Aprendre a afrontar les pròpies pors.

 

Passeig nocturn pel bosc.

 

·       Aquest joc és per a nens i nenes a partir dels 6 i fins els 11 anys.

·       L’objectiu d’aquest joc és el d’afrontar les pròpies pors. Aquesta és una decisió que ha de partir d’un mateix, l’ha prendre el nen i no pas el cap, i per tant ELS NENS SERAN ABSOLUTAMENT LLIURES DE DECIDIR SI VOLEN PRENDRE PART EN EL JOC O NO, I NO S’OBLIGARÀ A NINGÚ A FER-LO SI NO VOL. Tampoc permetrem que els altres nens pressionin a prendre’n part a qui no ho vol.

·       La norma anterior és molt important. Volem que el joc resulti una experiència agradable que ens ajudi a perdre la por. Si els nens hi van obligats s’ho passaran malament, i per tant, és possible que el resultat sigui exactament el contrari del que perseguim.

·       Per la mateixa raó, durant el desenvolupament del joc no farem res que pugui espantar els nois. Es tracta d’adonar-se’n que la por és quelcom que està en el nostre cervell, i que no té un fonament real. Per tant, res de sorpreses ni esglais.

·       Cal controlar acuradament que ningú s’espanti durant la realització de la prova. Els caps estarem a punt, per tant, per posar-nos ràpidament al costat de qui ho necessiti.

·       Haurem de felicitar a aquells que puguin completar la prova. Als que no siguin capaços, animem-los dient que un altre dia serà.

 

Veiem ara en què consisteix la prova. Bàsicament:

·       És una prova que es fa de nit i en una zona de bosc.

·       Es tracta de fer un recorregut en solitari (d’un en un) per un camí. El recorregut serà molt petit si es tracta de nens petits (de 6 o 7 anys) i més llarg quan tractem amb nens de 9 o 10 anys.

·       Els nens petits portaran lot. Amb nits de lluna plena, als nens més grans se’ls pot donar l’oportunitat de fer-lo sense lot si ho volen.

·       El recorregut cal fer-lo caminant, no pas corrent.

·       Està permès cantar, però és millor fer-lo en silenci.

·       Hi ha dos variants possibles:

o      Un recorregut recte, amb caps a la sortida i caps a l’arribada.

o      Un recorregut d’anar, agafar certa cosa, i tornar

 

Exemple de plantejament:

«Quan els indis arriben a la vostra edat, ja poden començar a prendre part en les caceres de la tribu. Però abans han de demostrar que són prou grans superant una prova. Ara vosaltres també teniu l’oportunitat de superar aquesta prova. No és obligatori fer-la per guanyar el joc; però els qui vulguin, la poden fer.

Allà enmig del bosc, seguint aquest camí, hi ha el santuari dels Arapahoe, on guardem les pedres sagrades dels nostres avantpassats. Les reconeixereu perquè brillen a la foscor. Com que és terra sagrada, no podem anar-hi tots alhora, sinó que cal anar-hi d’un en un, en solitari i sense córrer, i portar fins aquí una i només una de les pedres cada vegada.

Qui són els valents que s’atreveixen?»

 

NOTA: l’eix d’animació que fem servir aquí és només un exemple; podeu adaptar les descripcions al vostre eix d’animació. En aquest cas es feien servir unes pedres pintades amb pintura fosforescent, però podeu fer servir qualsevol altra cosa.

 

Si després d’haver passat tots per la prova, encara hi ha algú que vol tornar-la a repetir, està bé de donar-los la oportunitat, per refermar aquesta confiança en si mateixos que tot just comencen a experimentar.

 

TORNAR