No jutjar per les
aparences. Contra la discriminació.
Jo he somiat
Jo
he somiat
que
els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada
que
han estat fets per viure junts com a germans.
Jo
he somiat aquest matí
que,
un dia, cada negre d’aquest país,
cada
home de color de qualsevol lloc del món,
serà
jutjat per la seva vàlua personal
i
no pel color de la seva pell,
i
que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo
he somiat també
que,
un dia, els ventres buits es podran omplir,
que
la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària,
que
serà el tema principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo
he somiat encara
que,
un dia, la justícia brollarà com l’aigua
i
l’honradesa com el gran torrent.
Jo
he somiat també avui
que
en totes les altes esferes de l’Estat i en tots els municipis
hi
entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia,
estimaran
la pietat
i
caminaran humilment pels camins de llur Déu.
Jo
he somiat també
que,
un dia, no hi haurà més guerra,
que
els homes, de les espases en faran relles
i
de les llances falçs,
que
les nacions no s’aixecaran més l’una contra l’altra
i
que deixaran de fer-se la guerra.
Jo
he somiat també
que,
un dia, jauran junts l’anyell i el lleó,
que
els homes podran descansar sota la parra i la figuera,
i
que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo
he somiat també avui
que
s’alçaran les fondalades
i
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
i
el terreny escabrós serà una vall,
que
Déu es deixarà veure,
que
tots els homes, aplegats, el veuran...
Jo
he somiat també
que,
gràcies a aquesta fe,
vencerem
les temptacions de desesper
i
encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessimisme.
Martin Luther King
Cada Escolta i cada Guia és com un rierol que va
fent cursa per arribar lluny, fins a un saltant d’aigua cabalós, que és la unió
de la voluntat i l’esforç de milers de persones.
Després d’una llarga travessa descobrirem: una
flor, un rierol, un ocell, una lluerna, una rialla d’infant...
Natura, melodia, llum, tendresa, i Déu traspua
enmig de tot això.
Fins que un dia, al cor de les persones s’anirà encomanant
el desig d’un món més de tots. El desig de viure i deixar viure brollarà. I Déu
tornarà a somriure.