El millor tresor: l’amistat.

 

Dos infants en un pessebre

 

Va passar al meu esplai.

 

Era desembre i vam decidir explicar als infants el sentit de les festes que s'acostaven i començar a preparar el pessebre, la decoració i la cantada de nadales que volíem anar a fer al centre de Barcelona per a recaptar diners per a les colònies d'estiu.

S'ha de dir que els infants del meu esplai són bastant característics: hi ha una colla d'infants d'un Centre Residencial de nens sense família; i un altre grup en què la majoria són immigrants, fills de persones arribades de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Europa de l'Est. Com que els orígens culturals del grup són molt diversos, no sempre els hi han explicat el sentit de les festes que celebrem entre nosaltres.

En explicar-los-hi la història tradicional del Nadal, els hi vam narrar com Josep i Maria van anar a Betlem i no van trobar un lloc a l'hostal, i que per això van anar a l'establia, on finalment va néixer el nen Jesús i el van posar en un pessebre...

La sorpresa dels infants anava creixent a mesura que els hi explicàvem la història. Asseguts per terra es movien inquiets tot preguntant-se com el Nen Jesús no havia tingut una casa on néixer...

Acabada la història els vam convidar a fer el pessebre. Uns van fer les muntanyes, d'altres el riu amb paper de plata; alguns van ser capaços de fer figuretes de plastilina on apareixien fins i tot els reis. De mica en mica, vam construir el pessebre del nostre esplai. El resultat va ser molt bonic.

Després, els vam suggerir de fer-ne un altre per portar-lo de regal a casa seva. Cadascú s'hi va posar amb diferent entusiasme... “Jo no en sé” –deia la Mirta. “Als meus pares no els importa el que jo faig” –afegia en Hamed. “Es pensaran que és una feina de l'escola” –va afegir la Ruth Estela... D'altres treballaven cofois i contents del que podrien portar a casa aquell Nadal.

Tot passejant entre els infants, em va sobtar el pessebre del petit Igor, de sis anys, arribat feia sis mesos d'un país de l'Est d'Europa. Al seu portal, no hi havia un Nen Jesús. N'hi havia dos!!!! Acostant-m'hi li vaig demanar que m'expliqués el que havia fet. Ell em va relatar la seva versió de la història de Jesús acabat de néixer. Deia:

– I quan Maria va deixar el nen al pessebre, Jesús em va mirar i em va preguntar si jo tenia algun lloc on estar. Jo li vaig dir que no tenia pare ni mare, que havia canviat de casa moltes vegades, i que ara vivia a una residència amb educadors, i que no sabia per quant de temps... Llavors Jesús em va dir que em podia quedar amb Ell. El que passa és que jo vaig veure que no li havia dut cap regal i em semblava important donar-li alguna cosa. Vaig pensar que un bon regal podia ser donar-li escalfor. Per això li vaig dir a Jesús: "Si et dono escalfor, serà un bol regal per a tu?". I Jesús em va respondre: "Serà el millor regal que mai ningú m'ha fet..." I és per això que em vaig posar dins del pessebre i Jesús em va mirar i em va dir que em podia quedar amb Ell per sempre...

En acabar d'explicar la història, l'Igor, amb els ullets plens de llàgrimes, em va dir que havia trobat algú que mai més de la vida el deixaria sol... i que havia decidit que mai més el Nen Jesús es trobaria sol al pessebre...

 

Ja sé que aquesta història no és exactament la que surt als evangelis ni la que m'havien explicat a la catequesi... Però puc afirmar que em va semblar autènticament evangèlica.

 

Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

 

TORNAR