoció i realització de tota mena d’activitats que puguin contribuir directament a les finalitats esmentades.

Com a organització reafirmem la nostra aposta per l’educació no formal basada en el mètode escolta com a eina de formació integral de les persones per tal que aquestes esdevinguin agents de transformació i construcció d’una societat més justa amb les persones, el país i el medi ambient.

Des de la FJS reafirmem també la nostra aposta per la gestió del capital humà que al llarg de la seva història ha generat Meg per tal de poder establir mecanismes de construcció i dinamisme del coneixement quant al camp de l’educació en el lleure.

Fundació Maria Ferret: La Fundació Maria Ferret (Escoltisme i Guiatge de Mallorca) es va constituir com a Fundació privada el 20 de setembre de 1993.


L’objecte social essencial de la Fundació és la promoció d’activitats culturals, dins la línia del Moviment  Escolta i Guiatge de Mallorca.


Els objectius del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca són l’educació d’infants i joves com a persones lliures i responsables, amb la intenció de què participin en les activitats que programa, principalment en contacte amb la natura, descobreixin per si mateixos la seva capacitat d’evolució personal, social i de fe, mitjançant l’acceptació d’un compromís constant i l’educació en valors segons el mètode i l’esperit del Moviment Scout Internacional fundat per Robert Baden-Powell.


Els beneficiaris són principalment, els membres del Moviment  Escolta i Guiatge de Mallorca i d'altres entitats escoltes de l’illa de Mallorca, també antics escoltes i entitats que han col·laborat en la tasca de promoure i difondre els valors de l’Escoltisme i el Guiatge a la nostra terra i la societat mallorquina en general.


Les principals accions de la Fundació Maria Ferret s’articulen entorn a una convocatòria de beques d’estudi o d’investigació anuals i un concurs de fotografia "Premis Eladi Homs i Maria Ferret".


A més la Fundació Maria Ferret gestiona diferents instal·lacions infantils i juvenils com les de Sa Torrentera (Sencelles), Poble Nou (Alcúdia), Son Serra (Santa Margalida) i s’Alova (Sóller).

Fundació Sant Jordi: Amb la finalitat principal de contribuir a la promoció de la infància i la joventut, i considerant que l'escoltisme és un forma especialment privilegiada per a fer-ho, el 23 d'abril de 1997 es va constituir la Fundació Sant Jordi per a l'Escoltisme Valencià.

Naix per iniciativa del Moviment Escolta de València i vol trobar noves fórmules per a la participació en el moviment, vincular els antics scouts i simpatitzants, trobar noves formes de suport a l'escoltisme actiu i assolir unes majors cotes d'estabilitat associativa.

Les persones que signaren l'acta de creació la Fundació i aportaren els mitjans econòmics necessaris per constituir-la foren: José Luis García Comas, Tomás Guevara Sala, Enrique Rodríguez Serrano, Vicente Cardona Puig, Laura Guzmán Taberner, Salvador Palomares Bosch, Joan Carles Cuenca i Bolinches, Enrique Soler Ferrero, José Vicente Mollá Navarro i Francisco Celda Zaragoza. Posteriorment ha anat incrementant-se el número de col·laboradors fins arribar a prop del centenar.

La primera acció que va iniciar la Fundació Sant Jordi va ser l'adquisició d'una seu per al moviment; un edifici al barri de Ciutat Vella de València que poguera donar resposta a les necessitats de l'associació. El 12 d'abril del 2002, aconseguirem inaugurar esta nova seu.

La Fundació ha col·laborat en la compra de locals destinats als agrupaments escoltes La Safor (Gandia) i Valldigna (Tavernes de Valldigna).

Fures: Nom que reben les nenes de 6 a 8 anys que realitzen les seves activitats a la branca de castors (veieu l’entrada Castors/fures) i que pertanyen a l’associació Minyons i Guies de Catalunya.

 

 

G

 

Generositat: a l’escoltisme/guiatge es pot considerar que és la virtut moral del qui dóna sense esperar res a canvi. Suposa valor i un gran cor, així com anteposar el propi interès al dels altres. És una virtut clàssica dels/les escoltes/guies.

Gran Clamor: El Gran Clam o també conegut com la Gran Clamor és una salutació cerimonial de l’Estol a la seva Akela. És una celebració pròpia dels Llops/Daines. Expressa, de forma simbòlica, l'acceptació pel llop a deixar-se guiar per l'adult, tal com feien els llops que, en El Llibre de la Selva, seguien al vell cap de l’Estol. L'acte en si és una salutació a Akela, encara que també es pot utilitzar per a rebre a un visitant. Alguns Agrupaments han adequat, a les seves necessitats, aquesta cerimònia, a la qual tenen dret tots els Llops/Daines amb Promesa. El Gran Clam es porta a terme després de les celebracions de l’Estol on es concedeixen Promeses i etapes de progrés.

Akela dirigeix El Gran Clam o clamor, excepte quan ho fan els Llops/Daines que acaben d'aconseguir la seva Promesa.

El Gran Clam se celebra en una rotllana formada només pels/les Llops/daines, en el centre de la qual estan Akela i els/les llops/daines acabats de nomenar o que han de fer el pas de branca, amb els braços en creu; la rotllana, a la gatzoneta i amb l'índex i el dit cor recolzats en el sòl. El grup central comença a baixar els braços mentre que l'exterior es posa dempeus entonant el lema: "Akela, tant com puc, sí, sí, sí, tant com puc, tant com puc, tant com puc", al mateix temps que saluden amb les dues mans i després baixen l'esquerra. D'aquesta forma acaba El Gran Clam.

 

 

H

 

Habilitat: Perícia, destresa, a fer alguna cosa; qualsevol de les coses que hom fa amb perícia, destresa, gràcia.

 

Hàbits: Costums, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. Per a B.P. els hàbits dels/les escoltes/guies han de ser els següents: mantenir-se nets; no fumar; no beure; llevar-se aviat i riure.

 

Hathi: És l’elefant en el Llibre de la Selva.

 

Himne de l'estol

 

En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.

 

(tornada)
Tots ben units, ben valents i ardits
cercant el sol
aclareix la nova albada.
Tots ben units, ben valents i ardits
cercant la llum
sens dubtes ni neguits.

 

Tot cantant, amics au endavant!
obrim camí que és ben serè el nou dia.
Tot cantant, amics au endavant!
que hem de triomfar amb nostre esforç constant.

 

(tornada)

 

Bondat al cor, el braç ferm i fort,
la vida és breu, joventut se'n va i s'envola
bondat al cor, el braç ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d'amor.

 

Història de l’escoltisme/guiatge

 

1. Orígens de l’escoltisme

 

A l'Anglaterra colonial de principis de segle. Robert Baden- Powell (B.P.), que havia arribat al grau de coronel, el 1899 estava destinat a l'Àfrica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels bòers, en va tenir al seu càrrec la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); i B.P. reflexiona sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.

 

Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden- Powell a Londres, s'adona que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a més, havia despertat l'interès d'un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

 

Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació l'any següent de Scouting for boys (Escoltisme per a nois). Al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar- se en l´scouting, és a dir, en l'exploració en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialització. Molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alpíne Club de Londres, el primer centre d'aquestes característiques.

 

El llibre de B.P. esdevingué la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups el començaren a tenir com a referència. A partir d'aquí, es va organitzar l'associació Scout anglesa, la primera del món. Aleshores s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava escoltisme. Traduït a totes les llengües, fou editat en català amb el títol Escoltisme per a nois (Gustavo Gili, Barcelona 1968).

 

El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia estès per diversos països, sobretot dins l'àrea d'influència britànica. El mateix any, i a instàncies del rei Eduard VII d'Anglaterra, el tinent general Robert Baden-Powell abandona la carrera militar per dedicar-se plenament al moviment escolta. Baden-Powell, dins la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.

 

De primer, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels cub-wolfs (cadells de llop o llobatons).

 

L'expansió internacional fou immediata, tant als països de l'imperi Britànic com per tot Europa: el 1913 hi havia escoltisme a Alemanya, Àustria-Hongria, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Itàlia i Suècia. El mètode escolta fou aviat adaptat a les noies (girl-guides o noies guies), amb la creació del guiatge, per bé que el terme escoltisme s'empra sovint per parlar de l'escoltisme i del guiatge alhora. El mètode també fou adaptat als infants, per als quals Baden-Powell, amb Vera Barklay, escriví The Wolf Cubs' Handbook (1916), dins un simbolisme extret d'El llibre de la Jungla de R. Kipling.

 

Actualment, l'escoltisme és present a 216 països, amb més de 40 milions d'escoltes d'ambdós sexes. L'escoltisme mundial està dirigit, de forma autònoma, per l'Oficina Escolta Mundial, amb seu a Ginebra, Suïssa.

 

2. Orígens a Catalunya

 

Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan Pere Roselló i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira formen, respectivament, Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya. En activitats per a noies és pionera l'efímera Girls Guides. Tot i això, es considera que l'escoltisme és introduït a Catalunya per Josep Maria Batista i Roca, que organitza el primer campament el 1928 a la Salut del Papiol. La diferència entre aquesta iniciativa i les precedents rau en ser la primera de caire catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista no va acabar de tenir acceptació popular).

 

1927 i 1932: L’escoltisme i el guiatge a Catalunya


A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint que es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germanor de Noies Guies. Batista i Roca va optar per adaptar el mètode scout anglès - anomenant-lo escolta - perquè, a diferència d'altres opcions, aquest advocava pel compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta.

 

1933: La construcció d'un escoltisme català unificat


Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d’expansió i van anar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. Després de la proclamació de la República i l'autogovern, el 1933, els efectius dels Exploradores de Catalunya es van escindir i crearen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamaven un reconeixement scout internacional. Amb tot, aquestes dues entitats, un cop esclatada la Guerra Civil, el risc d'ingerències oficials va fer que optessin per unificar-se i es va constituir els Minyons de Muntanya - BOY SCOUTS de Catalunya, la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE).

 

1936: L’esclat de la Guerra Civil


L'esclat de la Guerra Civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català i aquest va començar a actuar prestant tot tipus de serveis d'assitència, com l'atenció d'evacuats i refugiats, o actuant com a auxiliars sanitaris, entre moltes altres tasques. Alguns dels guies, caps i dirigents més joves van ingressar a l'escola d'oficials i es van incorporar al front. Curiosament, l'esclat de la Guerra Civil (18 de juliol) va coincidir amb l'ascens a la Pica d'Estats d'un grup d'escoltes, encapçalats per Mossèn Antoni Battle. Durant el seu descens es va torçar un peu i va haver de ser transportat en baiard. Posteriorment, Mossèn Batlle va marxar a l'exili amb l'ajuda del conseller Gasol.

 

1940: Els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en la clandestinitat


Amb el triomf dels franquistes, la ICE va ser il·legalitzada i perseguida. Però un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment. L’any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. Entre 1948 i 1953, els agrupaments havien passat de 12 a 36. Però l'opressió del règim franquista feia témer per la seguretat dels infants, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tan crítica, que l'any 1954 el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

 

1954: Els Minyons Escoltes entren en la legalitat mitjançant la DDE


L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes. Al mateix temps, aquesta represa va activar el Moviment a altres comunitats nacionals de l'Estat; el model escolta català es va expandir a les Balears i al País Basc.

 

El 1958, però, s'escindí en tres branques: una pluralista, els Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya (que conservava el nom de l'associació conjunta), una aconfessional, els Boy Scouts de Catalunya; i una catòlica, la Delegació Diocesana d'Escoltisme. El 1959 els tres moviments es coordinaren en l'Associació Catalana d'Escoltisme.

 

1959: Escissió de l’escoltisme català


Es crea a Monsterrat l'Associació Catalana d'Escoltisme, com a federació de les tres entitats resultants del trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Delegació Diocesana d'Escoltisme (més endavant anomenada Minyons Escoltes). Aquesta estructura federativa preservava la unitat de l'escoltisme català i, al mateix temps, permetia l'actuació autònoma de tres diferents versions d'escoltisme.


Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics, que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.

 

L'any 1960 hom celebrà a Vallvidrera la reunió del Consell Internacional de l'Escoltisme Catòlic, amb representacions de 29 països, i l'any següent fou creat el Moviment Scout Catòlic. El 1965 sorgiren els Girl i Boy Scouts de Catalunya, escindits dels Boy Scouts de Catalunya, i el 1966 se separaren els Noies i Nois Escoltes dels Països Catalans (NINE) dels Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya.

 

Mitjançant una estructura confederal amb l'escoltisme i el guiatge espanyols, la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge està reconeguda per l'Organització Mundial del Moviment Escolta i per l'Associació Mundial de Noies Guies i de Noies Escoltes.

 

1977: Fusió dels Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya


Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies

 

2.2. L’escoltisme als Països Catalans

 

Als Països Catalans els introductors de l'escoltisme foren Ramon Soler, Romà Clausolles, Narcís de Romaguera, Josep Roca, Ignasi Ribera i Rovira i, sobretot, Pere Rosselló i Axet, que impulsà la constitució a Barcelona (1912) del comitè dels Exploradors Barcelonesos, institució que prevalgué damunt altres, d'existència efímera, com els Jovestels, creats al CADCI per Ribera i Rovira (1913), i els Exploradores Republicanos, de Lerroux. També aparegué tot seguit una secció femenina, les Girl-Guides.

 

Els Exploradors Barcelonesos, aglutinats als Exploradores de España, obtingueren reconeixement oficial. L'any 1914 a l'estat espanyol hi havia 10 503 exploradors, dels quals 1 575 eren dels Països Catalans. El 1922 ingressaren en el Boy-Scout International Bureau i redactaren un nou reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la Dictadura (1923-30).

 

El 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, hom celebrà un jamboree, amb 2 000 escoltes de 14 països.

 

El 1933 obtingueren una relativa autonomia: en resultà la Federació de Boy-Scouts de Catalunya, dirigida per Carles de Cifuentes, tot i que el sector més catalanista, en desacord, creà l'associació Boy Scouts de Catalunya, seguit pels nuclis més vius del Principat. Al País Valencià hom fundà els Boy Scouts de València.

 

El 1956 hom constituí a Vic i a Barcelona una delegació diocesana d'escoltisme, que reuní agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a Girona, la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida i Mallorca; la seva protecció legal afavorí el desenvolupament de l'escoltisme català.

 

A les Balears, l'escoltisme fou introduït pel dominicà Llorenç Caldentey, que hi organitzà (1914) els Exploradors, visitats el 1929 per Baden-Powell. També n'hi havia un grup a Maó. Extingits després del1936, renasqueren gràcies a Eladi Homs i Zimmer, antic minyó d'Antoni Batlle, que creà la Unitat Ramon Llull (1956), acollida pels caputxins de Palma. El 1958 la seva muller organitzà les guies. Hom adaptà els estatuts i les normes de l'escoltisme diocesà català, però amb independència de les delegacions diocesanes de Catalunya.

 

El 1977 es fusionaren el Moviment Escolta de Mallorca i el Guiatge de Mallorca en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. El 1975 es creà l'associació laica Escoltes de Mallorca.

 

A Ciutadella (Menorca), Pere Marquès i Llorenç Barber hi reintroduïren les activitats (1962); el matrimoni Juaneda-Seguí hi impulsà el moviment femení, el 1969. A Menorca s'hi reintroduïren les activitats escoltes els anys cinquanta, i en una línia similar a la dels seus homòlegs mallorquins es creà el 1971 la delegació diocesana Escoltes de Menorca.

 

A València funcionà, des del 1958, una delegació diocesana d'escoltisme, més endavant anomenada Moviment Escolta de València, i el 1980, a Castelló, fou creada a partir de tres agrupaments la delegació diocesana d'escoltisme Scouts de Castelló. Juntament amb Scouts d'Alacant, fundats el 1986, formen la Federació d'Escoltisme Valencià Així com l'escoltisme del Principat té un estatus diferenciat en el conjunt de l'Estat, l'escoltisme del País Valencià i de les illes Balears està integrat en les federacions estatals, malgrat que mantenen lligams amb l'escoltisme del Principat.

 

2.3. Centenari

 

L'any 2007, es commemora el centenari del naixement de l'escoltisme. L'agost de 1907, Baden Powell va dur a terme a Brownsea un campament escolta(camp d'estiu) per primera vegada. És per això que durant aquest any se celebraran molts actes arreu del món per celebrar aquesta centúria de l'escoltisme i el guiatge.

 

Així mateix, i després de quasi 30 anys des de la última edició, el desembre d'aquest any 2007, Eumo s.a, l'editorial de la universitat de Vic, publica dins de la col·lecció "textos pedagògics" una nova edició del llibre del fundador "Escoltisme per a nois". Una edició íntegrament en català i amb l'afegitó d'unes ressenyes biogràfiques de Baden-Powell i històriques de l'època i de l'escoltisme al llarg del s.XX i XXI molt detallades.

 

Honor: Qualitat moral que porta a algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres i en la pròpia. És la qualitat que impulsa a l'home/dona a voler aplicar les més elevades normes morals. Equival, dit d’una altra forma, al respecte, reputació i fama que s'adquireix per una vida exemplar. L’/la escolta/guia  basa el seu honor en ser digne de confiança (article 1r de la Llei Escolta/Guia).

 

Honradesa: Qualitat d’honrat. Quan no es fan accions dolentes: especialment actes deslleial, furts, enganys. Per a B.P. és una forma de l’honor. És una qualitat indispensable per a l’/la escolta/guia.

 

Humilitat: Consisteix no en rebaixar-se de la pròpia condició, sinó a reconèixer el que som, la nostra limitació essencial, els límits propis, circumstància que, segons la moderna psicologia, és el fonament indispensable de l'equilibri psíquic i la maduresa humana. Per a alguns autors és la virtut cristiana per excel·lència. Per a l’escolta/guia és el fonament de tota virtut.

 

 

 

I

 

Impeesa: Nom que van donar els indígenes a B.P. Significa "el llop que no dorm mai".

 

Iniciativa: Acció de qui és primer a proposar, a organitzar, alguna cosa; aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar alguna cosa; dret de proposar, d’introduir una nova mesura. B.P. la valorava de forma molt especial. L’escoltisme/guiatge potencia les habilitats dels/les nois/es per a que esdevinguin persones amb iniciativa en tots els àmbits de la vida.

 

Insígnia:  símbol que representa un esdeveniment, o la pertinença a un grup, un assoliment o progressió, una especialitat, etc. Es representa en tela brodada o pintada. Les insígnies que identifiquen a l’Agrupament escolta i guia al qual pertany l’escolta o la guia.

 

La insígnia de Promesa (Flor de Lis o Trèbol) la duen tots els/les escoltes/guies que han fet la  Promesa escolta/guia.

 

Existeixen diferents insígnies escoltes/guies:

 

 

 

 

Insígnies

Imprimir

 

 

“Non del País”, a la butxaca esquerra de la camisa (zona on hi ha el trau). Indica l’àmbit d’actuació de l’associació escolta a què pertanyem

“Nom de l’Associació escolta/guia”, a la butxaca esquerra de la camisa (zona on hi ha el botó). Identifica l’associació que ens acull i ens posa en relació amb la fraternitat escolta mundial.

AE i G GREGAL

“Nom de l'Agrupament", a la part superior de la màniga esquerra de la camisa (a sobre de la insígnia “Escut de la ciutat o poble”). Identifica el nostre agrupament.

“Escut de la ciutat o poble", a la part superior de la màniga esquerra de la camisa (a sota de la insígnia “Nom d'Agrupament” i a sobre de la insígnia “Nom de la Ciutat/poble”). Identifica la ciutat/poble on té la seu l’agrupament.

Badge “Nom de la Ciutat/poble", a la part superior de la màniga esquerra de la camisa (a sota del badge “Escut de la ciutat o poble”). Identifica la ciutat on té la seu l’agrupament.

 

 “Escolta”, a la butxaca dreta de la camisa (zona on hi ha el botó). És un signe internacional que identifica el noi que ja ha fet la seva promesa, la qual cosa l’incorpora a la fraternitat dels escoltes.

 

 “Guia”, a la butxaca dreta de la camisa (zona on hi ha el botó). És un signe internacional que identifica la noia que ja ha fet la seva promesa, la qual cosa la incorpora a la fraternitat de les guies.

 

 Insígnies d’unitat, generalment a la màniga dreta (tot i que els caps de cada unitat ja us indicaran exactament quan i on s’han de posar). Cada unitat pot fer servir diverses insígnies com a senyals dels progressos que els nois i noies van fent (estels, especialitats, ....).

 

Insígnia de fusta: Així és com s'anomena la formació més alta dins de l'escoltisme (fer de cap). Està composta per un nus, el Nus Gilwell, un fulard de color salmó i uns grans de fusta.


Els grans de Fusta



 
El 1887 Baden-Powell estava destacat a la ciutat del Cap com Ajudant de Camp del seu oncle, el general Smyth, comandant general a l'Àfrica del Sud.


Poc després de la seva arribada al Cap (SudÀfrica)van sorgir problemes amb els guerrers Zulús, problemes creats pel seu cap Dinizulu. En ocasions especials Dinizulu feia servir un collaret amb més d'un miler de grans de fusta, de diverses mides, des de molt petits fins a toscament grans. El collar era considerat sagrat entre els guerrers i entre ells hi havia la creença que si algun dia fos capturat, tota la resistència dels nadius es debilitaria. El collar el tenien dins d'una balma a dalt d'una muntanya i protegit gelosament dia i nit. Quan B.P. ho va conèixer això va pensar en capturar Dinizulu i el seu famós collaret. Va aconseguir complir el seu desig i va portar a Anglaterra el collaret juntament amb altres records dels temps militars. Van haver de passar més de trenta anys perquè el fundador pogués donar algun ús a aquests grans de fusta.


El Collar de Cuir


La història continua a Mafeking on, en el llibre "El Llop que Mai Dorm", B.P. relata l'incident en què, després de diversos mesos de setge, un dia que ell es sentia força desanimat va arribar un vell nadiu zulu d'elevat rang i li va donar un cordó de cuir en forma de collaret. Seguint la tradició, aquest collaret havia estat col·locat al voltant del coll del natiu després del seu naixement per protegir dels mals esperits i per tant per portar bona sort. Poc després i aquest incident Mafeking va ser alliberada pels reforços. El collar va anar a unir-se aleshores amb els records que B.P. portaria més tard per a Anglaterra. En 1.919 es va realitzar a Gilwell Park el primer curs de formació per dirigents escoltes, al final del qual B.P. es va preguntar que hauria de donar als caps com a signe d'haver passat el curs. Va anar a casa seva a pensar en això i al mirar els seus records d'Àfrica, va trobar el famós collaret de Dinizulu. Pocs dies després, va convidar a tots els que havien rebut el curs per un dinar en un restaurant escolta al carrer Palau de Buckingham. En aquella ocasió va regalar a cada un dels caps dos grans de collar i va donar instruccions perquè compressin un cordó de sabata i lliguessin un gra a cada extrem. Aclarint després que aquesta espècie de collar servia per fer-la servir al voltant del coll (els escrits de B.P. indiquen clarament que la seva intenció original era utilitzar el collaret de Gilwell al voltant del barret però va canviar d'idea i finalment va decidir que s'hauria d'utilitzar al voltant del coll). D'aquesta manera va aparèixer la Insígnia de Fusta!


Es van concedir alguns centenars de grans de mida mitjana als que van passar pels cursos Insígnia de Fusta que es van realitzar el primer any. No obstant, en 1.920, es va fer evident que el suplement dels grans originals no podia durar molt més i llavors van començar a manufacturar a Gilwell rèpliques dels grans de fusta. En els primers temps de la formació, els directors de formació, que usen quatre grans en el seu collaret, tenien el privilegi d'usar un dels comptes originals de Dinizulu. No obstant això, avui dia això ja només passa en teoria doncs, a la pràctica, només es pot rebre un dels comptes originals si algun antic director de formació tornés seus comptes a Gilwell. Un Ajudant de Director de Formació utilitza tres comptes en el seu collaret i els dirigents escoltes Insígnia de Fusta fan servir dos comptes.


La Insígnia de Fusta ve a significar un exemple a seguir, en alguns escrits parla dels colors i dóna una altra significació als tons però el més importants és que com Insígnies de Fusta no vol dir que seran servits per els altres, mentre més gran sigui la
formació més hand'estar al servei dels altres, igual que els colors de la Insígnia de Fusta.

 

 

 

 

 

 

 

J

 

Jamboree. Paraula anglesa que es tradueix per Congrés d'Escoltes/Guies. Reunió quadriennal dels/les Escoltes/Guies de tot el món.

 

Jamboree a l'aire: El popularment anomenat JOTA (Jamboree On The Air) es va crear l'any 1958 perquè l'esperit dels grans Jamboree mundials no fossin exclusivitat d'uns pocs.


El tercer cap de setmana d'octubre de cada any, milers d'escoltes/guies d'arreu del món es reuneixen al voltant d'una estació de ràdio aficionat. Segons la OMMS van ser més de 500.000 l'any 2005 a participar en el JOTA.

 

Jamboree a internet: Al Jamboree Escolta Mundial a Internet (JOTI) és una reunió escolta internacional a Internet el qual té lloc cada any el tercer cap de setmana d'octubre. Aquest és un esdeveniment oficial de l'Organització Mundial del Moviment Escolta.


Durant aquest cap de setmana, milers d’escoltes/guies de tot el món es coneixen i comuniquen amb els altres a través d'Internet, utilitzant qualsevol tecnologia localment disponible, des de navegadors fins correu electrònic, programes de xat, micròfons, scanners i càmeres digitals. Els agrupaments escoltes/guies poden combinar aquest esdeveniment amb el Jamboree a l’Aire (JOTA).


Moltes de les comunicacions succeeixen a través del correu electrònic i en una xarxa de xat anomenada IRC, l'Internet Relay Chat (traduït al català significa "Conversa per Torns a Internet"). El JOTI li permet construir llaços d'amistat amb escoltes/guies d'altres països.

 

J. Rudyard Kipling: va ser un escriptor Britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novel·la, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If" (1895); i les seves nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tales from the Hills (1888). Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil

 

Kipling va tenir forts lligams amb el moviment Escolta. Robert Baden-Powell, el fundador del moviment va utilitzar material d’El llibre de la selva i de Kim per a la creació del moviment junior, els llobatons. Aquestes connexions encara sobreviuen. No només aquest grup rep el nom de la família (de llops) que va adoptar Mowgli, també els adults que se'n fan responsables adopten noms extrets de El llibre de la selva, especialment l'adult líder que s'anomena Akela, com el líder de l’Estol de llops.

 

Va destacar, també, en poesia, una de les quals té una gran difusió entre els/les  escoltes/guies : "Sí". (la podeu trobar al final d’aquest glossari)

 

Joc: el joc és inseparable dels/les nois/es. Des d’aquesta perspectiva en B.P. defineix l’escoltisme/guiatge com el Gran joc. Tot jugant s’aplica el Mètode escolta/guia, és a dir, s’aprèn jugant i fent. Els/les nois/es participen de la Presa, de la Caça, de l’Aventura, de l’Empresa, del Servei.

 

Les activitats dels/les escoltes/guies, en totes les Branques, estan plenes d’activitats lúdiques, jocs de tot tipus: d’interior, d’exterior, d’esports, cançons, expressions artístiques, tallers, etc.

 

Un/a noi/a quan entra en una unitat escolta i guia sap que ha d’entrar en el joc i no mirar com els altres juguen.

 

Cal tenir en compte que quan un/a noia entra en el joc no és només per divertir-se, sinó per a prendre i només quan el joc ho planteja ajudar a guanyar.

 

A l’escoltisme/guiatge el joc no és competitiu, és l’escola d’aprenentatge dels valors propis.

 

Jocs de kim: són els joc que es basen en l’observació i en els reflexes. Hi ha una extensa col·lecció de jocs de Kim que desenvolupen les habilitats dels/les escoltes/guies. Molts d’aquests jocs es desenvolupen a la natura, aspecte que ens permet un major contacte amb el medi i permet aprofundir en el mètode escolta/guia tot jugant.

 

Jugar: és una de les activitats més importants en la vida d’un/a noi/a. B.P. va comprovar, al llarg de molts anys d’il·lusió i esforç, que el joc és un gran educador i un element imprescindible en l’educació dels/les nois/es.

 

Jurament: Acció de jurar. Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa sagrada. A una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l’afirmació, de la sinceritat de la prometença. En un altre sentit, fórmula per la qual un s'obliga a fer o no alguna cosa o a assumir alguna responsabilitat. Per a l’/la escolta/guia n'hi ha prou amb la seva paraula. Basa el seu honor a ser digne de confiança i tots saben que és fidel i lleial als seus compromisos. Si diu "blanc", qui l’escolta no dubta que és "blanc". A l’/el escoltisme/guiatge, la fidelitat a la Llei, als Principis, Virtuts, Propòsit i Lema s'assumeix per mitjà d'una solemne Promesa.

 

Justícia: És la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret, una de les quatre virtuts cardinals. Va ser considerada com virtut general que encabeix tota altra virtut. En expressió kantiana, la justícia exigeix que tot subjecte sigui reconegut i tractat per tota altra persona com principi absolut dels seus propis actes, atorgant-li valor de fi i no de simple medi o instrument.

 

Modernament es defineix la justícia com la virtut moral que indueix a respectar la personalitat de l'home/dona i a facilitar-li tot allò que el fa individu responsable del seu propi destí. La justícia presideix tot el desenvolupament de la Llei Escolta/Guia.

 

 

 

K

 

Kaa:  Serp pitó del "Llibre de la Selva".

 

Kim: Kimbal O’Hara, protagonista del llibre de Rudyard Kipling del mateix nom en el qual, segons B.P., pot veure's molt del que és un/a escolta/guia, ja que demostra els serveis que pot rendir al seu país un/a Escolta/Guia quan està bé ensinistrat i és intel·ligent.

 

Es coneix per Kim, també, un joc d'observació molt utilitzat pels/les escoltes/guies.

 

Kraal: És una paraula zulú que defineix tant a la direcció com a una reunió de caps. En alguns agrupaments escoltes és la paraula que identifica el consell d’agrupament. Per extensió, s'aplica també al lloc en el qual es porta a terme la reunió o les activitats dels/les escoltes/guies.

 

 

 

 

L

 

Laboriositat: qualitat de laboriós, és a dir, aquell que és treballador, amic del treball. En B.P. considera que és una virtut indispensable per arribar a la maduresa de cada edat. Està present en tot el progrés dels/les nois/es i forma part del que es pot anomenar: Espiritualitat escolta/guia. Cal dir que, en general, als/les escoltes/guies el treball que els hi correspon és l’estudi.

 

Lema: paraules d’un emblema expressives de l’objecte d’una empresa, d’una institució. A l’/el escoltisme/guiatge és la frase principal que identifica una Branca.

 

Els lemes per branques són:

 

·        Castors/Fures: Riu amunt

·        Llops/Daines: Tant com puc

·        Ràngers/Noies Guies, Pioners/Caravel·les: Sempre a punt

·        Trucs: Fem servei

·        Caps i resta d’escoltes/guies: Sempre a punt. En algunes Associacions escoltes i guies utilitzen: Sempre a punt per a servir

 

Llei escolta: és la base, el punt de partida de l'escoltisme i el guiatge de tot el món. Originalment la llei va ser formulada per Baden Powell en el seu llibre Scouting for Boys l'any 1908. Cada entitat i associació escolta i guia les ha adaptat a les seves necessitat i al seu projecte educatiu, tot i que totes tenen moltes semblances i contenen la idea o l’essència de la redacció original.

 

1.1. La Llei Escolta i Guia Original

 

  1. Cal confiar sempre en l’honor de l’escolta. Si un escolta diu "Pel meu honor és així" vol dir que és així, igual com si hagués fet la més solemne de les promeses. De la mateixa manera, si un cap li diu a un escolta "Confio pel teu honor faràs això", l'escolta està obligat a complir l’ordre de la millor manera que pugui i no permetre que res li impedeixi de fer-ho. Si un escolta trenca la seva paraula d’honor dient una mentida o deixant de complir exactament l’ordre que se li havia donat confiant en el seu honor, pot ésser privat de la seva Ensenya escolta. També pot ser donat de baixa com a escolta.

 

  1. Un escolta és lleial al rei, a la pàtria, als caps, als pares, als amos i als seus inferiors. Ha d’estar al seu costat en tot i per tot, contra qualsevol enemic d’ells o àdhuc que en parli malament.

 

  1. L’escolta ha d’ésser útil i ajudar l’atra gent. Ha  de complir el seu deure abans de tot, encara que això representi haver de sacrificar el seu gust, la seva comoditat o la seva seguretat. Quan de dues coses no sàpiga quina fer, s’ha de preguntar: "Quin és el meu deure?", és a dir, "Què és millor per als altres?", i fer-ho. Ha d’estar sempre a punt per a salvar vides i per ajudar als perjudicats. I ha de mirar de fer almenys una Bona Obra cada dia.

 

  1. L'escolta és amic de tothom, i germà dels altres escoltes, sense importar-li el país, la classe o la religió a què pertanyi. Així, si un escolta  troba un altre escolta, encara que no el conegui, li ha de parlar i ha de fer-li tot el servei que pugui, ja sigui ajudant-lo en allò que l’altre estigui fent, ja sigui donant-li menjar, o fent dintre del possible tot allò que l’altre necessiti. Un escolta no ha de ser mai un snob. Un "snob" és aquell que mira per damunt de l’espatlla un altre perquè és pobre i mira malament un altre perquè és ric. Un escolta accepta els altres tal com són i mira de fer el màxim de bé per ells. El nom que els indús donavem a “Kim” era "el petit amic de tot el món", i aquest és el nom que hauria de guanyar-se tot escolta.

 

  1. L'escolta és cortès: és a dir, és amable i correcte amb les dones i els infants, amb els vells i els invàlids, amb els esguerrats, etc. I no haurà d’acceptar cap recompensa per  ésser servicial i cortés.

 

  1. L'escolta és amic dels animals. Ha d’estalviar el sofriment a les bèsties tant com sigui possible, i no haurà de matar cap animal sense necessitat, perquè un animal és una criatura del bon Déu. Li és permés, però, de matar un animal quan el necessiti per a menjar o quan es trati d’un animal perillós.

 

  1. L'escolta obeeix sense replicar les ordres dels seus pares, del seu cap de patrulla o del seu cap d'unitat (secció). Encara que l’ordre que li donin no li agradi, ha de fer com els soldats i mariners i com ho faria ell mateix amb el capità del seu equip de futbol: la de complir  perquè és el seu deure; i després que l’hagi complert pot anar i exposar les raons que tingui contra d’ella: però primer ha de complir l’ordre. La disciplina és això.

 

  1. Un escolta somriu i xiula davant de les dificultats. Quan li donen una ordre l’ha de complir amb alegria i promptitud, sense ronsejar. Els escoltres no es queixen dels treballs o incomoditats, ni rondinen entre ells, ni botzinen quan una cosa no els va prou bé; ans segueixen xiulant i sonrient. Quan us escapi un tren o algú us trepitgi un ull de poll –no és que un escolta hagi de tenir un ull de poll-, o bé us trobeu en qualsevol circumstància enutjosa, de primer esforceu-vos a somriure, després xiuleu una tonada, i tot haurà passat.

 

  1. L'escolta és estalviador, o sigui que estalvia tots els diners que porti els posa en un banc, per tal de tenir els diners quan no tingui feina i no haver de ser una càrrega per als altres; o per tal de tenir diners  per donar als altres quan ho necessitin.

 

  1. L'escolta és net de pensament, paraula i obra, és a dir, menysprea els beneits que parlen stzament i no es deixa endur per la temptació de pensar, dir o fer res que no sigui honest. L’escolta és pur de cor i d’esperit i és baronívol.

Sir Robert Baden Powell (Escoltisme per a nois)

 

1.2. Segons Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

 

 

1.3. Segons Escoltes Catalans

 

·        L’escolta valora l’esforç.

·        L’escolta respecta i té cura de la seva persona, tant físicament com mental.

·        L’escolta fa del respecte mutu una norma de vida personal i col·lectiva.

·        L’escolta és sincer i és conseqüent en el seu pensament.

·        L’escolta és honest.

·        L’escolta és responsable.

·        L’escolta és solidari amb totes les persones que lluiten per la llibertat i la justícia.

·        L’escolta està compromès a millorar la societat i participa activament en la vida col·lectiva.

·        L’escolta adopta un estil de vida no consumista i auster, i és alegre i optimista.

·        L’escolta se sent part integrant de la natura i la defensa de qualsevol agressió. L’estima, la coneix i la respecta.

·        L’escolta estima el seu país, el coneix i defensa la seva identitat nacional, tot respectant la dels altres.

·        L’escolta és fidel al seu compromís.

 

1.4. Segons Acció Escolta de Catalunya

 

·        L’escolta s’esforça per merèixer la confiança i fa confiança a tothom.

·        L’escolta és coherent amb els seus principis i compromisos i respecta els dels altres

·        L’escolta és útil i altruista

·        L’escolta és amic de tothom i treballa per la pau

·        L’escolta estima el seu país o entorn i se sent ciutadà del món

·        L’escolta protegeix i estima la natura

·        L’escolta viu i treballa en equip

·        L’escolta és decidit i afronta els seus reptes

·        L’escolta és auster i gaudeix del treball

·        L’escolta és sincer i juga net

 

1.5. segons el Moviment Scout Catòlic

 

·        El Scout és digne de confiança.

·        El Scout és responsable amb el que es compromet i conseqüent amb el que pensa.

·        El Scout és constructor d’un món més perfecte.

·        El Scout és solidari amb els Homes més necessitats i es compromet amb ells.

·        El Scout respecta profundament les persones que comparteixen amb ell el món.

·        El Scout veu en la naturalesa l’obra de Déu i la protegeix.

·        El Scout no fa les coses a mitges.

·        El Scout supera les dificultats amb alegria.

·        El Scout és econòmic, treballador i curós dels béns.

·        El Scout és sa.

 

1.6. Segons Guies i Scouts d’Europa

 

·        La Guia posa el seu honor a merèixer confiança.

·        La Guia és lleial a la seva Pàtria, pares, caps i subordinats.

·        La Guia està feta per a servir i salvar al seu proïsme.

·        La Guía es bona amb tots i germana de qualsevol altra Guia.

·        La Guia és cortès i generosa.

·        La Guia veu en la naturalesa l'Obra de Déu : estima les plantes i els animals.

·        La Guia obeeix sense rèplica i no deixa res a mig fer.

·        La Guia és ama de si: somriu i canta en les dificultats.

·        La Guia és econòmica i cuida del bé d'altri.

·        La Guia és pura en pensaments, paraules i obres.

 

1.7. Segons Escoltes i Guies de Mallorca

 

·        Lleial, compleix la seva paraula i és de confiança.

·        És fidel als seus principis.

·        És útil i ajuda als altres.

·        És amic de tota persona i germà de tot Escolta i Guia.

·        És respectuós i educat.

·        Respecta i defensa la natura.

·        És democràtic.

·         És alegre i optimista.

·        És senzill i econòmic.

·        Treballa per la llibertat, la pau, la dignitat i el respecte a les persones.

 

1.8.Segons Escoltes de Menorca

 

·        Els escoltes som dignes de confiança

·        Els escoltes som responsables

·        Els escoltes som útils i servicials.

·        Els escoltes som amics de tots i germans de tots els escoltes.

·        Els escoltes vivim la nostra fe i respectam els altres.

·        Els escoltes estimam la natura.

·        Els escoltes no deixam res a mitges.

·        Els escoltes superam les dificultats amb alegria.

·        Els escoltes som austers, treballadors i estimam les coses.

·        Els escoltes som nets en tot i pertot.

 

Lleialtat: és la qualitat de lleial, és a dir, que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. És una virtut de l’/la escolta/guia i està basada en la veritat i la sinceritat.

 

Llibre de la selva:  El llibre de la selva és, en realitat, una recopilació de contes. De qualsevol forma, els primers vuit són, en realitat, part d'una mateixa història. La mateixa comença quan, fugint de l'atac de Shere Khan (el tigre), dos esposos perden al seu fill petit. Aquest apareix a la cova d'uns llops (Papà Llop, Ramma, i Raksha, «El Dimoni») qui no només el salven de les urpes de Shere Khan, sinó que al seu torn l’acullen com al seu propi fill. Raksha l’anomena «Mowgli» -'la granota', ja que no té pèl- i el fan de la seva família. Mowgli és llavors presentat al Consell de Roca, màxim òrgan deliberatiu de l’estol de llops, perquè sigui acceptat com a tal.

 

El Consell és liderat per Akela que diu que, tal com mana la Llei de la Selva, alguna cosa ha de ser ofert per a salvar la seva vida i ser acceptat, pel que Bagheera (la pantera negra que ensenya als llobatons a caçar) ofereix a l’estol un bou que acaben de matar. Així, Mowgli passa a formar part de l’estol de llops.

 

Com qualsevol altre llobató, és instruït en la Llei de la selva (un conjunt de 6 articles on es presenten els principals valors que ha de tenir un llop) per Baloo, un vell ós bru. Mowgli viu així diferents històries que li fan entendre el veritable valor de les lleis (sobretot quan s'enfronta als Bandar-Log -el poble mico que no té llei-), de l'amistat, i sobretot del treball en equip.

 

No obstant això, a mesura que creix (i que els seus amics com Akela es tornen més vells) les diferències entre Mowgli i els llops es fan més evidents. És aquí quan, el poder de Shere Khan es fa més fort. Mowgli és així expulsat de l’estol, i se’n va a viure amb la seva mare biològica a qui ha trobat en un poble proper.

 

De qualsevol forma, encara tenia pendent una tasca dins de la selva: matar a Shere Khan, tal com ho havia predit Raksha quan Mowgli no era més que un nen.

 

En el llogaret, Nathoo (nom veritable de Mowgli que Messua, la seva mare, havia donat al néixer) es converteix en un pastor de bous, encara que no aconsegueix adaptar-se completament a l'estil de vida, a dormir en gàbies, i es passa el dia inventant històries d'esperits de la selva. No obstant això, és aquest treball que li proveeix de l'eina adequada per a complir la seva tasca. Enganya a Shere Khan, amb l'ajuda de Akela i Germà Gris (llop germà de Mowgli), i aconsegueix que tot el ramat de bous -liderat per Rama el bou- aixafi, literalment, al tigre.

 

Complerta la seva tasca, Nathoo s'afanya a viure per a sempre entre els humans, encara que ha de fugir del poble on vivia amb Messua, perquè és considerat un esperit maligne de la selva ja que pot parlar amb els animals i, principalment, per dirigir als bous al seu antuvi. Així ambdós escapen a un altre poble, liderat per anglesos, que seran els que imposin l'ordre, les lleis, i sobretot, la justícia.

 

En el vuitè conte, acaba la història de Mowgli, i al mateix temps, la unitat de les històries. D'aquí des d'ara, totes són històries diferents, amb diferents personatges, i ni tan sols transcorren totes en la selva de Seonee. Apareixerà Hathi, l'elefant savi, o Rikki-Tikki-Tavi, la mangosta.

 

El reconegut psicòleg veneçolà Adolfo Aristeguieta Gramcko en el seu llibre El valor pedagògic del Llibre de les Terres Verges destaca les opcions morals que es presenten a través de les figures dels personatges del llibre de la selva i les regles bàsiques per a una convivència pacífica i fructífera de grup que suggereixen les rondalles de Rudyard Kipling.

 

Llibre d'or: És un document de gran valor, en el qual es consignen els fets més importants de la Sisena, de la Patrulla o de l'Equip; s'estampen les signatures dels visitants il·lustres, es conserva l'acta fundacional del petit grup i s’hi ressenyen els secrets.

 

Llobatons: Veieu el mot : Llops i Daines.

 

Llop de Bronze: El Llop de Bronze és la única distinció que atorga la WOSM. El concedeix el Comitè Mundial Escolta per reconèixer serveis excepcionals a la comunitat escolta mundial. El primer premiat va ser el propi Robert Baden-Powell, per decisió unànime del que llavors era el "Comitè Internacional", el 1935 a Estocolm el mateix dia en què es va instituir la condecoració.

 

Llops i Daines: Branca de nois/es que tenen entre 8 i 11 anys. Encara que en algunes associacions escoltes aquesta edat pot variar una mica i començar als 9 anys.

 

Sisena : Està formada per sis membres. Tenen uns elements identificatius (nom, insígnia, crit,...) que les distingeixen de les altres.

 

Es constitueixen definitivament al final del 1r Trimestre o principis del 2n i no es canvien si no hi ha problemes greus.

 

En la formació de les sisenes cal tenir en compte:

 

 

Les sisenes tenen continuïtat d’un any a l’altre: els nous passen a ocupar el lloc que han deixat els qui han marxat.

 

Dins les Sisenes, es reparteixen les feines en càrrecs estables. Un d’aquests càrrecs és el de Sisener/a, que és el nom que rep el/la nen/a que fa de  responsable del petit grup. Un altre càrrec és el de Segon/a, que fa de secretari del grup i ajudant del/la Sisener/a.

 

Institucions de la branca de LL/D: REUNIÓ, CONSELL DE ROCA, CONSELL DE TRAÇUTS I TAULA.

 

Les institucions són les vies de participació dels nens i de les nenes en la gestió de l’Estol i relacionen les Sisenes entre elles.

 

 

 

 

 

·        Sisener/a:  és el nom que rep el/la nen/a que fa de cap o responsable del petit grup. És el responsable de la coordinació, ordre i bon funcionament de la Sisena. També és responsable de l’adaptació i de l’aprenentatge dels més petits.

 

·        Segon de sisena:  fa de secretari del grup i ajudant del/la Sisener/a. És un doble del/la Sisener/a amb el qual es reparteix les feines; porta el control i l’administració de la Sisena.

 

Objectius generals d’una unitat de LL/D. Volem ajudar els Llops i les Daines a:

 

 

El progrés dins la branca:

 

1-. Primera etapa: LA PROMESA.

 

Admissió: correspon als tres primers mesos, i es conviu amb els nous companys. El/la nen/a ha de manifestar voluntat d’integrar-se al grup i un progressiu coneixement de la branca.

 

Promesa: durant el primer any el/la nen/a ha de superar les tècniques pròpies de l’etapa.

 

Passat aquest període realitza la promesa i seguidament se li canvia el fulard de potatendra pel de l’agrupament. També se li entrega el cap de llop del color de la sisena on fa el seu aprenentatge.

 

2-. Segona etapa: Primer estel

 

S’assoleix en acabar el 2n any d’estada a la branca i pel que fa a les seves actituds se li demana, entre d’altres:

 

Ø                                         Capacitat de servei.

Ø                                         Participació activa i alegre.

Ø                                         Responsabilitat per les coses de la branca (estol)

Ø                                         Obediència,

Ø                                         Capacitat de servei

Ø                                         Coneixement de Baden Powell

Ø                                         Coneixement de l’agrupament

 

 

 

3-. Tercera etapa: Segon estel

 

S’assoleix als sis mesos d’iniciar el 3r any a la branca i se li demana, entre d’altres:

 

Ø      Capacitat d’iniciativa

Ø      Esforç i capacitat crítica

Ø      Responsabilitat

Ø      Animació en la vida de l’Estol

 

Simbologia. L’Estol té la seva pròpia simbologia dintre de l’escoltisme/guiatge: Aquesta es deixa notar en la salutació: el Gran Clam, el Tòtem de l’Estol i el Lema.

 

Els/les llops/daines tenen la seva pròpia salutació. Aquest es realitza amb la mà dreta alçada (amb el colze en angle recte si s'ha fet la Promesa de llop/daina i en angle agut si no s'ha realitzat). Els dits índex i cor es mostren separats, simbolitzant les orelles del llop sempre atentes, i el dit polze cobreix el menovell i l'anular, com símbol que el llop gran ha de protegir als llobatons. El Gran Clam és una salutació especial que tenen els/les llops/daines i que ja Baden Powell esmentava en el Manual del Llobató.

 

Bàsicament es tracta de saludar a Akela i als altres llops de forma cerimonial. La forma de realitzar-lo i el moment en el qual es fa varia segons les associacions.

 

El Tòtem de l’estol és la figura d'un llop, o del cap d'un llop sostinguda en un pal (bordó), com símbol de l’estol. Generalment duu lligades cintes amb el nom dels/les llops/daines que han realitzat la seva Promesa. Només poden dur-lo els responsables o els/les llops/daines que ja hagin fet la Promesa.

 

Els/les llops/daines tenen un lema propi que és : Tant com puc.

 

Els/les llops/daines solen també tenir un himne i, en les associacions religioses, una oració. El patró catòlic dels/les llops/daines és Sant Francesc d'Assís, per la seva amistat amb els llops i el seu amor per la naturalesa.

 

Llúdrigues: Nom que reben les nenes de 6 a 8 anys, en algunes associacions escoltes/guies que realitzen les seves activitats a la branca de castors/fures.

 

 

 

M

 

Magnanimitat: És la companya de la fortalesa i una tendència d'ànim cap a les coses grans, per sobre de l'honor que aconsegueix qui les fa. Ambdues virtuts requereixen fermesa d'ànim en les tasques àrdues, encara que solament la fortalesa empeny a arribar al final, fins i tot amb el perill de la vida. L’/la escolta/guia fa les coses perquè és el seu deure i no per obtenir alguna recompensa.

 

Màximes de Baloo: Són les lleis de la selva. Dins de la mítica de LL/D és Baloo l’encarregat d’ensenyar-les als potatendres.

 

1.      El/la llop/daina pensa en els altres. No has de desitjar, voler o fer alguna cosa als altres que no desitgis o vulguis que et facin a tu. També significa que facis una mirada de llop/daina al teu voltant, per si pots ajudar a algú en una necessitat.

 

2.      El/la llop/daina té els ulls i les oïdes ben oberts. Cal tenir els ulls i oïdes ben obertes no només en les activitats de l’Estol, sinó també a casa, a l'escola, al carrer, perquè siguis capaç d'ajudar als altres quan ho necessitin i evitar fer-te mal o tenir algun problema per no haver sabut estar atent al que t'envolta.

 

3.      El/la llop/daina és net i ordenat. Intenta, poc a poc, que les teves coses vagin estant al seu lloc a casa o en la tenda de campanya i a més rentar-te tots els dies les dents, pentinar-te i dutxar-te.

 

4.      El/la llop/daina sempre està alegre. Quan tu estàs alegre, és per que a més a més et trobes bé per dintre, no tens res a témer ni que amagar. Has d'aprendre a perdonar i a demanar perdó. De tant en tant t'equivoques, igual que els altres.

 

5.      El/la llop/daina diu la veritat encara que li costi. Quan un/a llop/daina ha fet alguna cosa que sap que no està bé ha d'aprendre a tenir la valentia de reconèixer-ho i no mentir.

 

6.      El/la llop/daina respecta les coses i cuida la natura. T'agradaria que facin servir les teves coses o que les facin servir sense el teu permís? Jo crec que no, aleshores, fes tu el mateix amb les coses que no són teves. Quan vas d'excursió i et trobes llocs plens de papers, llaunes, branques trencades, etc., et sembla bé? El normal és que et sentis disgustat perquè els que van estar abans que tu en aquest lloc no van saber pensar en els altres i van espatllar la Natura. No facis tu el mateix!

 

Mètode escolta/guia. El mètode escolta es caracteritza per ser un procés continu d'aprenentatge de valors, coneixements i de noves habilitats que els infants i joves de 6 a 18 anys van adquirint de mica en mica. És la forma de treballar per a optimitzar i rendibilitzar a l’escoltisme/guiatge el procés educatiu. La Constitució Escolta/Guia Mundial contempla els següents punts que constitueixen el Mètode Educatiu de l’ escoltisme/guiatge:

 

·        La Promesa i Llei escolta/guia

·        l'educació per l'acció;

·        la vida en petits grups, amb l'ajuda d'adults;

·        l'assumpció de responsabilitats;

·        la formació autogestionada;

·        uns programes progressius i atraients;

·        la varietat i els centres d'interès;

·        les activitats, principalment a l'aire lliure; i,

·        el contacte amb la Natura.

 

Metodologia. És, a l’Escoltis/Guiatge, la manera concreta de desenvolupar el Mètode Escolta/Guia, tal com ve enunciat a la Constitució Escolta/Guia Mundial.

 

Determina les metes i activitats per a cada Branca i edat, així com la forma d'arribar a les fites i objectius proposats. Totes les metodologies concreten els punts següents:

 

 

MEGC: Sigles de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

 

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC):  forma part de la comunitat mundial escolta i guia amb 40 milions d’afiliats. MEiGC compta amb més de 13.000 membres, dels quals 2.500 són caps, joves que amb la seva participació activa i dedicació voluntària constitueixen una xarxa de persones arrelades i compromeses en el lloc i amb la gent dels pobles i de les ciutats on viuen.

 

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC) és una entitat d’educació en el lleure sense ànim de lucre que ofereix als nens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre mitjançant el mètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat.

 

La proposta educativa de MEGC té l’objectiu d’aconseguir que aquest col·lectiu sigui capaç de participar activa i críticament a la societat on viu i, per tant, pugui assumir les responsabilitats necessàries per ajudar a construir una societat més justa, solidària i sostenible des de tots els punts de vista.

 

Seguint la proposta pedagògica i metodològica de l’escoltisme i el guiatge, a MEG es treballa per a l’educació integral de la persona a partir de l’experiència viscuda i de la transmissió de valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la interculturalitat, la sostenibilitat; treballant per tal de “deixar aquest món una mica millor de com l'hem trobat”.

 

Aquesta educació pretén que els infants i joves coneguin el seu entorn, el país i les seves característiques socials, culturals, històriques, en detectin les necessitats existents i descobreixin com contribuir a cobrir-les en la mesura que els sigui possible

 

Els membres formen part dels 140 agrupaments que MEGC té, i que estan distribuïts territorialment arreu de Catalunya. L'agrupament és el punt de referència educativa del moviment escolta i l'espai on  els nois, les noies i els joves aprenen a participar, a compartir, a comunicar-se i a consensuar i tirar endavant projectes en equip. En definitiva, és el lloc on se'ls ofereix la possibilitat d'aprendre i créixer com a ciutadans compromesos amb la realitat que els envolta.

 

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es proposa educar els nois i les noies de Catalunya de cara al seu desenvolupament com a ciutadans compromesos. Adrecen la seva proposta educativa a tots els infants, adolescents, joves i adults, ja que tota persona té moltes coses a aprendre, un camí per recórrer cap a la transcendència i un país per entendre, estimar i transformar.

 

La proposta educativa es fonamenta en tres opcions bàsiques que representen tres angles d’actuació concrets en el terreny del servei a la societat. Aquestes tres opcions es concreten en una proposta de valors explícits a la llei escolta i guia.

 

Al mateix temps, la proposta educativa no seria completa sense la definició d'una metodologia que defineix l’estil de fer, es parla de l'educació per a l'acció i de la Pedagogia del Projecte (veieu la definició). A més a més, han concretat els trets qualitatius que configuren el seu mètode, són els anomenats dinamismes (veieu l’entrada).

 

Les tres opcions bàsiques:

 

1. Opten pel país:

 

L’escoltisme/guiatge de MEGC es desenvolupa a Catalunya i es proposa crear una consciència crítica sobre la situació actual de la societat, educant en aquelles actituds i aquells valors que poden ajudar a la seva transformació. No es tanquen dins un país estereotipat i inamovible, estan oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país.

 

L’opció país comporta, doncs, prendre una postura clara davant de fets i esdeveniments, com també la idea d’arrelament que ha de presidir qualsevol intenció educativa. Creuen que els ciutadans compromesos amb la societat catalana que volen han d’anar-se fent a poc a poc, tot començant a comprometre’s amb petites responsabilitats dins els seus equips i anar creixent i aprenent a gestionar les unitats participant en les institucions que els entrenaran per a la vida social adulta i compromesa.

 

Aquesta és la seva principal acció educativa en aquest sentit, ja que s’aprèn a comprometre’s amb el país tot coresponsabilitzant-se en el correcte funcionament d’un grup que va esdevenint més complex de mica en mica.

 

2. Opten per la persona:

 

La persona s'autoeduca tot fent camí amb els/les companys/es i els/les caps. L’educació de la persona es basa en la responsabilització al si del petit equip integrat en un marc més ampli de realització que és el grup (la unitat). Caminar cap a l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup són objectius essencials cap a on apunta la pedagogia del projecte.

 

Dins la seva proposta educativa és essencial l’ajuda del/de la cap o de l’animador/a com a guia del progrés de cada persona, de la mateixa manera com és imprescindible la interrelació entre els/les companys/es de diferents edats dins d’una mateixa etapa evolutiva. L’aprenentatge entre companys/es enriqueix el procés educatiu. Pretenen arribar a ser els guies de la seva educació personal.

 

 

 

3. Opten per l'educació en l'espiritualitat:

 

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya aposta per un espai de trobada, de diàleg i treball entre les diferents opcions i sensibilitats espirituals buscant el punt d'encontre i enriquir-se amb les diferències. A més a més, essent fidels al seu origen cristià, en el Moviment aposta per facilitar l’acollida i la trobada de les persones que volen conèixer, viure, celebrar i aprofundir en aquesta proposta.

 

Eduquen per mitjà de l’animació, respecte i acompanyament dels diferents processos personals i de les diferents expressions i sensibilitats espirituals, sempre que aquestes aprofundeixin la proposta de valors de MEG, els principis del Moviment Escolta i Guia, i promoguin el progrés personal i el compromís comunitari.

 

Metodologia de MEGC

 

La metodologia es basa en fer Projectes en Grup i en l'educació per a l'acció. Segons els objectius de la Pedagogia del Projecte cada individu i cada grup ha de caminar cap a l'autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d'organitzar-se i l'autogestió del grup.

 

Així doncs, l'aplicació de la Pedagogia del Projecte converteix a cada individu i cada grup en protagonista de la seva acció, des de la proposta fins a la revisió: descobrir, proposar, escollir, planificar, realitzar i revisar constitueixen els passos obligats de tot projecte.

 

Mítica de LL/D: la mítica de LL/D es basa en el Llibre de la Selva i els seus personatges.

 

La Branca de Llops/Daines està inspirada en "El llibre de les Terres Verges" de Rudyard Kipling (més conegut com Llibre de la Selva). D'aquest llibre s’han agafat els noms, llocs i símbols que acompanyen la vida de l’estol (Cova, llop/daina, Consell de Roca, etc.) i permet que el/la nen/a s'insereixi en un món fantàstic que facilita la incorporació de valors i actituds d'una forma dinàmica i entretinguda. Cada cap, a més, adoptarà un dels noms dels personatges del llibre (Baloo, Bagheera, Akela, Raksha, Kaa, Hathí, Txil, etc.).

 

A través de les qualitats dels animals, els/les llops/daines poden entendre diferents formes d'actuar i les seves conseqüències. Els animals de la història representen models morals que permeten als/les nens/es conèixer els conceptes, valors i contravalors d'una societat: sinceritat, hipocresia, generositat, egoisme, ... També els permet acostar-se a les bases d'organització de la societat: justícia, lleis, democràcia, ...

 

La història narrada al llibre explica que un dia molt llunyà va quedar abandonat un nen a la selva. Un ramat de llops que ho va veure va decidir recollir-lo, alimentar-lo i protegir-lo, passant a formar part del ramat de Llops. D'igual forma, els/les Llops/daines arriben a l’Estol escolta/guia, on seguiran els ensenyaments del Llibre de la Selva aprenent la convivència i respecte als altres.

 

Mowgli, el nen salvatge, i el Llibre de la Jungla.

 

Baden-Powell va trobar la força simbòlica per l’Estol (LL/D) al famós Llibre de la Jungla de Rudyard Kipling, que és una meravellosa història sobre educació. El seu heroi, Mowgli, és un nen “salvatge” que ha estat abandonat pels homes i adoptat per un estol de llops. El llop és un animal social que viu i caça en grup.

 

La història de Mowgli ofereix als infants, que comencen a experimentar l’autèntica vida social a partir dels 8 anys, el marc simbòlic que necessiten per entendre el que l’Escoltisme/guiatge els pot oferir a la seva edat. Per tal de créixer, el llop o la daina, com Mowgli, necessita aprendre i acceptar la “llei de la jungla” i les oportunitats de desenvolupament que ofereix, entendre com funciona l’estol com una mini-societat a la seva mida i amb les seves pròpies estructures (sisenes, el Consell de Roca, etc.) i finalment ha d’experimentar un cert nivell d’“autogovern” amb el suport dels adults que també són capaços d’afegir-se al joc dels infants adoptant les personalitats dels amics de Mowgli: “Baloo”, “Akela”, “Bagheera”, etc.

 

Els llops vells :

 

 

És basant-se en aquest llibre que els dirigents d’estol adopten els noms de tots aquells personatges de la selva que ajuden a Mowgli, model dels/les llops/daines, durant el seu creixement enmig d'ella, com Akela (el vell llop, cap de l’estol), Baloo (l'ós), Bagheera (la pantera), Kaa (la serp pitó), Hathi (l'elefant) entre d’altres.

Moviment Scout Catòlic:  Som un Moviment Educatiu, un conjunt d'homes i dones que compartim l'ideal de persona, societat i Església de l'Escoltisme Catòlic i assumim el compromís de desenvolupar i estendre el seu Projecte Pedagògic a Espanya.

Som un Moviment per als nens, nenes i joves, que també integra com a agents educatius als responsables, famílies i comunitats cristianes que confien en la seva capacitat de responsabilitzar-se del seu desenvolupament i configuren els entorns educatius que fan possible l'Escoltisme.

El nostre compromís amb tots ells s'articula a través d'una proposta educativa, el Programa de Joves, que vol respondre a cada moment a les seves necessitats i aspiracions. Per a dur a terme el nostre projecte ens hem dotat d'una estructura organitzativa que ha de ser eficaç, flexible, democràtica i participativa per a tots els agents que formen part del Moviment.

Formen part del MSC: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; Federación de Scouts Católicos de Andalucia; A. I d’Aragón; Scouts d’Asturies; Scouts Catòlicos de Canarias; Scouts Católicos de Cantabria; Fed. de Scouts Católicos de Castilla- La Mancha; Fed. d'Escoltisme i Guiatge de les Illes Balears; Scouts de Castilla y León; Euskalerriko Eskautak; Scouts de Galicia-Escutismo Católico Galego; Scouts de Madrid; ADE Mérida – Badajoz; Scouts Católicos de Murcia; Fed. d'Escoltisme Valencià.

Moviment escolta i guiatge de Mallorca: és un moviment educatiu al servei dels infants i joves mallorquins basat en els principis de l'escoltisme que treballa pel desenvolupament social.

 

L'escoltisme té per objectiu contribuir al desenvolupament dels joves, ajudant-los a realitzar plenament les seves possibilitats físiques, intel·lectuals i socials, com a persones, ciutadans responsables i membres de les comunitats locals, nacionals i internacionals.

 

I és l'agrupament el punt de referència educatiu que pretén ser, pels infant i joves, un lloc on s’aprèn a participar, a parlar, a consensuar projectes en equip i a tirar-los endavant. Per aconseguir-ho l'agrupament es divideix en cinc branques i permet treballar la proposta educativa des dels 6 fins als 21 anys.

 

En definitiva, un lloc on s’ofereix la possibilitat d’esdevenir ciutadans responsables i cristians conscients.

 

Mossèn Antoni Batlle: Fou el gran impulsor del moviment escolta a Catalunya. El 1927 s'integra als Minyons de Muntanya que va crear Josep Maria Batista i Roca i el 1930 fundà l'Agrupament Mare de Déu de Montserrat del qual fou consiliari. A partir de 1943, l'Agrupament continua les seves tasques. El 1955 mossèn Batlle, en estat d'agonia, rep de part del Bisbe de Barcelona el nomenament de consiliari diocesà d'escoltisme.

 

 

 

N

 

Noies guia: Nom que es dóna a les noies membres del moviment escolta femení anomenat Guiatge. També es dóna aquest nom a les noies entre 12 i 14 anys.

 

 

 

O

 

Observació:  Acció d'observar o de mirar amb una atenció seguida. Un/a escolta/guia no deixa que res s'escapi a la seva atenció. Es necessita molt de temps perquè un potatendra arribi a adquirir aquest hàbit. Els caps han d'incloure a la planificació de les activitats, tant a l'aire lliure com als locals, jocs i situacions que exigeixin practicar l'atenció, l'observació i la deducció.

 

Obediència: Acció d’obeir, és a dir, executar allò que mana (algú); complir (un manament). L’obediència és el fruit de la Llibertat. Només qui és lliure pot obeir. En un altre sentit, perquè l'obediència pugui ser considerada una virtut cal que sigui "il·luminada i responsable", és a dir, que sigui l'obediència d'una persona i no d'un autòmat. B.P. diu: "L’/la Escolta/Guia és obedient i disciplinat i no deixa res a mig fer".

 

Objectius genèrics d’un AEiG

 

 

Optimisme: Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable. La podem considerar una virtut quan sorgeix del raciocini. Ens porta a veure l’aspecte més favorable de les coses i a confiar raonablement en les pròpies capacitats i possibilitats. L'optimista és una persona essencialment positiva en la valoració dels altres i és propens a confiar en ells. Afronta el seu futur amb esperança, les dificultats i obstacles, amb força, alegria i esportivitat. A l'Escoltisme/guiatge, i segons el pensament de B.P. "l'optimisme és una forma de coratge que dóna confiança als altres i porta a l'èxit".

 

Ordre: en aquest glossari és l’arranjament, la disposició de les coses en un lloc determinat o a l’espai designat. També és un manament, una prescripció que cal obeir, seguir.

 
La persona endreçada es comporta d'acord amb les normes lògiques, tant per a la consecució d'algun objectiu com per a l'ordenació de les coses, en la distribució del temps, l’espai i en la realització de les seves activitats. La capacitat de l'home/dona per dirigir la seva pròpia vida ha d'estar en funció d'un projecte ordenat.
L'/la escolta/guia és ordenat/endreçat.

 

Organització: associació que es proposa unes finalitats determinades. A l’escoltisme/guiatge, conjunt d'òrgans, disposicions i serveis que regulen, controlen i dirigeixen el funcionament d'una associació escolta/guia.


Es pot dir que hi ha organització en una Unitat escolta/guia quan les activitats es decideixen i desenvolupen a través de les estructures de l'Escoltisme (escamot, sisena, patrulla, equip i els diferents consells de cada branca) i estan orientades segons l'espiritualitat, el Mètode i els Objectius de l'Escoltisme/guiatge.

 

Organització interna a l’agrupament: L’agrupament s’organitza en un equip d’agrupament (EA) i té la funció de:

 

 

El composen:

 

Caps d'Agrupament

 

Administrador/a

 

Secretari/a

·        Control i actualització de les llistes d’afiliacions.

 

Responsable pedagògic

 

Organització Mundial del Moviment Escolta: (World Organization of the Scout Movement, WOSM) és l’Organització no governamental que regeix a la major part dels moviments escoltes nacionals, amb més de 28 milions de membres. La WOSM es va fundar el 1920 i té la seva Seu Central a Ginebra, Suïssa. Es troba agermanat amb l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS).

 

La missió de la WOSM és contribuir a l'educació de la gent jove a través del sistema de valors basats en la Promesa Escolta i la Llei Escolta, ajudant a crear un món millor on les persones siguin autònomes i, alhora, puguin prendre rols constructius a la societat. La WOSM s'organitza en regions i opera a través d'una Conferència, un Comitè i un Bureau.

 

Història

 

Com a resultat de la Primera Jamboree Mundial, celebrada a Olympia (Londres) el 1920, els diversos líders escoltes van crear la Conferència Internacional dels Nois Escoltes (en anglès: Boy Scouts International Conference). Els 31 països assistents a Olympia es van convertir en els membres fundadors (entre ells l’"Asociación de Exploradores de España"). La Seu es va establir prop del Buckingham Palace, a Londres, i el comissionat del Regne Unit, Hubert S. Martin, va ser escollit Director Honorífic. La Conferència Internacional es convertiria anys després en la Conferència Mundial Escolta.

 

Les necessitats del jove Moviment Escolta davant de situacions inusuals van comportar alguns canvis interessants, que van ser respostos directament pel Bureau (oficina) Mundial Escolta. Durant alguns anys hi van haver escoltes actius dins de les Nacions Unides amb algunes unitats a Parkway Village, a la ciutat de Nova York. També registrats directament al Bureau Mundial foren els 900 membres dels Escoltes del Canal de Panamà, així com els 84 escoltes de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, precursor de la Unió Europea.

 

Orientació: explica en B.P. que, entre els indis pell-roja, l'home que podia orientar-se l'anomenaven "cercador de senders", i era un gran honor rebre aquest títol. L'/la escolta/guia rep formació suficient per no perdre's. Quan marxa per llocs desconeguts, anota adreces, utilitza mapes, fa ús de fites i, per descomptat, coneix el maneig de la brúixola, encara que també en sap trobar el nord sense ella.

 

 


P

 

Paciència. Si la fortalesa ens fa suportar els mals més extrems, la paciència ens duu a suportar qualsevol contratemps i dificultat. D'acord amb la tradició filosòfica, "és la constància valerosa que s'oposa al mal, i a pesar del que sofreixi -l'home/dona- no es deixa dominar per ell". Així, pot dir-se que el pacient va fent-se fort a poc a poc, mentre que el fort sap ser sempre pacient.

 

Passafulard: Serveix per ajustar les puntes del fulard escolta/guia davant del pit. Quan un/a escolta/guia fa la Promesa, té dret a portar un passafulard especial de cuir trenat (cap de turc). El passafulard ha de ser fet, en general, a mà per l’/la escolta/guia i, sempre que sigui possible, a partir d'elements naturals, treballats posteriorment pel/la noi/a.


Patriotisme: Amor zelós a la Pàtria. Patriota, per tant, persona que ama la seva pàtria i procura tot el seu bé, li tributa l'honor i el servei deguts i està disposat a defensar el conjunt de valors que representa. Forma part de la Promesa i dels Principis de l’/la escolta/guia. "El meu país abans que la meva persona" és l'objectiu suggerit per B.P. als/les escoltes/guies.

 

Un jove demostra que estima a la seva Pàtria, quan:


- Compleix els seus deures cívics.


- És solidari davant catàstrofes, defensa, incendis i altres estralls.


- Serveix a la Comunitat, segons les seves actituds i possibilitats, a través del compliment dels seus deures  (estudi, treball) i quan, a més, dedica una part del seu temps lliure en serveis vocacionals (joves, gent gran, malalts o altres).

 

Patrulla: petit grup format per 5 o 6 membres (amb barreja de nois i noies, grans i petits) de la Unitat de R/NG. És una unitat de vida i de treball que pot portar una vida relativament autònoma: fa les seves pròpies reunions, té els seus propis signes d’identitat (nom, distintiu, etc...), el seu pressupost en material, una habitació pròpia (si els locals són prou grans), una cartellera,...

 

Funciona coordinada amb les altres patrulles (cada membre d’una patrulla es relaciona amb els altres en el Comitès).

 

Els membres de la Patrulla es reparteixen els diferents càrrecs i responsabilitats que poden fer falta.

 

El funcionament en petits grups és l’element consubstancial a l’escoltisme. Patrulla és la denominació genèrica del petit grup, encara que amb el transcórrer del temps aquest nom ha quedat per a la Branca de R/NG. Les altres branques ha trobat altres noms.

 

El petit grup és l'escola del caràcter de l'individu. Els/les Caps de Patrulla adquireixen pràctica en responsabilitat i en les qualitats de lideratge. Impulsa als/les ràngers/noies guies a subordinar el jo als interessos del grup i desenvolupa en ells els elements d'abnegació i domini de si mateixos, involucrats en l'esperit d'equip, de cooperació i de bona companyonia". En altres agrupaments i/o associacions escoltes/guies, cada Patrulla té un animal tòtem, un lema i un crit, considerats dintre de les seves tradicions, que la distingeix de les altres.

 

Patrulla lliure: Patrulla que no està integrada en cap unitat escolta/guia i depèn directament de la direcció escolta de la seva localitat o província.


Quan B.P. va publicar el seu Escoltisme per a Nois molts nois van crear les seves patrulles de forma espontània, l'organització d'aquestes patrulles en Unitats i aquestes en delegacions i demarcacions no arribaria fins més tard. Aquelles patrulles que per qüestions geogràfiques no podien integrar-se en una Unitat se'ls va anomenar Patrulles Lliures, que depenen de la Demarcació.


Més endavant, el 1965, els Scouts de France van repetir l'experiència amb els Fulards Negres, i els Equips Verds, patrulles lliures en zones sense Unitats escoltes/guies i zones rurals, respectivament.

 

Pau:  estat de tranquil·litat o de quietud no torbat per fatics, molèsties; estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia. El primer pas cap a la pau, d'acord amb B.P., consisteix a ensinistrar a les generacions actuals perquè en tot es guiïn per un sentit de justícia absolut i de benevolència.

 

Pedagogia del projecte: Permet que el Programa Educatiu Escolta/Guia es verifiqui a un mateix temps tant en la progressió personal (superació de fases de progressió) com en la progressió comunitària (resultat de les activitats que es realitzen en conjunt) i de forma fusionada i paral·lela.

 

PEDAGOGIA DEL PROJECTE

 

Tant als/les nens/es com als/les adolescents, els satisfà de veure com són capaços de fer coses, de tirar endavant un projecte. Els dóna seguretat en ells mateixos.

 

Potser el tret més característic de la metodologia escolta/guia són els projectes fets en grup (també anomenats: presa, caça, aventura, empresa, servei).

 

De projectes n’hi pot haver molts i de molt variats en funció de l’edat dels/les nois/es. Per exemple:

 

 

La Pedagogia del Projecte és senzillament una “forma de fer les coses”, segons la qual els passos obligats de tot projecte són: descobrir, idear, proposar, escollir, planificar, realitzar i revisar. També es bo afegir una fase final, la de celebrar. El protagonista absolut de la història, en totes i cadascuna de les esmentades fases, ha de ser el/la nen/a.

 

La Pedagogia del Projecte hauria d’ésser el motor de la Unitat, ja que si funciona s’està potenciant el progrés personal, el compromís, la vida en petit grup i el joc institucional. I, per mitjà de la descoberta, també la fraternitat universal.

 

1. Descoberta

 

Abans de triar cap projecte, és bo d’haver fet algunes descobertes, perquè això  permetrà un camp de mires més ampli.

 

Es pot, doncs, organitzar activitats curtes que obrin als/les nois/es els horitzons: una visita a uns estudis de ràdio, a un parc natural, a una entitat que treballa amb immigrants, a una escola de nens amb disminucions, a una protectora d’animals, a una presó, a una ONG dedicada a la millora de la societat (Intermón, Mans Unides, Pallassos Sense Fronteres, Càritas, Creu Roja, la Comunitat de Sant Egidi, les Germanetes dels Pobres, Aldeas Infantiles, SOS Racisme, Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, Greenpeace, Amnistia Internacional...). Si aquesta activitat, a més d’ensenyar-los alguna cosa, els dóna la possibilitat de participar, pot ser l’espurna que comenci a fer funcionar la màquina de crear projectes.

 

Però abans de sortir a fer la descoberta, es pot fer que tinguin un primer contacte amb el tema. Per mitjà de textos, fotos, retalls de diari, pel·lícules, cançons, contes, jocs, jocs de rol, etc. es dóna peu a pensar, parlar i debatre sobre un tema d’interès social.

 

Abans de la sortida, cal fer una petita xerrada introductòria sobre les activitats que porta a terme la entitat que anem a veure. I després de la descoberta, hi ha d’haver un espai per al diàleg i la reflexió al voltant del que hem après, que a més ens pot servir per engrescar-los a fer-hi alguna cosa.

 

2. Idea

 

Quan sembla que la motivació inicial a fet efecte, és el moment de començar a idear projectes.

 

Reunits en petit grup, cada nen/a proposa idees per a possibles accions. Malgrat que els caps poden tenir molta influència, es bo que aquestes propostes surtin dels mateixos nens i nenes i/o joves.

 

Es recomana la pluja d’idees, que ha de seguir les següents fases:

 

 

3. Proposta

 

·        A partir de la llista d’idees que no han estat desestimades, el petit grup fa una discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú, quines són més a l’abast de les nostres possibilitats,...

·        Finalment se’n tria una d’aquestes idees, que serà la proposta (també se’n pot triar més d’una si volen proposar més d’un projecte).

 

L’elecció de la proposta és preferible que es faci per consens que no pas per majoria.

 

Un cop triada, el petit grup prepara la seva presentació davant de la resta de companys de la Unitat. Poden fer servir teatre, jocs, esquemes, murals, plànols,... la imaginació és benvinguda. El que es vol és que la presentació sigui atractiva.

 

La presentació haurà de donar resposta, com a mínim, a les següents qüestions: “Què volem fer?” i “Com ho volem fer?”.

 

Pot passar que en la tria o el disseny del projecte, algun escamot, sisena, patrulla,  equip s’encalli, bé perquè les idees han quedat a mig camí, perquè hi ha problemes entre els membres del petit grup, perquè hi ha algú que no permet avançar,... El cap tutela el funcionament de cada petit grup, i sense assumir cap dels rols dels/les nois/es, hi diu la seva i mira de trobar la manera de fer-los avançar.

 

4. Elecció

 

Un cop cada petit grup ha pensat una proposta, es parlarà de totes elles a l’Assemblea o Reunió (la reunió de tots els membres de la Unitat, inclosos els caps).

 

Es tracta de triar quin dels projectes presentats s’escullen, per a portar-lo a terme entre tota la Unitat.

 

Tot el grup es reuneix per escoltar i debatre les propostes de cada petit grup. Cada equip explicarà a la resta la seva proposta (allò que ells han pensat fer). Pot convenir que el cap revisi els projectes abans de presentar-los a la Unitat, per tal de donar un cop de mà si convé, i ser a temps que els petits grups els reestructurin.

 

Un cop han estat explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció: es tria una d’elles o s’elabora una de nova a partir d’algunes de les idees exposades. L’elecció no es fa per simple votació sinó per consens. Es prefereix la unanimitat al vot per majoria perquè interessa que tothom senti com a seu el projecte.

 

Els caps hauran de fer d’àrbitres i evitar les radicalitzacions, les polaritzacions o les manipulacions que pugui fer un noi o una noia amb gran capacitat de liderat, i hauran de convidar a participar als més tímids i als “passotes”.

 

5. Planificació

 

Un cop s’ha escollit la proposta, es tracta de fer-la assequible a les possibilitats de la Unitat. Els/les nens/es, amb l’ajuda dels caps, hauran de pensar quan la volen fer, quant temps durarà, quines coses necessitaran, com es repartiran les feines, qui ens ajudarà...

 

Normalment aquesta planificació la porten a terme els Consells: Consellet, de Traçuts,  d’Expedició, de Coordinació (format pels caps i per representants dels petits grups). A partir de la proposta escollida la fan viable segons les possibilitats de la Unitat.

 

Un consell és que es divideixi cada projecte en petits mini-projectes.

 

Per exemple, si es vol arranjar una font, i es decideix que aquest projecte es pot dividir en 14 estratègies:

 

  1. Demanar els permisos corresponents
  2. Netejar la zona
  3. Instal·lar-hi papereres.
  4. Acordar amb l’ajuntament un servei de recollida d’escombraries
  5. Penjar-hi cartells demanant respecte
  6. Posar taules i bancs per anar a berenar
  7. Reparar la font perquè ragi bé
  8. Netejar les canonades per on marxa l’aigua
  9. Empedrar el terra de la font
  10. Portar-hi animals (ànecs, coloms, peixos...)
  11. Instal·lar als arbres nius i menjadores per a ocells.
  12. Recuperar la zona enjardinada
  13. Muntar gronxadors per als nens
  14. Un cop arranjada la zona, comunicar-ho al poble perquè se sàpiga

 

Per a cada una d’aquestes fases cal decidir:

·        Què farem?

·        Com ho farem?

·        Quan ho farem?

·        On ho farem?

·        Qui de nosaltres és el responsable?

·        A qui podem demanar ajuda?

·        Quin material necessitarem?

·        Quants diners ens costarà?

 

També caldrà decidir, per a tot el projecte:

 

·        Com aconseguirem els diners que ens fan falta?

 

A l’hora de repartir les feines entre petits grups, no cal quedar-se només amb els Equips establerts, sinó que també es poden formar Comitès encarregats de feines concretes, formats pels nois i noies que mostren més interès per aquella feina específica.

 

La feina que se li encarrega a cadascú (persona, Equip o Comitè), cal deixar clar en què consisteix i què s’espera exactament que es faci, així com el temps màxim de què es disposa per fer-la. Mireu de buscar sinèrgies (p.ex. si cal fer dues gestions diferents amb l’Ajuntament, que les faci el mateix grup).

 

El Consells hauran d’anar fent un seguiment de totes les feines, controlar que tot es vagi executant a temps, solucionar els problemes tècnics que no s’hagin previst, i coordinar el treball dels equips.

 

No convé que els projectes s’allarguin massa en el temps, perquè això genera cansament. Es recomana, per exemple, un màxim de 3 setmanes per a nens/es fins a 8 anys, i un màxim de 7 setmanes per a nens/es fins a 14 anys.

 

6. Realització

 

És l’execució, pròpiament dita, del projecte que s’havia planificat. Segons el tipus de projecte, pot tenir lloc en un dia concret o al llarg de vàries setmanes.

 

La realització és dels nens i nenes des del principi fins al final. Ells/es són els protagonistes de la seva història, dividint-se les funcions de la manera que ells/es creguin més oportuna.

 

Mentre duri el projecte, hi haurà moments en què caldrà que els caps estimulin els/les nois/es recordant-los els compromisos adquirits i transmetent-los en tot moment alegria, satisfacció per la feina ben feta, bon humor, ànims i, sobretot, no deixant-se atrapar pel mateix desànim dels/les nois/es.

 

Si a mig projecte es veu que trontolla, cal fer una parada i iniciar un procés de revisió que airegi els problemes i ajudi a prendre un nou ritme.

 

7. Revisió

 

Per acabar l’empresa, cal procedir a una revisió a tres nivells:

 

    - A nivell individual (participació, actitud i progrés de cada noi/a);

    - A nivell col·lectiu (coordinació i funcionament del grup);

    - A nivell del treball fet (eficàcia objectiva, resultats assolits);

 

Tot el grup es reuneix i avalua l’acompliment d’objectius, la participació, les actituds, el progrés personal...

 

Interessa saber com han funcionat els petits grups, els Comitès, el Consell: consellet, de traçuts, d’expedició,  de coordinació,...

 

La revisió no s’ha de limitar a la fase de realització, sinó que es vol avaluar totes les fases, des de què es debatien idees fins al final.

 

Les crítiques hauran de ser constructives, mai destructives. Dels errors també s’aprèn.

 

En la revisió, els/les nens/es comentaran el que més els ha agradat, el que no ha anat bé, quina ha estat la seva participació, com poden millorar-la en el futur, si han après alguna cosa,...

 

De la mateixa manera, un cop acabada la revisió amb els nois i les noies, els caps fan la seva pròpia revisió a partir dels objectius educatius que s’havien proposat. Així es pot veure en quins punts cal continuar incidint, i d’aquí sortirà una nova proposta educativa a aplicar al proper projecte.

 

També és bo que els caps valorin com ha funcionat el propi Equip de Caps durant tota la vida del projecte.

 

8. Celebració

 

Animats i amb afany, els nois i noies ho han aconseguit. Visca, cal celebrar-ho !!!

Tot projecte significa esforç, avanç, superació, progrés personal i de grup, encara que hagi tingut algun aspecte negatiu. La celebració ha de ser festiva. Fins i tot la presentació al barri o al poble d’una mostra del projecte, pot constituir en si mateixa una festa.

 

Perseverança: Tot aquell que suporta l'esforç perllongat en el compliment del deure i del bé o en l'oposició al mal és perseverant. Si s'obstina a superar no només la resistència del temps, sinó també les dificultats que sorgeixen, se l’anomena: constant. Així, perseverança defineix, en general, la constància en els propòsits i empreses. Perseverança i constància configuren una força de l'ànim que, quan permet superar serioses dificultats, arriba a la més elevada virtut de la fortalesa. L’/la Escolta/guia està especialment cridat a ser perseverant i constant.

 

Persona: Només l'home i la dona, entre tots els animals de la terra, són "persones", subjectes conscients i lliures, centre i vèrtex de tot el que existeix. Des d’una visió cristiana, tots tenen la mateixa dignitat, ja que tots han estat creats a imatge i semblança de Déu. Per això, qualsevol violació de la dignitat de la persona crida justícia i es configura ofensa a tots els homes i al propi Déu.


L'ésser humà, a causa de la seva dignitat personal, és un valor en si mateix i per si mateix. La dignitat constitueix el fonament de la igualtat de tots els/les homes/dones entre si i, també, la base de la participació i la solidaritat dels/les homes/dones entre si.


L'/la escolta/guia respecta l'altre com a si mateix i fa el millor per ell. És, a més, actiu front a tot el que ataca a la dignitat de l'home/dona, perquè l'efectiu reconeixement de la mateixa exigeix el respecte, la defensa i la promoció dels drets de la persona.

 

Pilots:  Nom emprat per a designar els/les joves de més de 17 anys en els agrupaments associats a scouts d’Europa. Veieu el terme Truc.

 

Pionerisme. Conjunt de construccions en les que solament s'empren els materials naturals, com la fusta. Un bon treball de pionerisme no utilitza claus i no obstant això queda segur i utilitzable. Pionerisme és també una especialitat important a la Branca de R/NG.

 

Pioners/Caravel·les: Branca de nois/es que tenen entre 14 i 17 anys. Encara que en algunes associacions escoltes aquesta edat pot variar una mica i començar als 15 anys.

 

El petit grup: L’EQUIP: Està format per 5 membres (amb barreja de nois i noies, veterans i novells). És una unitat de vida i de treball que pot portar una vida relativament autònoma: fa les seves pròpies reunions, té els seus propis signes d’identitat (nom, distintiu, etc...), el seu pressupost en material, una habitació pròpia (si els locals són prou grans), una cartellera, un armari, material d’acampada propi,...

 

Està liderat per un/a Cap d’Equip, que és un noi o noia escollit pels seus companys, i que té la missió de coordinar l’equip, convocar les reunions, i estimular tothom a que treballi i participi.

 

També ha de tenir un Secretari, que pren nota del que es decideix a les reunions de l’Equip, i que també porta una agenda o diari on s’expliquen les anècdotes, les excursions i tot el que va passant a la vida de l’Equip.

 

 

 

Institucions de la branca: ASSEMBLEA, CONSELL DE COORDINACIÓ i CONSELL D’UNITAT.

 

·        Assemblea: la formen tots els membres de la Unitat (nois/es i caps). És el lloc de trobada i discussió de tota mena de problemes, des dels més profunds, fins a l’elecció dels projectes de la Unitat, i la revisió de les activitats dutes a terme.

 

·        Consell de Coordinació: la formen els Caps d’Unitat més els Caps d’Equip. Té la missió de dirigir els projectes de la Unitat: coordinar el treball dels diferents Equips, solucionar els problemes tècnics imprevistos, fer una programació i un calendari, i vetllar perquè tot es vagi executant a temps.

 

·        Consell d’Unitat: la formen els Caps d’Unitat més els nois i les noies de tercer any (o aquells que han fet la promesa/compromís de Pioners, si és que es fa). Intervé per deliberar sobre problemes especialment seriosos o en circumstàncies crítiques.

 

Funcionament de la Unitat. El projecte o EMPRESA.

 

Al llarg del curs la Unitat segueix un procés de tres fases: fase de contacte (gairebé tot el primer trimestre), fase de constitució (a l’entorn del Nadal) i fase de realització de projectes (el segon i tercer trimestre).

 

Durant la fase de contacte els nois i les noies nou vinguts es coneixen i interrelacionen amb els veterans de la Unitat. Es fan activitats curtes (que no necessiten la cohesió ni l’organització de la Unitat que requereix l’Empresa). Es pot experimentar amb diferents petits grups, per veure que tal treballen entre sí els diferents nois i noies.

 

La fase de constitució consisteix en formar els Equips definitius, que es mantindran junts durant la resta de l’any. Han de ser equilibrats en sexe i edat. Convé posar junts a nois i noies que s’intueix o es coneix que s’avindran bé entre ells. Un cop formats els Equips, cadascun haurà d’escollir un Cap d’Equip i un Secretari. Durant aquesta fase també se’ls explica el mètode de la branca de Pioners/Caravel·les.

 

Durant la fase de realització de projectes, els nois i noies proposaran projectes a la Unitat, que després es portaran a terme entre tots.

 

Primerament cada Equip farà les seves propostes. Aquestes propostes serveixen com a punt de partida per a una deliberació dels Equips i la presentació de contrapropostes i projectes nous.

 

Un d’aquests projectes és elegit per a ésser dut a terme (l’elecció no es fa per simple votació sinó per consens progressiu).

 

Escollida l’Empresa, es repartiran les diferents feines a fer entre els Equips. El Consell de Coordinació serà l’encarregat de coordinar el treball dels diferents Equips (ja se n’ha parlat abans).

 

Pel demès, els projectes segueixen les normes i passos que fixa la Pedagogia del Projecte.

 

Compromís i progrés personal.

 

La principal font de compromís i de progrés personal es dóna amb la realització dels projectes de la Unitat. A cada Equip se li assignaran unes determinades tasques i serà responsabilitat de tots els membres de l’Equip que s’acabin duent a terme. És molt important, al finalitzar el projecte, de fer la revisió i veure fins a quin punt cada noi i cada noia s’ha implicat i ha participat en les tasques que s’havien de fer. Les crítiques han de ser sempre constructives, mai destructives. I amb els que no han col·laborat prou caldrà que se’ls demani que en el proper projecte facin un esforç.

 

No està decidit si a la branca de Pioners/Caravel·les s’ha de fer o no promesa, però molts agrupaments fan el Compromís, que pot esdevenir una “renovació de la promesa”, que és una reflexió escrita que fa cada noi, on fa memòria del que ha viscut i ha après amb l’escoltisme/guiatge al llarg dels anys. També està força estesa la costum de regalar un àlbum de fotos als nois i noies que han completat els tres anys a Pioners/Caravel·les (àlbum que recull fotografies de totes les branques per les que va passar el noi des de que va entrar al cau quan era petit)

 

Objectius. Es vol ajudar els Pioners i les Caravel·les a:

 

 

Pista: Sèrie de senyals que es col·loquen al llarg d'un recorregut per permetre a un/a noi/a o petit grup que vagi darrere per a que la segueixi i arribi a un lloc determinat. Hi ha una sèrie de signes convencionals coneguts a totes les parts del món. (veieu Joc de pistes). Al final d’aquest glosssari hi ha una sèrie de signes per a fer jocs de pistes.


Les pistes s'utilitzen per a jocs d'observació, però també són usades en les marxes i acampades per permetre que els/les escoltes/guies que han de fer diferents missions, puguin trobar el lloc determinat sense problemes.

 

Planificació: formular el pla o projecte (d’una activitat o d’un conjunt d’activitats). És activitat bàsica a l'Escoltisme/guiatge, fins al punt que el propi fundador assegurava que "l'home que no fa plans no progressa a la vida". Una de les seves màximes més repetides era la següent: "Planifica el teu treball, després, treballa en el teu pla".


Planificar: Una de les Fases del Projecte ("Construcció de la presa", "Caça", "Aventura", "Empresa", "Descoberta-Acció").

 

Pluja d’idees: És una expressió col·loquial, originària d'Amèrica del Nord (brainstorming), amb la qual es designa a una" posada en comú" clàssica, en la qual cada participant a la reunió exposa, sense inhibicions, les seves idees per afrontar la solució del problema plantejat o que està a debat . És una fórmula tradicional a l'Escoltisme/Guiatge, on la participació de tots i cada un dels/les nois/es és indispensable.

 

Pollets: Nom donat a la branca, no reconeguda pel moviment escolta/guia, que agrupa els/les nens/es de 4 a 6 anys.

 

Pont de mico: Es denomina així al procediment utilitzat per salvar precipicis, penya-segats o similars, utilitzant dues cordes esteses en paral·lel, la inferior amb els peus i la superior amb les mans.

 

Potatendra. Seguint la tradició escolta/guia, s’anomena així a l'aspirant a llop/daina. La denominació ve donada pel fet que un noi poc experimentat a les travesses i excursions, pateix de seguida dificultats per a caminar a causa que té poc acustumats els peus.

 

Mot que identifica al/la Llop/daina que no té la Promesa. En algunes associacions escoltes/guies també s’utilitza per designar al/la noi/a que entra a la secció (unitat) de R/NG i que no té la promesa.

 

Nom també utilitzar per a designar la unitat de nens/es de 6 a 8 anys.

 

Pregària de Sant Francesc d’Assís

 

Oh Senyor,

feu de mi un instrument de la vostra pau!

 

On hi ha odi, que jo hi porti amor.

On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.

On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.

On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.

On hi ha error, que jo hi porti la veritat.

On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.

On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

 

Oh Mestre,

feu que jo no cerqui tant:

ser consolat, com consolar;

ser comprès, com comprendre;

ser estimat, com estimar.

 

Perquè és donant que es rep;

perdonant que s'és perdonat;

morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís

Principis generals Escoltes/Guies: L'Escoltisme/guiatge compta amb tres Principis:


• Un espiritual: El deure envers Déu o la transcendència (en els moviments amb principis religiosos). En els moviments escoltes/guies que no tenen el fet religiós com a principi bàsic, treballen l’espiritualitat a partir dels valors humans englobats també a la Llei i en la Promesa.


• un altre social: El deure envers els altres, i


• altre personal: El deure per si mateix.


Els Principis representen un codi de conducta que tots els/les membres del Moviment han d'observar. Per això l’/la escolta/guia s'adhereix a una promesa i una llei, punt d'origen per a la formulació dels Principis ètics de l'Escoltisme/guiatge.


Progressió: B.P. afirmava que "no serveix de res romandre inactiu. Una cosa o l'altra, ja sigui progressar o estancar-se. Millor la progressiva i fem-ho amb un somriure als llavis ".

 
Així, i com la finalitat de l'Escoltisme/guiatge és la formació integral de la persona, per assolir-la es van proposant fites cada vegada més complexes i adaptades a les diferents edats. La progressió, que és personal i comunitària, està constituïda, la primera, per les Fases i la segona pel Projecte.

 

Les fases, que es donen de forma cíclica a cada Branca o etapa educativa amb relació a la Programació Personal, són:


a) Fase de contacte.


En aquesta fase l'/la escolta/guia que prové del carrer o d'una etapa anterior (per exemple, llops/daines que passen a ràngers/noies guies) coneix els esquemes que regeixen aquesta "microsocietat" que és la  Unitat en la que es va a conviure.


b) Participació.


On l'escolta/guia assumeix plenament el seu lloc a la Unitat i s'enriqueix dels processos educatius, claus i bàsics que defineixen a la Branca concreta.


c) Animació.


En aquesta fase s'accentua la capacitat dinamitzadora de la persona posant en joc les seves aptituds al servei de la Unitat.

 

Projecte: Pla per a l'execució d'una obra o treball. El Projecte rep diferents noms segons les diferents Branques: Construcció de la Presa (castors), Caça (llops/daines), Aventura (ràngers/noies guies), Empresa (pioners/caravel·les), Descobertes i Accions (trucs).

 

La pedagogia del Projecte permet que el Programa Educatiu escolta/guia es verifiqui a un mateix temps en la progressió personal (superació de fases en la progressió) i en la progressió comunitària (resultat de les activitats que es realitzen en conjunt) d'una forma fusionada i paral·lela. El desenvolupament dels diferents Projectes d'Unitat poden no abastar tot el calendari disponible i esgotar altres possibilitats. No cal pretendre que tot el que es fa durant un curs formi part d’un projecte concret.

 

Projecte de vida: L’/el Escoltisme/guiatge és essencialment un Projecte de vida, tant per als caps com per als/les nois/es, expressat a través de la Promesa i la Llei Escolta/guia, les Virtuts, els Principis, el Lema i la B.O.

 

Per projecte de vida s'entén "el nucli central d’un mateix" format pels valors (veieu "Valors") al voltant dels quals es va estructurant la identitat de la persona. Aquest nucli manifesta la qualitat de vida que la persona persegueix com un bé necessari o en gran manera útil. El projecte està constituït, en conseqüència, pel conjunt de coses o realitats que són importants per a la persona, pels seus valors o per la seva manera de vida.

 

D'altra banda, es presenta com una intuïció que deixa albirar el desenvolupament futur, una hipòtesi, un interrogant, una invitació, sobretot un sentit que donar a la vida, un esbós de resposta als grans interrogants existencials:

 

-          Per què he vingut al món? - Quin sentit té la vida i la mort? - Quin és el sentit de l'univers que m'envolta? - Sortirem endavant de les crisis que ens emboliquen?

 

El projecte compleix una funció triple:

 

-          La primera, cap al present. El projecte de vida és com l'eix central, el punt de suport al voltant del com la personalitat va construint-se, estructurant-se, com principi unificador de les pròpies aspiracions.

-          En segon terme, cap al futur. El projecte de vida constitueix una tensió dinàmica cap al futur, posa en relleu les expectatives de l'avenir, exigeix i ajuda a buscar una orientació que donar a la pròpia vida. És una línia directriu, sense la qual no hi ha veritable creixement.

-          El projecte de vida constitueix per al subjecte que ho viu un principi d'autonomia i llibertat interior, juntament amb el compromís de dur endavant la seva execució (extret de "Projecte de Vida", de José Sovernigo).

 

El Projecte de Vida es concreta a través del Compromís personal, bé sigui privat o públic, i es desenvolupa a través d'objectius de creixement personal.

 

Promesa escolta/guia: és un compromís personal que s’assumeix de forma lliure i voluntària. Es tracta d’un compromís únic on qui fa la promesa es compromet amb els valors i principis de l’escoltisme/guiatge.

 

A partir de la publicació de Escoltisme per a  nois el 1908, tots els escoltes i les guies formulen la Promesa escolta amb el propòsit del viure els ideals del Moviment. El text de la promesa escolta/guia i de la Llei escolta/guia ha anat canviant a través del temps i dels països.  Quan els escoltes i les guies formulen la promesa o la renoven (compromís a P/C) fan la salutació tradicional, que consisteix en aixecar tres dits (que simbolitzen els deures dels escoltes i de les guies i els tres conceptes de la promesa. La resta de dits s’ajunten que també té el seu significat (el dit gros es posa sobre el dit menovell) : el germà gran ajuda al germà petit

 

Al llibre Escoltisme per a nois hi ha el text original :

 

Pel meu honor prometo fer tot el que pugui

  1. Per complir els meus deures envers Déu i el rei;
  2. Per ajudar tothora a l’altra gent;
  3. Per obeir la Llei Escolta.

 

Actualment hi ha diferents adaptacions al primer punt, però generalment es parla del transcendent i de País, però no hi ha canvis als dos altres punts. En alguns casos es deixa que els nois/es facin un text alternatiu contenint els conceptes inicials de la Promesa original.

 

La promesa de Ll/D varia igual que la seva salutació. El text de la promesa de Ll/D és:

 

Jo prometo:

  1. E/la llop/daina jove escolta i fa cas al/la llop/daina gran; o El llobató/daina creu al Llop/Daina Vell/a.
  2. El/la llop/daina no es plany a si mateix.

 

 

Prudència: Qualitat de prudent; virtut d’ésser prudent. Expressat d’una altra forma, una persona prudent és aquella que atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes.

 

L'obra de la prudència és el "bé humà", però es proposa, al mateix temps, la bondat de l'acció i el bé del que la realitza. No pot anar mai en contra de la dignitat de la persona humana.


Puntualitat: que es fan les coses (activitats, ...) en el moment assenyalat. A l'Escoltisme/guiatge la puntualitat és absolutament necessària com a mostra de respecte al temps dels altres i a la voluntat de fer bé les coses.

 

 

 

R

 

 

Racó de la patrulla: Quan no es disposa d'espai suficient perquè cada Patrulla o Equip tingui el seu propi local, s'aprofita cada racó del que es diaposa perquè les Patrulles col·loquin el seu mural i els seus símbols.

 

Raid: Aquesta paraula, que s'ha incorporat al llenguatge més comú dels/les escoltes/guies, ve a significar, d'una manera general, una marxa especialment dura i amb obstacles de diferents tipus. En la seva accepció original indicava la marxa en línia recta des d'un punt a un altre, salvant els obstacles amb diferents habilitats (raid francès). Es pot parlar també del raid a dos, com activitat concreta d'una durada de 48 hores per a les avaluacions específiques d'alguna fase en el progrés dels/les escoltes/guies.

 

Raiers: Unitat, d’Escoltes Catalans, que acull als nens/es en l’interval d’edat que va dels 9 als 12 anys. Veieu l’entrada: Ràngers.

 

Ràngers/Noies Guies: Branca de nois/es que tenen entre 11 i 14 anys. Encara que en algunes associacions escoltes aquesta edat pot variar una mica i començar als 12 anys.

 

El petit grup: LA PATRULLA. Està formada per 5 o 6 membres (amb barreja de nois i noies, grans i petits). És una unitat de vida i de treball que pot portar una vida relativament autònoma: fa les seves pròpies reunions, té els seus propis signes d’identitat (nom, distintiu, etc...), el seu pressupost en material, una habitació pròpia (si els locals són prou grans), una cartellera,...

 

Funciona coordinada amb les altres patrulles (cada membre d’una patrulla es relaciona amb els altres en el Comitès).

 

El Cap de Patrulla és un noi o noia de tercer any escollit pels seus companys per liderar-los. Té les següents funcions:

 

 

Els altres membres de la Patrulla es reparteixen els diferents càrrecs i responsabilitats que poden fer falta, com per exemple:

 

 

Cada membre pot tenir més d’una responsabilitat, i a més convé que tothom vagi passant per càrrecs diferents, és a dir, que cada trimestre es poden tornar a repartir els càrrecs. (Excepte el Cap de Patrulla, que només tindrà aquesta responsabilitat durant tot l’any).

 

Institucions de la branca: ASSEMBLEA, CONSELL D’EXPEDICIÓ, COMITÈS, CONSELL D’HONOR

 

Les institucions són les diferents maneres com s’organitzen els nois i noies de la Unitat, en funció de les necessitats de cada moment. L’existència d’aquestes institucions potencia el protagonisme de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. Permet que els Ràngers/Noies Guies s’habituïn a treballar amb gent diversa i amb diferents estils.

 

En aquesta edat és freqüent la tendència a formar grupets i a separar-se els nois de les noies, per la qual cosa aquestes institucions formals són una bona manera de què mantinguin relació amb tots els nois i noies de la seva Unitat.

 

 

 

 

 

Funcionament de la Unitat. El projecte o AVENTURA.

 

A aquesta edat comença a tenir importància trobar-se, comunicar-se amb nois i noies de la seva edat, tenir un lloc on es pugui expressar i saber que l’escolten, viure el poble, sortir a donar un volta,...

 

Habitualment durant un curs es passarà per tres fases:

 

 

 

 

La fase de contacte i la fase de constitució han de quedar enllestides durant el primer trimestre del curs. El segon i el tercer trimestre s’han de destinar a realitzar projectes.

 

S’observa com es duen a terme aquests projectes: D’entre les activitats de la branca, les més importants són les Expedicions o Aventures. Són projectes triats per tots, seguint els passos de la Pedagogia del Projecte. Aquestes passos són: descobrir, idear, proposar, escollir, planificar, realitzar, revisar i celebrar.

 

És en aquests projectes quan es posa en marxa tota la riquesa i complexitat de les institucions de la branca de Ràngers/Noies guies i de la pedagogia del projecte:

 

 

La durada màxima d’un projecte no hauria de superar les 7 setmanes o un trimestre, per evitar que es pugui perdre l’entusiasme.

 

El projecte final del curs són els campaments d’estiu, que els haurien de preparar, tant com sigui possible, els mateixos nois i noies de la Unitat, més que no pas els caps.

 

 

Compromís i progrés personal.

 

Durant la seva estada a la branca, els nois i les noies participaran dels càrrecs que els correspongui ocupar en les Patrulles i en els Comitès, amb un grau de responsabilitat creixent.

 

Als nois i noies de primer any se’ls demanarà ocupar satisfactòriament tres o quatre càrrecs a la patrulla, i fer els aprenentatges necessaris per a complir eficaçment aquestes responsabilitats.

 

També hauran de començar a aprendre el significat i compromisos que comporta la Llei escolta/guia.

 

Durant el segon any continuaran ocupant càrrecs a la Patrulla, i possiblement els correspongui fer de responsables d’algun Comitè. Segurament s’implicaran més a fons en les feines, i se’ls exigirà un major grau de responsabilitat.

 

És durant aquest segon any quan els correspondrà, si així ho desitgen, de fer la Promesa escolta/guia.

 

Als/les nois/es de tercer any potser els/les escolliran com a Caps de Patrulla; això comportarà una gran responsabilitat. Però encara que no sigui així, també continuaran participant en la vida de la Patrulla i dels Comitès amb el càrrec que calgui, i amb una responsabilitat major, pel fet de ser de els més grans de la Unitat.

 

També pot correspondre’ls ocupar una responsabilitat de tipus tècnic de cara a tot el grup: elèctrica, fusteria, mecànica, fotografia, decoració, expressió, etc...

 

Quan es parla del Compromís, cal parlar de la Promesa escolta/guia. La promesa a Ràngers/Noies Guies és potser la més important, és la que realment s’anomena “la promesa escolta/guia”. Es fa durant el segon any d’estada a la branca. Bàsicament fer la promesa implica fer un pas endavant dins de l’escoltisme/guiatge, que ajudarà al/la noi/noia a ser més útil i a ser millor escolta/guia. Serà imprescindible un bon coneixement de la Llei Escolta/guia.

 

La manera com actualment s’acostuma a fer és la següent:

 

Els nois i les noies a qui pertoca fer la promesa es reuneixen un dia o unes hores abans amb un Cap d’Unitat (o també es poden reunir amb el Consiliari o amb el Cap d’Agrupament). Parlaran una estona de l’escoltisme/guiatge, del què els ha ofert, del què han après,... i després ve la reflexió important: consisteix a fer que el noi o la noia facin un seguit de reflexions serioses sobre la seva manera de ser i de comportar-se, allò que els agrada d’ells mateixos i allò que no, les coses que fan que poden molestar als altres,... Seguidament, d’entre les coses que no els agraden han de veure quines és possible que ells canviïn (evidentment, parlem d’actituds, i no de trets físics).

 

També es pot fer una reflexió entorn de la societat, de quines coses ens agraden i quines no, i com podem aportar el nostre gra de sorra per millorar l’entorn.

 

Tant si és alguna cosa de nosaltres mateixos com si és de la societat, es tracta de que el noi o la noia prenguin el compromís d’esforçar-se per canviar allò que ells no desitgen. Per tant, de les seves reflexions en sortirà un compromís concret, una frase del tipus “Prometo que a partir d’ara...” que hauran de posar per escrit.

 

Per fer aquestes reflexions és bo que deixeu a cada noi/a sol/a, perquè pugui pensar per ell/la mateix/a sense la interferència dels caps ni dels/les amics/gues. Oferiu-los alguna mena de guió amb tres o quatre preguntes que li serveixin per iniciar la seva reflexió. Finalment, de tot plegat n’hauran de treure un compromís: la promesa que a partir d’ara faran tot el possible per canviar quelcom d’ells mateixos o de la societat.

 

Ha de ser, evidentment, un compromís assumible. Una promesa realista que de debò puguin dur a terme. També ha de ser un compromís lliure: per tant, si algú no vol fer la promesa, simplement no la fa.

 

Un cop han triat el seu compromís, arriba l’hora de fer-lo conèixer a tothom: és l’hora de fer La Promesa. I no la podem fer de qualsevol manera: s’ha de fer amb un acte solemne, festiu però seriós alhora, i fent ús d’elements simbòlics i rituals: la cerimònia. El motiu de què la fem així és perquè volem que els nois i noies recordin la seva promesa durant molts anys, i la considerin un compromís seriós i ferm.

 

Alguns exemples d’elements que poden ajudar a donar solemnitat i simbolisme a La Promesa:

 

 

Objectius. Es vol ajudar els Ràngers i les Noies Guies a:

 

 

Respecte: Com virtut, és la justa apreciació de les excel·lències morals d'una persona que ens porta a no faltar-li. El respecte a un mateix i als altres exigeix procedir d'acord amb la condició i circumstàncies d'un i altres, i sempre partint de la consideració i valoració de la dignitat de la persona humana. L’/la escolta/guia és essencialment respectuós/a.

 

Responsabilitat: És, en general, la capacitat existent en tota persona de conèixer i acceptar les conseqüències d'un acte seu, intel·ligent i lliure, així com la relació de causalitat que uneix a l'autor amb l'acte que realitza. La responsabilitat s'exigeix solament a partir de la llibertat i de la consciència d'una obligació. "La meitat del valor de la nostra formació s'obté -afirma B.P.- carregant responsabilitats sobre les espatlles dels joves". Per a això és indispensable que funcionin les estructures de l’escoltisme/guiatge, pensades perquè els/les nois/es s'exercitin a ser responsables i de debò creadors i artífexs del seu propi progrés personal. Els/les caps tenen reservat el dret a vetar les resolucions dels/les nois/es, però mentre no vulnerin ni els objectius, ni l'Espiritualitat escolta/guia, ni la metodologia, ni la disciplina, haurien d'intentar que aquells/es se sentin responsables i copartícips de les decisions que es prenguin per al funcionament de la Unitat  i, per descomptat, de l'Equip o Patrulla.

 

Reunió (C/F i LL/D): temps de trobada, aprenentatge, discussió, acord, organització de les activitats col·lectives,...

 

Reunió de patrulla. Tots els petits grups es reuneixen periòdicament amb el Cap de patrulla i/o un Cap d’unitat. Aquesta activitat és transcendental i bàsica a l’escoltisme/guiatge. A la reunió es posa en comú la marxa del petit grup, així com la resposta de cada escolta/guia al seu compromís i a les seves responsabilitats. A més a més, s'analitza la missió de la Patrulla a l'Aventura i es prenen decisions per a seguir millorant, donant-se suport uns a uns altres.

 

Riu amunt: lema o crit dels castors.

 

Robert Baden-Powell (Sir): Stephenson Smyth Baden-Powell, 1r Baró Baden-Powell (22 de febrer de 1857, Londres - 8 de gener de 1941 Nyeri, Kenya), també conegut com B.P. o Lord Baden-Powell, va ser un tinent general a l'Exèrcit Britànic, escriptor i el fundador del moviment escolta mundial.

 

Tot i no ser un bon estudiant, de ben petit va mostrar gran habilitat per a la supervivència i l'aventura pels boscos. Sovint s'escapava de l'escola per anar a un petit bosc del costat on posava en pràctica tota mena d'habilitats i coneixements: fer foc sense que es vegi el fum, caçar conills amb trampes, fer cabanes, nusos, instal·lacions... Vers el desinterès escolar va fer les proves per entrar a l'exèrcit anglès, que va passar satisfactòriament i amb habilitat. Allí va destacar per la seva capacitat d'adaptació a tot tipus de dificultats.

 

Va anar ascendint ràpidament fins arribar al grau de coronel quan, el 1899, estava destinat a l'Àfrica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels boers, en va tenir al seu càrrec la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); B.P. reflexiona sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.

 

Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a "Aids to scouting" (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden-Powell a Londres, s'adona que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a més, havia despertat l'interès d'un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

 

Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació de "Scouting for boys" l'any següent; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar-se en l'Scouting, és a dir, en l'exploració en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia:

 

Els cavallers eren els escoltes dels temps antics i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui.

 

La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialització; molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alpine Club de Londres, el primer centre d'aquestes característiques.

 

El llibre de B.P. esdevingué la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups s'hi començaren a basar. A partir d’aquí, es va organitzar l'associació Scout anglesa, La primera del món. Llavors s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava "escoltisme”. El llibre Scouting for boys, traduït a diverses llengües, fou editat en català amb el títol "Escoltisme per a nois" (1968)

  Fitxer:Baden-Powell USZ62-96893 (retouched and cropped).png

Monument de Robert Baden-Powell a Londres

 

El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia estes per diversos països (sobretot de l'àrea d'influència britànica). El mateix any, i a instàncies del rei Eduard VII d'Anglaterra, Robert Baden- Powell abandona la carrera militar (era tinent general) per dedicar-se plenament al moviment escolta. Començava així el que ell anomenaria la seva segona vida. Baden-Powell, dins la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.

Lla família Baden-Powell el 1917

 

De primer, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels cup-wolfs ("Llobatons", 1916), per a nens de 8 a 11 anys, amb una animació basada en “El Llibre de La Jungla” de Rudyard Kipling, i el dels ròvers (1918), per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre “Rovering to succes”. També inicialment l'escoltisme era una entitat només per a nois (igual com l'exèrcit), però el 1910 B.P. va crear el guiatge (escoltisme femení) per a les noies, les girl-guides, el qual va prendre força el 1912, després del seu casament amb Olave Saint Clair Soames, que essent la seva dona, l'anomenada Lady Baden-Powell, va començar a encarregar-se'n. Van crear els jamborees mundials i van fundar l'Organització Mundial de l'Escoltisme (WOSM).

 

Lady Olave va morir a Londres el 1977, i les seves cendres van ser portades a Kenya quan, al voltant del món, ja eren quinze milions de nois i noies que estimen la Llei Escolta i hi són fidels.

 

El testament de Baden-Powell

 

On la vàlua de Baden Powell queda més palesa és en el seu testament, el seu darrer missatge adreçat als nois i noies d'arreu del món, trobat entre els seus papers després de la seva mort.

 

Estimats escoltes,

 

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia que li arribes l'hora de la mort i no tingués temps abocar-lo. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat.


Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi.

 

He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cada u de vosaltres.


Jo crec que Déu ens posà en aquest món tan bell per a ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sa i forts mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.


L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per a conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.


Però el camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l'altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu "Sempre a punt" per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.


El vostre amic, Baden Powell

 

 

 

El missatge de Baden Powell

 

Baden-Powell parlava de manera que els nois l'entenien de seguida. Les seves paraules eren plenes de seny, de serenor i de saviesa. I un clar exemple n'és el seu missatge de l'escoltisme.

 

·        Doneu sempre gràcies a Déu. Cada vegada que teniu un goig, que guanyeu un joc o que reeixiu a fer bé una cosa, doneu-li gràcies, encara que només sigui amb una o dues paraules com feu després de menjar. I també és bo de pregar pels altres...

·        Arreu on van els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conèixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i les plantes.

·        Sigueu sempre servicials i generosos, i agraïts a qualsevol favor que us facin, i tingueu cura de demostrar-ho. Recordeu que un present que us facin no és vostre fins no haver donat les gràcies a qui us l'hagi fet.

·        L'acampada és una part molt agradable de la vida escolta. Vivint a l'aire lliure del bon Déu, enmig dels turons i d'arbres, entre ocells i bestioles, en el mar i pels rius, és a dir, vivint en plena natura, tenint la vostra pròpia tenda, cuinant i coneixent món, assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran

·        Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o fred. Ho acceptareu tot tal com vingui, amb aquella confiança que us permet d'afrontar qualsevol dificultat amb un somriure als llavis, convençuts que a la darreria vencereu.

·        Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, preparar i fer un foc, cuinar i menjar; heu de saber lligar troncs per a fer un pont o una barcassa, trobar el camí, en la foscor igual que de dia, en un país desconegut, i moltes altres coses.

·        Molt poca gent aprèn aquestes coses vivint en llocs civilitzats, perquè té cases confortables i llits tous per a dormir, Té sempre el menjar a punt, i quan no sap el camí, només cal demanar-ho al guàrdia de la cantonada.

·        Mentre viviu en aquest món, esforceu-vos a fer quelcom que resti quan vosaltres ja no hi sereu. Esta bé de ser bo, però encara és millor de fer el bé".

·        Feu la vostra "Bona Obra" diària. Feu-la no només amb els vostres amics, sinó també amb els desconeguts.

 

Rutes: Nom emprat per a designar els/les joves de més de 17 anys ens els agrupaments associats al Moviment Escolta de Mallorca. Veieu el terme Truc.

 

 

S

Salutació: Els escoltes i les guies donen molta importància a com se saluden, ja que fan un gest que és característic i identificatiu del moviment. La salutació típica escolta es donant la mà esquerra mentre que amb la dreta es mantenen els dits índex, cor i anular alçats, i el dit polze doblegat a sobre del dit petit. Els tres dits alçats signifiquen els tres pilars de l'escoltisme/guiatge, que poden variar depenent de la organització, però que bàsicament són la persona, el país i la transcendència. A mode de curiositat o llegenda, es diu que es dóna la mà esquerra a causa del fet que és la més propera al cor, però també perquè és la que donaven els guerrers més valents, ja que havien de deixar l'escut per donar-la, tot quedant el seu flanc esquerre desprotegit.

Scout:  Veieu el terme Escolta/Noia Guia

 

Scouter: Veieu el terme Caps

 

Scouts de Balears: és una associació d'agrupaments escoltes d'Eivissa afiliada a ASDE.

 

Scouts Valencians: és una associació de nens/as i joves compromesos lliure i voluntàriament, orientada per adults compromesos en el servei educatiu permanent i al desenvolupament integral de les persones, potenciant principalment el sentit de la llibertat i de la responsabilitat, segons l'Escoltisme com a estil d'educació i adoptant els Finals|Finalitats, Principis i el Mètode Scout iniciat per Baden Powell, adaptant-los a la nostra realitat sociocultural.Scouts Valencians forma parteix de la Federació d'Associacions de Scouts d'Espanya (ASDE), que està constituïda per altres Associacions enclavades en les diferents autonomí­as de l'Estat.

 

Secció: nom utilitzat antigament per designar el grup de nois/noies d’11 a 16 anys (que en alguns agrupaments encara s’utilitza per designar la unitat de Ràngers i Noies Guies).

 

L’Escoltisme català segueix la corrent francesa que va dividir la Secció unitària en dues branques. La corrent d’escoltisme anglès utilitza la paraula Secció unitària que engloba a nois o noies o nois i noies d’edats compreses entre els 11 i 16 anys.

 

Sector: Subàrea territorial de la demarcació de Barcelona de MEGC. Hi ha el sector 1, 2, 3 i nord i 4.

 

Segon/a de patrulla: noi/a de tercer any que ajuda al cap de patrulla en les seves tasques.

 

Segon/a d’equip: noi/a que ajuda al cap d’equip en l’acompanyament de la resta de membres de l’equip.

 

Segon/a de sisena:  fa de secretari del grup i ajudant del/la Sisener/a. És un doble del/la Sisener/a amb el qual es reparteix les feines; porta el control i l’administració de la Sisena.

 

Sempre a punt: lema dels/les nois/es que han fet la Promesa escolta/guia i dels caps. És el lema de tots els escoltes i de les guies.

 

Sentit comú. Per a B.P., "el sentit comú és gairebé el més útil i valuós que tens en el teu caràcter". El sentit comú és la facultat de jutjar raonablement les coses. No és incompatible amb la sorpresa i l'admiració; tampoc és sinònim d'intel·ligència.

 

Sentit de l’humor: En el llibre "Rema la teva pròpia canoa", es llegeix: "El sentit de l'humor, és a dir, l'ésser capaç de veure el costat divertit del moment, fins i tot en una situació perillosa o desagradable, és el màxim valor per a un/a home/dona en el seu pas per la vida ".

 

Senzillesa: la considerem una virtut que suposa naturalitat, sense artificis, sense ostentació. És ser un mateix, de tal forma que els altres ens puguin conèixer i reconeixe’s en la nostra singularitat.

 

Seonee: Poble del "Llibre de la Selva" on viuen els homes.

 

Servei: Principal característica de l’Estil Escolta/Guia. Consisteix en estar disposat en qualsevol moment a ajudar els altres. És, també, el Lema del Truc, que es prepara per servir els altres, com el castor/fura, llop/daina, rànger/noia guia, pioner/caravel·la i el truc.

 

Símbols: Un símbol és una imatge o una figura amb determinades característiques que permeten representar un objecte, situació, concepte o procés. Cada símbol comprèn un significant i un significat. El significant és la imatge perceptible de quelcom i el significat és el concepte al que es refereix el significant.

 

Els escoltes i les guies generalment duen uniforme, tot i que aquest pot ésser complet o només estar representant per la camisa i el fulard o només pel fulard. L'uniforme típic és una camisa en la que el color varia depenent de la branca a la que es pertany, uns pantalons curts amb butxaques amples, botes de muntanya i el fulard, que pot ser d'un color determinat depenent de l’agrupament escolta, o també pot presentar variacions depenent de la branca.

 

La insígnia mundial és un cercle violat amb una flor de lis al centre (el pètal central marca el rumb de la vida escolta). Per més detalls veieu: Flor de lis.

 

Sinceritat: Es funda en la veritat i en la senzillesa. És una manera d'expressar-se lliure de fingiment. En la persona sincera no hi ha duplicitat. L'/la escolta/guia manifesta, si s'escau, a la persona idònia i en el moment adequat, el que ha fet, el que ha vist, el que pensa o el que sent, amb claredat i respecte a la situació personal o la dels altres.

 

Sisena: Petit grup que està format per sis membres. Tenen uns elements identificatius (nom, insígnia, crit,...) que les distingeixen de les altres.

 

Es constitueixen definitivament al final del 1r trimestre o principis del 2n i no es canvien si no hi ha problemes greus.

 

Sisener/a:  és el nom que rep el nen que fa de cap o responsable del petit grup. És el responsable de la coordinació, ordre i bon funcionament de la Sisena. També és responsable de l’adaptació i l’aprenentatge dels més petits.

 

Sociabilitat: Una persona sociable està naturalment inclinat al tracte social. Aprofita i crea les vies adequades per relacionar-se amb persones i grups, comunicant-se amb unes i altres a partir del que són, del que pensen, del que senten o del que representen. Impregna aquesta virtut tota l’Espiritualitat Escolta/Guia. La persona sociable tendeix a ser tolerant, virtut indispensable per a la convivència.

Sort: Afirma B.P. que "el que comunament anomenem sort és, en realitat i en gran mesura, el poder captar el moment en què va arribar la teva oportunitat, agafar-la i no deixar-la anar. Massa jovenets s’asseuen a esperar que la sort vagi cap a ells i després es lamenten perquè mai ho fa ".

 

Sortida: És el mot per designar l’excursió que fa qualsevol unitat o tot l’agrupament.

 

Stalking: Art de passar desapercebut a la Natura, d'observar sense ser vist. A l'Escoltisme/guiatge hi ha una gran varietat de jocs d'aquest tipus.


Supervivència: Hi ha situacions en què mantenir la vida és molt difícil. Per tenir alguna possibilitat d'èxit, cal procedir amb mètode. Podríem dir que és: Fes-te càrrec de la situació", "No tinguis pressa indeguda", "Recorda on estàs"; "Domina la por i el pànic"; "Improvisa", "Estima la teva vida"; "Imita als indígenes" i "Aprèn les tècniques bàsiques". L'Escoltisme/guiatge és una bona escola.

 

 

 

T

 

Taller: L'aprenentatge de les diferents especialitats escoltes/guies pot, moltes vegades, desenvolupar-se a través de tallers, que són un procediment pedagògic on els/les nois/es aprenen tot fent. Per a impartir el taller, un o més caps que coneixen a fons l'especialitat a transmetre disposen els elements necessaris perquè, a mesura que explicant els diferents processos, els/les nois/es els practiquin.

 

Tant com puc: lema o crit dels llops i de les daines.

 

Taula (LL/D): assemblea restringida on es van solucionant els problemes de govern menors; vetlla pel funcionament de l’Estol i l’adaptació dels nens i nenes. Està formada pels Caps i els/les Siseners/es.

 

TA.CA: Sigles de Taula de Caps d’agrupament. Reunions periòdiques on assisteixen caps amb aquest càrrec.

 

TA.PE: Sigles de Taula de Responsables Pedagògics. Reunions periòdiques on assisteixen caps amb aquest càrrec.

 

TA.SA: Sigles de Taula de Secretaris i Administradors. Reunions periòdiques on assisteixen caps amb aquest càrrec.

 

Teatre: En l'accepció que interessa a efectes d'aquest diccionari, és l'art de compondre obres dramàtiques o de representar-les. La representació teatral, com a forma d'expressió, és molt valorada a l'Escoltisme/guiatge com pedagogia activa, ja que desenvolupa l'enginy, la imitació, la dicció i la imaginació, acostuma al/la noi/a a parlar en públic i a superar la timidesa i incideix, per tot això, en la formació del caràcter.


Tècniques escoltes/guies: Són, amb caràcter ampli, el conjunt d'habilitats, destreses, arts, coneixements, capacitats o aptituds dels/les escoltes/guies que, utilitzades en els moments adequats, solucionen problemes i permeten superar dificultats; faciliten les activitats a l'aire lliure i en contacte amb la Natura i, en fi, permeten servir als altres de la millor manera possible.

 
Testimoni personal: És sinònim d’"exemple", és a dir, "acció d'un que pot moure a d’altres a imitar-ho, més exactament, excitar amb les pròpies obres la imitació dels altres.


A l'Escoltisme s'admet que, d'acord amb l'ensenyament del fundador, "la formació per l'exemple és la millor formació", i aquesta singularitat de la nostra Escola a l'aire lliure és avui, si és possible, més vàlida que en altres temps perquè l’/la home/dona modern/a, l'/la home/dona d'avui, creu més els testimonis que en els/les mestres; més en l'experiència que en la doctrina, més en la vida i els fets que en la mera teoria. Per això l'/la escolta/guia, el Cap, ha de ser un/a home/dona fidel a la seva Promesa i a  l’Estil Escolta/Guia.


Tenda de campanya (tenda): És un element essencial d'acampada o campament. L'avanç de la tècnica ha posat al servei del campisme diferent tipus de models, amb pesos molt acceptables i, també preparats per a diferents usos, en funció del lloc i època d'acampada.

 

Tirolina: Es denomina d'aquesta manera al procediment utilitzat per salvar un precipici, un desnivell o similar, utilitzant una sola corda estesa entre les dues parts i utilitzada de forma peculiar i generalment amb desnivell.


Tolerància: Disposició a admetre en els altres una manera de pensar, d’obrar, d’ésser diferent de la nostra. En una societat plural, on hi ha moltes maneres d'entendre la vida, la tolerància és fonamental per poder conviure pacíficament. El límit dels drets d'una persona és on comencen els de l'altra. En aquesta línia, B.P. assegurava que tots tenen dret a tenir una opinió, però que aquesta ha de tenir un límit en algun lloc.

 

Tòtem de l’estol: bordó amb un cap de llop on es pengen les cintes on hi ha escrits els noms dels llops/daines que han fet la promesa i ocupa sempre un lloc d'honor en el cau. Es fa servir a la Roca del Consell o Consell de Roca i en totes les cerimònies. També es poden penjar les cintes amb els noms dels Ll/D que han assolit el coneixement de diferents tasques o responsabilitats. Només poden dur-lo els responsables o els/les llops/daines que ja hagin fet la Promesa.

 

Quan els llops/daines de més de 10 anys i que faci més d'un curs que siguin a l'estol obtenen el segon estel, es penja al Tòtem la Flama groga amb l'ensenya dels llobatons.

 

Tenir la Flama groga al Tòtem és el màxim honor de l'Estol.

 

Quan un/a llop/daina de l'estol fa la Promesa o guanya un estel, o una especialitat, es penja una cinta del color corresponent. En les cintes que corresponen a especialitats s'hi posarà el nom del llop/daina i la data que l'ha passada.

 

El Tòtem, estigui on estigui, representa l'Estol, i s'ha de tractar amb tot el respecte.

 

Tòtem: Aquesta paraula és utilitzada per identificar els animals sagrats o elements de la natura amb que els pobles antics diferenciaven els diferents llinatges o branques familiars.

 

Totemització: La totemització és una tradició escolta/guia que, partint de la mitologia dels tòtems dels indis de l’Amèrica del Nord, pretén oferir elements de reflexió i de progrés personal per als escoltes i les guies, especialment relacionats amb els valors de respecte a la natura i de la voluntat de millora personal.

 

Bàsicament, consisteix a identificar-se amb un animal, cercant-ne informació i mirant de conèixer-ne bé les característiques, per veure quins aspectes de l’animal es poden mirar d’imitar per ser millor. La resta de totemitzats (la tribu) busquen un adjectiu que s’adeqüi a cada aspirant al tòtem; aquest adjectiu s’afegeix al nom de l’animal, i vol ser un estímul perquè el nou totemitzat desenvolupi tant com pugui allò que ja té de positiu.

 

Els/les escoltes/guies totemitzats formen tribus. Aquestes tribus poden estar formades per membres d’un sol agrupament escolta/guia o de més d’un.

 

El nom escolta/guia (tòtem) és un animal i un o dos adjectius. Exemple: Àliga Alerta, Lleó Competent, Ull de Linx, etc. Segons les tradicions i costums de cada agrupament escolta/guia el nom de l'animal l'escull l'escolta/guia en fer la Promesa a la cerimònia de la Vetlla de la Promesa, dient-la en saltar el foc, sent-li concedit el nom o el cognom pel Consell d’agrupament o Kraal en el moment de formular la seva promesa al dia següent.

 

Quan existeixen tribus el procés pot ser diferent i la totemització és independent de la formulació de la Promesa escolta/guia, normalment, la tribu es reuneix i decideix qui mereix ser totemitzat. Es té en compte l'antiguitat en el grup, la conducta, etc. Després es trien els noms i els padrins, per a conformar una gran família dins de l’agrupament. En un campament els noms són atorgats en una cerimònia secreta, de manera que com el seu propi nom indica, no donarem detalls).

 

Tradició: Conjunt d'usos i costums d'una Unitat escolta/guia qualsevol que es transmeten, a través del temps, d'uns/es nois/es a uns altres.

 

Treball: "El treball ...; aquest és el secret de mantenir-se jove", afirma B.P., que afegeix: "El treball, lluny de matar a l'home, és l'elixir de la vida". Si treballes amb amor, quina diferència!. "Fes que la teva ambició no sigui que pots obtenir del teu treball, sinó que hi pots aportar".

 

Trèvol: El trèvol mundial, símbol de l'Associació Mundial de Guies Escoltes, és un trèvol blau (o or en fons blau).


L'escut mundial pot ser utilitzat per qualsevol membre de l'Associació Mundial (AMGS o WAGGGS en les seves sigles en anglès) que hagi fet la Promesa. Pot ser usat amb l'uniforme o sense.

 

insignia del Guidismo Mundial

 

 

Tribus escoltes/guies: Les tribus són una de les expressions més místiques del Moviment Escolta/Guia.


Generalment, la tribu es reuneix i decideix qui mereix ser totemitzat. Es té en compte l'antiguitat en el grup, la conducta, etc. Després es trien els noms i els padrins, per a conformar una gran família dins de l’agrupament escolta/guia. Els noms són atorgats en una cerimònia secreta, molts cops en un campament.


De vegades, la tribu pot ser un element salvador dels agrupaments escoltes en cas de crisi. Els totemitzats són una família i l’agrupament és la seva llar.

 

El plantejament de que si és útil per als/les escoltes/guies que s’eduquen en el totemisme pot tenir una resposta afirmativa si es confia en la màgia com una eina vàlida per educar.


Una veritable tribu té elements màgics, atractius. No és una reunió de dinosaures conservadors. És una invitació a viure la Germandat. En les seves reunions l'amor sempre és present. No és una secta escolta, com molts teòrics han suggerit, sinó un grup fraternal.


L'experiència personal és la més vàlida i per això en l'àmbit silenciós de les reunions de tribu, s'aprenen mitjançant símbols algunes de les virtuts més importants: l'amor, la fraternitat, la discreció, la reflexió serena, etc.


Les precaucions que s'han de prendre és que la tribu sigui un objectiu a assolir a l'abast de tothom. No ha de reservar-se a una sèrie de "il·luminats" del grup, sinó per a tots aquells que s'han esforçat.


Les tradicions totèmiques tenen la fascinació d'allò desconegut, però tots han de saber que després d'elles s'amaga alguna cosa bona i desitjable.
Esperen amb ansietat el dia en què un integrant de la tribu el desperti en una nit de campament i li va dir a cau d'orella: "Germà, la tribu et convoca. Estàs disposat a acompanyar-me?"


Com fundar una tribu escolta?


Quan en un Agrupament Escolta i Guia no existeixi una tribu però sí un interès sincer a fundar una tribu, s'ha de tenir molt clar que no és aconsellable fer una caricatura imperfecta d'aquesta institució mística. Una tribu va a concentrar inicialment als més compromesos amb l’agrupament escolta/guia.

 

No reuneix simplement els més vells, encara que és obvi que un totemitzat ha de posseir la promesa escolta/guia. L'interessat a fundar una tribu ha de reunir els dirigents més experimentats i instruir sobre la importància de les tradicions totèmiques. Després d'aquest pas fonamental, els interessats han d'informar al Consell d’Agrupament sobre la fundació.


Aquest òrgan segurament oferirà les seves opinions favorables i haurà de nomenar els iniciadors de la tribu. És important que hi hagi tres o més membres iniciadors, dels quals es podrà reconstruir més tard un arbre genealògic de la tribu, tenint en compte els padrinatges.


Realitzats aquests passos inicials, els iniciadors es reuneixen en una nit a l'aire lliure per a fundar la tribu. Això es pot fer en un campament o en una altra ocasió especial. Com començar la tradició? En primer lloc, els iniciadors han de triar alguns ritus, danses i símbols (preferentment indígenes) per a usar a la cerimònia.
Aquests formen part de la tradició de la tribu i ni tan sols un glossari com aquest pot publicar-los).

 
De manera orientativa, en aquests rituals es donarà molta importància a la relació de l'home/dona amb la Mare Terra. Tenint en compte això, l'inici de la tribu es realitza generalment d'aquesta manera:

 

-          Un membre es retira de la foguera i s’espera a alguns metres del lloc on els seus companys trien el seu nou nom. Amb aquesta finalitat es pot fer servir una corda des del lloc del fogó fins a un lloc proper il·luminat amb una espelma i una lectura de reflexió (pot ser la història de Impeesa o un altre text totèmic). Quan els seus amics acaben amb l'elecció del tòtem, el poden anar a buscar o simplement estirar de la corda per a que el primer totemitzat vagi al seu baptisme. En aquest moment, els iniciadors revelen al seu germà el nou nom triat. Un/a altre escolta/guia es retira i es repeteix el procés, triant entre tots els primers tòtems de la tribu. Com triar els tòtems? Aquests noms generalment estan formats per el nom d'un animal i una qualitat. Per ajudar-se en aquestes tasques es poden dur a la cerimònia llibres amb il·lustracions d'animals i un diccionari de sinònims (això últim és molt útil i gairebé imprescindible). Però les eleccions dels noms no es realitzen amb llibres només.

 
El procés ha de ser, com a suggeriment, el següent: Els membres de la tribu tanquen els ulls i imagineu al/la candidat/a com animal. Quin animal és? Un mamífer? Un ocell? Després que tots han reflexionat sobre el/la seu/va company/a, poden començar a discutir el nou tòtem. En aquest moment es decideix qui serà el padrí o la padrina del nou totemitzat.


Aclariment d'importància: No cal dir que els tòtems no han de ser ofensius, sinó que han de ressaltar el millor de cada persona. Tots tenim atributs de valor i en aquest cas la tribu ha de destacar-los. Pel que fa a les proves d'ingrés a la tribu (si és que aquestes existeixen) no han de ser salvatges, sinó harmòniques i sobretot, divertides excloent qualsevol cosa que pugui assemblar-se a bromes humiliants i mancades de gràcia. Per a la segona totemització, els iniciadors es reuneixen a la ciutat, decidint qui seran els nous Germans de la tribu de l’agrupament. El procés es repeteix i en un campament els nous noms són revelats. Per congregar als nous totemitzats, el padrí/padrina ha d'anar a la tenda de l'elegit i despertant-lo de dir-li simplement: "Germà, la tribu et convoca. Estàs disposat a acompanyar-me?".


És interessant que hi hagi un llibre d'or de la tribu amb les signatures dels totemitzats (generalment amb els dibuixos dels animals o les seves petjades) i l'arbre genealògic.


Altres aspectes interessants a tenir en compte un cop posada en marxa la nostra tribu són:

 

·  L'elecció d'un satxem: El satxem és el Cap de la Tribu, i és qui convoca les reunions de la mateixa. Pot ser auxiliat per un Consell d'Ancians. En algunes tribus hi ha altres càrrecs: Guia (porta als candidats al lloc de totemització), Bruixot (és qui els prepara les proves a passar), etc.

·  La utilització de pintures i vestimentes: Els membres de la tribu poden pintar-se la cara per a les cerimònies i també utilitzar robes índies. En altres tribus s'acostuma que cada integrant vagi amb un amulet del seu animal (pot ser un dibuix, un peluix, una artesania, etc).

·  L'ús de danses indígenes al voltant del foc.


El pas de les proves: Aquestes han de ser interessants, desafiants i, com ja s'ha dit, ni molestes ni ridícules. Algunes poden ser: pas cec (seguir una corda amb els ulls embenats), ingestió dels beuratges del bruixot (una barreja àcida, una altra molt dolça i una altra molt salada), ascens a arbres per buscar elements sagrats, etc.

 

Tropa o Tropa d’Scouts: Nom emprat, en diferents associacions escoltes i guies, per a designar la unitat que acull els nens/es amb edat compreses entre els 11 i 14 anus. Veieu el terme Ràngers.


Truc: Branca de nois/es que tenen més de 17 anys. Encara que en algunes associacions escoltes aquesta edat pot variar una mica i començar als 16 anys.

 

La unitat bàsica de treball: EL CLAN

 

Les Unitats d’aquesta branca treballen quasi de manera exclusiva en petits grups, que funcionen de manera molt autònoma, sense relacionar-se gaire uns grups amb els altres. Aquests petits grups s’anomenen Clans, i estan formats per entre 5 i 12 joves, tots ells de la mateixa edat (això vol dir que, normalment, no hi ha barreja d’edats).

 

El Clan és doncs un grup de joves que es reuneixen lliurement i decideixen junts que volen fer, fixant-se uns objectius de treball i progrés personal i col·lectiu, i que actuen en el seu entorn social per a ajudar a transformar-lo.

 

La forma de treball és l’AUTOGESTIÓ:

 

 

El Cap d’Unitat no intervé gaire en la direcció i coordinació del grup, i es limita a fer tasques d’impuls i animació. Per això no se l’anomena Cap, sinó Animador. L’Animador ha d’estimular la participació de tots i ajudar a revisar i aprofundir en les activitats realitzades.

 

Un Animador de Truc pot estar al càrrec d’un sol Clan o de diversos.

 

El Clan no canvia d’un any a l’altre; s’intenta que es mantingui estable al llarg dels dos o més anys que pot durar.

 

Institucions de la branca: ASSEMBLEA i CONSELL DE LA BRANCA.

 

 

 

Funcionament de la Unitat. DESCOBERTES i ACCIONS DE SERVEI.

 

El Clan tindrà una duració d’entre 2 i 5 anys (depèn dels seus membres i la voluntat que tinguin de seguir treballant plegats). Durant aquesta vida, passarà per tres etapes:

 

1. ETAPA DE DESCOBERTA

 

Té una duració d’entre quatre i sis mesos. En aquesta etapa es dediquen a descobrir les necessitats del seu entorn immediat, tot fent visites i excursions a entitats que ja estan treballant en experiències semblants. A aquesta mena de visites se les anomena Descobertes, i els permetrà descobrir i valorar la feina que fan els voluntaris en molts i diversos àmbits. I també desvetllarà les ganes d’actuar i de fer alguna cosa (es pretén que neixi en el Clan una inquietud per millorar el món que els envolta).

 

Durant aquesta etapa també s’aniran coneixent els uns als altres, i aprendran a respectar-se, a admetre als altres i les seves opinions. A això els pot ajudar a realitzar debats i discussions entre ells sobre temes d’actualitat i d’interès social. També els hi poden ajudar alguns jocs de rol.

 

2. ETAPA DE PROJECCIÓ

 

Té una duració curta (uns 15 dies). Es tracta de veure com poden intervenir sobre el seu entorn social per ajudar a transformar-lo. Cada membre del Clan fa una declaració d’intencions, a partir de la qual es programaran les possibles Accions de Servei.

 

El Clan es presentarà a l’Agrupament, a la Parròquia, al poble,... i es posarà a disposició de qui el necessiti.

 

3. ETAPA D’OPCIÓ I COMPROMÍS

 

Aquesta etapa durarà com a mínim un any i mig, però pot arribar a durar molt més. Les activitats que es fan durant aquesta etapa s’anomenen Accions de Servei. Cada membre ha de decidir la seva opció de treball i de compromís en la societat. Realitzarà aquesta activitat pel seu compte, però després es reunirà tot el Clan, i posaran en comú les vivències de cadascú, enriquint-se d’aquesta manera amb l’experiència dels altres, i donant-se ànims i suport.

 

També es poden programar accions comunes, projectes a desenvolupar per tota la branca, seguint els passos de la Pedagogia del Projecte.

 

Característiques que ha de tenir una Acció de Servei:

 

 

És important que les Accions de Servei no es limitin a fer d’ajudants dins de l’Agrupament Escolta/Guia, sinó que tinguin també la possibilitat de descobrir altres realitats fora de l’escoltisme/guiatge.

 

Durant aquesta etapa també és interessant, de tant en tant, d’anar a fer noves Descobertes.

 

Tant les Descobertes com les Accions de Servei han de tenir tres moments: planificació, realització i revisió.

 

Compromís i progrés personal.

 

L’evolució del jove al llarg de tota la seva vida com a escolta/guia (des de Castors fins a Pioners/caravel·les) va encaminada perquè decideixi, després de passar pel Clan, el realitzar un compromís social.

 

L’objectiu del Clan és, en primer lloc, desvetllar en el jove les ganes d’actuar i de fer-hi alguna cosa, i en segon lloc, animar-lo perquè s’impliqui i prengui un compromís com a voluntari en alguna associació.

 

Dins el Clan es posaran en pràctica les tres opcions de l’escoltisme:

 

OPCIÓ PAÍS: voluntat de construir els projectes en una ciutat i situació concreta. Per aquest motiu han de saber el que passa al seu voltant, les necessitats, els problemes de la gent,... Un cop coneguin la situació, han de prendre una postura coherent amb els seus ideals, per aconseguir una societat millor.

 

OPCIÓ PERSONA: es tracta de concretar com viuran de forma quotidiana els valors de l’escoltisme/guiatge (austeritat, solidaritat, respecte a la natura, justícia, compromís, servei...).

 

OPCIÓ FE/TRANSCENDENT: la fe dóna més sentit al compromís. Si tots els membres del Clan són cristians, poden decidir formar una “Comunitat Cristiana de Base”. Això simplement vol dir que es comprometen a seguir un estil de vida cristià. Si no és el cas, es treballens en profunditat els valors humans i explicitar-los i aplicar-los amb o sense contingut transcedent i amb una implicació social important.

 

Com a mínim un cop a l’any, cal avaluar el progrés personal de cadascun dels membres i el del grup.

 

Els àmbits de progrés a nivell personal són:

 

Els àmbits de progrés a nivell de grup són:

 


U

 

Uniforme: És un mitjà educatiu, el signe de la pertinença al Moviment Escolta/Guia i el testimoni d'un estil de vida. B.P expressa:  La gent, en veure un/a escolta/guia uniformat/da, sap que està en presència d'un/a noi/a cortès, disciplinat/da, servicial, en el que es pot confiar i que està preparat per ajudar els altres sense buscar res a canvi.

 

Unitat: nom que es dona a les divisions per grups d’edats. Les unitats en la majoria d’associacions es divideixen en:  (nota: els colors de les camises corresponen a MEGC)

 

 

La unitat constitueix l'organització metodològica bàsica d'un agrupament. És a dir, l'agrupament està subdividit en quatre o cinc etapes depenent de l'edat dels infants. Existeixen quatre etapes educatives (Castors, Llops/Daines, Ràngers/Noies Guies i Pioners/Caravel·les) i una etapa formativa (Truc o Clan).

 

La unitat serà aquell espai on l'infant es podrà desenvolupar, compartir i aprendre amb el seu grup d'iguals.

 

La subdivisió de l'agrupament en unitats fa que es puguin treballar molts aspectes seguint uns valors com:

 

·        la participació;

·        solidaritat;

·        tolerància;