Fa temps, un home va castigar
la seva filla petita de tres anys per haver fet malbé un rotlle de paper daurat
d'embolicar paquets. La família, aquella temporada, anava faltada de diners, per
això el pare va explotar de fúria, quan va veure la nena atrafegada embolicant
una caixa que volia posar sota l’arbre de Nadal.
Tot i els crits, el matí
següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:
–
"Això és per a tu, papi".
Ell es va sentir avergonyit de
la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa
estava buida. Li torna a escridassar dient:
–
"Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que ha d'haver
alguna cosa a dintre?"
La petita aixecà el cap i amb
els ulls plens de llàgrimes va dir:
–
"Papi, no esta buida, jo he omplert de petons la caixa. ¡Tots són per a
tu, papi!".
El pare es volia morir. Va
obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va suplicar que el
perdonés.
Hom diu que aquell home guardà
aquella caixa daurada prop del capçal del llit durant molts d'anys i sempre que
se sentia enfonsat i sense ànims, agafava de la caixa un petó imaginari i
recordava l'amor amb que la seva petitona els
hi havia posat dins.