Exploradores de España a Jaén el 1913
HISTÒRIA DE L'ESCOLTISME I GUIATGE CATALÀ
Els inicis
Cal situar el naixement oficial de l’escoltisme a Catalunya en l’any 1912, durant el qual van sorgir dues iniciatives amb una història diferent. Es tracta dels Exploradores Barceloneses i dels Jovestels de Catalunya. Un any abans, però, el 1911, Ramon Soler i Lluch, obrer de La Seda, havia format el primer grup de minyons, poc temps abans que el capità Rosselló hagués decidit promoure l’escoltisme a Barcelona.
L’any 1912 el capità de cavalleria Pere Rosselló i Aixet, preocupat per l’educació del jovent i basant-se en escoles privades, va promoure la fundació dels EXPLORADORES BARCELONESES amb el suport d’alguns mestres i directors d’escola. En el comitè directiu hi figurava gent de l’alta societat local deslligada del moviment catalanista d’aquella època. Aquesta iniciativa va arrelar al nostre país pel color militarista i pel lligam que mantenia amb les directrius centralistes.
El 30 de juliol del mateix any, s’havien aprovat els estatuts de l’associació EXPLORADORES DE ESPAÑA, fundada pel capità Teodoro Iradier. Aquesta associació va constituir el 11 d'agost a Vitoria (País Basc) la que és considerada com la primera tropa scout d'Espanya.
El 19 de gener de 1913 els Exploradores Barceloneses van fer la presentació de la seva associació a la gran sala del Palau de Belles Arts, acompanyada d'una desfilada de 500 exploradors per Barcelona, on va tenir lloc una jura de bandera o el que és el mateix: una promesa escolta. Els contactes amb la direcció dels Exploradores de España ja van començar en aquell moment, i el 1914 els Exploradores Barceloneses es van convertir en la secció local dels Exploradores de España. Aquell any a Barcelona ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular, Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña, Águila, Hispania i Marco Polo. A més n’hi havia a Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Manresa. El tarannà era espanyolista i en formaven part 1.064 membres, 48 instructors i un comitè de 12 membres amb 240 socis protectors.
|
Exploradores de España a Jaén el 1913 |
El 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores de España, els quals van ser reconeguts pel govern com a única associació i van ingressar com a membres del Moviment Scout Internacional d’aquell moment. Redactaren aleshores un nou reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-30).
El 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, Exploradores de España celebrà una Jamboree a les esplanades de l'estadi amb 2.000 escoltes de 14 països.
Amb l’adveniment de la República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d’Instrucció Pública. A partir d’aquell any mateix es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l’associació. La secció catalana d’els Exploradores de España es van constituir en Federació Catalano-Balear de l’esmentada associació i van col·locar al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre barres.
El primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat completament del sentit nacionalista espanyol, que seguien tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores de España, va ser degut a l’advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, el qual va presentar aquesta idea al novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents de Comerç (CADCI) en què va exposar el caràcter que ell creia que havia de tenir l’escoltisme català. Els anomenats JOVESTELS DE CATALUNYA van crear els agrupaments Catalunya i Canigó. La idea formulada per Ribera i Rovira no va tenir, però, gaire èxit perquè no entroncava amb els corrents polítics dominants, ni formava part de l’empenta civicocultural de l’excursionisme ni de les noves experiències pedagògiques.
El 1913 també varen aparèixer els BOY SCOUTS RADICALES de mans d'Antonio Cruz que, segons l’ideari del Partit Radical de Lerroux, ha d’ésser "una regeneració de la raça sense misses de campanya". Enfront dels conservadors Exploradores Barceloneses, s’organitza l’agrupament Progreso al districte 5è de Barcelona. Desapareixeren molt aviat.
En quant a grups femenins, el febrer de 1913 es constitueixen les MUCHACHAS EXPLORADORAS (Instituto Femenino Exploracionista) amb l’objectiu d’organitzar una "escola per a mares" i el "servei obligatori de la dona i les noies". L’associació admetia nenes de 8 a 20 anys, no tenia caràcter polític ni religiós, sinó només educatiu sense tenir en compte la seva posició social. Van dissoldre's al cap de poc.
L'impuls de Batista i Roca i de mossèn Batlle
Josep Maria Batista i Roca va ser l’home que va representar des d’una altra vessant i al llarg d’una sèrie d’anys una nova institució de l’escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha vist actuar. Es documenta amb una gran quantitat de publicacions i l'any 1927 dóna una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la joventut.
A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes. L’ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i cívic; per això s’havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de manera que l’oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d’allò més bé.
Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, amb 98 acampats, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois. Eren la GERMANOR DE MINYONS DE MUNTANYA.
L'organització masculina constava de tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys). Aplicaven el mètode escolta de B-P, però no podien utilitzar la terminologia escolta (Llobatons, Scouts, Ròvers) ni els signes distintius oficials de l’escoltisme, exclusius d’Exploradores de Espanya. Per diferenciar-se d'aquests, que anaven grisos, els Minyons de Muntanya van adoptar la camisa verda, amb la creu de Sant Jordi "damunt del cor".
 |
Una unitat de Follets (llobatons) dels Minyons de Muntanya (1933) |
L’any 1927 el Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es va proposar organitzar cursets de preparació tècnica de Guies Excursionistes (16 lliçons i 6 sortides durant un trimestre). Francesc Maspons i Anglasell n’era el president i Josep Maria Batista i Roca, el vicepresident. L’any següent, els qui en van obtenir el certificat es van constituir en GERMANOR DE GUIES EXCURSIONISTES (GGE) i es van comprometre a assistir als campaments generals i a prestar els serveis que se’ls demanin. Dins la Germanor de Minyons de Muntanya, els Guies Excursionistes eren una tercera branca (masculina) al costat dels Minyons i dels Follets.
El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya, amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Un altre membre destacat n'era el mossèn Dr. Antoni Batlle i Mestre. Antoni Batlle formava part d'una generació de sacerdots compromesos amb el país. El 1915 havia participat activament en el Congrés Litúrgic de Montserrat, i des d'aleshores s'havia implicat en la renovació pedagògica des dels plantejaments de la "nova escola". El 1932 els Minyons de Muntanya ja comptaven amb 44 entitats masculines a Catalunya. |
 |
|
Josep Mª Batista i Roca amb mossèn Batlle |
Respecte a l’escoltisme femení, les Girl Guides s’havien fos poc temps després de néixer el 1913, però la presència de noies a l’escoltisme va continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com amb grups dels Exploradores.
Sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la Germanor de Noies Escoltistes. L’any 1931 van néixer l’agrupament guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista Joventut Catalana. L'octubre del mateix any es fundà l’AG Congesta al col.legi de les germanes carmelites de Gràcia (Barcelona) amb la germana Mª Teresa Moliné ajudada per Mossèn Batlle (va ser ell qui li va proposar de formar un agrupament i li va proporcionar llibres de guiatge en anglès i francès per conèixer l'escoltisme). Poc després la Germanor de Noies Escoltistes va canviar de nom i va adoptar el de GERMANOR DE NOIES GUIES, paral·lela a la Germanor de Minyons de Muntanya.
Les tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca (la Germanor de Noies Guies, la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Guies Excursionistes) constitueixen el 1933 la Institució Catalana d’Escoltisme, per tal de coordinar les seves activitats.
Els Minyons de Muntanya mantenien bones relacions amb l'església, tant que el papa Pius XI va donar-los el seu reconeixement i va autoritzar la celebració de misses a l'aire lliure en els seus campaments. La primera d'elles es va celebrar el 1933, durant el campament general que alguns dels seus agrupaments celebraven anualment a la finca de la Sra. Llora, al Collsacabra. La missa va ser dita per mossèn Batlle davant de cent Minyons de Muntanya. Els acampats (20 tendes en total) varen rebre la visita dels bisbes de Vic, el de Solsona, i del Cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona.
Paral·lelament, el 1933, sectors dels Exploradores Barceloneses descontents per la manca d’arrelament a Catalunya d’aquesta associació i pel fet que depenia d’un organisme d’àmbit estatal se’n van separar. D’aquesta escissió en va néixer els BOY-SCOUTS DE CATALUNYA. La presidència d’honor es va oferir al president de la Generalitat, Francesc Macià. Quant a la secció de noies, les Muchachas Exploradoras, que havien nascut prop dels Exploradores, van crear, el 1933, l’associació GIRL-SCOUTS DE CATALUNYA, com a germana dels Boy-Scouts de Catalunya.
La Guerra Civil
El 18 de juliol de 1936 un grup de generals feixistes s'alçaren en contra del govern de la II República, fet que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola. En aquell moment, casualment, Mossèn Batlle i un grup de Minyons de Muntanya es trobaven acampats al Pirineu. Allà es van trobar amb grups de persones que fugien cap a França i cap a Andorra. Els Minyons van ajudar aquesta gent com van poder: els curaven les butllofes, els donaven de menjar, els orientaven i els acompanyaven fins a la frontera.
Però les notícies que arribaven de Lleida i Barcelona no eren gens esperançadores: el govern català no aconseguia controlar als milicians anarquistes i comunistes, que fent gala del seu pitjor anticlericalisme, es dedicaven a cremar convents i esglèsies. Els sacerdots i les religioses corrien perill de mort. També entraven als caus dels agrupaments catòlics i els destrossaven. Des d'aleshores, els agrupaments escoltes que radicaven en centres catòlics van haver de desaparèixer o de seguir les seves accions en la clandestinitat.
El 14 d'agost de 1936 Mossèn Batlle aconsegueix tornar a Barcelona amb el seu grup de Minyons. Immediatament és detingut, però és rescatat per Marc Aureli Vila, i el mateix dia marxa a l'exili cap a Suïssa.
El 22 de juliol de 1936, el president de la Generalitat Lluís Companys, que és també president d'honor dels Boy Scouts de Catalunya, declara aquesta institució d'utilitat pública sota la seva protecció. Durant el conflicte armat, els Boy-Scouts de Catalunya es van fer càrrec de diferents serveis de la Conselleria de Sanitat de Guerra.
També la Germanor de Noies Guies prestarà serveis durant la Guerra Civil. L’any 1937 es va formar el primer Consell General de la Germanor de Noies Guies de Catalunya, que va actuar en el Servei d’Ajuda als Refugiats a Sant Felip Neri, Barcelona i la Molina.
Els Minyons de Muntanya i els Boy-Scouts de Catalunya es van unificar l’any 1936 per les circumstàncies imperatives i difícils provocades per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. La politització que el caire beligerant de la situació fa prendre a gairebé totes les realitats institucionals tempta els governants de la Generalitat a oficialitzar l'escoltisme en una organització estatal, la qual cosa hagués restringit molt la llibertat d'acció de l'escoltisme. El 20 d’octubre, tement una unificació de l’escoltisme català per decret, Alexandre Pinyol i Llop, pels Boy-Scouts de Catalunya, i Josep Maria Batista i Roca, per la Germanor de Minyons de Muntanya, van signar un acord d’unificació. El 14 de febrer de 1937 es va celebrar l’Assemblea General constituent dels MINYONS DE MUNTANYA - BOY-SCOUTS DE CATALUNYA (també anomenats Institució Catalana d'Escoltisme) per aprovar els estatuts, la normativa i els càrrecs. Van ser escollits Josep Maria Batista i Roca com a cap escolta nacional i Alexandre Pinyol com a comissari nacional. Dissortadament a causa de la guerra la dispersió de responsables fou total a finals del mateix any.
Franquisme i clandestinitat
El 1939, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les organitzacions que no eren del règim. L’Estat franquista va crear el Frente de Juventudes, pretenent que aquest absorvís tots els moviments i organismes de jovent. L’escoltisme català va ser desmantellat quasi totalment. Batista i Roca era a l’exili i Alexandre Pinyol havia estat jutjat en un consell de guerra i empresonat durant 49 mesos "por ser cabeza visible de la organización masónico-separatista de los Boy Scouts".
Mentrestant, els agrupaments restaven desorganitzats i persistien tensions entre els membres de les dues associacions originàries. Malgrat tot, a diferència de l’escoltisme espanyol, l’escoltisme català va tornar a les activitats pocs anys després, d’una manera clandestina, mentre que els Scouts de España no van reaparèixer fins al 1956 amb el nom d’Asociación Nacional de Exploradores de España (ANEDE) -també clandestina, ja que no seria legalitzada fins el 1974-. La ANEDE després canviaria el nom pel d’Asociación de Scouts de España (ASDE).
La Guerra Civil també va provocar la dispersió total de responsables fins l’any 1943, any en què els escoltes van començar a parlar de reprendre globalment l’escoltisme i el guiatge volent-ho fer sota el patró unificador que havien assolit els anys 36-37.
Mn. Antoni Batlle, que s'havia exiliat a Suïssa durant la guerra, torna a Catalunya, i ell i altres persones, sota l’aparença d’excursionisme o lligues espirituals, reprenen les activitats, fent sortides i campaments. Amb dificultats de tot tipus intenta reconstruir les seccions de minyons de les que ell havia estat animador (les afiliades a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat) i l'agrupament Congesta de noies de les Camèlies de Gràcia.
El 1945 el Consell General es va reunir un altre cop i es van prosseguir les activitats sense fer soroll amb cinc agrupaments històrics: AE Josep de Margarit, AE Ramon Llull, AE Mare de Déu de Montserrat, AE Rolland Philips, AE Ramon de Penyafort i dos més fundats per Josep M Rovira i Tenes: AE Castell de Milany i AE Verge de Rocaprevera. El 1946, per Sant Jordi, es va fer la primera trobada general a la capella romànica del Poble Espanyol i el 1947 es va prendre part clandestinament en la jamboree de Moisson (França) com també es va fer un campament general de la branca Minyons a Palau de Plegamans.
El 1948 ja hi havia 21 grups en funcionament.
També el 1945, els dos agrupaments històrics de la Germanor de Noies Guies, Joan Maragall (1931) i Congesta (1932) van reprendre les activitats; l’any següent van reconèixer com a cap escolta Josep Maria Batista i Roca.
La prohibició a que estava sotmès, feia difícil practicar l'escoltisme durant els anys '40, però malgrat tot va aconseguir defensar-se i divulgar-se. Aquí no es deixava publicar res sobre aquest tema, però evitant les periòdiques revisions es venien llibres d’escoltisme importats especialment de Mèxic i França.
Davant la impossibilitat de reunir l’Assemblea General, l’any 1948 un consell delegat prengué les regnes de la institució, va editar reglaments i va nomenar comissari general Amadeu Serch. L’edició de la revista Baloo serà segrestada i multada l’any 49.
El 1951 alguns grups escoltes catalans van tornar a assistir a la jamboree de Bad Ischel (Àustria) d’una manera clandestina, i l’any següent, per celebrar els vint-i-cinc anys d’escoltisme català, es va fer un campament general al Montnegre. Josep Maria Batista i Roca envià als reunits un missatge des dels Pirineus.
El 1953 es va repetir el campament general al Montnegre, però va ser assaltat per militants falangistes i d'extrema dreta just en el moment que mossèn Batlle oficiava la missa i es van suspendre les activitats. L'abat de Montserrat (el pare Aureli) va fer una defensa valenta de mossèn Batlle i dels escoltes acampats, tot enfrontant-se al Governador Civil, que pretenia expedientar-los a tots.
La gran pressió a que els dirigents es veien sotmesos per les autoritats franquistes (coaccions, multes, detencions, intervencions de la policia,...) i per militants falangistes (amenaces, assalt a locals i campaments, crema d'algun local, irrupció al campament del Montnegre,...) provoca que el Consell de la Institució decideixi el 1954 deixar en suspens les seves activitats, però no les dels agrupaments que poden anar subsistint recolzats en les entitats culturals o excursionistes que els acullen o en les parroquies i altres organismes eclesials.
L'esglèsia empara l'escoltisme
L’any 1956, pocs mesos després de la mort de mossèn Antoni Batlle, el doctor Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona, preocupat per oferir una base legal sobre la qual els escoltes puguessin dur a terme les seves activitats, va reconèixer la DELEGACIÓ DIOCESANA D'ESCOLTISME (DDE) dins del Consell Diocesà dels Joves d’Acció Catòlica (JAC). Poc després, els bisbes de Vic (Dr. Ramon Masnou) i de Girona seguien l'exemple i creaven també una Delegació d'Escoltisme a les seves respectives diòcesis.
Les DDE reuniren agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a Girona, la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida i Mallorca; i afavoriren la creació de nous grups escoltes a les parròquies. Molts capellans joves varen fundar nous agrupaments. Al principi alguns capellans varen ser denunciats per activitats polítiques, i és que teòricament no havia canviat cap llei -l'escoltisme continuava essent il·legal- però a la pràctica les autoritats van començar a ser més tolerants i a fer la vista grossa -simplement de tant en tant prohibien alguna activitat-. A més, els escoltes comptaven amb la simpatia general dels ciutadans. La nova situació afavorí el desenvolupament de l'escoltisme català.
L'exemple català va cundir, i al cap de poc ja es creaven Delegacions Diocesanes d'Escoltisme a Mallorca, a València, a Euskadi, i a altres diòcesis de tota Espanya, que el 1961 s'organitzaran en l'Oficina d'Informació i Coordinació de l'Escoltisme Catòlic (OICEC).
Durant el mes de juny de 1957 els responsables de la Delegació Diocesana d’Escoltisme van prendre part, a Fàtima, en la XII Conferència Internacional d’Escoltisme Catòlic i s’hi van integrar com a membres.
 |
Uns escoltes de la diòcesi de Solsona d'excursió l'any 1956. |
Aquest paper d'aixopluc legal que oferia l'Esglèsia no estaba restringit només als agrupaments confesionals, sinó que inicialment s'oferia també la possibilitat d'acollir a aquells agrupaments que es consideraven laics. Però, per motius comprensibles, la part laica del moviment no es trobava còmode amb aquesta situació, i així a finals dels anys '50 s'acaba produint la ruptura entre confesionals i laics, i el trencament de la unitat de l'escolstisme català.
La voluntat majoritària dels agrupaments des que varen reprendre les activitats als anys '40, sempre havia estat la de mantenir unit tot l'escoltisme català, a través de la Institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya - Boy-Scouts de Catalunya) i d'un Consell General únic. Però el 1958 els agrupaments Rolland Philips, Folch i Torres i Pere Rosselló van denunciar la inoperància del Consell i es van declarar continuadors dels Exploradores Barceloneses de 1912 i de l’esperit dels Boy-Scouts de Catalunya, derogat per l’acte d’unificació de 1936. Van acceptar una nova manera d’organitzar-se, la qual cosa va provocar la creació d'un nucli escindit.
Durant l’any 1959, amb l'objectiu de preservar la unitat de l'escoltisme català, es van reformar els estatuts de la institució unificada durant la Guerra Civil i es creà així a Montserrat l’Associació Catalana d’Escoltisme (ACDE), de natura federativa i que preservava la unitat de l’escoltisme tot permetent l’actuació autònoma de versions diferents per raons d’història i d’opció educativa o religiosa. L’associació esmentada era presidida pel doctor Pere Gabarró i tenia la composició següent:
– MINYONS DE MUNTANYA - BOY-SCOUTS DE CATALUNYA: branca oberta integrada per agrupaments oberts i confessionals.
– BOY-SCOUTS DE CATALUNYA: branca oberta integrada per agrupaments no confessionals.
– DELEGACIONS DIOCESANES D'ESCOLTISME (DDE): branca que es definia com a moviment d’església. Les DDE van esdevenir, després, Minyons Escoltes - Guies Sant Jordi (ME-GSJ).
Afortunadament, el guiatge femení no estava sotmés a la mateixa pressió que l'escoltisme, i elles no van haver de suspendre mai les activitats. El 1955 la Germanor de Noies Guies i la Asociación Guías de España es constitueixen en Federación Guías de España, a través de la qual aspiraven a esdevenir membres de l'Associació Mundial de Noies Guies -cosa per a la qual encara caldrà esperar uns anys-.
El 1960 es va celebrar a Vallvidrera la reunió del Consell Internacional de l'Escoltisme Catòlic, amb representacions de 29 països.
El Març de 1961 les DDE catalanes, per coordinar-se entre sí, van crear un organisme que van denominar Moviment Scout Catòlic (MSC), al que poc després s'hi afegiran les altres delegacions de l’Estat Espanyol.
L’any 1962 els nous estatuts de la Germanor de Noies Guies van reconèixer el dret dels agrupaments confessionals a associar-se entre ells. Aquest fet, però, va generar baralles i tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics (que eren majoria), els quals es van constituir, l’any següent, en l’associació GUIES SANT JORDI, aplegada en la Delegació Diocesana d’Escoltisme.
El 1964 l'Assemblea de Boy-Scouts de Catalunya no accepta la proposta de mètode coeducatiu. Com a conseqüència, dos dels seus agrupaments formen GIRL I BOY SCOUTS DE CATALUNYA, que posteriorment es fusionaran amb les Girl-Scouts de Catalunya (fundades l'any 1933).
L’any 1965 les Delegacions Diocesanes d’Escoltisme de Catalunya es van reunir en una assemblea general a Castellbell i es van coordinar per formar una única associació que va prendre el nom de MINYONS ESCOLTES. El 1966 tant els Minyons Escoltes com les Guies Sant Jordi van afegir de Catalunya al seu nom.
 |
Una unitat de llobatons dels Minyons Escoltes de Catalunya (1969) |
De forma paral·lela a l'escoltisme diocesà i amb gran èxit, la Diòcesi de Barcelona va crear el Servei de Colònies (1965), que evolucionarà posteriorment cap als clubs d'esplai, configurant l'altra gran opció del moviment d'educació en el temps lliure.
Fruit de diferents escissions que s’havien produït tant en la Germanor de Noies Guies com en la Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya, l’any 1965 es fundà NOIES I NOIS ESCOLTES (NINE), associació que va estar presidida pels principis del laïcisme, la coeducació i la formació cívica. A finals de 1984 NINE va cessar les seves activitats.
El 1965 Guies Sant Jordi, Germanor de Noies Guies, Girl i Boy Scouts de Catalunya, i Nois i Noies Escoltes constitueixen Guiatge Català, com organisme de coordinació. Aquest organisme, conjuntament amb la Asociación Guías de España, formaran el Comité de Enlace del Guidismo en España (CEGE), que va ser reconegut com a membre oficial de l'Associació Mundial de Noies Guies durant la conferència mundial de Finlàndia el juny de 1969.
Dos fets ens demostren que en aquesta època les autoritats franquistes ja no posaven pegues a la pràctica de l'escoltisme. El primer és que al febrer del 1965, a Barcelona, es va inaugurar "La Tenda" com a botiga de tots els escoltes. El segon és que al 1968 l'editorial Gustavo Gili publica una edició en català de "Escoltisme per a nois" (el famós llibre de Baden-Powell).
Als anys '60 els agrupaments es converteixen en illes on els nois i noies poden adquirir coneixements que a l'escola estaven vetats, com per exemple aprendre a llegir i escriure en català, o la presa de decisions de forma assembleària i democràtica.
A mitjans de la dècada dels '60, i com a conseqüència de la reforma educativa, l’antiga Secció unitària dels Scouts, que agrupava els nois entre 11 i 16 anys, es va dividir en dues branques diferents: els Ràngers (nois d’entre 11 i 14 anys) i els Pioners (nois de 14 a 17). El mateix passa amb el guiatge femení: l’antiga Secció (les anomenades Garbes) es divideix en Noies Guies (de 11 a 14) i Caravel·les (de 14 a 17). Els Pioners van adoptar la camisa vermella per recordar als pioners rojos de la Unió Soviètica, substituint la camisa caqui o gris tradicional. Les Caravel·les es van copiar el nom adoptat per les Guides de France, que havien agafat el nom d'un famós model d'avió francès de l'època. A Catalunya el nom es va associar a les 3 galeres de Cristòfor Colom.
Des de 1972 a Minyons Escoltes es va començar a constituir la nova branca ròver anomenada TRUC. El primer significat que se li va atorgar va ser el de Tots Reunits en Una Comunitat però posteriorment i més conegut per a tothom (encara que es desconeix la seva procedència) es va adoptar el següent significat: Tots a la Recerca d'Un Compromís.
Les dues associacions que formaven la Delegació Diocesana d’Escoltisme (els Minyons Escoltes (nois) i les Guies Sant Jordi (noies)) col·laboraven amb freqüència, i entre 1969 i 1974 molts agrupaments havien anat adoptant la coeducació. Finalment, l'any 1977 les dues associacions decideixen fusionar-se constituint els MINYONS ESCOLTES I GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA (MEGSJC), que a dia d'avui es l'associació escolta catalana amb un major nombre d'agrupaments i afiliats.
D’una manera similar a la unificació de l’escoltisme confessional, es van fusionar en una sola entitat les branques de l’escoltisme obert. El 1974 la Germanor de Nois i Noies Guies, els Boy-Scouts de Catalunya, la Germanor de Minyons de Muntanya, així com la Nova Escolta del País Valencià van acordar, per decisió de les assemblees respectives, integrar tots els seus membres en una sola institució: ESCOLTES CATALANS (EC).
Democràcia i reconeixement oficial
Durant els anys de la transició, gent procedent de l'escoltisme i del guiatge van ser presents a moltes de les activitats de signe reivindicatiu que amb més assiduïtat s'anaven produint.
Amb l'adveniment de la democràcia, Espanya és convidada a tornar a formar part de la WOSM. Tanmateix, la WOSM només admetia una sola federació per país. Després de moltes negociacions i alguns intents fallits, l'any 1978 l'Associació Catalana d'Escoltisme (ACDE), el Moviment Scout Catòlic (MSC) i l'Associació de Scouts de España (ASDE) configuren la Federación de Escultismo en Espanya (FEE) que és reconeguda com a 113è membre de l'Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM) el dia 16 de març.
El 30 de juny de 1977 l'Associació Catalana d'Escoltisme (ACDE) (representant de l'escoltisme català masculí) i Guiatge Català (GC) (representant de l'escoltisme català femení) decideixen fusionar-se per constituir la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Aquesta aplegava dins seu, com a associacions federades, Escoltes Catalans (EC), Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) i Nois i Noies Escoltes (NINE). Aquesta darrera desapareixerà el 1984. La legalització de la FCEG i de les seves associacions federades no es farà fins el 1983, quan la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en matèria de legalització d’associacions.
El 1977 també es va fundar el CENTRE MARISTA D'ESCOLTES (CMS), que es defineix com a entitat catòlica, apolítica i independent abocada a la formació dels joves mitjançant el mètode escolta i la manera d'ésser, sentir i actuar marista.
Degut a la nova configuració de l'Estat Espanyol en autonomies, i a resultes de l'interès generalitzat d'un arrelament més profund al país, l'any 1983 s'aconseguí que la Zona IV de l'Associació de Scouts de España (ASDE) formada a partir de l'any 1962, es configurés com a associació independent prenent el nom de SCOUTS DE CATALUNYA, tot i que vinculada amb la seva antiga associació.
El 1984 la Generalitat de Catalunya atorgà la Creu de Sant Jordi a l'escoltisme català (representat per la FCEG) per haver inculcat a tantes generacions de nois i noies de Catalunya un esperit cívic, ètic, formatiu i nacional d'educació integral de l'home en contacte amb la natura, i en l'esperit de servei a la comunitat.
El 1985 s'organitza a Torrebonica (Vallès Occidental) el camp Eurofolk'85, on participen 1.500 escoltes d'arreu d'Europa.
L'any 1988 es crea la GERMANOR ESCOLTA DE CATALUNYA (GEC) a partir de quatre agrupaments procedents de MEGSJC i EC, amb la intenció de dur a terme un escoltisme més tradicional que el practicat a les associacions esmentades. Eren els agrupaments Apel·les Mestres 71, Sant Jordi, Skues i Roland Philipps.
L'any 1984 al sector III i Nord de Barcelona de MEGSJC ja es treballava amb nens/es de 6 a 8 anys. Més tard es va demanar en una assemblea que es reconegués com a branca, però s'hi van negar al.legant que no era una educació en el lleure pedagògica. A Irlanda del Nord es treballava amb nens d’aquesta edat des del 1966 (els anomenaven Beavers), tot i que l’escoltisme britànic no va reconèixer oficialment la branca fins el 1986. El 1989, amb el nou comissari general (Pitus Camprubí), es va realitzar un estudi dels nens/es de 6 a 8 anys, per demostrar que sí era pedagògic treballar l'escoltisme amb nens d'aquesta edat. Al 1991 es va aprovar oficialment la branca de Castors i Fures a nivell de Catalunya. El nom de Castors (traducció de la denominació anglesa Beavers) era un dels noms que Baden-Powell havia estat considerant el 1916 per anomenar a la branca de Llops.
El 1997 vint-i-cinc diputats del Parlament de Catalunya, antics escoltes, constitueixen la ANPEC – Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya.
L'abril del 2000 es va celebrar a Gurb (prop de Vic) la primera trobada general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Se’n va dir Xarbot, i va aplegar més de 10.000 nois/es i caps. En aquesta trobada va tenir especial ressò l'activitat que es va desenvolupar durant la tarda del dissabte: la Vila Escolta, on els nois/es van poder realitzar diverses activitats promogudes per altres entitats.
 |
Un moment de la Xarbot |
L’octubre de 2000 la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge signa un acord amb la Federación de Escultismo en España pel qual la FCEG deixa de formar part de la FEE, assumeix de manera exclusiva la representació de tot l’escoltisme que es practica a Catalunya, i passa a vincular-se a l’escoltisme mundial mitjançant un conveni d’associació amb la FEE.
L'octubre de 2001 a Canyelles, el Garraf, l'Assemblea Nacional de Scouts de Catalunya i l'Assemblea General de Germanor Escolta de Catalunya aproven conjuntament el document ProjGECte eSColta, a partir del qual decideixen fusionar-se i crear una nova associació juvenil: ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA (AEC). El 20 de gener de 2002, a l'Hospitalet de Llobregat, es va reunir per primer cop l'Assemblea Nacional constituent, que va aprovar els nous estatuts, moment a partir del qual es pot dir que neix oficialment Acció Escolta de Catalunya. Aquesta associació també passa a ser membre de la FCEG.
El maig del 2007, MEGSJC va passar a denominar-se Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). També van canviar de logotip, i van incorporar el lema “Eduquem per a la transformació social”.
Durant el 2007, i com a commemoració del centenari de l'escoltisme, es van dur a terme multitud d'actes i celebracions organitzades pels agrupaments arreu del territori (veure fotos). L'estiu d'aquell any, sengles contingents catalans van participar en les jamborees que amb motiu del centenari es van celebrar a Londres (Regne Unit) i Kandersteg (Suïssa).
El febrer del 2008 es reconeix oficialment la regió catalana de l'Associació Espanyola GUIES I SCOUTS D'EUROPA (AEGSE). El primer grup català d'aquesta associació va començar a funcionar un any abans al barri de les Corts de Barcelona.
Les associacions actuals
A l’estat espanyol, l’únic organisme reconegut per l'Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM) és la Federació d’Escoltisme a Espanya (FEE) que està formada pel Moviment Scout Catòlic (MSC) i per la Federació d’Associacions de Scouts d’Espanya (ASDE), i que té un conveni d’associació amb la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG).
Per altra banda, l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Scout (WAGGGS) reconeix al Comitè d'Enllaç del Guiatge a Espanya (CEGE), el qual està format per la Federació Espanyola de Guidisme (FEG) i la FCEG.
A Catalunya existeixen les següents associacions escoltes amb reconeixement oficial per part de l’escoltisme mundial:
- MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA (MEG): és una associació de confessió catòlica i coeducativa amb un profund arrelament a Catalunya (és la que té més membres actualment; són al voltant de 13.000 membres i 140 agrupaments). El seu escoltisme, progressista, té molt a veure amb el que practica l’associació catòlica francesa Scouts de France (SdF). El seu reconeixement ve donat per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) i pel Moviment Scout Catòlic (MSC), ambdós reconeguts per la FEE.
- ESCOLTES CATALANS (EC): associació coeducativa, que té com a trets característics una opció laica molt definida i un sentit de país (Països Catalans) molt present. L’escoltisme que practiquen s’aparta quelcom dels esquemes generals, molt progressista, renuncia a formes externes com la uniformitat. Els seus agrupaments en general sols duen fulard. Són al voltant de 35 agrupaments. El seu reconeixement ve donat per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) reconeguda per la FEE.
- ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA (AEC): nascuda de la fusió entre Germanor Escolta de Catalunya (GEC) i Scouts de Catalunya (SC). És una associació no confessional, però tampoc laica -almenys teòricament-, ja que dintre del seu esquema educatiu existeix l'opció Fe (per bé que últimament tendeixen a aproximar-se al laïcisme, i també se signifiquen per una determinada opció política -"les idees d'esquerres, la tradició republicana i el lliurepensament"). Els seus trets característics són la pràctica d’un tipus d’escoltisme més formal, l'ús d'uniforme, i el respecte a les tradicions escoltes tant de nomenclàtor com de funcionament i organització. Tot i això, cal dir que amb un sentit d’actualització important. Són al voltant de 16 agrupaments. El seu reconeixement ve donat per la Federació d’Associacions de Scouts d'Espanya (ASDE) i per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), ambdues reconegudes per la FEE.
Altres associacions no reconegudes per la FEE, i per tant tampoc per la WOSM, són:
- CENTRE MARISTA D'ESCOLTES (CMS): pretén el desenvolupament integral de la persona mitjançant el mètode escolta de Baden Powell i l'estil educatiu marista, iniciat per Marcel·lí Champagnat. Està constituïda per 9 agrupaments, tots ells originats a col·legis maristes de Catalunya. Es defineix a sí mateixa com una associació que té una visió cristiana de la vida, que ajuda a descobrir Déu en la natura i a tenir-lo present en tot alló que fem, que educa en els joves el sentit crític, la solidaritat i el compromís, que dóna responsabilitats als joves perquè siguin protagonistes del seu propi progrés, i que amb el treball en grup aprenguin a acceptar els altres tal com són.
- ASSOCIACIÓ CATALANA DE SCOUTS – WFIS CATALUNYA: practica un escoltisme tradicional pluriconfesional. És membre de la Federació Mundial Independent de Scouts (WFIS). Té 4 agrupaments a Catalunya.
- FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES SCOUTS BADEN-POWELL (SBP): és una organització d’àmbit estatal. Es va fundar l'any 1969 a partir d'agrupaments escindits de l'escoltisme espanyol tant laic com catòlic. L’únic representant a Catalunya és el Grupo Scout Mafeking, de Badalona.
- GUIES I SCOUTS D'EUROPA (AEGSE): és una associació d'àmbit estatal, que es defineix com a europea i cristiana (no exclusivament catòlica, sinó ecumènica). Manté l'educació diferenciada per a nois i noies (no practica la coeducació). Utilitza uniforme. Prefereix fer les activitats a l'aire lliure, evitant recòrrer a cases de colònies o locals de reunió. Demana als caps que portin una vida personal coherent amb la moral cristiana, que serveixi d'exemple per als nois. A Catalunya funcionen dos grups: el de Santa Maria del Remei, al barri de les Corts de Barcelona, i un altre grup a Igualada. A més s'està fent un gran esforç per obrir nous grups en altres poblacions.
- SCOUTS I GUIES ADULTS DE CATALUNYA (SiGAC): escoltisme adult. Membre de AISG-España (Amistad Internacional Scout y Guia).
Procedència d'aquest article:
i altres fonts.