No jutjar per les aparences.
Contra la discriminació.
Una tassa de brou
Aquesta és una història real,
viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.
“Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa
i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules
del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa.
S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna
al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa
de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la
senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a
bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi
posa també la cullera.
El magrebí, complagut, somriu.
Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí,
s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i ... dues
forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat,
en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la
senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb
un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada;
vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a
l’espatllera de
La bossa de mà ha
desaparegut. "Així doncs aquest
magrebí... "
Quan ja anava a cridar:
"Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva
bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i
sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha
passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella
qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran
senyora.
Batista Cerruti
El
teu Crist és jueu, la teva música és negra, el teu cotxe japonès, la teva pizza
italiana, el teu gas és algerià, el teu cafè brasiler, la teva democràcia és
grega, les teves vacances marroquines, les teves xifres són àrabs, les teves
lletres llatines...
I
goses dir que el teu veí és estranger?