Aprendre
a afrontar les pròpies pors.
Passeig nocturn pel bosc.
·
Aquest joc és per a nens i
nenes a partir dels 6 i fins els 11 anys.
·
L’objectiu d’aquest joc és el
d’afrontar les pròpies pors. Aquesta és una decisió que ha de partir d’un
mateix, l’ha prendre el nen i no pas el cap, i per tant ELS NENS SERAN
ABSOLUTAMENT LLIURES DE DECIDIR SI VOLEN PRENDRE PART EN EL JOC O NO, I NO
S’OBLIGARÀ A NINGÚ A FER-LO SI NO VOL. Tampoc permetrem que els altres nens
pressionin a prendre’n part a qui no ho vol.
·
La norma anterior és molt
important. Volem que el joc resulti una experiència agradable que ens ajudi a
perdre la por. Si els nens hi van obligats s’ho passaran malament, i per tant,
és possible que el resultat sigui exactament el contrari del que perseguim.
·
Per la mateixa raó, durant el
desenvolupament del joc no farem res que pugui espantar els nois. Es tracta
d’adonar-se’n que la por és quelcom que està en el nostre cervell, i que no té
un fonament real. Per tant, res de sorpreses ni esglais.
·
Cal controlar acuradament que
ningú s’espanti durant la realització de la prova. Els caps estarem a punt, per
tant, per posar-nos ràpidament al costat de qui ho necessiti.
·
Haurem de felicitar a aquells
que puguin completar la prova. Als que no siguin capaços, animem-los dient que
un altre dia serà.
Veiem
ara en què consisteix la prova. Bàsicament:
·
És una prova que es fa de nit
i en una zona de bosc.
·
Es tracta de fer un
recorregut en solitari (d’un en un) per un camí. El recorregut serà molt petit
si es tracta de nens petits (de 6 o 7 anys) i més llarg quan tractem amb nens
de 9 o 10 anys.
·
Els nens petits portaran lot.
Amb nits de lluna plena, als nens més grans se’ls pot donar l’oportunitat de
fer-lo sense lot si ho volen.
·
El recorregut cal fer-lo
caminant, no pas corrent.
·
Està permès cantar, però és
millor fer-lo en silenci.
·
Hi ha dos variants possibles:
o
Un recorregut recte, amb caps
a la sortida i caps a l’arribada.
o
Un recorregut d’anar, agafar
certa cosa, i tornar
Exemple
de plantejament:
«Quan els indis arriben a la vostra edat, ja poden
començar a prendre part en les caceres de la tribu. Però abans han de demostrar
que són prou grans superant una prova. Ara vosaltres també teniu l’oportunitat
de superar aquesta prova. No és obligatori fer-la per guanyar el joc; però els
qui vulguin, la poden fer.
Allà
enmig del bosc, seguint aquest camí, hi ha el santuari dels Arapahoe, on
guardem les pedres sagrades dels nostres avantpassats. Les reconeixereu perquè
brillen a la foscor. Com que és terra sagrada, no podem anar-hi tots alhora,
sinó que cal anar-hi d’un en un, en solitari i sense córrer, i portar fins aquí
una i només una de les pedres cada vegada.
Qui
són els valents que s’atreveixen?»
NOTA:
l’eix d’animació que fem servir aquí és només un exemple; podeu adaptar les
descripcions al vostre eix d’animació. En aquest cas es feien servir unes
pedres pintades amb pintura fosforescent, però podeu fer servir qualsevol altra
cosa.
Si
després d’haver passat tots per la prova, encara hi ha algú que vol tornar-la a
repetir, està bé de donar-los la oportunitat, per refermar aquesta confiança en
si mateixos que tot just comencen a experimentar.