La
veritable felicitat.
On és Déu?
Un home et fa:
"On és Déu? Es veu o no es veu?"
Noi, si t’han de dir on és Déu, Déu se’n va.
De res no et servirà que et digui que Déu viu a la teva
veu.
Que Déu és a la flor i a la grana, al moixó i a la nafra,
en allò que és lleig, en el que és trist, a l’aire i a l’aigua;
Déu és al mar i a voltes al temple,
Déu és al dolor que no se’n va i al vell que passa,
a la mare que pateix i a la paparra,
a la dona pública i al minaret de la mesquita blanca.
Déu és a la mina i a la plaça,
és ben cert que és arreu, però cal veure’l
sense preguntar on és com si fos mineral o planta.
Endinsa’t en el silenci,
mira’t la cara....
no en tens prou amb el misteri que veus i sents?
Passa un nen cantant,
tu l’estimes...
Déu hi és.
El tens a la llengua que cantes,
a la veu que blasfemes
i quan preguntes on és,
aquesta curiositat és Déu que camina per la teva sang
amarga,
als ulls és quan rius,
a les venes quan estimes,
hi és Déu, en tu,
però has de veure’l tu mateix,
que no s’hi val que t’ho diguin...
has de sentir-lo tu com grimpa, com esgarrapa,
netejant les parets de l’anima;
no serveix que et diguin que és a les mans del qui
treballa,
que fuig de les mans del qui porta un arma
encara que combregui o practiqui la religió que vulguis,
dogma o secta;
s’esmuny de les mans del qui resa i no estima,
del qui va a missa i no encén en els cors dels pobres
llums d’esperança;
el pots trobar al suburbi a primera hora de la matinada
a l‘hospital i a la garjola.
Déu és en això tan sense nom que et passa quan quelcom t’encanta.
Però de res no et serviria que et digués que Déu és a
cada ésser que passa.
Si t’angoixa aquest home que es compra espardenyes,
si et fa sospita la vida del qui puja i no baixa,
si t’oblides de tu i d’aquells i et compromets en no-res,
si sense motiu una angoixa se’t clava a l’entranya, .
si et desvetlles un dia xiulant a bon matí
i somrius a tothom i a tothom dónes gràcies,
Déu és amb tu, sota la camisa.
Gloria Fuertes