Per
acomiadar-se. Final d’una sortida o campament.
Saps?
Un país. L’hem conegut.
Unes persones. Les hem
estimat.
Ha estat com una escletxa en
la nostra vida.
Una escletxa que plegats
podem anar eixamplant.
Una escletxa que potser algú deixarà
cloure.
Uns dies plens d’il·lusions
tot tocant de peus aterra.
Il·lusions, ideals que poden
esdevenir realitat.
Cal
tornar a l’antic país. El nostre, el que ens ha tocat viure.
I
cal tomar-hi ben engrescats.
Tot el que durant aquests
dies hem viscut i compartit,
no pot quedar en somnis o
paraules boniques;
ho podem fer realitat, ho
podem fer nostre, ben nostre, de tots.
Tornem a casa il·lusionats!
Tornem al país que ens ha
tocat viure i fem-lo nou!
Passarem
moments difícils, potser ens desanimarem,
però
no podem aturar-nos ni un instant.
Anem
al davant d’un món espatllat, canviem-lo!
Aquest
lema haurà de ser la guspira que ens faci avançar, per tal d’aconseguir el que
els nostres somnis ens han insinuat com a futura realitat.
Enric Plantés
Text
escrit en una colònia de grans a Santa Ceclina (Els Pins-Blanes), a la portada de l’últim número d’un diari que
es feia cada dia. Vol ser un breu resum dels dies passats tots junts i,
sobretot, un encoratjament davant el món que ens toca viure. El lema de la colònia
era aquest: "Anem al davant d’un món espatllat, canviem-lo"!