| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: problemes freqüents.

Problemes freqüents amb nens i adolescents.

 

AMICS / AMIGUES INSEPARABLES

 

“A la Unitat hi ha dues amigues que són ungla i carn. Van juntes a tot arreu, i quan fem grups sempre volen anar plegades. Ara ha arribat el moment de fer les Sisenes (els petits equips que han de servir per a tot el curs) i tenim el dubte de si les hem de col·locar juntes o separades. Tu que faries?”

 

L’amistat és un do preciós. Tenir un amic o una amiga de debò, dels autèntics, és meravellós. I encara que us estranyi, trobar-lo no és en realitat tan fàcil.

D’entrada, no hi ha cap motiu perquè les hagueu de separar. Poden anar perfectament plegades, i això els permetrà de cultivar i aprofundir en la seva amistat.

No obstant això, hi ha tres casos en els quals jo sí que separaria les dues amigues i les posaria en grups apart:

 

PRIMER MOTIU – Quan la seva amistat és excloent, és a dir, quan el fet de ser tan amigues impedeix que també tinguin relació amb les altres nenes. Si el fet d’anar sempre juntes implica que es mantenen a part de la resta de nenes, o si una de les amigues se sent “gelosa” quan l’altra juga amb altres amigues, en aquest cas la relació no és sana, i és preferible que les separeu i les aneu acostumant a mantenir altres amistats.

 

SEGON MOTIU – Quan les dues amigues creen un bloc d’oposició dins del petit equip, és a dir, quan el petit equip es troba dividit en dos (“nosaltres” i “els altres”). En aquest cas el petit equip no pot prendre decisions amb normalitat, perquè les dues (o tres) amigues imposen sempre el seu criteri, per sobre de l’opinió dels altres.

 

TERCER MOTIU – Quan es dóna una relació de “dominació - submissió”, és a dir, quan hi ha una de les amigues que mana i imposa la seva autoritat sobre l’altra. Això sol passar quan una de les nenes té un caràcter fort mentre que l’altra té un caràcter tímid. En aquests casos és freqüent observar petites humiliacions i bromes de part del nen dominant sobre el nen feble, que aquest últim suporta amb resignació. El nen o nena tímid en realitat no se sent feliç amb la relació, però la seva timidesa –i de vegades la dominació de l’altre– l’impedeix de buscar i trobar noves amistats.

 

És per això que durant el primer trimestre del curs, quan encara no s’han format els petits equips, els caps heu d’estar pendents de quines relacions interpersonals es donen entre tots els nens i nenes, la qual cosa us ha de servir després per decidir la composició dels petits equips.