LA LLUNA

La Lluna és una bola de roca que gira al voltant de la Terra. Aparentment la veiem tan gran com el Sol, però això és perquè la tenim molt a prop; en realitat és molt petita, unes 50 vegades menor que la Terra en volum.

 

Què hi podem veure?

La Lluna vista a ull nu és realment preciosa. Es veuen unes zones més clares i altres de més fosques. A les més fosques se les anomena mars, perquè a l’antiga Grècia es pensaven que eren zones cobertes d’aigua. Les més clares reben el nom d’altiplans.

En realitat els mars són grans extensions de magma, que va sortir de l’interior del planeta després de l’impacte de grans meteorits. Són estructures molt grans, fàcilment visibles a ull nu o a través d’uns prismàtics. Vistes amb telescopi es poden percebre variacions de tonalitat i pocs cràters (la qual cosa demostra que són zones relativament joves).

Els altiplans, per contra, són zones molt antigues; són el que queda de l’escorça primitiva de la Lluna. Estan completament coberts de cràters. Els cràters també van ser formats per impactes de meteors, tot i que molt més petits que els que van originar els mars. Els impactes més violents van originar cràters amb un petit pic al centre. És recomanable observar-los a través d’un telescopi, tot i que els més grans es poden veure a través d’uns prismàtics.

En les vores d'alguns mars apareixen serralades o fileres de petites muntanyes.

Fixeu-vos en la línia d’ombra que separa la part il·luminada de la Lluna de la part fosca. Rep el nom de terminador i és el millor lloc per mirar, perquè les ombres són molt fortes i podreu apreciar molt bé el volum i l’alçada de les muntanyes i cràters.

El millor moment per observar la Lluna és durant el Quart Creixent i els quatre o cinc dies següents. La zona sud és molt interessant, és una de les zones més antigues de la superfície lunar i està plena de cràters. La fase de Lluna Plena no és gaire bona, perquè en aquesta fase no es veuen bé les ombres, i dóna la sensació de que els cràters i muntanyes no tinguin volum.

Amb prismàtics podreu veure molt bé els mars, i arribar a distingir els cràters més grans. És millor que els prismàtics estiguin fixos per poder apreciar millor els detalls (si no teniu un trípode, podeu repenjar-vos en una cadira). És molt recomanable seguir un eclipsi de Lluna amb ells, veure com varien les tonalitats i com sembla que la Lluna adquireixi tridimensionalitat.

Amb telescopi l’espectacle és fantàstic. Podeu veure cadenes muntanyoses. Es poden veure detalls a l’interior dels cràters (les parets, el pic central, fissures provocades per l’impacte). Es poden distingir fins i tot els canals, una mena de rius esculpits per la lava calenta que aflorava a uns 1.400ºC i que ho fonia tot, excavant el seu camí a mesura que avançava.

Us recomano consultar el blog "Gasendi, espacio de Astronomía" on trobareu una magnífica sel·lecció dels millors objectes a observar a la Lluna.

 

Les fases de la Lluna

Simulació de la fase actual de la Lluna
“La Lluna és una mentidera: està en fase Creixent quant té forma de D, i en fase Decreixent quan té forma de C”
Fase actual de la Lluna  

La Lluna brilla perquè reflecteix la llum del Sol. Com que la Lluna gira al voltant de la Terra, això fa que el tros il·luminat vagi canviant contínuament, segons quina sigui la seva posició respecte de la Terra i del Sol.

Els diferents aspectes que mostra la Lluna s’anomenen fases. Les principals són:

Lluna nova: no veiem la Lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres no està il·luminat.
En els dies següents, anirà apareixent una petita franja il·luminada a la dreta, que dia a dia s’anirà fent més gran.
Quart creixent: només té il·luminada la meitat dreta (té forma de D).
Cada dia que passa el tros il·luminat és més gran.
Lluna plena: tot el disc lunar està il·luminat.
Després d’això, començaran a aparèixer ombres pel cantó de la dreta, i cada dia el tros il·luminat anirà decreixent.
Quart minvant: tan sols està il·luminada la meitat esquerra (té forma de C).
Cada dia que passa el tros il·luminat s’anirà fent més petit, fins que tornarem a estar en la fase de Lluna nova.

Per saber el que es pot veure en cada fase consulteu els mapes de la Lluna.

 

Predicció de la fase lunar

La duració complerta de tot el cicle dura exactament 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 segons. Sabent això, és fàcil calcular quan toca cada fase. Si per exemple un dia és Lluna nova, sabeu que 7 dies desprès estarà en quart creixent (el millor moment per observar-la); el 15è dia serà Lluna plena; el dia 22è estarà en quart minvant; i al cap de 30 dies tornarà a ser Lluna nova.

Per calcular la fase concreta per a una data determinada, podeu fer servir la següent fórmula:
1) Recordeu la data del 31 de desembre de 2005 (era Lluna nova)
2) Conteu quants dies van des del 31/12/05 fins a la data concreta per a la qual voleu calcular la fase
3) Dividiu aquests dies entre 29,53
4) Del resultat, ignoreu les unitats, i quedeu-vos només amb els decimals.
5) Si els decimals tenen un valor proper a 0,25 estarem en quart creixent. Si tenen un valor proper a 0,5 estarem en Lluna plena. Amb un valor de 0,75 estarem en quart minvant. I si tenen un valor superior a 0,95 o inferior a 0,05 direm que estarem en Lluna nova. Per a valors intermedis, podeu calcular quina part del disc lunar estarà il·luminada.

Exemple:
El dia 11 de juny del 2006 tenim una excursió, i vull saber com estarà la Lluna aquell dia.
Des del 31/12/05 fins 11/06/06 hi ha 162 dies (amb una fulla de càlcul com Excel ho podeu calcular amb una simple resta).
Divideixo 162 entre 29,53 i em dóna 5,4858.
Com que els decimals del resultat 0,4858 són un valor proper a 0,5 això vol dir que aquella nit hi haurà Lluna plena.

Per evitar-vos de fer tots aquests càlculs, podeu consultar el següent calendari.

 

Quines coses cal portar per fer l’observació?

Les nits acostumen a ser fredes, fins i tot a l’estiu: és important la ROBA D’ABRIC.

Si voleu saber el que esteu mirant, podeu portar alguns MAPES DE LA LLUNA (aquí podreu trobar aquests mapes).

Els PRISMÀTICS us permetran distingir els mars, les cadenes muntanyoses i els cràters més grans. També són la millor opció per seguir els eclipsis de Lluna. Els més adequats per a observar la Lluna són els de 8x30 o 10x40 (vegeu aquí les característiques dels prismātics). Si han de mirar els nens, és recomanable fixar-los a un trípode.

Amb un TELESCOPI podreu veure una gran quantitat de cràters i distingir multitud de detalls. Com que la Lluna és molt lluminosa, no necessiteu grans telescopis. Un simple telescopi refractor de 50 o 60 mm amb una longitud focal de 900 mm és suficient, però quanta més longitud focal millor. Es recomana la utilització de filtres lunars, que a part de protegir-nos de la intensa brillantor, també augmentaran el contrast. Aquí podeu aprendre més sobre telescopis.

Si desitgeu fotografiar-la, consulteu la secció de Fotografia Astronòmica.

 

Mapes de la Lluna

Aquí podeu veure un MAPA GENERAL DE LA LLUNA.

I aquí trobareu SET MAPES DETALLATS DE CADA UNA DE LES FASES.

També us pot agradar aquest MAPA RESUM amb explicacions.

O bé, us podeu descarregar el VIRTUAL MOON ATLAS (ATLAS LUNAR VIRTUAL), un programa gratuït amb mapes detallats i fotos de totes les formacions lunars. És un programa completíssim i que ofereix moltes possibilitats. (Us recomano descarregar la última versió en anglès o francès, i després actualitzar-la amb la traducció a l'espanyol).

I aquí trobareu les coordenades i el mapa de la situació que ocupa actualment la Lluna en el cel.

 

Més informació sobre la Lluna a Wikipedia