Aprendre
a afrontar les pròpies pors.
La mòmia.
·
Aquest joc és per a nens i
nenes d’entre 6 i 8 anys.
·
L’objectiu d’aquest joc és el
d’afrontar les pròpies pors. Aquesta és una decisió que ha de partir d’un
mateix, l’ha prendre el nen i no pas el cap, i per tant ELS NENS SERAN
ABSOLUTAMENT LLIURES DE DECIDIR SI VOLEN PRENDRE PART EN EL JOC O NO, I NO
S’OBLIGARÀ A NINGÚ A FER-LO SI NO VOL. Tampoc permetrem que els altres nens
pressionin a prendre’n part a qui no ho vol.
·
La norma anterior és molt
important. Volem que el joc resulti una experiència agradable que ens ajudi a
perdre la por. Si els nens hi van obligats s’ho passaran malament, i per tant,
és possible que el resultat sigui exactament el contrari del que perseguim.
·
Per la mateixa raó, durant el
desenvolupament del joc no farem res que pugui espantar els nois. Es tracta
d’adonar-se’n que la por és quelcom que està en el nostre cervell, i que no té
un fonament real. Per tant, res de sorpreses ni esglais.
·
Cal controlar acuradament que
ningú s’espanti durant la realització de la prova. Els caps estarem a punt, per
tant, per posar-nos ràpidament al costat de qui ho necessiti.
·
Haurem de felicitar a aquells
que puguin completar la prova. Als que no siguin capaços, animem-los dient que
un altre dia serà.
Veiem
ara en què consisteix la prova:
·
Adornarem una sala gran del
cau (o de la casa de colònies) com si fos un laberint. Per fer les parets ens
servim de bancs i cadires recobertes amb llençols o mantes.
·
Al centre del laberint hi ha
la mòmia (un cap recobert amb un llençol), que està profundament adormida. A
sobre de la mòmia hi ha el tresor (una bossa de llaminadures).
·
Es tracta d’entrar en
solitari (d’un en un) dins el laberint, avançar fins al centre molt en silenci,
per no despertar la mòmia, i endur-se el tresor.
·
La sala estarà il·luminada
amb una llum suau, però no pas a les fosques.
·
Els nens entraran sols i d’un
en un. Hi ha d’haver molt silenci; per això la resta de nens els tindrem en una
habitació a part on no pugui sentir-se el xivarri.
·
El cap que fa de mòmia farà
el so d’una respiració forta, com d’estar dormint. En cap moment no s’ha
d’aixecar, fins i tot encara que escolti algun soroll a fora (la mòmia no es
despertarà mai, però això els nens no ho han de saber). A sobre seu només
tindrà una bossa de llaminadures, i l’ha d’anar reposant cada vegada que hagi
d’entrar un nou nen.