|
||||||
LA BONA ACCIÓ DIÀRIA
Era el final de
la tardor de 1909. Durant el dia, la ciutat de Londres havia estat submergida
com en una sopa de pèsols, amb una boira espessa que pràcticament havia aturat
tot el tràfic i tots els negocis de la capital britànica.
Un publicista
nord-americà, el Sr. Boyce, de la ciutat de Chicago, tenia dificultats per
trobar una adreça al centre de la ciutat. S’havia aturat sota una dels llums
del carrer per a orientar-se millor, quan de cop i volta va aparèixer un noi
entre la boira.
– Puc ajudar-lo senyor? –va preguntar el noi.
– I tant que sí.
–va dir el senyor Boyce– Voldria que m’indiquessis com arribar a aquesta
adreça...
– Jo
l’acompanyaré fins aquí senyor –va dir el noi, i es va encaminar en la direcció
desitjada pel Sr. Boyce.
Quan van arribar
al lloc, el senyor Boyce va buscar en les seves butxaques algunes monedes per
donar-les al noi de propina, però abans que tingués l’oportunitat d’oferir-les
el noi li va dir:
– No senyor,
moltes gràcies, sóc escolta, i un Scout no accepta res per ajudar algú.
– Un Scout? I què
és això? –va preguntar en Boyce.
– No ha sentit
parlar dels Boy Scouts de Baden-Powell?
El senyor Boyce
no havia sentit mai res sobre això.
– Explica’m coses
d’ells –va dir.
Així és que el
noi li va parlar al nord-americà sobre ell i els seus germans escoltes.
El Sr. Boyce va
quedar molt interessat i després d’atendre els seus negocis, li va demanar al
noi que el dugués a les oficines dels Boy Scouts britànics.
Aquí va
desaparèixer el noi.
A l'oficina, el
senyor Boyce va conèixer a en Baden-Powell, el famós militar anglès que havia
fundat el Moviment Scout dos anys enrere.
En Boyce va
quedar tan impressionat amb el que en Baden-Powell li va dir sobre l’escoltisme
que va decidir importar-lo al seu país quan va regressar als Estats Units.
Què va passar amb
el noi que va ajudar a en Boyce? Ningú no ho sap. Ningú va tornar a saber res
d'ell. No obstant això, mai se’l va oblidar. Els Scouts d’Estats Units van
regalar al Centre Internacional d’Ensinistrament, el Parc de Gilwell, a
Anglaterra, una bella estàtua d’un búfal americà, amb una simple inscripció que
diu: "A l’escolta desconegut que amb la seva lleialtat al compliment diari
de la Bona Acció, va fer possible portar el Moviment Scout als Estats Units d'Amèrica".
Una bona acció a
un home, es va transformar en una bona acció a milions de nois.
Aquesta és la
força de la Bona Acció.
Les petites accions són poderoses. I si sumem les petites
accions de 30 milions d’escoltes i guies arreu del món, poden tenir un poder aclaparador.
Si voleu establir entre els vostres nois i noies el
costum de fer cada dia una bona acció, us recomano començar a poc a poc, demanant-los
de fer per exemple una bona acció setmanal:
1.
Llegiu-los aquesta història.
2.
Expliqueu-los el poder que
poden tenir les petites accions.
3.
Poseu-los com a deures que,
per a la setmana que ve, tothom haurà hagut de realitzar una bona acció en
favor d’algú que necessitava ajuda:
a.
Pot ser algú que coneixes o
que no
b.
Pot ser més gran que tu o més
petit
c.
Pot ser una persona o un
animal
d.
Pot ser dintre de casa o
fora d’ella
e.
El cas és fer com a mínim
una bona acció durant la setmana, i no s'hi val cobrar cap premi ni recompensa a canvi
4.
Al dissabte següent, tothom
haurà d’explicar a qui ha ajudat i com.
5.
Feu-los adonar de lo
important que pot haver estat per aquesta gent el fet que els ajudessin, i com
ells estan contribuint a crear un món millor.
6.
Demaneu-los que per a la
setmana vinent, una altra cop tornin a fer una bona acció, que també hauran d’explicar.
7.
Si algun noi/a no ha fet
els deures i no ha fet cap bona acció, no el renyeu, simplement convenceu-lo
perquè a la setmana següent en faci una.
