Cançó
Som dilluns de
Pasqua i com cada any
jo porto la mona
per al fill gran.
No és igual que
altres vegades,
algú avui no serà
a taula,
però tothom hi
pensa de tant en tant.
Tres canalles
costen de pujar,
ningú no perdona
i menys el banc.
Després de la
feina a casa
fas neteja a
aquella escala
del bloc on
treballa el teu advocat.
I avui torna a
ser dissabte,
t'obriran la
porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta
("t'has aprimat"),
el menut pregunta
per què encara no hi ha pare.
Quan surts i
tornes a casa
el gust dels seus
llavis ("fins aviat"),
fa que no
t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica
però a vegades complicada,
tant se val.
El teu home és un
tros de pa
però com sempre
es va deixar enredar.
Quan va sentir la
condemna
li va caure el
món a terra,
que llargs es
faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els
dies, ja és Nadal;
els petits
esperen el regal.
Pels carrers la
gent et mira
i et saluden amb
somriures.
D'on treus tantes
forces per no plorar?
I avui torna a
ser dissabte,
t'obriran la
porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta
("t'has aprimat"),
el menut pregunta
per què encara no hi ha pare.
Quan surts i
tornes a casa
el gust dels seus
llavis ("fins aviat"),
fa que no
t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica
però a vegades complicada,
tant se val.
Els Pets
"És un aforisme cèlebre de Joan
Reig. Explica la història d'una soledat per culpa dels avatars de la vida. Parla
d'una dona que té el marit a la presó i ha de pujar sola la seva família.
L'única cosa que la fa tirar endavant són els cinc minuts setmanals que pot
veure el marit.”
Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets
Aquesta cançó la trobareu en el disc “Sol” de Els Pets (1999).