JouScout.com - Consells: problemes freqüents.
|
|
|
|
Problemes freqüents durant les
sortides.
“ENYORO LA MAMA”
El problema
d’enyorar-se és freqüent sobretot entre els més petits (Castors) o els que
surten per primera vegada de casa. Se n’observen unes pautes comunes que ens
poden ajudar a prevenir-lo:
- La majoria de nens passen tot el dia
a l’escola, fins i tot dinen al menjador, fan activitats extraescolars per
la tarda, i no arriben a casa fins poc abans de l’hora de sopar.
Aquesta és l’hora en què habitualment veuen als seus pares; és l’hora crítica. No permeteu que
els nens i nenes estiguin desocupats a aquesta hora. Quan acabeu els jocs
de la tarda, i fins que no arribi el moment de seure a taula per sopar,
tingueu la mainada ben ocupats.
- Els dies més crítics solen ser el
segon i el tercer. El primer encara és una aventura, i a partir del quart
ja s’han acostumat. De totes maneres, no baixeu mai la guàrdia.
- Normalment l’enyorança no es dóna en
sortides de cap de setmana, sinó en campaments, que és quan els nens saben
que trigaran més dies en veure els pares. Si us trobeu un cas durant una
sortida, sospiteu que potser hi ha hagut alguna baralla que ha provocat
aquella situació. Descobriu si ha passat alguna cosa i, si és així,
parleu-ne del tema amb tots els implicats fins arribar a “fer les paus”.
- Amb el nen o nena que plora
desconsolat perquè troba a faltar el pare o la mare només és pot fer una
cosa: consolar-lo. Abraça’l. Acaricia’l a l’esquena i al cabell, que és
una cosa que sol tranquil·litzar. Acompanya’l als llocs tot donant-li la
mà. Ofereix-li un caramel o un globus (va bé de dur-ne sempre a la butxaca
per si de cas). Allunyeu-lo del xivarri que puguin fer els altres nens. No
permeteu que la seva tristesa es contagiï a d’altres nens. Tret que sigui
l’hora de dormir, porteu-lo a zones ben il·luminades, no pas fosques.
Estigues amb ell tota l’estona que faci falta, i deixa que t’acompanyi als
llocs si és que estàs fent feina.
- Mai, sota cap concepte, donis
esperança a un nen que s’enyora de que el pots portar a casa o que el seu
pare el pot venir a buscar. “El telèfon no té cobertura; el cotxe s’ha
quedat sense gas-oil”. No és possible tornar-lo
a casa: haurà de tenir paciència fins al final del campament (“passarà
molt ràpid. No falten quatre dies, falten només dos, perquè avui gairebé
s’ha acabat el dia, i el diumenge no compta perquè ja veuràs els pares”).
Si el nen creu que plorant pot aconseguir tornar a casa, no deixarà de
fer-ho. I si de debò el tornes a casa hauràs perdut un escolta: aquell nen
no voldrà tornar més de campaments.
- Alguns nens poden inventar-se algun
mal o alguna dolència per cridar l’atenció si se
senten oblidats. En primer lloc descarteu que efectivament no li passi
res. En segon lloc intenteu donar al nen l’afecte que reclama i dedicar-li
més temps.
- El nen o nena que no té germans més
petits que ell (que només té germans grans, o que és fill únic) normalment
se sent més lligat als seus pares, i això el fa més propens a enyorar-se.
Tingueu-ho en compte i vigila’ls més de prop.
- Prohibit que els pares vinguin a fer
visites “sorpresa” a meitat dels campaments. Està bé que els pares ens
acompanyin el primer dia o l’últim; així ens poden ajudar amb el
transport, o col·laborar a desmuntar el campament, o, simplement, podem
fer tots plegats un dinar de germanor. Però deixar-los que apareguin per
allà quan ells vulguin és un error. Potser el nen que rep la visita se
sentirà feliç, però tots els altres que no tenen els seus pares allà
inevitablement començaran a enyorar-los, i això pot espatllar la bona
marxa d’un campament.