URÀ

Urà és un gegant gasós 67 vegades més gran que la Terra (en volum). És d'un color blau verdós uniforme, i presenta molt poca activitat visible a la seva superfície (vull dir que, al contrari que als altres planetes gasosos, no s'aprecien en ell núvols en evolució o en moviment, sinó que està recobert per una boirina d'aspecte uniforme).

Com la resta de planetes gasosos, Urà també té anells, tot i que són foscos, i no pas brillants com els de Saturn.

El que fa a Urà més característic és que està tombat de costat: la inclinació de l'eix de rotació és de gairebé 90º, de manera que quan el Voyager 2 el va visitar el 1986 se'l va trobar amb el pol sud apuntant directament cap al Sol. A mesura que Urà avança en la seva òrbita al voltant del Sol, la part il·luminada del planeta va canviant: l'any 2007 el Sol il·luminava l'equador del planeta, i quan arribi el 2028 serà el pol nord el que apuntarà cap al Sol. El planeta triga 84 anys en completar una òrbita sencera. En conseqüència, passa una cosa molt curiosa amb els dos pols d'Urà, i és que en ells durant 42 anys seguits és de dia, i després durant 42 anys seguits més és de nit.

Si vols observar Urà, el primer és saber on buscar-lo. En els propers anys el trobaràs entre les constel·lacions d'Aquari i Peixos, però com que brilla molt poc, a simple vista no el podràs reconèixer. Per això es fa imprescindible consultar la posició exacta que ocuparà en el dia de l'observació respecte a les estrelles del voltant, per la qual cosa tens diferents possibilitats:

Tot aquest procediment és preferible que el facis amb un ocular de pocs augments. Després, un cop localitzat, podràs canviar d’ocular i afegir-hi més augments.

Urà brilla amb una magnitud d’aproximadament 5,8 de manera que si disposéssim d'un cel excepcionalment fosc, seria possible veure'l a simple vista com si fos una estrella molt dèbil.
Amb els prismàtics resulta molt més fàcil de veure, tot i que continuarà tenint aparença d'estrella (potser amb un lleuger to verdós).
Des de la Terra presenta un diàmetre aparent inferior a 4", així que per apreciar una mica de volum en ell ens cal un telescopi amb 150 o 200 augments. D'aquesta manera en veureu el disc de color verdós, però sense poder distingir cap més detall.

El seu satèl·lit més gran, Titània, és pot arribar a veure amb telescopis de 250mm de diàmetre si disposem d'un cel fosc. Amb aparells de 300mm també podem aspirar a veure Oberó i Ariel.

 

Més informació sobre Urà

Mapa i coordenades de la posició actual