Mercuri

Mercuri

El "cràter doble" de Mercuri

L'anomenat "cràter doble" de Mercuri.

 

Caloris Planitia, a Mercuri, en fals color per destacar la imatge

Imatge de Mercuri en color fals. La zona més clara és Caloris Planitia.

 

El "Terreny Estrany" de Mercuri

La zona de Mercuri batejada com a "Terreny Estrany"

 

Trànsit de Mercuri

Trànsit de Mercuri per davant del Sol.

 

MERCURI, el fugisser

Massa i dimensions

Mercuri és el més petit dels vuit planetes oficials (és 18 vegades més petit que la Terra, en volum). Té un diàmetre de 4.879 Km (només un 40% més gran que el de la nostra Lluna). La seva massa és també una 18ª part de la massa de la Terra. Per això també és el que té una gravetat més dèbil: una persona que a la Terra pesés 75 Kg només en pesaria 28 Kg a Mercuri.

 

Òrbita i rotació

Mercuri és el planeta més proper al Sol. Segueix una òrbita molt el·líptica (la més el·líptica de tots els planetes) que el porta des d’una distància al Sol màxima de 70 milions de kilòmetres, fins a una distància mínima de 46 milions de Km.

Gira al voltant del Sol més ràpid que qualsevol altre planeta: completa una òrbita en 88 dies terrestres (la Terra ho fa en 365). Es mou per tant a una velocitat mitja de 172.000 Km/h. Si no fos tan ràpid el Sol ja se l’hagués empassat.

Però en canvi el temps que triga a rotar sobre el seu propi eix és molt llarg: 1.408 hores (2 mesos) (la Terra triga 24 hores). El resultat d’una translació tan ràpida i una rotació tan lenta és que un dia a Mercuri és molt diferent que un dia a la Terra.

Existeix per exemple un efecte únic: les dobles albades (“amaneceres dobles”), on el Sol surt però s’atura, fa marxa enrere i es torna a amagar, i després torna a sortir novament per continuar el seu recorregut en el cel, recorregut que fa molt lentament de manera que al final quan el Sol es posa ja han passat 3 mesos. La duració complerta del cicle dia/nit a Mercuri és per tant de 6 mesos. Això significa que durant 2.111 hores seguides és de dia i després durant 2.111 hores més és de nit.

 

Atmosfera i clima

Mercuri és l’únic planeta que no té una atmosfera significativa. La baixa gravetat, unida a la proximitat al Sol, i el dèbil camp magnètic (100 vegades més feble que el de la Terra) en són els responsables, ja que el vent solar escombra sense pietat la superfície del planeta.

La proximitat al Sol, sumat a que Mercuri no té atmosfera i a la llarga duració dels dies, provoca un enorme contrast de temperatures entre la cara il·luminada i la cara fosca del planeta. Durant el dia la temperatura puja fins als 430ºC, mentre que durant la nit aquesta baixa fins als -185ºC sota zero. Tenim per tant una diferència de temperatures dia/nit de més de 600ºC, la major amplitud tèrmica de tot el Sistema Solar.

 

Superfície

Mercuri té una aparença molt similar a la de la nostra Lluna: la seva superfície gris està completament coberta de cràters causats per l’impacte de meteorits (és el més crateritzat dels 8 planetes).

El més impressionant d’aquests cràters, el Caloris Planitia, fa 1.550 Km de diàmetre (per imaginar-s’ho, és la distància que hi ha entre Barcelona i Berlín). L’impacte que el va originar potser va trencar Mercuri: a les antípodes del cràter, just al cantó oposat del planeta, s’observa una densa xarxa de fractures (batejades com a Terreny Estrany) que, segurament, es van originar amb les ones de xoc de la col·lisió.

 

Observació

El gran astrònom Copèrnic es lamentava al seu llit de mort de no haver tingut mai l’oportunitat de veure el planeta Mercuri. I és que a causa de la seva proximitat al Sol, resulta molt difícil observar-lo des de la Terra. Només es pot veure en les dates properes a la màxima elongació (quan visualment es troba més separat del Sol), i per això les observacions queden limitades a uns determinats dies, durant molt poca estona, i sempre molt a prop de l’horitzó. En determinades èpoques serà visible de matinada, poc abans de la sortida del Sol, i en altres serà visible al vespre, poc després de posar-se aquest.

Aquestes són les properes dates favorables per a l’observació de Mercuri (dates de màxima elongació). Els tres o quatre dies abans i després d’aquests també són bons:

  • 7 Agost 2010 (al vespre)
  • 19 Setembre 2010 (de matinada)
  • 1 Desembre 2010 (al vespre)
  • 9 Gener 2011 (de matinada)
  • 23 Març 2011 (al vespre)
  • 7 Maig 2011 (de matinada)
  • 20 Juliol 2011 (al vespre)
  • 3 Setembre 2011 (de matinada)
  • 14 Novembre 2011 (al vespre)
  • 23 Desembre 2011 (de matinada)
  • 5 Març 2012 (al vespre)
  • 18 Abril 2012 (de matinada)
  • 1 Juliol 2012 (al vespre)
  • 16 Agost 2012 (de matinada)
  • 26 Octubre 2012 (al vespre)
  • 4 Desembre 2012 (de matinada)

Les aparicions de març-abril si són al vespre, i les de setembre-octubre si són a la matinada, són les més favorables.

Quan se'l veu al vespre has de buscar-lo cap a l'oest, prop de l'horitzó on s'acaba de posar el Sol. Disposaràs d'una hora i mitja com a màxim abans de que s'amagui.

Quan se'l veu de matinada has de buscar-lo cap a l'est una hora i mitja abans que surti el Sol, prop de l'horitzó per on ha de sortir. Disposaràs només d'una hora per observar-lo, ja que és important per seguretat recollir els aparells abans no surti el Sol. Si arribessis a veure el Sol a través del telescopi, els prismàtics o el buscador, et cremaria immediatament els ulls.

El lloc que triïs per a l'observació és fonamental: hauràs de buscar un lloc on la vista en direcció est (si és a la matinada) o oest (si és al vespre) estigui completament lliure d’arbres, edificis o muntanyes (i també hauràs de pregar perquè no hi hagi boires o núvols aquell dia prop de l’horitzó).

A simple vista no sempre és fàcil de veure, ja que el cel encara clar en dissimula la lluentor. Els prismàtics et poden ajudar a trobar-lo, tot i que amb ells el veuràs simplement com una estrella brillant.

Fins i tot al telescopi el veiem extraordinàriament petit. De totes maneres, amb l’ajuda d’un bon telescopi, a grans augments, i en condicions de poca turbulència atmosfèrica, pots arribar a veure que té fases igual que la Lluna. Això vol dir que només veiem il·luminada la meitat del planeta, segons la posició en què estigui respecte al Sol (tal com passa amb la Lluna). Però el fet que sempre es troba molt a prop de l’horitzó, obliga a observar-lo a través de l’espessa capa de la atmosfera terrestre, amb la qual cosa sovint passa que la turbulència atmosfèrica és molt gran i no ens permet veure les fases.

Un filtre Vermell (23A) pot ajudar a apreciar millor aquestes fases.

 

Trànsits

Un trànsit de Mercuri és quan des de la Terra observem aquest planeta passar per davant del Sol, de manera que veiem la seva silueta retallada sobre el disc solar. No és gaire freqüent (es dóna unes 13 vegades cada segle). El proper succeirà el 9 de maig de 2016.

 

 

 

Capítol anterior Capítol següent: Venus Capítol següent